Si voleu ampliar el vostre vocabulari i rebre cada dia un mot al vostre correu, doneu-vos d’alta a Rodamots, una iniciativa de la Xarxa de Mots, amb la idea i la coordinació de Jordi Palou (l’enhorabona!). És a la xarxa des del 1999 i té milers de subscriptors, molts dels meus alumnes o exalumnes (ja l’havia recomanat a classe i a aquí). A més els mots d’aquesta setmana són d’origen llatí, un bon moment per començar:
“Després de fer rodar uns quants mots derivats de topònims dels cinc continents, aquesta setmana tornem als orígens: i els nostres són ben llatins, ens agradi o no. Els mots que veurem aquests dies són formats a partir d’expressions llatines, tot i que no sempre en siguem conscients.”
A veure, qui ens enllaça en comentari el mot de demà i els de tota la setmana, i tots els que durant el curs tinguin origen llatí. Si us despisteu, els trobareu tots a Llatinòrum.
Per cert , sabeu què és un sinecura i quins són els seus dos ètims llatins? Si sine és una preposició, què en podeu dir de cura? Quins altres mots derivats en coneixeu? En podríeu fer una frase?…”
Salve!
La paraula d’avui és “Sonata ”
DEFINICIÓ:
1 Forma musical clàssica que especula amb el contrast entre els temes, les tonalitats i el desenvolupament temàtic.
2 Peça musical en forma de sonata.
ETIMOLOGIA:
De l’italià sonata, mateix significat, del llatí sonare, ‘sonar’. Per oposició a la cantata, és per a ser «sonada» amb instruments.
Salve! Lida!
LA PARAULA D’AVUI ÉS: sonata
Definició: Forma musical clàssica que especula amb el contrast entre els temes, les tonalitats i el desenvolupament temàtic. Del llatí sonare.
LA FRASE ÉS: La majoria dels cantants o musics fan servir sonats.
Salve Lida!
La paraula és gemat -ada
DEFINICIÓ :
Esclatant de verdor, d’ufana.
ETIMOLOGIA:
De l’antic gema, ‘botó, flor’, aplicat a una vall plena de vegetació tendra (d’on es pogué estendre a les aigües que s’hi escolen), del llatí gemma, ‘botó floral; pedra preciosa’.
Ave!
Salve Lida!
La paraula que he trobat en el meu gmail es:
gemat.
De l’antic gema, ‘botó, flor’, aplicat a una vall plena de vegetació tendra (d’on es pogué estendre a les aigües que s’hi escolen), del llatí gemma, ‘botó floral; pedra preciosa’
Exemple: Vaig pintar una vall gemada, plena de flors i arbres.
Salve Lida !
La paraula és gemat -ada
DEFINICIÓ :
Esclatant de verdor, d’ufana.
ETIMOLOGIA:
De l’antic gema, ‘botó, flor’, aplicat a una vall plena de vegetació tendra (d’on es pogué estendre a les aigües que s’hi escolen), del llatí gemma, ‘botó floral; pedra preciosa’.
Ave!
Salve Lida!
Tinc un altra paraula:
Frasejar.
De frasejar, del llatí phrasis, ‘dicció, estil’, i aquest, del grec phrásis, ‘expressió’, derivat de phrázo, ‘explicar’
Exemple: La meva professora particular va frasejar la leccio, pero no ho vaig entendre.
Salve Lida!
La paraula es; PORT:
DEFINICIÓ:
Grandària i forma d’un arbre.
ETIMOLOGIA:
De portar, del llatí portare, mateix significat.
Exemple: Per nadal vam comprar un arbre amb un gran port.
Salve Lida!
La paraula es; infern.
ETIMOLOGIA:
Del llatí infernus, ‘estatge dels déus subterranis’
Exemple: Tinc l’infern del pantalo trancat.
Salve Lida!
La paraula es; infern.
ETIMOLOGIA:
Del llatí infernus, ‘estatge dels déus subterranis’.
Exemple: Tinc l’infern del pantalo trancat.
Salve Lida(:
La paraula es alçar.
DEFINICIÓ:
Guardar alguna cosa, deixant-la al lloc idoni perquè quede ben guardada; desar.
Exemple: Vaig guardar el despertador a l’alç de l’armari.
Salve Lida (:
La paraula es: espletar
DEFINICIÓS:
Manifestar sobtadament els sentiments, les idees, el dolor, etc., que es mantenien ocults.
Exemple: Estava contenta, pero de sobte va espletar i es va posar a plorar.
Salve Lida !
La paraula es: fora mesura
DEFINICIÓ:
Amb excés, sense moderació.
Exemple: Cada cop que surt de festa ho fa fora mesura.
Salve Lida !
La paraula es: hodiern.
DEFINICIÓ:
Del dia d’avui, del temps present.
Exemple: Hodie anire amb les meves amigues al cinema a veure una pelicula.
salve.
gemat -ada.
– Aquest bosc es mol gemat.
vale lida 🙂
Salve Lida!
La paraula es: foradada.
DEFINICIÓ:
Túnel.
Exemple: Han fet una gran foradada en el meu carrer.
Bueno doncs després de molt de temps afagiré les meves frases:
-(antull-capritx)La meva mare em compra roba per antull.
-(hodierna-temps present) Hodierna aniré a la academia d’anglés.
-(espletar-manifstar els sentiments) No vaig poder espletar que m’agrada aquell noi…
-(jas-acceptar alguna cosa que ens ofereixen)Jas un refresc de llimona?
-(melòman-té passió per la música) Els melòmans quan toquen algun instrument senten molt la música.
-(gemat/ada-esclatant de verdor) Quan el meu pare va tallar la gespa i després va engegar els espersos va quedar gemada.
Salve Lida !
La paraula es: autumne
DEFINICIÓ:
Tercera estació de l’any; tardor.
Exemple: Estem a atumne pero sembla que estem a l’hivern.
Salve!
La paraula d’ avui és dejú -una a
DEFINICIÓ
Que no ha menjat res des del començament del dia.
ETIMOLOGIA:
Del llatí jejunus, mateix significat, per dissimilació de je- en de-.+
Vale!
Salve!
LA PARAULA D’AVUI ÉS: dejú -una.
Definició: Que no ha menjat res des del començament del dia.Del llatí jejunus.
LA FRASE ÉS: En el ramadan jo estic dejú fins la tarda.
Salve!
LA PARAULA D’AVUI ÉS: nunci.
Definició: El qui té per ofici o encàrrec de fer les crides en veu alta; pregoner. Del llatí nuntius.
LA FRASE ÉS: La Claudia li agrada fer nunci.
Salve!
La parula es nunci.
DEFINICIÓ:
El qui té per ofici o encàrrec de fer les crides en veu alta; pregoner.
ETIMOLOGIA:
Del llatí nuntius, ‘emissari; anunciador’, relacionat amb annunciare, ‘anunciar’ i emparentat amb altres mots com ara ‘denunciar’, ‘pronunciar’, ‘renunciar’.
Salve!
La parula es drapaire
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Persona que comercia amb els draps vells, paperassa i altres objectes de rebuig.
ETIMOLOGIA:
De drap, del llatí tardà drappus, mateix significat, d’origen preromà, probablement indoeuropeu, però no cèltic.
Salve!
LA PARAULA D’AVUI ÉS: drapaire.
Definició: Persona que comercia amb els draps vells, paperassa i altres objectes de rebuig.
LA FRASE ÉS: En la nostre escola hi ha molta gent drepaire.
Salve!
LA PARAULA D’AVUI ÉS: misser.
Definició: A Mallorca i Menorca, advocat.
LA FRASE ÉS: A la meva companya li agradaria ser misser.
Salve!
LA PARAULA D’AVUI ÉS: fer un pa com unes hòsties.
Definició: Fer una cosa malament, esguerrar-la, fracassar-hi completament. Del llatí hostia.
LA FRASE ÉS: L’altre dia vaig recollir l’habitació com un pa com hòsies.
Salve!
LA PARAULA D’AVUI ÉS: molla.
Definició: Partícula advervial equivalent a gens; en frases afirmatives significa una mica.
LA FRASE ÉS: M’agrada mejar una molla de cada cosa.
-(molla/gens) No tinc molla gana avui…
-(esmolet/persona espavilada) Hi ha un nen de la meva classe que és molt esmolet perqué sap fer tot els exercicis sense ajuda de la professora.
-(misser/advocat) Per estudiar dret pots arribar a ser un misser.
-(nuntius/pregoner) Quan volien anunciar una greu noticia davant dels companys li van dir al nuntius que ho expliqués.
-(jejunus/persona que no ha menjat res en tot el dia) Quan vaig a fer-me una analítica vaig en jejunus perqué sino no la poden fer.
Salve Lida!
La paraula és fer un pa com unes hòsties
DEFINICIÓ:
Fer una cosa malament, esguerrar-la, fracassar-hi completament.
Vaig fer el treball del llibre de Català a un pa como unes hosties.
ETIMOLOGIA D’HÒSTIA:
Del llatí hostia, ‘víctima d’un sacrifici’. L’origen d’aquesta expressió és que les hòsties que el sacerdot consagra en la missa es fan amb pa àzim (del grec ádzymos, derivat de zýme, ‘llevat’, amb el prefix privatiu a-), és a dir, sense llevat, que és el que fa créixer la massa. Si hom vol fer un pa i no hi posa llevat, fracassarà en l’intent i obtindrà un pa pla, «com unes hòsties».
Ave!
Salve Lida !
La parula és molla
DEFINICIÓ :
Partícula advervial equivalent a gens; en frases afirmatives significa una mica.
ETIMOLOGIA:
De moll, ‘part interior blana del pa’, del llatí medulla, ‘moll de l’os’.
Ave!
Salve Lida!
La paraula és pastorets
DEFINICIÓ:
Entremès o drama popular en què es representa l’adoració de Jesús pels pastors.
ETIMOLOGIA:
De pastor, del llatí pastor, -oris, ‘el qui fa pasturar els ramats’.
Ave!
Salve Lida!
La frase és per Nadal, cada ovella al seu corral
DEFINICIÓ:
Significa que per les festes de Nadal tothom procura estar amb la família, i els qui en viuen enfora solen anar-hi a passar aquells dies.
ETIMOLOGIA DE CORRAL:
Probablement d’un llatí vulgar currale, derivat arcaic de currus, ‘carro’; de ‘lloc per als carros’ es pogué passar fàcilment a ‘lloc per a les cavalleries i altres animals’.
Ave!
Fatima, m’agrada que continuïs aquesta bella tradició aquest any també i que ens incloguis lèxic del Nadal tot i que siguis musulmana. Moltes gràcies i bon any!
Salve Lida aquets exercicis del vocabularis són importants , ja que això ens serveix per enriquir el nostre vocabulari.
La paraula d’avui és ardent
DEFINICIONS :
1 Que crema; incandescent.
2 Ple de foc, de passió.
FRASE:
La sopa esta ardent.
ETIMOLOGIA:
Del llatí ardens, -ntis, participi present d’ardere, ‘cremar’, en català antic ardre.
Ave!
Les meves frases d’avui:
-praesepe (representació figurativa del naixement de Jesús) Quan és Nadal muntem el praesepe per simbolitzar el naixement de Jesús.
-pastor (entremès o drama popular en què representa l’adoració de Jesús pels pastors) Hi ha gent que no numés hi posen Josep, Maria i Jesús, també hi surten el pastors que porten menjar i reglas per el nen Jesús, els reis…
-currale (per les festes de Nadal tothom intenta estar amb la familia)
-ardens (ple de foc,passió, que crema) El noi tenia les mans ardents perquè tenia molta calor.
Ave!
Ave Lidaa!! 😀
Aquets son les meves definicions
– Quid: avans d’ air una donamoltrara va vindra a meva casa a fer “Quid”.
– Tol·le-Tol·le: Aquel·la dona en la seva casa li diu al seu marit que fassi “Tol·le-Tol·le” per que no l’ escolta molt be.
-Etimologia: Quan el meu avi era molt jove en va contar que el corral de cavalls sels va “Etimologia”
-Non plus ultra: el dissabte passat en vaig anar de festa i vaig tindra que vuere copas amb “Non plus ultra”.
La paraula d’avui és: PESSEBRE.
Definició: Representació figurativa del naixement de Jesús, que es fa durant el temps de Nadal.
LA FRASE ÉS: La meva veïna em va demanar que l’ajudes a fer el pessebre.
Salve!
La paraula d’avui és: PASTORETS.
Definició: Entremès o drama popular en què es representa l’adoració de Jesús pels pastors.
LA FRASE ÉS: Els nens petits els agrada jugar amb els pastorets del pessebre.
Salve!
La paraula d’avui és: ARDENT.
Definició: Que crema; incandescent.
LA FRASE ÉS: L’altre dia el poble debatia una qüestió ardent.
Salve!
La paraula d’avui és: ADONAR-SE.
Definció: Haver esment, algú, d’alguna persona o alguna cosa, no passar-li desapercebuda, no escapar a la seva atenció.
LA FRASE ÉS: L’altre dia em vaig adonar que un noi portava una gorra molt bonica.
Salve!
La paraula d’avui és: ESQUEIX.
Definició: Fragment de tija o de branca que s’enterra per la seva part inferior en terra humida perquè hi arreli.
LA FRASE D’AVUI ÉS: Totes les plantes tenen un esqueix.