Si voleu ampliar el vostre vocabulari i rebre cada dia un mot al vostre correu, doneu-vos d’alta a Rodamots, una iniciativa de la Xarxa de Mots, amb la idea i la coordinació de Jordi Palou (l’enhorabona!). És a la xarxa des del 1999 i té milers de subscriptors, molts dels meus alumnes o exalumnes (ja l’havia recomanat a classe i a aquí). A més els mots d’aquesta setmana són d’origen llatí, un bon moment per començar:
“Després de fer rodar uns quants mots derivats de topònims dels cinc continents, aquesta setmana tornem als orígens: i els nostres són ben llatins, ens agradi o no. Els mots que veurem aquests dies són formats a partir d’expressions llatines, tot i que no sempre en siguem conscients.”
A veure, qui ens enllaça en comentari el mot de demà i els de tota la setmana, i tots els que durant el curs tinguin origen llatí. Si us despisteu, els trobareu tots a Llatinòrum.
Per cert , sabeu què és un sinecura i quins són els seus dos ètims llatins? Si sine és una preposició, què en podeu dir de cura? Quins altres mots derivats en coneixeu? En podríeu fer una frase?…”
Salve! Lida!
LA PARAULA ÉS: autumne
Definició: Tercera estació de l’any; tardor.
La frase és: A la meva germana li agrada molt l’autumne.
Salve! Lida!
La paraula és: foradada.
Definició: túnel.
La frase és: en els carrers hi han molts túnels.
Salve Lida!
La paraula d’ avui és:
-infern
DEFINICIÓ
Butxaca a la part interior d’un gec, d’una americana, etc.
He ficat el mobil en l’ infern del pantalons.
ETIMOLOGIA:
Del llatí infernus, ‘estatge dels déus subterranis’, doblet d’inferus, ‘de sota’, d’on provenen mots com ara inferior i ínfim.
Ave!
Salve Margalida !
aqui et deixo la frase:
-Tanta gent em fa perdre l’oremus
Vale!
Salve Margalida !
aqui et deixo la frase:
-a vegades sembles quòniam!
Vale!
Salve Margalida !
aqui et deixo la frase:
-Avui anirem al parc peró nomes es un rara avis…
Vale!
Salve Margalida !
aqui et deixo la fase:
-Em vas deixar l’habitació feta un totum revolutum
Vale!
Salve Lida !
La paraula es “ab ovo” es el començament d’ alguna cosa important o l’ origen des d’un moment molt remot.
Quan vaig començar aquesta relació vaig pensar que ers ab ovo.
Salve Lida !:D
ad calendas graecas
La festa de l’ Anna va ser a “ad calendas graecas” de aquell bar .
Salve Lida!
la paraula es “ad hoc”
Aquell nen li va fer “ad hoc” a la nena petita pasigolles
Salve Lida :D!
La paraula es “ad hoc”
i la frase es. Quan vaig començar la convercacio l’ unic “ad hoc” era la festa de final de curs.
SALve lida!:D
paraula es “carpe diem”
En aquell article de Odes d’Horaci que vaig llegir nomes surtien coses sobre “carpe diem”.
Salve Lida!
La paraula és :
Port:Grandària i forma d’un arbre.
ETIMOLOGIA
De portar, del llatí portare, mateix significat.
Ave!
salve lida !!:D
lA paraula es “factòtum”
es una persona encarregada de tot en un traball o una ocupacio.
La meva mare es “factòtum” de la meva casa
vale lida!:D
Hola Margalida! Com l’enllaç del fòrum de notícies sobre aquest llatinismes no està disponible, he optat per agafar els llatinismes dels meus companys que han comentat anteriorment, i fer jo les meves pròpies frases:
1)Ho he fet bé ‘ab ovo’ i ara estic orgullós de mi mateix.
2)Jo volía aprovar l’exàmen, però ‘ad calendas graecas’
3)Trovarem el ‘busil·lis’ del problema per guanyar el partit.
4)La meva mare sempre m’anima dint-me ‘Carpe diem’, sempre que estic deprimit.
5)El ‘quid’ no es correr per fer les cosses, sinó fer-les poc a poc i bé.
6)Té una forma de ser molt ‘sui generis’
7)La meva mare ha arribat al ‘summum’ desprès de les males notes que he tret.
8)Li vaig armar un ‘tol·le tol·le’ a la meva parella, per anar a sopar amb un altre noi.
9)Aquest home es un ‘tros de quòniam’, será millor deixar-lo i anar-nos a casa.
10)El partit de demà ha estat suspès ‘sine die’.
11)L’amor d’aquella dona tan preciosa es un ‘desideràtum’ que tothom voldria tenir.
Uri, ja saps per què no està disponible, veritat? Doncs perquè en el Moodle les activitats tenen data de caducitat. Tanmateix, veig que has espavilat i gràcies a la teva capacitat de recerca, ben adquirida amb el TR, més o menys has arribat on calia. Recorda: les tasques s’han de fer quan toca. Nulla dies sine linea.
Lida!
He agafat la llista de mots de llatinòrum que hi ha a RodaMots, i te n’he fet una frase amb cadascuna de les paraules:
– AB OVO: Aquest article només és pot entendre llegit ab ovo, ja que és al començament on apareix el quid.
– AD CALENDAS GRAECAS: La llei ha de ser revisada ad calendas graecas, així que no ens hem de preocupar per adaptar el local.
– AD HOC: L’estratègia comercial de l’empresa va tenir greus conseqüències per les empreses del sector, ja que era una estratègia ad hoc.
– BUSIL·LIS: Trobar el busil·lis de qualsevol problema facilita molt la seva resolució.
– CARPE DIEM: Més tard lamentaràs perdre tant el temps amb aquestes tonteries; carpe diem!
– DECÒRUM: A l’hora d’assistir a esdeveniments importants i tractar amb alts càrrecs polítics, és important mantenir el decòrum adient en tot moment.
– DESIDERÀTUM: La democràcia total és un desideràtum comú, ja que hauriem d’aconseguir-la, però sempre hi haurà un grup de persones egoistes.
– FACTÒTUM: Per a guanyar uns calers, treballo per a una família que ve a passar l’estiu al poble, i em sento un factòtum; cuino, endresso la casa, atenc a les filles, …
– MOTU PROPIO: Et va fer el regal motu propio; ningú li va donar cap idea, ni cap de nosaltres li vam dir que era el teu aniversari.
– NON PLUS ULTRA: No puc còrrer més, estic al non plus ultra de la meva resistència.
– PERDRE L’OREMUS: Es va empipar tant, que va perdre l’oremus i se’n va anar de classe corrents i donant-li una patada a la porta.
– QUID: Per a entendre la funció del màrqueting cal entendre que el quid no és el producte que es ven, sinó el mètode.
– QUÒNIAM: És un tros de quòniam, no li fassis pas cas.
– RARA AVIS: Cal anar amb compte amb alguns verbs irregulars, que són la rara avis de la morfologia verbal catalana.
– SINE DIE: Ajornar sine die les eleccions em sembla un error molt greu, ja que s’està vulnerant l’estat de democràcia vigent.
– SINECURA: Al entrar en temps de crisis, totes les sinecures otorgades a antics membres de la política espanyola haurien de ser eliminades.
– SUI GENERIS: Tot i actuar una mica sui generis, és molt bona persona, i hi confio cegament.
– SÚMMUM: El partit va arribar al súmmum de la tensió quan l’arbitre va treure la quarta tarjeta groga.
– TOL·LE-TOL·LE: Crida una mica més, que amb aquest tol·le-tol·le no puc sentir-te gaire bé.
– TOTUM REVOLUTUM: Crec que han entrat a casa a robar! He arribat i tot estava totum revolutum.
– VADEMÈCUM: Compreu el llibre del que vaig fer menció l’altre dia, ja que serà el vostre vademècum per aquesta assignatura.
– VIACRUCIS: Realitzar totes les frases ha sigut un viacruis que ha valgut la pena; em sento molt més culte que quan he començat!
I fins aquí! (una mica tard, però més val tard que mai!)
Vale Lida :)!
Salve! Lida!
LA PARAULA ÉS: port
Definició: Grandària i forma d’un arbre.És del llatí portare.
FRASE: En l’institut hi ha un noi com un port.
Salve! Lida!
LA PARAULA ÉS: estàndard.
Definició: Composició musical que forma part del repertori del jazz i altres gèneres. Els estàndards són coneguts i interpretats sovint pels músics i identificats fàcilment pel públic.
FRASE: A Hollywood hi ha molts estàndards.
Salve Lida!
La paraula Aquesta setmana:
Mots relacionats amb la música
Mots enviats
dl / estàndard
Mots enviats la setmana passada
fraseig m
Art o tècnica de frasejar
Frasejar :En l’execució d’una peça musical, destacar els elements de l’obra, donant valor a les frases, les pauses, etc.
ETIMOLOGIA:
De frasejar, del llatí phrasis, ‘dicció, estil’, i aquest, del grec phrásis, ‘expressió’, derivat de phrázo, ‘explicar’.
Salve!
La paraula d’avui és “Sonata ”
DEFINICIÓ:
1 Forma musical clàssica que especula amb el contrast entre els temes, les tonalitats i el desenvolupament temàtic.
2 Peça musical en forma de sonata.
ETIMOLOGIA:
De l’italià sonata, mateix significat, del llatí sonare, ‘sonar’. Per oposició a la cantata, és per a ser «sonada» amb instruments.
Salve! Lida!
LA PARAULA D’AVUI ÉS: sonata
Definició: Forma musical clàssica que especula amb el contrast entre els temes, les tonalitats i el desenvolupament temàtic. Del llatí sonare.
LA FRASE ÉS: La majoria dels cantants o musics fan servir sonats.
Salve Lida!
La paraula és gemat -ada
DEFINICIÓ :
Esclatant de verdor, d’ufana.
ETIMOLOGIA:
De l’antic gema, ‘botó, flor’, aplicat a una vall plena de vegetació tendra (d’on es pogué estendre a les aigües que s’hi escolen), del llatí gemma, ‘botó floral; pedra preciosa’.
Ave!
Salve Lida!
La paraula que he trobat en el meu gmail es:
gemat.
De l’antic gema, ‘botó, flor’, aplicat a una vall plena de vegetació tendra (d’on es pogué estendre a les aigües que s’hi escolen), del llatí gemma, ‘botó floral; pedra preciosa’
Exemple: Vaig pintar una vall gemada, plena de flors i arbres.
Salve Lida !
La paraula és gemat -ada
DEFINICIÓ :
Esclatant de verdor, d’ufana.
ETIMOLOGIA:
De l’antic gema, ‘botó, flor’, aplicat a una vall plena de vegetació tendra (d’on es pogué estendre a les aigües que s’hi escolen), del llatí gemma, ‘botó floral; pedra preciosa’.
Ave!
Salve Lida!
Tinc un altra paraula:
Frasejar.
De frasejar, del llatí phrasis, ‘dicció, estil’, i aquest, del grec phrásis, ‘expressió’, derivat de phrázo, ‘explicar’
Exemple: La meva professora particular va frasejar la leccio, pero no ho vaig entendre.
Salve Lida!
La paraula es; PORT:
DEFINICIÓ:
Grandària i forma d’un arbre.
ETIMOLOGIA:
De portar, del llatí portare, mateix significat.
Exemple: Per nadal vam comprar un arbre amb un gran port.
Salve Lida!
La paraula es; infern.
ETIMOLOGIA:
Del llatí infernus, ‘estatge dels déus subterranis’
Exemple: Tinc l’infern del pantalo trancat.
Salve Lida!
La paraula es; infern.
ETIMOLOGIA:
Del llatí infernus, ‘estatge dels déus subterranis’.
Exemple: Tinc l’infern del pantalo trancat.
Salve Lida(:
La paraula es alçar.
DEFINICIÓ:
Guardar alguna cosa, deixant-la al lloc idoni perquè quede ben guardada; desar.
Exemple: Vaig guardar el despertador a l’alç de l’armari.
Salve Lida (:
La paraula es: espletar
DEFINICIÓS:
Manifestar sobtadament els sentiments, les idees, el dolor, etc., que es mantenien ocults.
Exemple: Estava contenta, pero de sobte va espletar i es va posar a plorar.
Salve Lida !
La paraula es: fora mesura
DEFINICIÓ:
Amb excés, sense moderació.
Exemple: Cada cop que surt de festa ho fa fora mesura.
Salve Lida !
La paraula es: hodiern.
DEFINICIÓ:
Del dia d’avui, del temps present.
Exemple: Hodie anire amb les meves amigues al cinema a veure una pelicula.
salve.
gemat -ada.
– Aquest bosc es mol gemat.
vale lida 🙂
Salve Lida!
La paraula es: foradada.
DEFINICIÓ:
Túnel.
Exemple: Han fet una gran foradada en el meu carrer.
Bueno doncs després de molt de temps afagiré les meves frases:
-(antull-capritx)La meva mare em compra roba per antull.
-(hodierna-temps present) Hodierna aniré a la academia d’anglés.
-(espletar-manifstar els sentiments) No vaig poder espletar que m’agrada aquell noi…
-(jas-acceptar alguna cosa que ens ofereixen)Jas un refresc de llimona?
-(melòman-té passió per la música) Els melòmans quan toquen algun instrument senten molt la música.
-(gemat/ada-esclatant de verdor) Quan el meu pare va tallar la gespa i després va engegar els espersos va quedar gemada.
Salve Lida !
La paraula es: autumne
DEFINICIÓ:
Tercera estació de l’any; tardor.
Exemple: Estem a atumne pero sembla que estem a l’hivern.
Salve!
La paraula d’ avui és dejú -una a
DEFINICIÓ
Que no ha menjat res des del començament del dia.
ETIMOLOGIA:
Del llatí jejunus, mateix significat, per dissimilació de je- en de-.+
Vale!
Salve!
LA PARAULA D’AVUI ÉS: dejú -una.
Definició: Que no ha menjat res des del començament del dia.Del llatí jejunus.
LA FRASE ÉS: En el ramadan jo estic dejú fins la tarda.
Salve!
LA PARAULA D’AVUI ÉS: nunci.
Definició: El qui té per ofici o encàrrec de fer les crides en veu alta; pregoner. Del llatí nuntius.
LA FRASE ÉS: La Claudia li agrada fer nunci.
Salve!
La parula es nunci.
DEFINICIÓ:
El qui té per ofici o encàrrec de fer les crides en veu alta; pregoner.
ETIMOLOGIA:
Del llatí nuntius, ‘emissari; anunciador’, relacionat amb annunciare, ‘anunciar’ i emparentat amb altres mots com ara ‘denunciar’, ‘pronunciar’, ‘renunciar’.
Salve!
La parula es drapaire
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Persona que comercia amb els draps vells, paperassa i altres objectes de rebuig.
ETIMOLOGIA:
De drap, del llatí tardà drappus, mateix significat, d’origen preromà, probablement indoeuropeu, però no cèltic.
Salve!
LA PARAULA D’AVUI ÉS: drapaire.
Definició: Persona que comercia amb els draps vells, paperassa i altres objectes de rebuig.
LA FRASE ÉS: En la nostre escola hi ha molta gent drepaire.
Salve!
LA PARAULA D’AVUI ÉS: misser.
Definició: A Mallorca i Menorca, advocat.
LA FRASE ÉS: A la meva companya li agradaria ser misser.
Salve!
LA PARAULA D’AVUI ÉS: fer un pa com unes hòsties.
Definició: Fer una cosa malament, esguerrar-la, fracassar-hi completament. Del llatí hostia.
LA FRASE ÉS: L’altre dia vaig recollir l’habitació com un pa com hòsies.
Salve!
LA PARAULA D’AVUI ÉS: molla.
Definició: Partícula advervial equivalent a gens; en frases afirmatives significa una mica.
LA FRASE ÉS: M’agrada mejar una molla de cada cosa.
-(molla/gens) No tinc molla gana avui…
-(esmolet/persona espavilada) Hi ha un nen de la meva classe que és molt esmolet perqué sap fer tot els exercicis sense ajuda de la professora.
-(misser/advocat) Per estudiar dret pots arribar a ser un misser.
-(nuntius/pregoner) Quan volien anunciar una greu noticia davant dels companys li van dir al nuntius que ho expliqués.
-(jejunus/persona que no ha menjat res en tot el dia) Quan vaig a fer-me una analítica vaig en jejunus perqué sino no la poden fer.
Salve Lida!
La paraula és fer un pa com unes hòsties
DEFINICIÓ:
Fer una cosa malament, esguerrar-la, fracassar-hi completament.
Vaig fer el treball del llibre de Català a un pa como unes hosties.
ETIMOLOGIA D’HÒSTIA:
Del llatí hostia, ‘víctima d’un sacrifici’. L’origen d’aquesta expressió és que les hòsties que el sacerdot consagra en la missa es fan amb pa àzim (del grec ádzymos, derivat de zýme, ‘llevat’, amb el prefix privatiu a-), és a dir, sense llevat, que és el que fa créixer la massa. Si hom vol fer un pa i no hi posa llevat, fracassarà en l’intent i obtindrà un pa pla, «com unes hòsties».
Ave!
Salve Lida !
La parula és molla
DEFINICIÓ :
Partícula advervial equivalent a gens; en frases afirmatives significa una mica.
ETIMOLOGIA:
De moll, ‘part interior blana del pa’, del llatí medulla, ‘moll de l’os’.
Ave!
Salve Lida!
La paraula és pastorets
DEFINICIÓ:
Entremès o drama popular en què es representa l’adoració de Jesús pels pastors.
ETIMOLOGIA:
De pastor, del llatí pastor, -oris, ‘el qui fa pasturar els ramats’.
Ave!