L’escriptura alfabètica és la més evolucionada, ja que amb pocs signes, fàcils d’aprendre, es poden escriure innombrables paraules. Podríem dir que és el sistema d’escriptura més econòmic, senzill i perfecte per a la comunicació per escrit.
L’alfabet és un sistema d’escriptura en què, generalment, hi ha un signe per a cada so o fonema, i la seva descoberta s’atribueix als fenicis. Els mateixos grecs n’eren conscients i consideraven Cadme, vingut de fenícia a la recerca d’Europa raptada per Zeus, l’introductor de l’alfabet. Els fenicis van introduir l’alfabet a Grècia pels volts del segle IX aC, segurament en una zona de la mar Egea d’estretes relacions comercials. Els grecs no sols van adoptar l’alfabet fenici, sinó que el van adaptar a la seva llengua; la representació de les vocals amb signes propis va ser un dels canvis més característics i va suposar un perfeccionament de l’alfabet fenici. Els signes vocàlics es van crear a partir dels símbols de consonants que no es corresponien amb cap dels sons que empraven els grecs. Tret de les consonants dobles (ζ, ξ, ψ), els grecs van tenir una lletra per a cada so. Dels fenicis van adaptar la forma de les lletres i, fins i tot, la seva orientació, encara que el fenici s’escriu de dreta a esquerra i el grec clàssic a l’inrevés; però abans del segle VI aC alternaven l’escriptura d’esquera a dreta i de dreta a esquerra (estil bustrofèdic, ja que recorda una parella de bous quan llaura la terra). També van respectar l’ordre dels signes i el nom de les lletres.
Aquest primer alfabet només constava de majúscules, les minúscules són d’època bizantina (segles IV-V). La primera inscripció conservada és del segle VIII aC en un vas àtic d’estil de Dípilon (Atenes).
L’alfabet grec és el primer alfabet europeu. El nostre alfabet, anomenat alfabet llatí, abecedari o abecé, és una variant de l’alfabet grec, importada a Itàlia pels etruscos (segle VI aC), que en van modificar algunes lletres. De l’alfabet grec, deriven tots els alfabets que ara s’utilitzen a Europa, bé sigui indirectament a través del llatí, bé s¡gui directament, com en el cas de l’eslau. Els eslaus van adoptar els signes grecs en ser evangelitzats en el segle IX per Ciril i Metodi, que van traduir l’Evangeli a l’antic búlgar; l’alfabet que en va resultar es diu ciríl·lic o eslau, que té més signes que el grec i continua vigent als països de l’est d’Europa, com Rússia, Bugària i Sèrbia, i a les àrees d’influència cultural russa.
La professora de llatí ja jubilada, però completamenent en actiu Mercè Otero m’ha enviat aquesta fotografia, feta aquest estiu a Croàcia, en alfabet glagolític croata. Hi veiueu alguna semblança amb l’alfabet grec. Per què es diu glagolític? Quin ètim grec que prové de λίθος hi reconeixeu?
Xairete!:)
Me parece un artículo muy interesante i me ha llamado la atención por los alfabetos que derivan de griego, en este caso el Ciril.lic, ya que mi padre de Bosnia cuando iba al colegio de pequeño lo utilizaba pero poco, sobretodo en época en que se formó la yugoslávia.Y también por la imagen que es muy bonita!!
Como surgió el alfabeto Cirilico
Podemos decir que hacia el año 860 d.C. unos religiosos griegos que vivían en Constantinopla evangelizaron a los eslavos orientales de religión ortodoxa e idearon un sistema de escritura conocido por el alfabeto cirílico por el nombre de uno de sus creadores, san Cirilo, apóstol de los eslavos, aunque los estudiosos estiman ahora que podría ser uno de sus continuadores quien inventara el alfabeto cirílico.
Tiene su origen en la escritura griega uncial del siglo IX y está formado por 43 caracteres que proceden de otras letras griegas y hebreas. No obstante, para reproducir determinados sonidos que existían en el eslavo se crearon algunos caracteres que no existían en griego. Está relacionado con el “glagolític”, (también atribuido a San Cirilo) que emplearon hasta el siglo XVII los eslavos católicos de obediencia romana y que pervive hoy únicamente en la liturgia de algunas comunidades católicas de la península de los Balcanes.
Las variantes del alfabeto cirílico son las escrituras que corresponden al ruso, ucraniano, serbio y búlgaro, pero no es al caso polaco, checo, eslovaco o eslovenio, que se escriben en caracteres procedentes del alfabeto romano. Peculiar es el caso de una lengua de los Balcanes, que los serbios escriben en caracteres cirílicos y los croatas lo hacen en caracteres latinos.El alfabeto cirílico romano ha perdido algunas letras superfluas: el ruso moderno tiene 32, el búlgaro 30, lo mismo que el serbio, y el ucranio tiene 33.
En esta fotografia podemos ver algunas de las letras que son iguales o casi iguales del alfabeto griego.
Aqui vemos la letra M.
adioss:)
Hola Lida!!
Si que penso que l’alfabet grec és molt important per a la nostra cultura i que gràcies a això tenim l’abecedari. L’altre dia vam veure les vocals y les consonants dobles, potser és el més complicat de l’alfabet. També es curiosa la explicació mitologica que es dona de com va arribar l’alfabet als grecs. A l’alfabet glagolític hi ha algunes lletres que s’amsembla bastant a les gregues, glagol significa paraula en bulgar. ^^
Adeu!!
Experts i expertes en alfabet, què diu la primera inscripció conservada en alfabet grec?
Lida doncs jo penso que és importantíssim l’alfabet, gràcies al seu descubriment, van esdevenir altres, entre els quals es troba el nostre, i com s’haurien propagat tots els coneixements sense escriptura?
No sé si es la primera manifestació d’escriptura però pot ser és una d’elles, i diu: “QUI ARA JUGUI MÉS DE PRESSA DE TOTS ELS BALLADORS, QUE REBI AIXÒ.” és un detall esgrafiat en una gerra de Dípilon, com dius a l’article.
Fins demàaaa!
Fins demà, Laura! Em sap greu que hagis hagut de fer la feina aquesta tarda per culpa del manteniment del teu ordinador.
L’alfabet glagolític es diu així perquè “glagol” significa “paraula”, així com “glagolati” significa “parlar”. També té relació amb l’altre nom que rep aquest alfabet (“glagolitsa”) que literalment significa “els signes que parlen”.
Es diu que probablement 24 dels 41 signes que conté vénen del grec, encara que està per comfirmar: també compta amb signes que tenen relació amb l’alfabet hebreu.
Hola ^^
Este articulo me parece muy interesante, estoy de acuerdo con todo lo que dice Irena. Soy rusa y es verdad que el alfabeto ruso tiene 32 letras de las cuales la mayoria tiene un parecido al alfabeto griego :).
Aqui os dejo un enlace para ver el alfabeto ruso
http://www.rusiamia.com/lengua_rusa/alfabeto_ruso.html
Tengo una curiosidad y el alfabeto armenio de donde proviene? 🙂
Спaсибa. ^^
Bona pregunta, Knarik! l’alfabet armeni també prové del grec com el cirílic o l’etrusc. Aquí trobaràs informació i si segueixes els enllaços clicant damunt “alfabet armeni” podràs fer el teu article a Aracne. L’esperem!
Hola!
Jo també considero que l’alfabet grec es molt important, ja que d’aquest procedeix el nostre abecedari i que gràcies a ell i a la seva traducció es va poder traduir tota la escriprura jeroglífica dels egipcis mitjançant la Pedra Roseta.
Hola
Bon resum de la historia de l’alfabet, l`estil bustrofèdic que tenian els fenicis era molt interesant ja que d’aquesta forma que era escrivint de dreta a esquerra i de esquerra a dreta alternativament sense parar d’escriure ni un moment era molt practica pero també molt incomoda i per aquesta forma surt el nom de βουστροφηδον, ja que sembla un bou llaurant la terra.
Bon dia!
L’ alfabet grec es molt important per la nostre llengua pel que fa que en aquest article veiem la importancia que té i don venen les nostres lletres i les característiques d’ avui en dia encara perduren.Com la direcció de la nostra escriptura.
Nosltres escribim de esquerra a dreta en files, pero això no era així al principi.
El nostre alfabet com podem vesur en el artícle ve dels fenicis, i ells escribien de dreta a esquerra però quan els grecs van agafar les seves lletres van decidir canviar la forma de escriptura entre d’ altres cosas i van iniciar una direcció d’ escrptura que marejaba; es a dir que era de dreta a a esquerra i d’ esquerra a dreta, anomentat bustrofèdic amb la seva similitud de quan els bous llauren la terra, d’ aqui el nom que literal ment significa: Bus:bous trofèdic:girar la terra.
Anant més al fons de la paraula “glagolític” veiem que és una barreja de la paraula abans esmentada “glagol” i “λίθος” (“paraula” i “pedra”), per tant “glagolític” obté el significat de “paraules enpedrades”, com podem comprovar al veure que els testimonis escrits són gravats en pedres.
Hola !
Me deixat que l’estil que s’esmenta com a bustrofèdic en grec és _ – _ :-:.
deix-ho escrit en grec el estil d’escriptura bustofèdic:
βουθτροφηδον
Xairete! Lida
El alfabat grec és molt important per la nostra cultura, realment no van ser el romans qui ens van donar l’idioma sino els grecs.
EEEii!
Bueno decirte que el griego, es una lengua muy bonita y tampoco es tan dificil como parece.
Aprendiendo Griego y Latin, podremos entender todas las lenguas de Europa, poder viajar sin preocuparnos de nada, por que sabremos comunicar-nos.
Aprender la historia de la lengua Griega es muy importante, por que es como si dieramos un paso hacia atras y ver como era la vida antes, por que el Griego y el Latin, fue y es, una parte de nuestra vida.
Un besito.
Xairete Lida!
El alfabet grec es important però, no sabia que realment la arrel de tot bé dels fenicis que van crear el alfabet, jo pensava que tot venia dels grecs.
També, si nos fos per ells tampoc sabriam de don prové i molts idiomes hem adaptat el alfabet i tenim els que coneixem avui en dia.
Xaire!
Em sembla molt interessant aprendre com va anar evolucionant l’alfabet fins a arribar-nos el nostre abecedari. I em sembla fascinant que només que a unes persones no se li hagués acudit una cosa que veiem tan simple com són les vocals, la nostre història hagués canviat i estat tant diferent de la d’avui dia. I és que a més no només han sortit una o dues llengües, sinó que des del propi grec (llengües eslaves) i derivades del llatí (que no oblidem que imitava en molts casos al grec) que són el castellà, el portuguès, l’italià, el francès…
La primera manifestació de la llengua grega és la que diu la Laura, d’Atenes de l’any 725 aC.
Ens veiem:-)
XAIRETE lida!
Se parece muchisimo al griego, tambien se parece muchismo el alfabeto nordico (a las runas).
Kalimera
Per la part que ens toca als que descendem del alfabet grec,crec que les millores que van fer els grecs de l’epoca ens a facilitat molt la comunicacio escrita i verbal.
Per lo que pogut entendre del article y del comentari de la Irena sembla que en l’alfabet cirilic s’han conservat mes semblançes amb l’alfabet grec d’aquella epoca.En tot cas sigui com sigui el cami que a recorregut l’alfabet Grec ens a deixat un gran sistema d’organitzarnos a l’hora de parlar i escriure.
m’ha semblat un dels comentaris mes complet que he llegit fins ara el de la Irena ( no o dic gratuitament,o dic perque m’ha semblat que sabia de que parlaba).
L’alfabet es molt molt molt important, de allá venen les paraules, i tot alló que está relacionat amb l’escritura. De fet, tots els idiomes que deriven d’aquella llengua, no estaríen presents si no fos per aquesta causa. En el comentari de l’Irena ho resumeix tot, i diu coses molt importantes per aquest article, es interesant llegir-lo.
Caram Margalida, trobo que la història de l’alfabet ha donat molt de si entre els nostres alumnes!
Knarik, com sempre, la teva experiència ens obre portes al coneixement del món eslau. Anima’t i i recull la proposta de la Margalida d’aprofundir en l’alfabet armeni.
Andrea, Edgar, per ser nous en el bloc trobo que ja feu uns comentaris força complets, sobretot pel que fa a la direcció de l’escriptura.
Carla, has fet una bona anàlisi etimològica del terme glaglolític.
Sara, ha estat bé la referència a la importància de la pedra Roseta. tu sempre escombrant cap al món egipci oi?
Nois i noies de Premià i, en especial a tu Irena, crec que la nostra col·laboració resulta molt fructífera perquè entre tots hem tret tot el suc a l’article de la Margalida.
Continuarem avançant paral·lelament en l’estudi de la llengua grega.
ΕΥΧΑΡΙΣΤΩ ΠΟΛΥ!
Especialment, Teresa, perquè hem pogut compartir l’estudi de l’alfabet amb alumnes d’ambdós centres, Albéniz i Cristòfol Ferrer. L’aprenentatge col·laboratiu resulta sempre molt enriquidor per a tots i totes.
En aquest cas, si no hagués estat per Knarik no haguéssim anat a relacionar l’alfabet grec amb l’armeni.
La Rabab, també pel seu origen, ens ha portat ha relacionar l‘alfabet fenici amb l’àrab i la Irena el grec amb el ciríl·lic. Li hem tret bé el suc!
Hola lida!! Como te dije hace unos dias sin el alfabeto no seriamos nada practicamente, pues gracias a los fenicios que perfeccionaron los jeroglíficos egipcios el alfabeto existe, y gracias a los griegos que hicieron un avanze muy significativo, es que hoy tenemos un alfabeto como debe ser jaja.. nos vemos lida y lo siento por no comentar antes pero no tenia animos nos vemoss graciass por todo.
Molts ànims, Lina. Ho vaig entendre. No t’hi amoïnis. Fins dilluns!
Χαιρετε πἀντες!
Ἐγω Ἀννα ἐιμι!
Ἐγω ελλενικα γραφο!
Σας ευχαριστω!
Αννα Σαλασ Ταρρἐ 2ν Βατχιλλερατ λλατι ι Γρεκ
El company Carlos Viloria ha fet una molt interessant síntesi d’una pila de materials escolars per facilitar l’aprenentatge de l’alfabet grec, que podeu trobar al seu bloc Lisias y Eufileto.
Marta, no se parece en nada a las runas escandinavas xDD
Llegint aixó un es dona conta de tot el té el nostre vocabulari.
Seria interesant saber com seria ara el nostre vocabulari i afabet si els romans o els grecs no l’aguessin modificat!
Adeu!
La llengua grega junt amb el seu alfabet es la llengua mes madura que hi ha desde el meu punt de vista ja que amb pocs caracters es poden escriure moltes paraulers, i amb poques paraules es poden dir molts conceptes.
En alfabet glagolític croata es poden observar moltes semblances amb l’alfabet grec, com la M o la lletra delta minuscula.
El nom ve de la paraula glagol, que en búlgar antic significa «paraula» (i d’on ve el nom de la lletra “G”). Com glagolati significa parlar, se sol referir poèticament al glagolitsa com «els signes que parlen».
Vale!
Hola, quin article mes interesant,
l’altre dia vaig llegir un apartat del llibre del Grec,
al principi (entre els tema, 1, 2 i 3 ) i m’ho vaig llegir abans del examen.
🙂
Gracies a l’alfabet Grec existeix el Llatí i també el del meu idioma, el Rus, que es un derivat directe del Grec.
🙂
Hola Lida!
Jo pensava en un principi que l’estudi del grec seria una tonteria, i l’ho mateix em va pasar amb el grec.La importància que arriba a tenir el grec en la nostra vida , en el present i en tot es impressionant.La veritat esque gracies a les adaptacions dels grecs amb l’alfabet fenici els nostres idiomes son molt més sencills i facils d’aprendre, en aquest cas tambè destaco la importancia dels gregs als voltants del segle IX a.C.Tambè un dels factors que ajudaren a això va ser el comerç que es on va entrar en contacte per primera vegada l’alfabet fenici amb els grecs per tal de poderlo modificar .
En conclusió que cada vegada veig que el grec es la llengua més important que ha existit i que cal estudiarla si o si.
Amb aquesta convicció, Rubén, crec que ja t’has guanyat un a part del teu aprovat!
L’alfabet grec…
Un alfabet de símbols. Símbols estranys. Alguns semblants als nostres, com la lletra alfa (en majúscula) o la iota (en majúscula i minúscula). Potser és complicat aprendre’s aquests símbols o potser és complicat aprendre’s el nom de les lletres. Però, què seria de la civilització actual sense aquests símbols?
Tot i que sembli complicat, l’alfabet grec és, directe o indirectament, l’origen de tots els alfabets europeus. Sense aquesta invenció penso que seria impossible viure en el món on vivim ara. Actualment, més de mil paraules passen cada dia per davant dels nostres ulls sense que ens n’adonem: mirant la televisió, davant l’ordinador, anant pel carrer, comprant qualsevol producte… Estem envoltats de paraules! Sense un codi que es correspongui amb el que parlem, no podríem anotar tot el que volem expressar: sentiments, recordatoris o comandes. I quin és aquest codi? Un convenient a cada fonema que utilitzem.
L’alfabet fou el primer codi econòmic, senzill i perfecte de la comunicació per escrit i, els grecs van aconseguir una lletra per a cada so; per aquest motiu encara l’emprem avui en dia. Tot i això, cal recordar que el que va portar l’alfabet a Grècia fou Cadme i que, per tant, l’alfabet grec és simplement una adaptació. Els veritables inventors foren els fenicis. De totes maneres, podem afirmar que l’aportació grega va ser la més important perquè va simplificar l’escriptura fenícia.
http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2011/02/12/origen-de-les-grafies-tendencies-enfrontades/
És impressionant que l’alfabet grec hagi donat tanta cultura a molts països d’Europa i també del món.
A l’inscripció jo trobo semblances entre algunes lletres glagolítiques i gregues: hi ha una que sembla la beta, també la mi i una mena de psi que està girada y sembla més aviat una forquilla.
L’alfabet glagolític rep aquest nom perquè “glagol” en búlgar antic vol dir “paraula”.
També opino que les llengües eslaves ajuden a mantenir viu el grec clàssic, ja que tenen moltes lletres en comú i semblants. És una sort que no s’hagin deixat portar per la globalització de l’anglès i que no hagin substituit l’alfabet per l’abecedari, llavors l’influència grega hauria disminuit considerablement. Sèrbia manté els dos alfabets, cosa que em sembla molt bona idea; ja que “s’uneixen” a la moda de l’anglès però a la vegada conserven el seu alfabet originari.
Vale!
http://www.ancientscripts.com/greek.html
Gràcies a l’alfabet s’ha pogut difondre molt coneixements per mitjà de llibres o textos. I s’ha pogut recuperar textos molt antics. En aquetsa incripció he trobat algune semblances amb el grec per exemple hi ha una que sembla la m o una altre la xi. He buscat a internet el significat de glagolítci i vol dir paraula.
Salve! M’ha agradat molt aquest article sobre l’alfabet ciríl·lic. El nom ve del búlgar antic glagol i significa «paraula».
La paraula λίθος prové del étim grec litos, és a dir pedra.
M’ha agradat molt aquest article, ja que jo no sabia aquesta història de l’alfabet grec. Gràcies a l’alfabet grec, l’adaptació d’aquest per part dels etruscos i l’expansió d’aquest per tota Europa, sigui en llatí o en qualsevol de les llengües eslaves,ara mateix podem comunicar-nos entre nosaltres a través de l’escriptura, fins i tot les persones cegues, ja que gràcies a l’alfabet grec, es va poder fer l’alfabet en braille.
Salve!
Molt interessant aquest article, està bé saber les nostres arrels. Estic aprenent moltes coses a base de coses com aquestes.
Valete! 🙂
Em sembla molt interesant aquest article perque ens fa saber l’evolucio de l’alfabet grec . L’alfabet grec es com ”l’alfabet mare” del qual descendeixen altres alfabets diferents els que ens permeten que nosaltres avui en dia poquem escriure i llegir.
Amb aquest article podem conèixer la història de les lletres que utilitzem cada dia a totes hores! Apart que, jo al principi pensava que l’alfabet provenia dels romans però principalment els que el van començar no van ser ni els romans ni els grecs, sinò van ser els fenicis que el van introduïr a Grècia!! Molt interessant saber d’on són els teus origens lingüístics.
Em sembla molt interesant aquest article ja que ens explica l’origen de les lletres, també deixa molt clar quin va ser el poble que va introduir l’escriptura a les diferents civilitzacions
Salve!
Interesant aquest article, ara ja sé que l’alfabet grec és el primer alfabet europeu i que el nostre alfabet és una variant de l’alfabet grec que en van modificar algunes lletres.
Salve!
Em sembla molt interessant aquest article ja que explica com saber d’on són els teus origens lingüístics. Ens explica l’origen de les lletres, jo no sabia aquesta història de l’alfabet grec.
Vale
Pingback: L’alfabet grec: recapitulem | El Fil de les Clàssiques
Un article magnific, aixo ens ho han ensenyat a classe. L’alfabet grec va ser portats pels fenicis fa molt temps però els grecs van fer canvis molt significatius i van crear un nou alfabet que va ser el pare de tots els alfabets que coneixem tots.
Χαιρετε!
Abans de començar grec sempre havia pensat que l’alfabet que utilitzo provenia de l’alfabet llatí i que aquest no tenia res a veure amb el grec. Ara ja sé que m’equivocava totalment!
És realment fascinant la manera en que els diferents pobles se les han arreglat al llarg dels segles per acabar, d’un únic alfabet (fenici), traient-ne tants altres, que fins i tot té estreta relació amb l’alfabet ciríl·lic (no ho hagués dit mai).
Molta gent no coneix les arrels de l’abecedari (com jo fa tan sols una setmana) i em sembla un greu error! Mai hagués imaginat que les llengües i abecedaris europeus estan tant lligats i crec que és algo que tot europeu hauria de conèixer. M’ha agradat molt l’article i només em queda dir que té molt de mèrit tot el que van fer els antics grecs.
Χαιρετε!
Jo tenia totalment una idea diferent, pensava que l’alfabet venia del llatí tal i com a dit l’altre Claudia, i estava totalment segura i m’he conformat durant tot aquest temps amb el sentit comú. Però amb aquest article i l’informació que he buscat, m’he adonat que estava totalment equivocada. Per tant, de diferents fonts d’on he cercat i agafat l’informació he fet un breu resum de tota l’informació que he trobat.
“Amb el temps, l’alfabet grec va ser adoptat pels llatins, i de la civilització romana va passar a gairebé tots els alfabets vigents en el món occidental. Ara bé, si l’alfabet llatí procedeix del grec, ¿per quin motiu, llavors, resulten tan diferents quan els comparem?
La diferència entre aquests dos sistemes gràfics, un derivat de l’altre, es deu al fet que els romans no van adoptar l’alfabet grec que anomenem clàssic, sinó que va preferir una variant occidental que utilitzava un poble veí de Roma, els etruscos.
De l’alfabet grec, deriven tots els alfabets que ara s’utilitzen a Europa. És importantíssim l’alfabet, gràcies al seu descubriment, van esdevenir altres, entre els quals es troba el nostre, també és molt important la direcció de la nostra escriptura, adaptada del grec.
.L’alfabet fou el primer codi econòmic, senzill i perfecte de la comunicació per escrit i, els grecs van aconseguir una lletra per a cada so; per aquest motiu encara l’emprem avui en dia. Tot i això, cal recordar que el que va portar l’alfabet a Grècia fou Cadme i que, per tant, l’alfabet grec és simplement una adaptació. Els veritables inventors foren els fenicis. De totes maneres, podem afirmar que l’aportació grega va ser la més important perquè va simplificar l’escriptura fenícia.”
A mi aquest article també m’ha semblat molt interessant, ja que jo des de un principi sempre he pensat que la nostra llengua com el seu alfabet només provenia del llatí, però ara veig que no i que el primer alfabet europeu va ser el grec i que a partir d’aquí ja van començar a néixer de nous fins arribar on estem ara.