Avui és Santa Cecília i és la patrona dels músics, tot i que ho és com a fruit d’un error de traducció dels Actes de Santa Cecília (com aquell que hem vist a la pel·lícula La vida de Brian; ja us ho dic que heu d’aprendre a traduir bé!):
Venit dies in quo thalamus collacatus est, et, cantatibus organis, illa [Cecilia virgo] in corde suo soli Domino decantabat [dicens]: Fiat Domine cor meum et corpus meum inmaculatum et non confundar.
Es va traduir erròniament organis, que significa ‘instruments musicals’ per l’acabat de crear ‘orgue’. Llavors la frase fou ‘ella cantava i s’acompanyava amb l’orgue’ i Cecília esdevingué així patrona de la música. A partir del segle XV-XVI, es comença a pintar la santa amb un petit orgue i altres instruments, sobretot un llaüt o un clavicèmbal. De fet, els còdices més antics no diuen canentibus (com a sinònim de cantatibus) organis sinó candentibus organis, Caecilia virgo…. Aleshores, no hi hauria instruments musicals ans de tortura en el moment del seu martiri. L’antífona no descriuria el seu casament sinó la seva mort.
Apol·lo, que té com a atribut la lira, és el déu de la música a l’antiga Grècia. Les muses formaven part del seu seguici i precisament el nostre mot música deriva de musa. La música era per als grecs un art que tenia origen diví així com la capacitat d’influir en els éssers d’una manera màgica. La música grega era monòdica. Segurament s’han conservat tan poques partitures gregues perquè es practicava molt la improvisació, però sabem el nom de molts músics, i no només mítics com Orfeu (que amansia les bèsties amb la seva música; d’aquí, la frase “la música amanseix les feres”). Tot i que ens hagin arribat el nom de poques dones, avui sabem que les poetesses gregues eren també músiques, val a destacar la probablement atenesa Carixena, una hetera flautista i poetessa de puntejos que fou coneguda pel seu estil musical passat de moda ja entre els còmics del segle V aC i primers del IV aC. Les heteres acostumaven a ser flautistes i dansarines que entretenien l’alegre ambient dels simposis.
L’epitafi de Seikilos del segle I és un cas únic i privilegiat en què s’indiquen les notes i també les durades (amb ratlles) i els accents musicals (amb punts). S’ha conservat de manera íntegra en una estela funerària que Sícil va dedicar a la seva esposa i es conserva en el Museu Nacional de Dinamarca, a Copenhague.
Arianna Savall interpreta Eros de Safo de Lesbos.
Siringa, la música a l’antiga Grècia
http://www.moisasociety.org/de-musicis/ancient-greek-writers-their-musical-past-studies-greek-musical-historiography
http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=coleccions_bibliografiques&subModuleName=&idCatalogacio=22128
Siringa, la música a l’antiga Grècia
http://blocs.xtec.cat/siringa/index/
Salve! 😀
No sabia que es celebrava el dia de Santa Cecília amb música, ara ja ho se!
Ara ja se que era la patrona dels musics per aixo cada 22 de novembre toquem i cantem cançons.
M’agrada que es celebri un dia així, perquè així recordem temps bons que ens han deixat moltes coses.
Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » Celebrem el Dia Mundial de la Filosofia amb música
Χαιρετε,
Jo coneixia el dia de Santa Cecília, a l’escola el celebràvem i cantàvem cançons. Jo només sé tocar la flauta, encara que tinc una guitarra i m’agradaria aprendre-la a tocar. Ara mateix faig teatre musical, i cada vegada m’agrada més el món de la música.
Salve!
No en tenia ni idea de que existia el dia de Santa Cecília, i tampoc que era la patrona dels musics. He volgut fer una mica d’amplicació
Santa Cecília (en llatí Caecilia) va ser una dama romana, màrtir al segle III per la seva fe cristiana. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes, i és la patrona dels músics perquè, mentre s’estava morint, va cantar a Déu.
Altres investigadors diuen que va morir a Sicília, al regnat de l’emperador Marc Aureli, entre l’any 176 i el 180.
Sembla que el martiri de Cecília va ser després del del seu marit i el del seu germà, ordenats pel prefecte Almaqui Turci: Cecília va enterrar cristianament els seus cadàvers, raó per a la qual també va ser detinguda i forçada a renegar de les seves creences. Cecília va preparar casa seva com una església abans que fos arrestada. Els funcionaris de l’emperador van intentar matar-la llançant-la a l’aigua bullent (o ofegada a la banyera de casa seva, o pel fum d’una gran foguera, segons diverses versions), però ella no va morir i aleshores van decidir decapitar-la. El botxí va intentar decapitar-la tres vegades sense èxit, i això el va trasbalsar tant que va fugir. Cecília va sobreviure encara tres dies abans de morir. Aquests darrers tres dies de la seva vida, va obrir els ulls, va mirar la família i els amics que envoltaven la seva cel•la, els va tancar i mai més no els va tornar a obrir. La gent que omplia la seva cel•la va saber de seguida que ella seria una santa dalt del cel.
La fama musical de Cecília es basa en la llegenda de la seva mort, que diu que mentre ella moria a causa del martiri, anava pregant Déu tot cantant-li. Sembla que se la va començar a relacionar amb la música cap al segle XV; aviat es va fer popular, i el 1594,Gregori XIII va proclamar-la patrona de la música. Van fer-se diverses festes en honor seu, la primera de les quals va tenir lloc a Normandia. Poc més de cent anys després, la moda va arribar a Anglaterra travessant el canal de la Mànega, i Henry Purcell li va compondre tres odes el 1683. Altres obres musicals dedicades a santa Cecília són l’himne de Benjamin Britten (basat en un text de W.H. Auden), un himne de Herbert Howells, un d’Alessandro Scarlatti, o l’obra Messe Solennelle de Sainte Cécile de Charles Gounod, o l’oda Déu vos salve, Cecília brillant! i l’òpera, Cecília, de Licinio Refice del 1934. El músic belga Joseph Ryelandt (1870-1965) va estrenar l’òpera Sainte Cécile, amb llibret de Charles Martens, en 1907, a Anvers.
En la seva època de màxima esplendor, la diada de la santa era una gran festa amb missa solemne i processons on intervenien gran quantitat de músics amb tot tipus d’instruments. A Barcelona, aquest dia era un gran esdeveniment que aplegava tots els amants de la música. Després de la processó, els músics s’escampaven pels carrers i les diferents places de la ciutat per alegrar el veïnat. Els guitarristes barcelonins, anomenats sonadors, tenien especial protagonisme en el decurs de la celebració.
Innombrables pintures i vitralls la representen tocant l’orgue. Està representada a la pintura L’èxtasi de Santa Cecília de Rafael a Bolonya, i també a quadres de Rubens a Berlín, el Domenichino a París i molts d’altres. En la literatura, és commemorada especialment per l’obra Seconde Nonne de Chaucer, i la famosa oda de John Dryden, amb música de Haendel el 1736, i més tard per Sir Hubert Parry (1889).
Sankt Cecília és el títol d’una cançó de 1984 cantada per la sueca Lotta Pedersen i Göran Folkestad al Melodifestivalen suec d’aquell any. A més a més, el grup musical americà de pop-rock Jars of Clay va començar el seu àlbum Cançons de Nadal del 2007 amb un tema instrumental titulat “El regal de santa Cecília”.
Als bitllets de 20 lliures esterlines britànics, hi havia una imatge de santa Cecília acompanyada pel compositor Sir Edward Elgar, des de 1999 fins al 2007.
Salve!
Santa Cecília, patrona dels músics el 22 de novembre, el mateix dia que avui en dia es celebra aquest fet.
Santa Cecília (en llatí, Sancta Caecilia), segons el Martyrologium Hieronymianum, va ser una noble romana, convertida al cristianisme i martiritzada per la seva fe. I en honor a ella, es va donar un important moviment de renovació de la música sacra catòlica de finals del segle XIX, que va rebre el nom de Cecilianisme. Els seus atributs són l’òrgan, el llaüt i les roses.
Fins l’any 1594 Santa Cecília va ser nomenada patrona de la música pel Papa Gregori XIII i, a través dels segles, la seva figura ha romàs venerada per la humanitat amb aquest padrinatge. La seva festa com he comentat anteriorment és el 22 de novembre, data que correspon amb el seu naixement i que ha estat adoptada mundialment com el Dia de la Música. El padrinatge de la música li va ser atorgat per haver demostrat una atracció irresistible cap als acords melodiosos dels instruments. El seu esperit sensible i apassionat per aquest art va convertir així el seu nom en símbol de la música.
Realment ja coneixia el dia de la música ja que anteriorment em van comentar d’aquesta celebració una mica per sobre, però ara gràcies a algunes fonts d’informació he pogut ampliar els meus coneixements sobre aquesta festa, que també es celebra a Espanya. A casa tinc una guitarra, encara que no la sé tocar gaire, però generalment m’encanta el món de la música, és més m’apassiona.
Xaipete!!
Santa Cecília va ser una dama romana del segle III per la seva fe cristiana. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes, i és la patrona dels músics perquè, mentre s’estava morint, va cantar a Déu
La fama musical de Cecília es basa en la llegenda de la seva mort, que diu que mentre ella moria a causa del martiri, anava pregant Déu tot cantant-li. Sembla que se la va començar a relacionar amb la música cap al segle XV; aviat es va fer popular, i el 1594, Gregori XIII va proclamar-la patrona de la música. Van fer-se diverses festes en honor seu, la primera de les quals va tenir lloc a Normandia . Poc més de cent anys després, la moda va arribar a Anglaterra. Fins i tot,hi ha obres musicals dedicades a santa Cecília.
En la seva època de màxima esplendor, la diada de la santa era una gran festa amb missa solemne i processons on intervenien gran quantitat de músics amb tot tipus d’instruments. A Barcelona, aquest dia era un gran esdeveniment que aplegava tots els amants de la música. Després de la processó, els músics s’escampaven pels carrers i les diferents places de la ciutat per alegrar el veïnat.
Jo ja sabia de l’existència d’aquesta festa ja què cada any a l’escola hi dedicavem aquest dia a cantar cançons i aixícelebrar Santa Cecília. Era un bon moment per reunir-nos tots i poder gaudir d’aquest plaer que és la música.
Salve!
Santa Cecilia, va ser la patrona de la música, degut a que quan estava morint, va cantar a Déu.
Durant el segle III va ser màrtir i dama romana, per la seva fe cristiana. A part de ser patrona de la música, poetes i cecs. Aquest dia es el 22 de Novembre, el qual es celebra amb música i més.
Els seus atributs són el laud, les roses i l’òrga.
Jo no en sabia de l’existència d’aquest dia, i menys de que fos dedicat a la música, però m’alegra saber què s’hi celebra un dia per una cosa tan meravellosa com aquesta.
Cecilia de Roma, conocida como santa Cecilia (en latín, sancta Caecilia), según el Martyrologium hieronymianum, fue una noble romana, convertida al cristianismo y martirizada por su fe en una fecha no fácil de determinar, entre los años 180 y 230.
Los católicos, que incluyen su nombre en la plegaria eucarística I de la misa, y los ortodoxos conmemoran su muerte el 22 de noviembre.
En la Iglesia católica, es patrona de:
la música
los poetas
los ciegos (como santa Lucía de Siracusa) y
de las ciudades de:
Albi (Francia).
Ómaha (estado de Nebraska, EE. UU.) y
Mar del Plata (Argentina).
Sus atributos son el órgano, el laúd y las rosas.
En honor a ella, un importante movimiento de renovación de la música sacra católica de finales del siglo XIX recibió el nombre de cecilianismo.
Que increible leer esto y sacar otras ramas de investigacion y meterse en tema y encontrar cosas nuevas e interesantes. Yo no sabia que esta protectora tambien era parte importante de MAR DEL PLATA, en BUENOS AIRES, ARGENTINA..mi pais natal
Que bueno llenarse uno mismo de buenos datos, y tambien es gracias a los que aportan el primer paso.
Salve!
Just aquest any he conegut el dia de santa Cecília, perquè vaig anar a veure un concert que celebrava aquest dia. Trobo que s’hauria de fer més famós aquest dia, ja que la música és molt important a la nostra vida, i molta gent és analfabeta musicalment parlant, llavors estaria bé que com a mínim, sapiguessin quin és el dia de la música.
És molt interessant com la música ha anat evolucionant amb el temps.
Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » Franz Ferdinand- Ulysses
Salve!!
Santa Cecília (en llatí, Sancta Caecilia), segons el Martyrologium Hieronymianum, va ser una noble romana, convertida al cristianisme i martiritzada per la seva fe. I en honor a ella, es va donar un important moviment de renovació de la música sacra catòlica de finals del segle XIX, que va rebre el nom de Cecilianisme. Els seus atributs són l’òrgan, el llaüt i les roses.
Penso que celebrar Santa Cecília, patrona de la música, des del blog és una idea magnifica ja que aquest espai es visita molt i sobretot per els joves, aquells que els hi encanta la música. Penso que la música per a molta gent és una manera de relaxar-se i de desconectar i ens agrada la música perquè ens sentim identificats amb el que s‘explica.
Evidentment, podem apreciar que la música ha evolucionat moltíssim des de l’antiga Grècia fins a l’actualitat, i tot això ha estat obviament pel fet de l’avançada tecnologia que trobem avui en dia. Abans la música era més relacionada amb els déus, a hores d’ara, en canvi la música explica més aviat sentiments. Penso que ara és molt més important que abans.
El que parla sobre les musses és molt interessant ja que aquestes eren utilitzades pels músics per inspirar-se. Hi havia 9 musses que eren reconegudes en l’antiga Grècia.
Això ha canviat a hores d’ara tot i que actualment moltes cançons utilitzen històries, sentiments, nois i noies, és a dir els músics s’inspiren en algun d’aquests temes, entre d’altres.
XAIPETE!
El dia 22 de novembre celebrem Santa Cecília, patrona dels músics. Com a pianista m’omple d’alegria que dediquem un dia a celebrar un art tan important com és la música. Moltes vegades, sobretot en el nostre país, menyspreem la música. Bé, potser “menysprear” és una paraula massa contundent, però si que és cert que, a nivell educatiu, no li donem la mateixa importància que altres assignatures. Només cal donar una ullada al horari escolar dels estudiants: quants d’ells cursen música com a matèria escolar? Si la cursen, quantes hores a la setmana? En general, pocs alumnes l’estudien i, si ho fan, ho fan poques hores a la setmana. És per això que crec que és importat celebrar aquest dia (tot i que hagi estat fruit d’una traducció errada). També he de dir que em sembla molt curiós com una petita errada pot passar a ser una part de la nostra cultura, tradició, religió i, per tant, part de la nostra societat.
Santa Cecília, també coneguda com Cecilia de Roma, fou, segons el Martyrologium hieronymianum, una noble romana que va abraçar la religió cristiana i va ser martiritzada per aquesta decisió. Els catòlics, actualment, la nombren en la Plegària Eucarística I de la missa mentre que els ortodoxos commemoren la seva mort el mateix dia que popularment es celebra el dia de la música. Segons l’església catòlica Santa Cecília no és només patrona de la música com es creu popularment, sinó que, a més a més, també és patrona dels poetes, de les persones invidents i de les ciutats d’Albi (França), Ómaha (Nebraska, EE.UU.) i Mar de Plata (Argentina). Els tributs de Santa Cecília son l’orgue, el llaüt i les roses.
Xaipee!!
No sabia pas que el dia 22 de novembre es celebrava Santa Cecília. El que si savia era que Santa Cecília era la patrona de la música. Com jo, molta gent suposo que no en savia l’existència d’aquest dia; però és per això que m’agrada fer aquest tipus de comentaris, en els quals cada dia aprenc alguna cosa nova i puc expressar la meva opinió.
Com a ex música, tocava l’oboè, penso que el fet de que hi hagi un dia dedicat a tots els músics i músiques del món és yoya una honra.
Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » Ulisse, de Premiata Forneria Marconi
Pingback: Santa Cecília De Roma | Aracne fila i fila
Salve!
No sabia que es celebrava el dia de Santa Cecília amb música! Per aixo el dia 22 de novembre cantem cançons i música, és divertit i a la vegada interessant.
In proximum!
La vida aèria(Proa, Barcelona, 2019) de Ferran Sáez Mateu, professor a la Universitat Ramon Llull:
“La peça musical més antiga i que es conserva sencera és l’anomenat Epitafi de Seikilos, i data probablement del segle II o I abans de l’era cristiana. Per a qualsevol persona amb una mínima sensibilitat musical, genera una barreja d’emoció i de desconcert. És difícil determinat la intenció expressiva d’una música l’estructura harmònica de la qual ja no té gairebé res a veure amb la nostra. …” (pàg 330)
“L’Epitafi de Seikilos, tanmateix, ens ha arribat complet. En coneixem la lletra i la música. Sabem com comença i com acaba. Fins i tot tenim noticia de quina era la seva intenció: realitzar un homenatge sonor a una dona que es deia Euterpe, com la deessa grega de la música. Aquesta música la toco sovint. Es basa en una escala pentatònica i pot ser interpretada convincentment amb qualsevol instrument de corda polsada o de vent. (…) Com sona millor, però, és amb una arpa petita, …” (pàg. 331)