Avui és Santa Cecília i és la patrona dels músics, tot i que ho és com a fruit d’un error de traducció dels Actes de Santa Cecília (com aquell que hem vist a la pel·lícula La vida de Brian; ja us ho dic que heu d’aprendre a traduir bé!):
Venit dies in quo thalamus collacatus est, et, cantatibus organis, illa [Cecilia virgo] in corde suo soli Domino decantabat [dicens]: Fiat Domine cor meum et corpus meum inmaculatum et non confundar.
Es va traduir erròniament organis, que significa ‘instruments musicals’ per l’acabat de crear ‘orgue’. Llavors la frase fou ‘ella cantava i s’acompanyava amb l’orgue’ i Cecília esdevingué així patrona de la música. A partir del segle XV-XVI, es comença a pintar la santa amb un petit orgue i altres instruments, sobretot un llaüt o un clavicèmbal. De fet, els còdices més antics no diuen canentibus (com a sinònim de cantatibus) organis sinó candentibus organis, Caecilia virgo…. Aleshores, no hi hauria instruments musicals ans de tortura en el moment del seu martiri. L’antífona no descriuria el seu casament sinó la seva mort.
Apol·lo, que té com a atribut la lira, és el déu de la música a l’antiga Grècia. Les muses formaven part del seu seguici i precisament el nostre mot música deriva de musa. La música era per als grecs un art que tenia origen diví així com la capacitat d’influir en els éssers d’una manera màgica. La música grega era monòdica. Segurament s’han conservat tan poques partitures gregues perquè es practicava molt la improvisació, però sabem el nom de molts músics, i no només mítics com Orfeu (que amansia les bèsties amb la seva música; d’aquí, la frase “la música amanseix les feres”). Tot i que ens hagin arribat el nom de poques dones, avui sabem que les poetesses gregues eren també músiques, val a destacar la probablement atenesa Carixena, una hetera flautista i poetessa de puntejos que fou coneguda pel seu estil musical passat de moda ja entre els còmics del segle V aC i primers del IV aC. Les heteres acostumaven a ser flautistes i dansarines que entretenien l’alegre ambient dels simposis.
L’epitafi de Seikilos del segle I és un cas únic i privilegiat en què s’indiquen les notes i també les durades (amb ratlles) i els accents musicals (amb punts). S’ha conservat de manera íntegra en una estela funerària que Sícil va dedicar a la seva esposa i es conserva en el Museu Nacional de Dinamarca, a Copenhague.
Arianna Savall interpreta Eros de Safo de Lesbos.
Molt bona la troballa de Sta. Cecília i del documental sobre Sícil.
Celebro, Ramon, que t’hagi agradat!
LIDAAAAAAAAAAAAAAAAAAA
Dema portare el treball mij fet ok per k mas dajudar a fer unas coses ok … espero k no pasi res bona nit i k bagi be
Hola Margalida!
Quin bloc més interessant! Et recordes de mi? Doncs tot llegint les entrades he recordat les classes de grec de l’institut, i trobo que el bloc està molt bé perquè relaciones coses culturals actuals amb les referències clàssiques… Ja em van dir que treballes al Cristòfol Ferrer… Jo faig de correctora i estic estudiant un màster justament de Literatura, Art i Pensament! Deu ser que m’ha quedat alguna cosa del que vaig aprendre a l’institut… 🙂
Una abraçada i moltes felicitats pel bloc i pel premi Blocs Catalunya, ja em van dir que l’havies guanyat!!!
Quina alegria, Laia, saber de tu i per tu! Ja m’ho havien dit (en Jordi i l’Isabel) i me’n vaig alegrar molt. Les llavors ben semprades sempre fructifiquen! Espero que un dia ens poguem veure i parlar una estona. Molta sort en el màster i en la vida. Una forta abraçada!
Omaima, no pateixis: demà t’ajudaré. O.K. (que en grec vol dir “ola kalá!)
Tot el que tingui relació amb la mitologia m’encanta, i aquest cas no és una excepció 🙂
És increible veure com, encara que hagin passat milers d’anys, encara ens queden tantes coses d’aquestec cultures.
Ostres, Margalida! Miro això i penso que què fariem sense la música. Crec que escoltar (i saber escoltar) música d’altres cultures és molt interessant.
Avui dia la música s’ha convertit en una cosa important i per alguns fins i tot imprescindible i veig que als grcs tambè els interesava. Els vídeos estàn molt bè.
sé que això es grec, però és que cada vegada em quedo més sorpresa de que moltíssimes paraules venen del grec o del llatí, com música de musa.
pd: m’agrada la música:D
M’agrada molt la música i en aquest temps tothom va amb mp3 o mp4 escoltant tot el dia música i sembla mentida que fa tants segles també els agrades tant la música.
Aue margalida:)
Jo sinserament nose qe faria sensa la musica.
mencanta es esencial de vritat.
Pel qe veig no sóc la unica y em sembla molt bé perque el plaer d’escoltar musica no s’ha de perdre mai.
Respecte a la mitologia,
m’agarada molt es una de les cosas qe sem fa facil dapendre i entendre:)
ens veiem aviat
M’agrada saber de la música, per cert Margalida saps d’on prove la expressio o.k? si no m’equivoco prové de la primera guerra mundial, o.k significa cero morts, és a dir cero kaos, jeje es que he llegit un comentari que deies que “ola kalá” significa o.k jejeje.
Hi ha, Marc, diversos orígens! Ningú no sap quin és l’autèntic!
Gali!!!!!!!
Mentre llegia el article, me fixat moltíssim quan nombraves a les poetesses, que tocaven la flauta i tal i me sentit una d’elles!
Savies que jo de petita tocaba la flauta dolça,no a l’escola si no a la meva escola de música on feia solfeig cant coral historia de lam úsica, i demés..
després quan ja la dominaba a la perfecció vaig començar am la contralt, una flauta dolça però de dimenssions més grans i la tècnica de tocar-la canviaba!
M’agrada molt i me sentit molt Carixena!
Per cert la música del principi es molt relaxant!!
Carixena, ja pots portar algun dia la flauta a classe i fem un simposi amb recitació de poemes a l’estil del que vam fer el curs passat a segon de grec: http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2008/03/15/symposion-a-lies-cristofol-ferrer/
L’últim dia del trimestre?
Com vulguis Gali!
encara que m’haure de preparar una micona…:)
Doncs, ja pots començar a assajar!
Aue!!!
He vist els 2 videos m`han agradat molt un mes que el altre pero son una musica que fa que et relaxis molt,
em sembla molt interesant saber de la musica grecollatina.
Adeu!!!
Santa Cecília! Jo celebrava aquest dia a la meva antiga escolade primària, CEIP el dofí!
Una música realment relaxant, tot i que una ”mica” aburrida si l’escoltes un divendres!
Molt bon article, trobo que es interesant tenir una mica d’informació sobre les clàssiques, tant en la música, com en les festes, el cinema…
Bon cap de setmana!
Ave!
Un article molt interessant i bastant dur per algú que és músic i no ho sabia. Tots els anys celebrant la festa de Santa Cecília i ara resulta que simplement és un error de traducció. És una mica frustrant, però crec que encara que sigui una simple equivocació, continuarem celebrant el dia de la música el 22 de novembre.
Pel que fa el comentari d’en Marc Pelegrin, hi han varies fonts on diuen que va sorgir anteriorment, però on es va consolidar va ser a la Primera Guerra Mundial, quan els soldats anglesos tornaven de algun reconeixement per la zona o tornaven de algun confontament, quan arribaven al campament o a la base, li deien al superior O.K. que significa 0 kills, que no han patit ninguna baixa.
Per això, normalment, el ok sempre l’han dit a Anglaterra i els països de parla anglesa.
Salve!
“A long poem published at Florence in her honour in 1594 does not mention her musicianship, though by this time she sometimes appeared in Italian paintings with harp, organ, and other musical instruments: it was probably the painters who were responsible for dissemination of the belief that St Cecilia was a musician. She even came to be spoken of as the inventor of the organ. Her reputation as patron of music grew in the 16th century and she was portrayed by leading artists (including Raphael, Rubens, and Poussin) and celebrated by poets.”
En català no és “òrgan” sinó orgue, llavors no veig on és l’error: si s’hagués traduït directament “instrument musical” enlloc d’ “orgue” també es relacionaria amb la música i certament no es pas això el que la relaciona amb els músics sinó la seva propia mort i martiri ( es veu que cantava durant els seus últims moments) i la representació pictòrica que se’n va fer durant el s. XVI, (no el XV).
Jordi Clapés-Bot
musicòleg, flautista i compositor
Felicitats pel blog!
Jordi, nosaltres continuem celebrant Santa Cecília i tant! Per a tots nosaltres és un plaer que un expert com tu ens comenti en el bloc i desitgem que no sigui l’última vegada. La història està farcida d’errors i males interpretacions, l’error precisament rau en confondre candentibus organis per canentis organis. Una cosa és cantar (cano ) i l’altra (candentibus organis “amb instruments roents”) organum vol dir “òrgan” (instrument o mitjà material), “instrument musical” i més tard “orgue”, com molt bé tu dius. Aleshores a partir d’aquesta confusió pinten Santa Cecília amb orgues…i esdevé patrona de la música. Vols dir que els orgues són roents?
Salve!
Fins hi tot ells els hi agradava la música, avui dia no hi ha ningú que no n’escolti, m’ha semblat interesant conèixer la músca grecollatina.
he vist el video i trobo que és una música molt bunica.
No savia pas que havia sigut fruit d’un error de traducció de òrgan i orgue.Fins que esdevé patrona de la música.
vale!
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » La música a l’Antiga Grècia
Salve Margalida !
Jo no s’habia això de perquè era el dia de Santa Cecilía,i en veritat es mareix aquest dia
Hola a tots,
Canto en llatí, canto en grec, canto en qualsevol idioma, en definitiva, a mi el que m’agrada és cantar.
Per això i per celebrar el dia de la música, també ho faré cantant amb els meus alumnes l’epitafi de Seikilos.
Gràcies, Margalida, per les teves idees.
Una abraçada.
Victoria
Victòria, i quan cantaràs per a nosaltres? Bona cantada!
Salve Margalida!
Aprofitant que avui és Santa Cecília, hem entrat al bloc i hem vist que hi havia un article dedicat a la patrona de la música, hem llegit el text i escoltat la cançó de Seikilos, que ens ha fet pensar en la música oriental actual.
També ens hem adonat que és important traduir bé, ja que un lapsus linguae pot canviar totalment el significat.
Vale!
Grec Sant Hilari Sacalm.
Certament, cal traduir bé, Laia! Que la música ens acompanyi, avui i tot l’any!
És molt interessant aquest apartat! I malgrat haguès estat produït per un error de traducció, tampoc hi va esdevenir gens dolent per les Cecílies!:)
Salve!
Felicitats, Cecília!
M’encanta que es pugui relacionar la música amb l’antiga Grècia, ja que, si la música no es perd, tot hi haver música antiga, hem de fer més atractiva l’antiga grècia perquè es pugui mantenir tants anys com la música i si es poden relaciuonar, millor que millor!
Gràcies epr aquesta informació, ara quan toqui, sabre que tinc dos aspectes que m’agraden, la música i l’antiga grècia!
http://euterpesspiritus.net/?p=799
Celebrem enguany també el dia de la música el 22 de novembre. Celebrem Santa Cecília, celebrem, sigui error o no, el miracle de la música!
No recordava que fos la patrona dels cecs! Potser en Víctor Sánchez de 1r de batxillerat ens ho pot acabar d’explicar o bé vosaltres (perquè no està en Braille) ho podeu esbrinar a partir de la relació que té el nom Cecília amb el llatí!
M’ha impactat i encantat l’epitafi de Seikilos que dedica a la seva dona. És realment bell i té molta relació amb la música renaixentista. Al principi m’ha recordat a una de les cançons de la pel·lícula del Mercader de Venècia, però després ja he vist que no…
És curiós que una peça amb tant de valor servís com a suport d’un test durant la seva desaparició en el segle XX.
Crec que és una cançó molt actual que concorda perfectament amb el famós llatinisme Carpe Diem, ja que en ella es parla sobre aprofitar el moment; també podria estar relacionat amb Tempus Fugit.
La gran tradició de Santa Cecília i tot per un error… Però aquest error ens ha donat una gran tradició que és molt important per als musics que celebren la seva festa per això sigui errror o no és molt important tenir un dia per fer un homenatge a tots els musics!
Xaipete! Com també s’explica aquí la música era un element molt principal en l’antiga Grècia. Per exemple servia per els banquets, per celebracions ja sigui en casaments o en funerals. Però també es veu molt ben representada en la mitologia grega. Les muses tenien el do del cant mentres que Apol·lo el seu atribut era la lira. També servia per amansar les besties o els ramats.
Quina llàstima que el dia de santa Cecilia sigui només un error de traducció! A mi sempre m’ha agradat celebrar aquest dia ja que m’encanta la música. Es veu que Santa Cecilia va ser nombrada patrona de la música per el papa Gregori XIII. . És venerada com a santa per diverses confessions cristianes, i és la patrona dels músics perquè, mentre s’estava morint, va cantar a Déu. El seu nom s’ha traduit tradicionalment com “el camí dels cecs”
Xaipe
Acabo de veure el primer vídeo, els primers dos minuts, s’escolta una cançó en grec que canta una dona amb una veu molt aguda. Aquesta música és molt relaxant.
I apareixen quadres i imatges de déus i fets importants grecs mentres la música s’anima.
En el segon video apareixen quadres i imatges amb música de fons, però la diferència és que apareix una noia molt maca representant quadres, la noia és diu Arianna Savall, les fotografies que realitza són molt boniques, en blanc i negre, representant un passat.
Apol·lo representa el déu de la música amb la seva lira.
Per desgràcia no es conserven partitures.
No sabia que les heteres acostumaven a ser flautistes i dansarines que entretenien l’alegre ambient dels simposis. Surt la fotografia a sota.
Salvete!
M’agrada molt que s’incentivi a celebrar Santa Cecília, patrona de la música, des del bloc. Per la gent però sobretot pels joves la música és una via d’escap, una manera de relaxar-nos, de evadir-nos, identificar-nos i fins i tot ens sentim compresos.
La música de l’antiga Grècia no s’assemblava gaire a la d’avui dia, a més de per les raons evidents (ara hi ha medis d’enregistrament, màquines que imiten sons, etc), també per creença. No tenia tanta importància sentimental com la que li atribuïm ara, se li donava més aviat un aire màgic, es relacionava amb els déus (Apol•lo) i els herois als quals se’ls hi havia atribuït el do de la música (Orfeu). En resum, des de la meva opinió no se li donava la importància que se li dona ara o bé no el mateix grau o des de el mateix punt de vista.
Trobo molt interessant el tema de les muses, que eren les que inspiraven als músics. A Grècia hi ha 9 muses molt reconegudes, també inspiraven als poetes o escriptors i estic segura de que als artistes en general independentment del tipus d’art que feien.
Bon dia de la música a tots i a totes! I si us animeu, us recomano que feu un article al bloc l’Empremta d’Orfeu, el bloc que tenim dedicat exclusivament a la música i les clàssiques, per acabar de celebrar el dia de la música com Déu mana!
Vale!
SAlve!
Felicitats!
Salve!
No sabia que Santa Cecília és la patrona dels músics graciès aquest bloc ho he conegut. Felicitats Cecília!He escoltat música grecollatina penso que és molt útil, ja que relaxa molt perquè és tranqui·la.
Vale!
Salve!
Felicitas! a tots els músics del Fil de les clàssiques i en general de tot el globus terràqui.
Espero que la música continui durant segles i segles, és l’alma de les persones i és capaç de fer canviar d’estat d’ànim a qualsevol.
Vale!
Una proposició fantàstica, Núria!
Per suposat un tema que dona molt a parlar!
Santa Cecília es la patrona dels cecs per el que me informat.
Jo també penso que si aguessin fet aquest petit error de traducció Santa Cecília potser no aguès estat tant relacionada a un orgue sinó a la mùsica en general. De totes maneres és un petit error que no ha afectat gaire al significat del día.
M’agradat molt l’article, em sembla molt treballat i dotat d’informació, enhorabona 🙂
Salve!!
M’encanta que es pugui relacionar la música amb l’antiga Grècia, ja que, si la música no es perd, tot hi haver música antiga, hem de fer més atractiva l’antiga grècia perquè es pugui mantenir tants anys.No savia pas que havia sigut fruit d’un error de traducció de òrgan i orgue.Fins que esdevé patrona de la música.
Salveeee!!!
Estic molt interesat molt la música i en aquest temps la gent porta la musica al mobil escoltant tot el dia música i sembla mentida que fa tants segles també els agrades tant la música.
Salveee!! M’agradat aquest documental. He escoltat la musica i m’agradat bastant perque es tranquila.
Valeee!!
Salve!
Un article molt interessant i molt maco. És curiós saber que hi ha hagut música sempre. Ara, avui en dia, la música, sobretot pels joves com molt bé a comentat la Núria, és una manera, una vía la qual utilitzem moltes vegades per engrescar-nos, alegrar-nos, relaxar-nos, desconectar… És més ara tot just estava amb una amiga que ha comentat que un dia sense música no és res, referin-se a que almenys una estona del dia necessita escoltar música. I crec que a molts de nosaltres ens passa el mateix.
Vale!