Després d’observar aquest fresc de Cesare Maccari (1840-1919) respon: Qui fa què, i per què? Com es titula l’obra i de quants discursos consta?
Monthly Archives: abril 2008
La casa grega
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/4By_tU5nfuU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Les cases ateneses de l’època clàssica tenien, generalment, un pati interior al voltant del qual es distribuïen les habitacions i que els proporcionava llum i aire; la claror també s’aconseguia a través de finestres i lluernes sense vidres. Les estances per a les dones rebien el nom de gineceu i les estances per als homes andron, on es rebien les visites. A Atenes, també hi havia cases de lloguer molt modestes.
En contraposició amb els edificis públics, les cases no eren gaire còmodes ni agradables. S’arrengleraven a l’atzar, aprofitant el pendent dels turons; tenien les parets tan fràgils que els lladres eren anomenats “foradaparets”.
Amb els canvis sociopolítics del segle IV aC, la gent es va estar més temps a casa i no va participar tant en la vida política; van augmentar els luxes i les comoditats, fins que, a l’època hel·lenística, les cases dels rics eren cada cop més sumptuoses i es diferenciaven més de les dels pobres.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/kineRz4nrzE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Si vols més informació clica aquí i consulta la informació i les fotografies que ofereix Sebastià Giralt, i si vols comparar la casa grega amb la romana vés a aquest article.
El Persa de Plaute i el MAC de Barcelona
Avui, els alumnes de primer de batxillerat de llatí del nostre institut hem assistit a la representació del Persa de Plaute al teatre grec de Montjuïc. El grup Balbo ha fet una representació molt acurada i alhora actualitzada de l’obra plautina. Hem rigut molt i hem après com seria una comèdia de Plaute al segle XXI. A més de llegir tots junts i en veu alta a la pèrgola del jardí del nostre institut el llibre El Persa de Plaute (ediciones clàssiques, 2003), i assistir a la representació no us perdeu la guia de lectura d’Enric Comas i Parer.
És admirable la tenacitat de Ramon Torné en treballar perquè tots i totes puguem gaudir del teatre grecollatí al teatre grec barceloní, que malauradament està en obres. Endavant Ramon, tots et recolzem i malgrat les dificultats no defallessis.
També cal agrair el suport que la revista Auriga amb Montserrat Tudela com a representant ha donat a l’acte, així com la presència i la invitació del senyor Pere Izquierdo a visitar el MAC. Cal visitar el museu d’Arqueologia, tot esperant que no el tanquin. Teniu una gimcana mitològica si cliqueu damunt la pàgina Gimcanes. A mi m’ha fet molta il·lusió trobar-me amb alumnes d’altres centres amb la meva gimcana. Ara que ja no hi ha l’Esculapi original ja que ha retornat a Empúries, potser sigui hora de descobrir altres elements valuosos del nostre passat grecoromà al MAC.
Ens veiem l’any vinent a Montjuïc, esperem amb millor infraestructura i amb un MAC remodelat i ben vistós.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/tzdzHKKul-g" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Magna Celebratio
No ens ho podem perdre! A Badalona, els dies 25, 26 i 27 d’abril fan festa romana i de la grossa. La revista Auriga m’acaba de passar el programa: magna-celebratio-mmviii-museu-de-badalona.pdf . Jo hi seré, i vosaltres?
1000 comentaris!
Fins i tot El Chiki chiki en llatí!
L’amic i company de clàssiques, l’Ignasi Parra, ha tingut la genial idea de traduir al llatí la cançó del Chiki chiki i fer-la arribar a l’Andreu Buenafuente.Moltes gràcies Ignasi i un petó per contribuir a difondre l’ensenyament dels clàssics i a demostrar que el llatí no és una llengua morta. Viuit lingua latina! Feliciter!
Lluci Minici Natal als jocs olímpics
Els treballs d’Hèracles en Apol·lodor
Inspiració clàssica
En quin edifici s’inspiren els creadors de l’aquesta animació? Quin nom reben les columnes amb forma de dona?
[youtube]http://youtu.be/5Pij-SxZLeM[/youtube]


