Narracions de mites clàssics (ISBN: 9788430762446) és una adaptació en clau actual de les Metamorfosis d’Ovidi, publicat en català i en castellà a Biblioteca Teide. Les transformacions dels personatges mitològics no segueixen l’ordre d’Ovidi sinó que es divideixen en tres apartats, preservant, però, l’ordre ovidià: animals, plantes i pedres. El resultat és un llibre que no sols permet la lectura lineal, sinó que es pot començar per on un vulgui i alterar l’ordre de les narracions, i de les parts.
En els mites ovidians trobem l’essència de l’ésser humà: d’aquí la seva atemporalitat i vigència en tots els temps, fins i tot en uns moments tan convulsos i mancats de valors, com els actuals.Tot el que ens explica Ovidi a les Metamorfosis és molt bell i suggeridor, tot i que no sigui científic; i a nosaltres ens agrada moltíssim, tot i saber que no és veritat.
Els personatges dels mites ovidians, extrets de la mitologia grega, perviuen encara en el nom d’animals, de plantes, de minerals, d’estels, de mars, d’illes, de sentiments, de complexos, d’antropònims, etc. El nostre continent i la moneda que portem a les butxaques reben el nom d’Europa, raptada per Júpiter en forma de toro. El mar d’Icària i la Nova Icària, a la vila olímpica de Barcelona, prenen el nom d’Ícar, el fill de Dèdal.
Els mites ovidians ens expliquen el perquè de les coses: per què, quan ens enamorem, sentim una fiblada com si Cupido ens clavés una fletxa; el perquè de certs noms científics, tècnics i humanístics; el perquè de certs símbols (el caduceu de les farmàcies, per exemple); per què un àrbitre és Júpiter Tonant, o un vigilant un argus; el perquè de l’eco a les muntanyes; per què cauen els llamps?; per què existeixen els cercles polars i els deserts?; per què es genera la raça negra?; per què els llops són voraços?; per què les ratapinyades volen de nit vora les cases?; per què les granotes viuen a l’entorn de bassals llotosos?; per què l’aranya fila la teranyina?; per què l’heliotropi no para de mirar el sol?; per què relacionem els xiprers amb la vida eterna…
En els mites trobem el primer canvi de sexe (Tirèsias o Ceneu) o el primer ésser volador (Dèdal i Ícar); la igualtat d’homes i dones pel que fa al naixement (pedres); l’explicació dels amors impossibles, les violacions, l’abús de poder del sexe masculí sobre el femení, l’adulteri, l’incest, l’anomenada “violència de gènere”, la prova de paternitat, l’homosexualitat, l’androginisme, el segrest, la traïció, l’engany, el menyspreu, l’enveja, la supèrbia, la guerra per l’aigua i,també, que el destí ha dit que un dia el mar, la terra i els cels cremaran…
A classe de literatura, de llatí, d’història d’art…, a les PAU o quan vagis als museus, en les pintures i escultures mitològiques, fes memòria dels mites ovidians. Si esdevens un/a artista, un/a publicista, un/a compositor/a … recorda’t d’Ovidi, et farà el camí més planer. Et desitjo que tinguis una bona travessia pel mar de la mitologia, acompanyat de l’extraordinari Ovidi.
(N’han parlat a la revista Auriga núm. 50, pàg. 32, Fernando Lillo en el seu blog i Dolors Clota, entre d’altres, a L’illa de Ter: Estiuejant.)
Vid. Blogs Metamorfosejats i El vol de Cenis
ISBN: 9788430762446 (català)
ISBN: 9788430760800 (castellà)
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » De Ovidio poeta
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Alfabet mitològic grotesc
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Il·lustracions inèdites a la recerca d’un text
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Hi ha amors que maten!
Salve! jo tampoc l’havia llegit mai aquest llibre, però el vaig fullejar i recull molts mites. Està molt bé ja que és una bona manera d’aprendre tots els mites importants de la Grècia antiga i així aprendre més la seva vida cotidiana.
Salve! jo tampoc l’havia llegit mai aquest llibre, però el vaig fullejar i recull molts mites. Està molt bé ja que és una bona manera d’aprendre tots els mites importants de la Grècia antiga i així aprendre més la seva vida quotidiana.
jo ja he aconseguit el llibre. Sembla força interessant. Pel que he vist alguns dels mites que sorten sdon molt similars a d’altres que jo havia escoltat. Sembla força fàcil d’entendre.
salve!
Encara no em llegit res del llibre, peró es veu un llibre molt interessant, felicitats tambè per ser l’autora , la nostre professora i tenir tant d’èxit, estic segura que podre’m aprendre moltíssim.
Salve, discipula.
Judith, veig que a hores d’ara ja tens el llibre i que has llegit a la portada el meu nom. Alguns alumnes ni a finals de curs no se n’adonen. Espero no decebre’t. Fins dimarts!
Salve!
el llibre te molt bona pinta encara no l’he llegit pero et felicito per ser la autora del llibre, segons veig el comentaris m’están entran ganes de llegir aquest llibre.
Aquest llibre m’ajudará a aprendrem una mica els mites que fins ara encara em costen una mica, espero que així sigui.
Moltes gràcies, Yussef!
jo soc una mes que no me llegit encara el llibre pero espero llegir-mo i espero que magradi i poder-lo entendre:)
Salve!! El llibre per lo que e pogut veure te bona pinta , me donat conta de que ets la autora del llibre i et felicito.
Salve!
Encara no he començat a llegir el llibre, però crec que és molt important per a llatí ja que parla de mites clàssics. Té molt bona pinta, espero que sigui molt entretingut. Gràcies al llibre aprendre els mites clàssics.
Vale!
Narracions de mites clàssics és una adaptació en clau actual de les Metamorfosis d’Ovidi.
Els mites ovidians ens expliquen el perquè de les coses: per què, quan ens enamorem, sentim una fiblada com si Cupido ens clavés una fletxa; el perquè de certs noms científics, tècnics i humanístics; el perquè de certs símbols (el caduceu de les farmàcies, per exemple); per què un àrbitre és Júpiter Tonant, o un vigilant un argus; el perquè de l’eco a les muntanyes; per què cauen els llamps?; per què existeixen els cercles polars i els deserts?; per què es genera la raça negra?; per què els llops són voraços?; per què les ratapinyades volen de nit vora les cases?; per què les granotes viuen a l’entorn de bassals llotosos?; per què l’aranya fila la teranyina?; per què l’heliotropi no para de mirar el sol?; per què relacionem els xiprers amb la vida eterna…
l’explicació dels amors impossibles, les violacions, l’abús de poder del sexe masculí sobre el femení, l’adulteri, l’incest, l’anomenada “violència de gènere”, la prova de paternitat, l’homosexualitat, l’androginisme, el segrest, la traïció, l’engany, el menyspreu, l’enveja, la supèrbia, la guerra per l’aigua i,també, que el destí ha dit que un dia el mar, la terra i els cels cremaran…
Tot aixo que explica a dalt del text sembla massa interesant, potser que m’agradi el llibre.
Salve!
Jo, encara no m’he le llegit però sempre m’han agradat els mites i aquestes coses. Aprofito per dir que et felicito per ser l’autora d’aquest i per l’èxit. Quan m’el llegeixi ja donaré la meva opinió personal. Vale!
Salve!!
Aquesta introducció del mite de narracions clàssics em sembla bastant interessant, i crec que m’agrada molt llegir i aprendre aquests mites per saber els per què d’un sentiment o de molts tipus de coses. Hem llegit en de l’Europa i el de Licaón i la veritat és que m’han agradat molt així que seguirè llegint-me aquests mites!
Vale!!
Salve!
Encara no tinc el llibre Lida però aquest divendres el tindré i desprès d’haver llegit el mite d’Europa tinc moltes més ganes de començar-lo.
Vale!
Així m’agrada, Gene! Val més tard que mai!
Espero que us agradi tant com a mi fer-ne l’adaptació per a vosaltres i que junts aprenguem molts de mites i referents clàssics!
Salveeeeee!!!
Encara no me lleit el llibre pero avui començare a llegir i penso que es un llibre molt interesant sobre els mites.
Salve!
Ja tinc el llibre i em sebmla molt interesant, perquè m’ajudara a aprendre els mites
els mites estan molt be com per exemple el de coronis que es torna en corb
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Ciència MMXI: Les Pièrides i la garsa
Salve!!
Un any més llegint aquest llibre!! El primer cop que el vaig llegir va ésser al meu primer quart, tot i que no me’l vaig llegir sencer jeje però pel poc que vaig llegir, em va agradar, i realment crec que és un llibre entretingut i adaptat per a tots els lectors, és a dir, que encara que sigui llarg, crec que molts nens petits els podrien llegir, ja que en ell podem trobar més d’una història. Algunes d’elles, són una mica bèsties, encara que són bones igualment.
Aquest any és el segon que el torno a llegir i altra cop dic que és molt entretingut, i havent-lo llegit dos cops, hi ha coses que ara les entenc molt millor que no pas abans.
El recomano! No se si els de 3r el llegeixen, pero si no és el cas, crec que seria bona idea que ho fessin.
Vale 😀
Salve!
Ja m’he acabat les narracions de mites clàssics, hi m’han agradat molt, ja que inclou mites tan famosos com el d’Apol·lo i Dafne i el d’Acteó. M’he llegit les tres parts i no sabia que hi haguessin tans mites. M’he fixat que tots tenen una finalitat didàctica, i volen ensenyar alguna cosa, com el de . El que nés m’ha agradat ha sigut el de Píram i Tisbe que s’asembla molt a Romeu i Julieta de Shakespeare i el de Procne i Filomena, en que es reflexa la situació actual de les dones i el maltractament i violència de gènere.
Salve!
Les Narracions són una adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi (un poema narratiu en quinze llibres i que abasta prop de 12.000 hexàmetres que descriu la creació i la història del món, fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma). Personalment m’ha agrdat molt les Narracions no nomès perquè m’agrada molt la mitologia grega i romana.
La primera part parla de les transformacions en animals, la segona de la transformació en plantes i la tercera de la transformació en pedres. Explica molt bé els embòlics que tenen alguns déus amb mortals i també la denominació d’alguns animals o arbres com el Jacintus que es va convertir en Jacint o el licaón en llop. També explica molt bé el perquè de les coses com perquè fila l’aranya o perquè els rat-penats surten de nit.
Valete!
Salve!!
A mi personalment el llibre de mites classics m’ha agradat bastant la veritat, si que ha sigut una mica pessat però finalment m’agradat. Es interessant els mites que expliquen en el llibre, mai t’imaginaries el que els Déus farien…
Jo aquest llibre és el primer cop que me’l llegeixo i m’ha donat una bona impressió.
Vale!!!
Salve!
El llibre de narracions de mites està molt bé ja que és una adaptació per a tothom, així podem gaudir tots de mites clàssics.
En aquest llibre hi ha tres parts, és a dir, en la primera, els personatges s’acaven convertint en animals, en la segona en plantes o arbres i en la tercera en pedres.
Aquests tres mites són els meus preferits, faré un resum d’ells tres:
El mite d’en Narcís, un noi tant guapo tant guapo que és va acavar ofegant en un riu perquè s’havia enamorat d’ell mateix.
El mite de Dafne, Cupid llença una fletxa a Apol·lo i aquest s’enamora bojament de Dafne, Cupid li llança una fletxa de plo cosa que fa que li repugni l’enamorat. Ell el persegueix, ella fuig i finalment, Dafne li suplica al seu pare que la converteixi en arbre.
Píram i Tisbe, dos enamorats que no es poden veure, un dia, queden per la nit i ella es troba una lleona, surt corrents. Al arribar ell es pensa que s’ha mort i es clava un punyal. Tisbe al veure’l acompanya a Píram a la mort.
Molts mites són didáctics, és a dir, entre lineas ens intenten dir alguna cosa més que la simple història.
per exemple:
El mite d’Apol·lo i el corb negre, ens diu en poques paraules que vigilem amb el que diem, avegades ens em de callar coses que sabem.
Aquests mites són molt famosos i és pura cultura, aquest llibre adaptat ens va com anell al dit, a més és molt ràpid de llegir.
Salve!
Fa poquet que ens hem acabat de llegir el llibre de Les narracions de mites clàssics i a mi personalment m’ha agradat molt ja que hi ha moltíssims mites que no havia sentit mai i també n’hi ha d’altres que si que n’havia sentit a parlar però gràcies a aquest llibre he pogut aprendre més de tots els mites. Els mites o la gran majoria tenen una fi didàctica ensenyant-nos el que està bé i el que està malament.
Salvete!
Personalment, a mi no m’agrada llegir, però aquest llibre en especial si que m’agrada perque no es fa pesat i amb les il·lustracions fa que llegeixi d’una manera més lleugera i també interessant, ja que els mites són emocionants i m’agraden molt.
Felicitats pel llibre Lida, valete! 😀
Me n’alegro molt, Ana Mª!
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Quae metamorphoses sunt?
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Faune, libidinós i trapella, al Museu de Badalona
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Metamorfosejats!
Fernando Lillo també recomana Narracions de mites clàssics al seu article publicat a Thamyris (2013) ENSEÑAR LITERATURA LATINA EN LA ESO Y EL BACHILLERATO: REFLEXIONES Y SUGERENCIAS PRÁCTICAS
Pingback: El mite d’Acetes més proper que mai | Aracne fila i fila
Pingback: El mite d’Andròmeda a “Downton Abbey” | Aracne fila i fila
Pingback: L’origen mitològic de les plantes | El fil del mite grec
Pingback: Referents clàssics a Philomena | La cinta de Νίκη
Pingback: “In noua fert animus mutatas dicere formas corpora.” | Aracne fila i fila
Pingback: Els mites en vinyetes | Aracne fila i fila
Pingback: Narcís en “L’elogi de l’aigua” d’Eduardo Chillida | Itinerant la Barcelona més clàssica
Pingback: Recreació de mites clàssics: Aracne | Aracne fila i fila
Pingback: Narcís, un titella en mans del destí | Aracne fila i fila
Pingback: Entrevista a Pan, l’únic i inigualable déu dels pastors | Aracne fila i fila
Pingback: I.II La música en la mitologia | Siringa, la música de l'Antiga Grècia
Pingback: Ecce pictura XV. Quae fabula est? | El Fil de les Clàssiques
Pingback: Continuem llegint… | El Fil de les Clàssiques
Pingback: Per què els corbs són negres? Per què és l’òliba l’acompanyant de Minerva? | El fil del mite grec