Els contes dels germans Grimm fan 200 anys

El 20 de desembre de 1812 es va publicar la primera edició dels Contes per la infància i la llar, una recopilació de contes de tradició oral alemanya que els germans Jacob i Wilhelm Grimm van recollir i adaptar per escrit.

Aquest llibre es convertiria en un dels més coneguts del món, traduït a 170 idiomes i que forma part de la cultura infantil universal. A més, des de l’any 2005, la primera edició, guardada a la ciutat alemanya de Kassel, forma part del Programa Memòria del Món de la UNESCO.

Blancaneus, La Caputxeta Vermella, Hänsel i Gretel, La Ventafocs, Patufet, El sastre valent,… tots aquests personatges i les seves històries han traspassat la frontera del paper amb nombroses adaptacions literàries, cinematogràfiques, teatrals o televisives.

Un exemple d’aquestes nombroses adaptacions el podem veure amb La Caputxeta vermella:

Una mà de contes

La cuina dels titelles

The Baby Triplets

 

18ª edició del MINIPUT

Aquest dissabte 1 de desembre el Centre de Cultura Contemporània (CCCB) acollirà de nou el MINIPUT, la 18ª Mostra de TV de Qualitat.

El MINIPUT no és un festival, ni un mercat, són unes sessions que consten de projeccions i debats amb els responsables dels programes de la televisió més innovadors, provocadors, educatius i amb vocació de servei públic de l’any i se celebra a Barcelona cada mes de desembre des del 1994.

El MINIPUT posa a l’abast de tots els professionals, estudiants, professors, investigadors i interessats en la televisió un model de televisió de qualitat viu, mostrant:

– D’una banda, programes arriscats, innovadors i de servei públic de les televisions d’arreu del món amb una selecció del millor que s’ha pogut veure en l’última edició de l’INPUT (International Public Television Screening Conference), una conferència internacional sobre televisions públiques que se celebra un cop a l’any des del 1978 i que reuneix professionals i estudiosos de tot el món vinculats al món de la televisió.

– En segon lloc, es pot veure un tast dels programes més destacats de les cadenes locals i autonòmiques. aquells programes que el comitè de selecció, format per representants de les institucions que co-organitzen la mostra, ha escollit d’entre la programació televisiva de TVE, les cadenes autonòmiques i les locals.

– I, finalment, es mostrarà una secció dedicada als “pilots”. La crisi ha fet que un gran feix de producció audiovisual quedi a la pedrera; per aquest motiu, enguany el MINIPUT torna a incorporar la sessió dedicada a “pilots” més arriscats, compromesos i innovadors, ja siguin professionals o amateurs, en un espai fix dins la mostra, tots aquells programes que, per algun motiu, no han estat emesos per televisió i s’han quedat al calaix esperant trobar la seva oportunitat. Tots els programes que no s’han emès per motius econòmics o estructurals formen part d’aquesta “televisió invisible” que cal portar a la llum, són part de la història no explicada de la televisió de la nostra època.

En definitiva, els programes que es projecten són aquells més adients per a induir a la reflexió, pel seu plantejament innovador o experimental, perquè proposen un nou format televisiu, perquè fan ús de les noves tecnologies o perquè han generat polèmica en el seu país d’origen.
[vimeo]http://vimeo.com/54043062[/vimeo]

Hanoch Piven

 

 

 

 

 

L’artista Hanoch Piven és una icona del món creatiu i cultural israelí que ha desenvolupat una proposta per explorar la creativitat d’una forma fàcil i divertida a través del joc i l’experimentació amb curiosos collages, formats per tota mena d’objectes quotidians.

Hanoch Piven volia ser il·lustrador i caricaturista, però la manca de tècnica el va portar a investigar altres formes d’expressió artística diferents de les tècniques tradicionals del dibuix. Avui en dia és un reconegut artista internacional i els seus retrats amb objectes quotidians de personalitats han estat portada de prestigiosos mitjans: Times, The New York Times, The Washington Post, Esquire i Times Magazine, i Rolling Stone entre d’altres.

Piven reparteix el seu temps entre Tel Aviv i Barcelona i imparteix tallers artístics i creatius per tot el món: amb educadors a Omaha, nens sense sostre a Guatemala, executius d’empreses a Tel Aviv o estudiants de disseny a Beijing. El seu llenguatge visual és utilitzat per educadors i professors amb la finalitat d’explorar i crear jugant a les aules mitjançant la tècnica del collage. A Espanya ha contribuït amb la sèrie creativa Una mà de contes.

 

 

Hanoch Piven visitarà Barcelona els dies 4 i 5 de desembre  i si voleu veure’l en acció, el dia 4 es farà un taller organitzat per Aulas Creativas, de 18 a 20h, on podreu participar.

 

En aquest vídeo podeu veure una mostra del que trobareu al taller.

 

Bram Stoker

Avui es commemora el 165è aniversari del naixement de Bram Stoker, l’escriptor irlandès creador d’un dels personatges més mítics de la història de la literatura gòtica i del cinema de terror: Dràcula.

L’any 1897, Stoker va escriure Dràcula, la seva creació literària de terror més reconeguda i famosa, que va servir per popularitzar el mite del vampirisme. Sembla ser que aquesta història de ficció té les arrels del seu protagonista en el personatge real de Vlad Draculea (Vlad el Fill del Dimoni/Drac), també anomenat Vlad Tepes o Vlad l’empalador , a més de les històries i llegendes de vampirs que circulaven per l’Europa Oriental en aquella època.

Tepes (1431-1476) va ser un cruel i sanguinari príncep de Valàquia, territori que juntament amb Moldàvia i Transsilvània formava el regne de Romania, que va fer front ferotgement davant la conquesta turca.

El mite i el personatge creat per Stoker ha estat protagonista de moltíssimes i contínues adaptacions literàries i cinematogràfiques fins als nostres dies, havent esdevingut un personatge de culte gràcies a les magnífiques interpretacions d’actors com Bela Lugosi o Christopher Lee, entre les més destacades.

Per conèixer la llegenda de Dràcula de més a prop podeu viatjar a la regió de Transilvània, a Romania, tal com fa l’actor Jordi Vilches al programa Km33.

 

 

S’apropa la Castanyada!

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que es celebra el dia 1 de novembre, dia de Tots Sants.
 
El seu origen prové d’una antiga festa ritual funerària que consistia en un àpat en què es menjaven castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica d’aquesta festivitat és el moscatell. Sembla que el costum d’ingerir aquests aliments altament energètics prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts segons la tradició cristiana, es tocava a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajudaven els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats menjaven aquests aliments per no defallir.

Segons altres versions, més historicistes, la castanyada consta des del final del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què només es servien llegums i fruita seca i els pans votius de l’oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panellons. L’àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.

Sigui com sigui, la Castanyada és sinònim de castanyes, panellets i moscatell. Per tant, us deixem un vídeo de la sèrie Dolça Catalunya perquè aprengueu a fer panellets!

 

10 anys del naixement de l’iPod

Avui és el desè aniversari del naixement de l’iPod. Així és, tal dia com avui fa deu anys Apple va llançar al mercat el reproductor que marcaria un abans i un després a la indústria de la música, no només pel que fa al hardware, sinó també pel que fa al software.

L’iPod va ser presentat per Steve Jobs l’any 2001 com un “reproductor de música MP3 ultraportàtil capaç de compactar fins a 1.000 cançons de qualitat CD a la teva butxaca”.  Fa deu anys, això suposava una fita inimaginable fins al moment, la gent encara portava reproductors de cassettes (també anomenats “walkman“)!

Tot i que ja n’hi havia gent que gaudia del luxe d’escoltar música d’alta qualitat amb reproductors de CD portàtils (també anomenats “discman“), Apple, dirigida por Steve Jobs, va crear un dispositiu molt més lleuger, portàtil i estilitzat. De fet, va crear una nova categoria de reproductors de música digital que va revolucionar la indústria musical i es va convertir en una icona del segle XXI.

L’iPod va esdevenir la base de l’actual èxit d’Apple com a empresa de tecnologia.

Us deixem un extracte del programa Valor afegit decicat a l’iPod:

 

XII Festa del Modernisme de la Colònia Güell

Cada any, la Festa del Modernisme permet conèixer com era la vida a la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló. En aquesta festa els veïns de la Colònia Güell recreen teatralment, al carrer, l’ambient i escenes de la vida dels primers anys de la Colònia, a principis el segle XX. Aquesta recreació és tractada amb un context festiu i se situa el marc incomparable de l’arquitectura modernista pròpia de la Colònia. Aquest any, els dies 19, 20 i 21 d’octubre tindrà lloc una nova edició d’aquesta festa , organitzada per l’Associació La Colònia Modernista.

Durant la Festa, i en els caps de setmana posteriors, hi ha exposicions de caràcter històric o cultural en general i, al llarg de l’any, l’Associació La Colònia Modernista programa la visita a la Cripta d’en Gaudí i altres activitats que també trobareu anunciades en aquesta web.

Les Festes del Modernisme pretenen mostrar de la manera més fidel possible a la història, aspectes de la vida social d’aquesta colònia crepuscular, els elements d’arqueologia industrial que conté i la seva arquitectura. Més encara, divulgant el coneixement es pretén contribuir a la preservació de la seva identitat, la conservació del seu patrimoni i la cohesió del seu veïnat.

Us convidem, doncs, a la Festa del Modernisme. Podreu passejar per més de vint racons teatralitzats al llarg i ample de la colònia.

Per obrir boca podeu veure el següent vídeo del programa televisiu Què va passar?, el qual parla de la història d’aquesta colònia i mostra la Festa del Modernisme de la Colònia Güell.

 

 

L’origen rural dels pobladors de la colònia va ser la clau per a la deslocalització de la fàbrica dels Güell de Barcelona i el seu trasllat a Santa Coloma de Cervelló.

L’historiador Josep Padró explica que les causes del trasllat de la fàbrica del Vapor Vell a la Colònia Güell van ser la necessitat d’un creixement industrial i la fugida de les condicions que el moviment obrer imposava. Els Güell només es van endur de la fàbrica de Sants una dotzena de famílies fidels a l’empresa.

Josep Padró es vesteix un cop a l’any d’Eusebi Güell per representar davant del públic la relació amb la seva dona i el director de la fàbrica.

A la colònia hi regnava una relació paternal entre l’amo i els obrers. Entre els serveis que tenia la colònia per facilitar l’accés al treball de les dones hi havia la casa bressol, on unes monges es feien càrrec de les criatures de les mares treballadores. Un servei que es completava amb el mercat, l’escola, la cooperativa i la cripta, ideada per l’arquitecte Antoni Gaudí.

La família Güell va continuar al capdavant de la colònia fins al 1943, any en què va passar a mans del grup Bertran i Serra. Els treballadors van aconseguir la propietat de les cases quaranta anys més tard, poc després de la fi de l’activitat de la fàbrica.

La Colònia Güell està declarada Bé d’Interès Cultural. La conservació de l’espai i de la memòria és una activitat que mantenen viva els veïns. Per això, un cop a l’any, organitzen la Festa del Modernisme.

La sèrie de TV3 arriba a l’Edu3.cat

 

 

 

Obrim la sèrie preguntant-nos si la feina de mestre o de professor és vocacional, i si és prou vocació aquell “m’agraden molt els nens” per dedicar-se a l’ensenyament. Què cal tenir per ser mestre, com se n’aprèn, què té d’atractiu i de difícil aquesta professió i quines gratificacions i problemes comporta.

En el aquest capítol assistim al començament de curs a la facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb un grup de futurs mestres, i acompanyem la Carmeta, una mestra de Bordils (Gironès) en el seu últim dia abans de jubilar-se. Passem un dia a P4, amb en Joan, un mestre d’Infantil a l’Escola Samaranch i Fina de Santa Margarida i els Monjos…
I l’escriptora Empar Moliner ens presenta Manuel Fuentes, el professor de literatura que la va convertir en lectora quan estudiava a l’Institut la Vall del Tenes.
El grafisme del capítol ha comptat amb la participació de l’Escola Pit-roig de Barcelona.

 

Ser mestre, com i per què?

XV Festival Internacional de l’Audiovisual de Barcelona:del 15 al 18 de novembre 2011

L’Observatori Europeu de la Televisió Infantil (OETI)

Presenta:

XV aniversari del Festival Internacional de l’Audiovisual de Barcelona

 

Un espectacle amb les millors produccions audiovisuals del moment adreçades a un públic molt especial.

El festival tindrà lloc els dies 15 al 18 de novembre a CaixaForum Barcelona.Centre Social i Cultural de l’Obra social “la Caixa”

Participeu de l’espectacle amb un programa imprescindible, una proposta per a una educació en comunicació i valors, un compromís de qualitat amb els nostres nens i nenes.

Més de 50 audiovisuals d’arreu del món!

Alguns títols destacats, entre d’altres:

Viatge màgic a l’Àfrica(Secció Àrea professional).Premi Gaudí 2010.L’exhibició comptarà amb la participació de membres destacats de l’equip de producció de la pel·lícula.

Guia didàctica

 

Everyday but Sunday: premi UNICEF 2010
[vimeo]http://vimeo.com/14990364[/vimeo]

Quan? Del 15 al 18 de novembre del 2011
On? Al CaixaForum Barcelona
Horari? 10 a 14 hores

El programa de celebracions està adreçat als professionals del món educatiu de tots els nivells educatius, un ventall de propostes ineludible, una cita per al futur…Benvinguts al XV Festival Internacional de TV Infantil!

Si vols venir amb la teva escola contacta a: observatori@oeti.org
o truca’ns al telèfon: 934881914

(Activitat gratuïta)

Us hi esperem!

+info

Silenci, el meu avi està rodant un curt

Sota la premissa que “sempre hi ha una història interessant per explicar i una càmera de vídeo per enregistrar-la”, en Gabriel Amdur, fidel a la seva passió per l’audiovisual, ha tingut la genial idea de crear el taller de cinema de l’Espai Gent Gran de Sant Antoni. L’objectiu, apropar el cinema a un col·lectiu de persones generalment poc familiaritzades amb aquest tipus d’activitats. En Joan Domínguez, un dels alumnes del taller ens explica fins a quin punt ell i els seus companys estan satisfets amb l’experiència:

Es tracta d’una activitat innovadora amb un gran potencial engrescador que no passa per alt cap de les fases de la producció cinematogràfica. Des del guió fins a l’edició final, passant per les fases més específiques del muntatge, els alumnes del taller, amb l’ajuda d’en Gabriel, són els encarregats de tot el procés creatiu, que inclou dibuixar l’story board o la correcció de color final.

logo Edu3
Equip Edu3.cat