La sèrie de TV3 arriba a l’Edu3.cat

 

 

 

Obrim la sèrie preguntant-nos si la feina de mestre o de professor és vocacional, i si és prou vocació aquell “m’agraden molt els nens” per dedicar-se a l’ensenyament. Què cal tenir per ser mestre, com se n’aprèn, què té d’atractiu i de difícil aquesta professió i quines gratificacions i problemes comporta.

En el aquest capítol assistim al començament de curs a la facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb un grup de futurs mestres, i acompanyem la Carmeta, una mestra de Bordils (Gironès) en el seu últim dia abans de jubilar-se. Passem un dia a P4, amb en Joan, un mestre d’Infantil a l’Escola Samaranch i Fina de Santa Margarida i els Monjos…
I l’escriptora Empar Moliner ens presenta Manuel Fuentes, el professor de literatura que la va convertir en lectora quan estudiava a l’Institut la Vall del Tenes.
El grafisme del capítol ha comptat amb la participació de l’Escola Pit-roig de Barcelona.

 

Ser mestre, com i per què?

El final de TVC al País València

Des d’ahir a la nit, el senyal de la Televisió de Catalunya que s’havia estat emetent durant més de vint-i-cinc anys al País Valencià s’ha traduït en una trista pantalla en negre. Després d’haver superat fins ara, no sense esforços, totes les adversitats que, sobretot per part de la Generalitat Valenciana se’ls havien imposat, Acció Cultural del País Valencià s’ha vist forçada a cancel·lar definitivament les emissions en no poder fer front a les elevades multes amb què el govern de Francisco Camps els amenaça.

Aquesta és, sens dubte, una mala notícia per a la cultura catalana que obre un interrogant sobre les conseqüències reals que ha tingut la implantació de la TDT al nostre país. Si ho recordem, la tecnologia digital a la televisió havia de suposar un valor afegit no tan sols pels avantatges tècnics que suposa, com la millor qualitat de so i d’imatge o la major capacitat d’interacció. Com podem comprovar amb el següent vídeo, més enllà de poder triar l’idioma amb què volíem veure els programes o la possibilitat d’afegir-hi subtítols, la Televisió Digital Terrestre havia d’obrir-nos les portes a una àmplia i millor varietat de canals. El cas és que, en algunes ocasions, ha suposat més aviat el contrari.

Edu3.cat

Recordem també que a les Illes Balears els resultats no han estat gaire més favorables. S’ha substituït l’emissió íntegra dels canals catalans per una versió reduïda, “tv3cat”, que no contempla les pel·lícules, els partits de futbol i alguns altres programes, i tampoc es rep, per exemple, el canal cultural 33. Davant d’aquests fets, ara que s’ha complert gairebé un any d’ençà de l’apagada analògica, és interessant reflexionar sobre quin tipus de diversitat ens ha aportat realment la televisió digital quan una part del territori catalanoparlant ha vist censurat el seu espectre televisiu i, sobretot, quan una gran majoria dels nous canals a què tenim accés són de dubtosa qualitat cultural o informativa.

logo Edu3
Equip Edu3.cat