XII Festa del Modernisme de la Colònia Güell

Cada any, la Festa del Modernisme permet conèixer com era la vida a la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló. En aquesta festa els veïns de la Colònia Güell recreen teatralment, al carrer, l’ambient i escenes de la vida dels primers anys de la Colònia, a principis el segle XX. Aquesta recreació és tractada amb un context festiu i se situa el marc incomparable de l’arquitectura modernista pròpia de la Colònia. Aquest any, els dies 19, 20 i 21 d’octubre tindrà lloc una nova edició d’aquesta festa , organitzada per l’Associació La Colònia Modernista.

Durant la Festa, i en els caps de setmana posteriors, hi ha exposicions de caràcter històric o cultural en general i, al llarg de l’any, l’Associació La Colònia Modernista programa la visita a la Cripta d’en Gaudí i altres activitats que també trobareu anunciades en aquesta web.

Les Festes del Modernisme pretenen mostrar de la manera més fidel possible a la història, aspectes de la vida social d’aquesta colònia crepuscular, els elements d’arqueologia industrial que conté i la seva arquitectura. Més encara, divulgant el coneixement es pretén contribuir a la preservació de la seva identitat, la conservació del seu patrimoni i la cohesió del seu veïnat.

Us convidem, doncs, a la Festa del Modernisme. Podreu passejar per més de vint racons teatralitzats al llarg i ample de la colònia.

Per obrir boca podeu veure el següent vídeo del programa televisiu Què va passar?, el qual parla de la història d’aquesta colònia i mostra la Festa del Modernisme de la Colònia Güell.

 

 

L’origen rural dels pobladors de la colònia va ser la clau per a la deslocalització de la fàbrica dels Güell de Barcelona i el seu trasllat a Santa Coloma de Cervelló.

L’historiador Josep Padró explica que les causes del trasllat de la fàbrica del Vapor Vell a la Colònia Güell van ser la necessitat d’un creixement industrial i la fugida de les condicions que el moviment obrer imposava. Els Güell només es van endur de la fàbrica de Sants una dotzena de famílies fidels a l’empresa.

Josep Padró es vesteix un cop a l’any d’Eusebi Güell per representar davant del públic la relació amb la seva dona i el director de la fàbrica.

A la colònia hi regnava una relació paternal entre l’amo i els obrers. Entre els serveis que tenia la colònia per facilitar l’accés al treball de les dones hi havia la casa bressol, on unes monges es feien càrrec de les criatures de les mares treballadores. Un servei que es completava amb el mercat, l’escola, la cooperativa i la cripta, ideada per l’arquitecte Antoni Gaudí.

La família Güell va continuar al capdavant de la colònia fins al 1943, any en què va passar a mans del grup Bertran i Serra. Els treballadors van aconseguir la propietat de les cases quaranta anys més tard, poc després de la fi de l’activitat de la fàbrica.

La Colònia Güell està declarada Bé d’Interès Cultural. La conservació de l’espai i de la memòria és una activitat que mantenen viva els veïns. Per això, un cop a l’any, organitzen la Festa del Modernisme.

“Què va passar?”

Farinera de Castelló d’Empúries

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/qvapassar/1179321.rm" width="352" height="288"/]

L’espai “Què va passar?” visita el Museu Farinera de Castelló d’Empúries i recorda com funcionaven els molins fariners i les fàbriques de pasta alimentària.

Castelló d’Empúries és un dels centenars de pobles de Catalunya que tenien un molí de farina mogut per la força de l’aigua. Avui, el molí és un museu on es pot veure l’evolució tecnològica de la mòlta del blat des del segle XIV fins ben entrat el segle XX. En aquest interval de temps, s’ha passat de centenars de molins repartits per tot el territori català a les desenes de farineres que hi ha avui: un descens lligat al menor consum de pa, però, sobretot, a les millores tecnològiques.

La farinera de Castelló d’Empúries ha continuat en funcionament fins i tot després de convertir-se en museu, tot i que rarament es posa en marxa.

La principal innovació tecnològica en la mòlta de la farina va arribar de l’imperi Austrohongarès, a mitjans segle XIX. Aquestes màquines es van instal·lar principalment a Catalunya, un fet que va comportar un avantatge competitiu sobre la resta de productors.

A Calella s’hi va instal·lar una de les primeres fàbriques de pasta alimentària de Catalunya. La pasta es fa a base de sèmola, que són els grans de blat més durs mòlts per la mateixa farinera. A Catalunya, la pasta hi tenia molta tradició per l’activitat dels fideuers, uns artesans que, al segle XVIII, ja tenien un gremi propi. Fàbriques com Saula van aportar una producció molt important que va arribar a molta més gent, fins al punt que una part de la producció es transportava al port de Barcelona, des d’on es portava a Cuba.

+ Info