Televisió

Frederick Banting i la insulina

Posted by

0

El 27 de juliol de 1921 investigadors de la Universitat de Toronto, amb Frederick Banting al cap, van anunciar el descobriment de l’hormona insulina. Aquest descobriment va significar un gran avenç a la ciència i la medicina, ja que significava el primer pas per al tractament de la diabetis.

Frederick Banting va iniciar la seva recerca a la Universitat de Toronto, i sota la supervisió del professor John Macleod, l’ajuda de Charles Best i l’assessorament del químic James Collip, van aconseguir aïllar la secreció interna del pàncrees, el pas crucial per al tractament eficaç de la diabetis.

Per aquest descobriment, Banting i MacLeod, van ser guardonats l’any 1923 amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia.

La insulina és una hormona produïda pel pàncrees que regula el nivell de glucosa a la sang, tenint gran impacte sobre el nostre metabolisme. Quan ingerim aliments el nostre cos obté un sucre anomenat glucosa, el qual constitueix la principal font d’energia de l’organisme. Una vegada dins el cos, la glucosa necessita la insulina per aconseguir passar de la sang a les cèl·lules, on es crema i produeix energia.

Si el pàncrees no produeix prou insulina o el cos no la pot aprofitar, la glucosa no penetra a les cèl·lules i s’acumula a la sang. És el que es coneix com a diabetis, una malaltia crònica que pot sorgir en qualsevol edat i es caracteritza perquè hi ha un excés de glucosa a la sang.

La diabetis exigeix un gran control per part del pacient i si no es manté a ratlla pot arribar a causar problemes circulatoris i neurològics greus.

Es calcula que entre un 6 i un 10% de la població mundial pateix aquesta malaltia, però hi ha molta gent que encara no sap que la té, ja que no acostuma a donar símptomes fins que ja està avançada.

En aquests vídeos podeu saber-ne més sobre la diabetis:

Diabetis: quan el dolç amarga

Prevenir la diabetis i les seves complicacions

 

 

Rembrandt

Posted by

0

El 15 de juliol de 1606 va néixer a Leiden (Països Baixos) el genial pintor neerlandès Rembrandt van Rijn (1606 – 1669).

Rembrandt és considerat un dels pintors i gravadors més importants de l’art europeu i el més important de la història holandesa. Va formar part de l’anomenada Edat d’Or Holandesa, essent mestre de gran part dels pintors més importants holandesos de la seva època.

Les seves obres més representatives són retrats dels seus contemporanis, autoretrats i il·lustracions d’escenes de la Bíblia.

La vida de Rembrandt es pot dividir en dues etapes: la pròspera i l’adversa, les quals es veuen reflectides a les seves obres i, molt especialment, en els autoretrats. Durant l’etapa pròspera els seus retrats són alegres i brillants, mentre que als darrers anys són molt més profunds, foscos i serens. Totes les seves obres són plenament barroques, i estan dominades per l’acció, el dramatisme i un realisme derivat de l’observació del món que l’envoltava.

La seva tècnica pictòrica es caracteritza sobretot per l’ús del clarobscur i el treball escènic de les llums i les ombres.

La col·lecció més important sobre la seva obra la trobem al Rijksmuseum d’Amsterdam, on hi ha entre altres, De Nachtwacht (La ronda de nit) i De Joodse bruid (La núvia jueva).

En el següent vídeo del programa Pinzellades d’art s’analitzen els detalls del quadre La ronda de nit.

Aquest quadre, en realitat, es diu “La companyia del capità Frans Banning Cocq i el seu lloctinent Willem van Ruytemburch“.

Es tracta d’un retrat de grup, un gènere habitual en el barroc holandès del segle XVII, que representa una companyia de milicians que es prepara per a l’acció. Al centre del quadre hi ha el capità i el lloctinent, i Rembrandt fa servir diversos detalls per marcar la jerarquia entre els dos militars.

Pinzellades d’art analitza els diferents personatges representats al quadre: els arcabussers, una nena o el mateix pintor.

 

Jan van Eyck

Posted by

0

El  9 de juliol de 1441 va morir a Bruges el pintor flamenc Jan van Eyck, un dels màxims exponents de l’escola flamenca de pintura.

Jan van Eyck és considerat com un dels millors artistes del grup dels primitius flamencs per les seves innovacions en l’art del retrat i del paisatge. Va ser un dels primer pintors a representar de manera realista l’espai tridimensional i la profunditat aplicant les lleis de la perspectiva lineal. També va treballar amb detall la il·luminació.

El pintor flamenc va estar al servei del monarca Felip III el bo, duc de Borgonya i comte de Flandes, com a pintor de la cort i gentilhome de cambra, portant a terme des de tasques artístiques fins a missions diplomàtiques.

És l’autor de nombrosos retrats i peces de tipus religiós entre les que destaca L’adoració de l’Anyell Místic , un compendi enciclopèdic de la teologia cristiana desplegat en dotze panells que combinen el concepte de “la salvació” que s’inicia amb l’Anunciació, fins a la fi del món amb l’Apocalipsi.

Una de les seves obres més importants i per la qual més se’l recorda és el seu retrat d’El Matrimoni Arnolfini, un dels retrats més famosos de la història de l’art. El matrimoni Arnolfini és una pintura a l’oli que representa el casament de Giovanni Arnolfini, un ric mercader italià establert a Bruges, amb Giovanna Cenami. Al mur del fons de l’habitació hi apareix una inscripció que diu: “Jan van Eyck va ser aquí”. Un altre element d’interès és el mirall, que reflecteix els assistents a l’enllaç matrimonial i que està guarnit amb deu escenes de la passió i mort de Jesucrist.

En aquest capítol del programa Pinzellades d’art s’analitzen els detalls d’aquesta obra mestre de van Eyck, exposada a la National Gallery de Londres.

 

Dia Mundial sense Tabac

Posted by

0

El proper 31 de maig es celebra a tot el món el Dia Mundial sense Tabac.

Des de l’any 1987, els Estats Membres de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) organitzen anualment aquest dia per tal de fomentar l’abstinència del tabac al menys durant 24h i fer una crida per prendre consciència sobre l’alt consum de tabac i els seus efectes letals sobre la salut.

El consum de tabac és la segona causa mundial de mortalitat, esdevenint una autèntica epidèmia. Per això, l’Assemblea Mundial de la Salut va instaurar aquest dia com una oportunitat per destacar missatges concrets relacionats amb el control del tabac i fomentar el compliment del Conveni Marc de l’OMS per al Control del Tabac.

Amb aquest motiu us oferim una sèrie de vídeos per tal de prendre consciència sobre aquest problema:

Fumar, matar a distància (Quèquicom)

Dia sense fum (Educació per a la salut)

Deixar de fumar (Salut!)

 

1 de maig, Dia Internacional dels Treballadors

Posted by

0

 

Demà es celebra el Dia Internacional dels Treballadors, la festa reivindicativa del moviment obrer.

Aquesta jornada de lluita pels drets dels treballadors té els seus orígens al Congrés Obrer Socialista que es va celebrar a París l’any 1889, on es va decidir, com a homenatge als Màrtirs de Chicago, que el Primer de Maig seria el dia de protesta i de reclamacions obreres.

Amb aquest acte el moviment obrer va començar a prendre consciència dels seus drets i a reivindicar-los, aconseguint amb el pas dels anys i amb molt esforç i sacrifici algunes millores en les condicions laborals.

En aquest programa que us oferim a continuació, Tarasca repassa els orígens de les Comissions Obreres, un moviment sociopolític de treballadors que es va iniciar durant els anys 60.

En aquest reportatge, cinc treballadors de l’empresa Macosa recorden aquells anys de lluita com si fos ahir, quan moltes persones van ser condemnades per haver lluitat per millorar les condicions laborals dels obrers.

La por, la clandestinitat, les detencions, les tortures o els acomiadaments injustos d’un govern franquista repressor només són uns quants elements de la lluita dels protagonistes. Ells i altres persones van aconseguir que els obrers comencessin a prendre consciència dels seus drets. Malgrat les adversitats, no van perdre mai l’esperança. L’esperança que va permetre que les Comissions Obreres, finalment, veiessin la llum.

 

 

 

10 anys de la mort de Terenci Moix

Posted by

0


Avui recordem la figura de Terenci Moix, genial escriptor català que va morir tal dia com avui fa 10 anys.

Terenci Moix (Barcelona, 5 de gener de 1942 – 2 d’abril de 2003) va ser un novel·lista que va escriure en català i en castellà. La seva figura està lligada, evidentment, a la literatura però també al cinema, ja que va ser articulista especialitzat en cinema i també dramaturg.

La seva obra navega entre la crítica i la mitificació de la cultura catalana, els valors de l’època franquista, l’educació religiosa i el sexe i una incommensurable devoció per la història d’Egipte imbuint-se de ple en el món del cinema. Per aquest fet les seves novel·les més cèlebres es basen en amors i desamors durant l’imperi faraònic.

L’any 1967 guanya el Premi Víctor Català pel recull de contes La torre dels vicis capitals, el 1968 el Josep Pla de narrativa per Onades sobre una roca deserta i la novel·la El dia que va morir Marilyn rep el Premi Crítica Serra d’Or de novel·la (1970). El 1974 publica l’obra de teatre Tartan dels micos contra l’estreta de l’Ensanxe. Descontent amb el seu entorn, però, i concentrat en altres afers literaris, no torna a publicar una novel·la fins al 1983, i ho fa en castellà: Nuestro virgen de los mártires. Les últimes dues dècades de la seva vida publica en castellà, sobretot, amb gran èxit de lectors. El 1986 rep el Premi Planeta, per No digas que fue un sueño, novel·la d’abast popular incalculable. El 1992 apareix la seva última novel·la en català, El sexe dels àngels -guanyadora del Premi Ramon Llull-, autèntic vademècum de la societat i la cultura catalana del moment.

“Conocerme es quererme“. Així és com Terenci Moix es “ven” en una de les entrevistes que es recullen al capítol que li va dedicar el programa televisiu Retalls. Aquest capítol repassa la seva trajectòria vital des dels vessants més remarcables, com ara la infantesa o les aficions més conegudes: el cinema i Egipte.

El seu arxiu filmogràfic casolà (amb centenars de pel·lícules i fotografies dels seus mites de Hollywood), fotografies poc conegudes de la seva joventut, i una visita a la seva casa de Ventalló (on passava llargues temporades escrivint) són alguns dels atractius que ofereix el capítol per saber, una mica més, qui era i com vivia Terenci Moix.

 

Paisatges industrials

Posted by

0

L’Observatori del Paisatge de Catalunya ha creat un nou espai al web dedicat als paisatges industrials.

Els paisatges industrials (sense ús o rehabilitats per a funcions i usos vinculats sobretot al sector terciari) constitueixen un ric llegat col·lectiu de gran valor històric, estètic, simbòlic i identitari, a més de representar una magnífica oportunitat per aprendre de la història mitjançant el paisatge.

L’objectiu del nou dossier, consultable en català, castellà, anglès i francès, és el de difondre l’existència dels paisatges industrials i la seva diversitat, amb especial incidència en els de Catalunya. Aquesta darrera finalitat s’aconsegueix especialment gràcies a l’interactiu que mostra més en detall vuit paisatges industrials catalans. El dossier també pretén recollir, classificar, ordenar i fer disponible al públic d’una manera senzilla aquelles iniciatives, centres, institucions, notícies o llibres sobre el paisatge industrial a Catalunya, Espanya i a escala internacional. El dossier, pensat perquè sigui útil tant per a persones especialitzades com per al públic en general, anirà creixent i actualitzant-se periòdicament.

Cal fer notar que el dossier només inclou les institucions, centres i iniciatives que tenen un web actiu. Malauradament, aquest criteri exclou de manera inevitable altra informació sobre els paisatges industrials de gran interès, però que no és consultable des d’Internet.

El nou dossier s’afegeix als dossiers existents sobre els paisatges de la pedra seca, els paisatges sonors, els jardins i els arbres monumentals i singulars, que des de la seva creació han anat incrementat el seu contingut gràcies a la valuosa col·laboració d’institucions, entitats i particulars.

 

Dia Internacional de la Dona

Posted by

0

El 8 de Març es celebra el Dia Internacional de la Dona o Dia Internacional de la Dona Treballadora.

Durant la revolució industrial al segle XIX, gran part de la població femenina de la classe obrera va començar a incorporar-se al món del treball assalariat. Les precàries condicions laborals de les dones assalariades van portar a l’aparició de moviments de dones amb l’objectiu de reivindicar millores salarials, reduir la jornada laboral o limitar l’edat de treball dels infants, entre d’altres.

A principis del segle XX, el moviment sufragista dels Estats Units (existent des del 1848, quan per primera vegada es va reivindicar el dret al vot de la dona nordamericana) va veure la necessitat d’incorporar les obreres industrials a la campanya sufragista. A partir d’aquí, obreres, sindicalistes i dones de negocis i de professions liberals van començar a col·laborar de cara a obtenir un dret comú: el dret al vot.

Així. el 19 de març de 1911 es va celebrar per primera vegada el Dia Internacional de la Dona a diversos països europeus. Més d’un milió de dones hi van participar públicament per demanar el dret al vot i a ocupar càrrecs públics, el dret al treball i a l’educació, i la fi de la discriminació laboral.

Les Nacions Unides van adherir-se al primer acord internacional (carta de Sant Francisco) que defensava la igualtat de sexes com a dret fonamental i indiscutible l’any 1945 i trenta anys més tard, el 1975, va ser  declarat “Any Internacional de la Dona”.

El 1977, el 8 de març va ser oficialitzat com a Dia de les Nacions Unides per als Drets de la Dona i la Pau Internacional amb l’objectiu d’eliminar tota mena de discriminació contra les dones i els seus drets, per posar en relleu la igualtat entre els gèneres, i promoure el desenvolupament i la pau.

En l’actualitat, aquesta celebració encara està prohibida en alguns països.

La història, escrita sempre per homes, ha deixat de banda el paper de les dones, tot i que elles han estat les que han donat la vida, han educat els infants, han dirigit i administrat la vida domèstica, han curat els malalts i han cuidat els més desvalguts. Aquest capítol de la sèrie de TVC Històries de Catalunya explica aquesta presència silenciada.

 

Any Espriu

Posted by

0

Ahir va arrencar la commemoració del centenari del naixement de l’escriptor català Salvador Espriu i Castelló (1913, Santa Coloma de Farners).

Al llarg d’aquest any, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, municipis  i institucions d’arreu del país duran a terme iniciatives en diferents poblacions pràcticament cada dia de l’any. Totes aquestes activitats les podeu consultar al web www.anyespriu.cat .

D’altra banda, amb motiu de l’Any Espriu, en aquesta pàgina de la XTEC es recolliran diversos materials didàctics publicats pel Departament d’Ensenyament, propostes didàctiques de centres tant de primària com de secundària que tinguin com a eix la figura i l’obra de l’autor de Sinera, propostes de formació per al professorat, propostes de rutes literàries per a l’alumnat, propostes d’obres de teatre, propostes musicals sobre l’obra espriuana, les frases més significatives que va escriure el nostre autor… En definitiva, un espai on el professional de l’ensenyament podrà trobar eines per acostar al seu alumnat l’obra d’un dels autors cabdals de la literatura catalana del segle xx.

Per anar obrint boca, a través dels seus familiars, el programa televisiu El meu avi, ressegueix episodis que van marcar la vida de Salvador Espriu i descobreix com, més enllà de la cara pública, hi ha un altre Espriu irònic i gran conversador.

 

 

D’altra banda, també podeu escoltar el poema La pell de brau (1960), on el poeta expressa un somni de futur en llibertat, de convivència i de pau per als pobles d’Espanya.

 

 

I un altre poema famossísim, Assaig de càntic en el temple, extret del llibre El caminant i el mur, el qual reflecteix les tensions del poeta amb el seu poble.

 

Moisès Broggi

Posted by

0

El passat 31 de desembre va morir als 104 anys de vida el metge barceloní Moisès Broggi.

Broggi va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona (UB) i es va especialitzar com a cirurgià. Va participar durant la Guerra Civil Espanyola al bàndol republicà, exercint com a cap de l’equip quirúrgic de les Brigades Internacionals i col·laborant en la creació dels primers quiròfans mòbils. Al acabar la guerra, el règim franquista el va destituir de tots els càrrecs públics, obligant-lo a deixar l’Hospital Clínic de Barcelona.

La seva carrera professional va continuar a Terrassa i a diversos centres de Barcelona, essent reconegut pels seus estudis en anatomia quirúrgica i per ser un dels impulsors de la bioètica a Catalunya. Va innovar al camp de la medicina i la cirurgia amb els seus estudis de tractament de ferides i fractures i amb l’anestèsia amb respiració controlada, que permet fer llargues operacions. Va treballar amb metges de renom com els germans Trias i Pujol i Josep Trueta.

Broggi va rebre nombrosos guardons durant la seva extensa carrera professional, com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2008). Va ser nombrat president de la Comisió de Deontología del Col·legi de Metges, també va ser membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona des de 1966, i va ser nomenat president l’any 1980. També va ser membre fundador de l’Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear (IPPNW), on Broggi i metges de tot el món van firmar un manifest en contra de la cursa armamentística l’any 1982. Per aquest manifest, el IPPNW va rebre el Premi Nobel de la Pau l’any 1985.

Durant els darrers anys de vida es va implicar activament en política, en la defensa del catalanisme i en la independència.

Podeu veure també aquest capítol del programa “(S)avis“, on Moisès Broggi parla, entre altres temes, de la seva experiència com a metge durant la Guerra Civil Espanyola i fa un repàs de gairebé un segle de vida: la dictadura de Primo de Rivera, la República i les diverses guerres que van sotragar el segle XX europeu.