Tag Archives: mitologia

Simbad: la llegenda del set mars, de Patrick Gilmore i Tim Johnson

3 Replies

FITXA TÈCNICA

Títol Original: Sinbad, The Legend Of The Seven Seas

Directors: Tim Johnson i Patrick Gilmore

Guionista: John Logan

Any: 2003

País: Estats Units

Durada: 88 minuts

Idioma Original: Anglès

Veus: Brad Pitt, Catherine Zeta-Jones, Michelle Pfeiffer, Joseph Fiennes, Dennis Haysbert, Timothy West, Adriano Giannini, Raman Hui, Chung Chan, Jim Cummings, Conrad Vernon, Andrew Birch

Gènere: Animació, comèdia, aventura

ARGUMENT

Aquesta pel·lícula tracta sobre Simbad, un pirata. Ell estava aguaitant un vaixell que es dirigia a la ciutat de Siracusa quan Eris, la deessa del caos, va enviar una de les seves criatures a destruir la nau. Juntament amb un amic de la infància, Proteu, aconsegueix derrotar la criatura, però aquesta l’agafa per la cama abans de caure a la mar i se l’emporta amb ella. Sota el mar parla amb Eris, que li proposa robar el llibre de la pau per a ella, i Simbad accepta. Però quan arriben a Siracusa es fa enrere i no el vol robar, i Eris es transforma en ell i roba el llibre, de manera que la resta de la gent pensi que ha estat en Simbad i el condemnin a mort. Proteu, que confia cegament en ell, proposa un tracte: si Simbad no tornava a Siracusa al cap de 10 dies amb el llibre, Proteu moriria. Al dia següent, Simbad se’n va amb la seva tripulació cap a les illes Fiji i sense cap intenció de tornar, però la promesa de Proteus, Marina, l’obliga a anar al Tàrtar a buscar el llibre. Durant el viatge superen diferents obstacles, però finalment aconsegueixen arribar al Tàrtar. Hi entren Marina i Simbad, i intenten aconseguir el llibre. Eris li diu que si contestava a una pregunta amb sinceritat, jurava tornar-li el llibre. Si aconseguia el llibre, tornaria a Siracusa per salvar Proteu? Ell afirma, i comença a caminar per agafar-lo, però el terra es comença a trencar perquè havia mentit. Acaben en Simbad i la Marina en una petita illa deserta esperant que la tripulació els vingui a buscar. Al dia 10, Simbad apareix a Siracusa i salva Proteu, el qual estan a punt de matar. Es posa en el lloc on abans estava el seu amic i, just quan la espasa toca el seu coll, aquesta es trenca en mil trossos i apareix Eris. Com que Simbad sí havia tornat, no havia mentit, i per tant ella li havia de donar el llibre. La pau és restaurada a Siracusa. Simbad marxa a la recerca de noves aventures, i la seva tripulació, i ara també la Marina, l’acompanyaran on ell vagi.

CRÍTICA

Aquesta pel·lícula ofereix una fantasia d’aventures amb acció, romanç i humor en les batalles de gènere. Es valora l’amistat en una contraposició de destins i psicologies, la gosadia i la valentia en situacions límit amb éssers monstruosos de diferent naturalesa i diferents escenaris (marítim, nevat, etc.)

Una escena que em va agradar molt és quan en Proteu s’ofereix a ocupar el lloc d’en Simbad per donar-li l’oportunitat de recuperar el llibre de la pau. A més de disfrutar de la pel·lícula, aquesta ens inculca valors d’amistat, igualtat i tolerància.

REFERÈNCIES CLÀSSIQUES A LA PEL·LÍCULA

En aquesta pel·lícula hi ha moltes referències clàssiques, tot i que està basada en el conte Simbad el Marí, una de les narracions de Les mil i una nits. La presència del món mitològic grecollatí es fa palesa sobretot en algunes de les criatures que hi apareixen i el nom que reben. Aquestes són les referències que he trobat:

Un dels personatges principals és la deessa de la discòrdia i la baralla. Aquesta s’anomena Eris, i és filla de Nix. Eris viu al Tàrtar, la regió més profunda del món situada per sota dels inferns.

Eris en el moment que Simbad entra al Tàrtar. [Font: Super power wiki]

- En un moment de la pel·lícula apareix una criatura semblant a un calamar que Eris anomena Cetus. El nom d’aquest animal prové d’un monstre marí mitològic, que donarà nom a una constel·lació de l’hemisferi sud en una regió coneguda com l’Aigua. Aquesta constel·lació es troba al costat de Perseu, Andròmeda, Cefeu i Cassiopea, personatges relacionats amb l’episodi mític en què participa Cetus.
- Una altra referència que he trobat ha sigut la presència de les sirenes, com a l’Odissea d’Homer. Són éssers mitològics amb cua de peix i cos de dona, i tenen un cant magnífic que hipnotitza els homes i fa que, en escoltar-lo, es llancin a l’aigua per buscar d’on prové, de manera que les sirenes aprofiten i fan que morin ofegats.
- També l’episodi dels Ciclops, un altre ésser fantàstic vençut per Odisseu està versionat a la pel·lícula.

La última referència que he trobat ha estat del personatge Proteu. A la pel·lícula és simplement un príncep, però segons la mitologia grega, Proteu era un déu marí, fill d’Ocèan i de Tetis, però també se’l considerava fill de Posidó.

Proteu ambel seu trident. Emblema CLXXXIII del “Llibre d’emblemes” d’Andrea Alciatio, 1531 [Font. Wikipedia]

SUGGERIMENTS DE COMENTARI

1. En les referències he parlat sobre la constel·lació Cetus, pero també he anomenat alguns personatges com Cefeu o Andròmeda. Quina relació hi ha entre tots aquests personatges mitològics i el nom de la constel·lació? Busqueu i expliqueu l’episodi mític de Cetus.

2. A la pel·lícula, Cetus és representat com una mena de calamar, però quin és l’animal que en la mitologia clàssica dóna forma a aquest monstre? Quin nom científic rep la família zoològica d’aquest animal?

3. Busqueu informació sobre les sirenes. Com se les representaven en l’Antiguitat Clàssica? En quina important obra literària protagonitzen una de les aventures de l’heroi protagonista? Han tingut sempre cos de dona i cua de peix?

4. Busca alguna representació artística del ciclop Polifem (deixa l’enllaç) i compara-la amb el de la pel·lícula.

5. A la il·lustració Proteu sosté un trident. Coneixes alguna altra divinitat que el tingui com atribut? Digues-ne les dades essencials, tal com hem après a classe. Quina relació té Proteu amb aquest déu?

Gimcana mitològica VI: Mitologia heroica

15 Replies

Després haver fet recerca sobre diferents representacions de les divinitats, és hora d’aplicar els nostres coneixements sobre l’univers heroic. Identifiqueu els personatges i episodis que protagonitzen aquestes representacions artístiques, i definiu-los amb totes les dades significatives. Si, a més, aporteu comentaris sobre la fidelitat a la font clàssica i el tractament iconogràfic que en fa cada autor, molt millor!

Walking on sunshine, de Max Giwa i Dania Pasquini

21 Replies

FITXA TÈCNICA

Títol original: Walking on sunshine

Director: Max Giwa i Dania Pasquini

Guionista: Joshua St. Johnson

Música: Anne Dudley

Any: 2014

País: Regne Unit

Durada: 97 min

Idioma original: Anglès

Repartiment: Annabel Scholey, Giulio Berruti, Hannah Arterton, Leona Lewis, Katy brand, Greg Wise, Danny Kirrane, Giulio Corso.

Gènere: Comèdia romàntica, Musical, Drama

ARGUMENT

Maddie, una noia jove amb molta experiència en els temes d’amor, està decidida a organitzar el seu casament amb en Raf, el seu promès, un noi jove que dedica el temps a estar a la platja amb els seus amics, i convida la seva germana Taylor sense saber que els dos van tenir un amor d’estiu temps enrere. Aquest triangle amorós és un dels molts obstacles que hauran de superar amb molt drama, molta amistat i molta música abans de donar-se el “sí vull”.

(Font: Youtube)

CRÍTICA

“Walking on sunshine” és la típica pel·lícula musical que ens explica una història d’amor on hi ha diversos obstacles fins que al final s’aconsegueix l’objectiu marcat. Ensenya les seves cartes des de el principi i tot i ser una comèdia romàntica, en introduir el triangle amorós ja fa que ens canviï la nostra perspectiva d’aquest estil tot combinant-lo amb el fet de ser un musical. És una pel·lícula per gaudir si t’agraden en especial les cançons dels 80, tot i que són cançons que tots coneixem i hem sentit més d’un cop. En el moment que comencen a sonar aquestes cançons i veiem les coreografies és impossible estar-se quiet al seient perquè immediatament entren ganes de ballar. En conclusió, la pel·lícula l’únic que demana és passar-s’ho bé i deixar-se portar pel ritme.

REFERÈNCIES CLÀSSIQUES A LA PEL·LÍCULA

Les referències clàssiques d’aquesta pel·lícula són poques, per ser més concreta una, perquè el tema principal no és aquest. Es tracta d’una escena de la pel·lícula en què sona la cançó Venus de Bananarama. Maddie està explicant a la seva germana i a la seva tieta que es casarà, quan de cop comença a sonar la cançó i comencen a coordinar el que diu la cançó amb el que estan fent. Efectivament, la cançó fa una clara referència a la deessa Venus i l’escena representa un famós quadre protagonitzat per aquesta divinitat, i l’estil del vestuari i maquillatge reforcen aquesta referència.

SUGGERIMENTS DE COMENTARI

Característiques de la deessa Venus: nom en grec i en llatí, genealogia, simbologia i atributs. Quins d’aquests atributs apareixen a l’escena?
A quin quadre fa referencia l’escena musical? Digueu-ne les dades i enllaceu-ne la imatge. Com està adaptat a la pel·lícula?
Visioneu el vídeo de la cançó original de Bananarama, que teniu enllaçat més amunt, i comenteu com l’ha versionat la pel·lícula. Digueu també si hi ha també referències clàssiques i quins altres personatges d’altres mitologies hi apareixen.
Mireu la lletra de la cançó i comenteu com s’utilitza la referència clàssica. Que volen dir amb I’m your Venus?

Τίνες εἰκόνες εἰσίν;

3 Replies

Si alguna cosa us vinc repetint des de les primeres classes, és que tingueu els ulls ben oberts a la presència de referències clàssiques en tots els àmbits, i com no, les icòniques són potser les més aparatoses. Per predicar amb l’exemple, us en porto un parell que he “caçat” en l’exposició Músiques en l’antiguitat del Caixafòrum.

Em primer lloc, aquesta imatge és un bon punt de partida per demostrar els vostres coneixements sobre abillament, ceràmica, vida quotidiana….

Pintor de Berlín. 480-470 aC. “Musée du Louvre” [Foto: Hervé Lewandowski]

Aquesta altra presenta un personatge mitològic que hem trobat, en segon pla, en un dels cicles treballats. Sabeu a qui em refereixo?

“Musée gallo-romain Saint-Romain-in-Gal, Vienne” (França)

I finalment, aquesta sèrie d’imatges presenten diferents perspectives d’una petita escultura amb un seguit d’inscripcions en grec. Transcriviu-les i mireu d’esbrinar de qui es tracta i a què es refereixen les inscripcions a banda i banda de l’estatueta.

TERESA

Gimcana mitològica V: El cicle argonàutic

5 Replies

Els alumnes de 1r de batxillerat de l’Isaac Albéniz ens hem volgut endinsar de nou en un cicle mític, en aquest cas, el cicle Argonàutic. I per fer-ho, hem creat una gimcana del cicle mític amb la intenció d’aprendre i repassar el que ja hem treballat, com ja han fet en el bloc Aracne fila i fila, sobre el cicle troià, el tebà i el micènic.

Abans de tot, us faré una breu definició sobre el cicle argonàutic: és el conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de l’expedició dels argonautes en busca del velló d’or; el protagonista és Jàson.

La gimcana consisteix que esbrineu a quin episodi o moment del cicle correspon la imatge. A continuació teniu la presentació amb un total de 8 imatges. Hi ha un personatge infiltrat, a veure si esbrineu qui és.

Esperem que us hagi agradat la gimcana!

Clara Campos, Clara Galiano i Albert Muñoz
1r batxillerat

Mites a Baetulo amb Τουρισμός Albéniz

36 Replies

Com ja havia fet durant el curs 13-14, l’alumnat de l’optativa de Cultura clàssica de 3r d’ESO Mitologia a Baetulo del 15-16 va dur a terme una tasca fantàstica que val la pena recordar. Més que mai, van saber posar-se en la pell d’uns guies turístics de l’empresa Τουρισμός Albéniz (no la busqueu enlloc perquè és fruit de la seva imaginació) disposats a fer difusió del llegat arqueològic de la ciutat. Mireu, si no, el cartell publicitari que van confeccionar.

Nueva imagen

Partint d’aquesta campanya de difusió, el professorat i els companys vam poder gaudir d’un interessant recorregut des de l’institut fins al Museu, on cada grup va explicar la seva part. Com no pot ser d’altra manera, en aquest fotomuntatge en teniu una petita mostra.

Com a cloenda del curs, cada grup va fer una petita síntesi d’una de les divinitats treballades durant el trimestre, tot explicant el motiu de la seva tria. Els déus i deesses preferits van resultar ser Dionís, Zeus i Afrodita; mireu, per exemple, com ho va fer el grup que va triar aquesta darrera, la dea de l’amor. L’acústica no és gaire bona, però si pugueu el volum, crec que es pot entendre la major part del que diuen.

Vista la feina dels predecessors, què us empescareu vosaltres? D’imaginació i originalitat segur que no us en falta…

Comenteu, en primer lloc, les imatges de l’any passat: Què us sembla el cartell publicitari? Reconeixeu alguns dels llocs del recorregut? Sabíeu alguna cosa de la divinitat comentada?

I a continuació, proposeu idees sobre el que podeu fer aquest any. Alguna idea original? Us asseguro que cada any n’acaben sortint de noves.

TERESA

Amazon i les Amàzones

27 Replies

Salvete!

Què és Amazon?

Amazon és una companyia nord-americana de comerç electrònic i serveis de computació en el núvol a tots els nivells, amb seu a la ciutat nord-americana de Seattle, a l’estat de Washington. El seu lema és and you’r done (traduït al català: “estàs preparat”). Va ser una de les primeres grans companyies a vendre béns a través d’Internet.

L’antic nom de l’empresa era Cadabra.com. No obstant això, necessitava un nom d’impacte, un nom que fos exòtic i misteriós al mateix temps. El nom havia de començar per la lletra A, per això Jeff Bezos es va posar a repassar en el diccionari totes les paraules que començaven per aquesta vocal fins a trobar la que, literalment, anava a canviar la seva vida. Va ser amor a primera vista. La paraula trobada era Amazon, ja que incloïa totes les característiques esmentades anteriorment. De fet es tractava d’una paraula coneguda per la majoria de la gent, al mateix temps exòtica i poderosa (és el nom del riu més llarg del món), i el més important de tot, començava amb A. Pot semblar estrany, però el lloc de comerç electrònic més gran del món, deu el seu nom a aquesta recerca duta a terme pel seu actual director general.

I remenant vaig trobar que el nom del riu Amazones prové de la mitologia grega. Orellana el va agafar del mite de les guerreres amazones d’Àsia i Àfrica, narrat per Heròdot i per Diodor.

Les amazones van ser una antiga nació llegendària de guerreres, en un país poblat per dones en els confins del món. Les llegendes semblen tenir una part real basada en les dones guerreres dels escites, però els grecs antics mai deixaren de sorprendre’s d’aquesta inversió dels rols clàssics. En un anticipat ús modern, la paraula fou emprada sovint per referir-se a dones fortes i independents, en contrast amb els estereotips convencionals de dones febles i passives.

Amazones. Johann Heinrich Wilhelm Tischbein (c. 1820) [Font: Wikimèdia commons]

Llegiu el primer enllaç que us he posat a sota del logo i digueu per què havia de començar per A el nom de la companyia.
Que va ser l’amazonomàquia?
En l’actualitat, què és un vestit d’amazona?
Heu utilitzat mai aquest servei de compra on line? Us havíeu adonat de l’origen del seu nom? Per què podem dir que no és una referència mitològica directa sinó indirecta?

Rafael Cantarero 4ESO

Freud i la mitologia grega

29 Replies

Sigmund Freud (1856-1939) va ser un metge neuròleg austríac. Tot i que com a investigador es va centrar al camp de la neurologia, les seves investigacions van anar prenent un vessant psicològic progressivament, fins al punt que avui dia és conegut com a pare de la psicologia pels seus descobriments en l’àmbit de la psicoanàlisi i la psicoteràpia.

sigmund_freud_um_1905

Ludwig Grillich – Christian Lunzer (ed.): Viena en 1905 – canvi de segle, ÀLBUM Publishing fotografia, Viena

Entre els seus descobriments més coneguts trobem el complex d’Èdip positiu i el complex d’Èdip negatiu en el cas dels nens i el complex d’Electra, (nom proposat per Carl Gustav Jung per a complementar la teoria de Freud) en el cas de les nenes. Ambdós complexos es basen en dos mites pertanyents a la mitologia grega (camp on també estava especialitzat).

Però, què són aquests complexos?

Doncs bé, aquests complexos expliquen com s’estableixen les relacions amb els pares a la primera infància, alhora que també defineixen el desenvolupament psicosexual (que sosté que l’ésser humà, des del naixement, posseeix una libido instintiva) i que comença a la primera infància (entre els tres i sis anys aproximadament) i s’acaba amb l’entrada en el període de latència (als 6/7 anys).

D’acord amb la teoria freudiana, aquest complex reapareixeria en la pubertat, aquest cop obrint pas a la sexualitat adulta (que ja seria escollida per l’individu).

Parlem del complex d’Èdip positiu quan el nen desenvolupa desig sexual i amorós envers el pare del sexe oposat, i odi o rivalitat cap el progenitor del mateix sexe, és a dir, el pare. I parlem de complex d’Èdip negatiu quan l’infant desenvolupa desig sexual i amorós cap al pare del mateix sexe, i odi o rivalitat cap al progenitor del sexe oposat.

Per altra banda, parlem del complex d’Electra quan la nena desenvolupa desig sexual i amorós envers el pare del sexe oposat, i odi o rivalitat cap el progenitor del mateix sexe, és a dir, la mare. En aquest cas no es parla de positiu o negatiu, tot i que també existeix. Una diferència notable amb el complex d’Èdip és que el d’Electra es manifesta durant menys temps, normalment dels 3 als 5 anys.

En la generalitat dels casos, el nen tracta, en el seu desig de superar-lo, d’assemblar-se al seu rival. Acaba llavors per identificar-se amb ell, en una mena de convivència solidària, en la qual el pare es torna un model per al nen. El mateix passa, encara que no de manera simètrica, entre la nena i la seva mare. I en el complex negatiu, el desig d’assemblar-se i de conviure és establert amb la persona del sexe oposat, és a dir, en el cas d’una nena amb el seu pare.

Com ja és molt freqüent en el camp de la psicologia (i de la medicina en general) aquests complexos van ser anomenats tenint en ment els mites d’Èdip i el d’Electra:

Un oracle va advertir al rei Laios que seria assassinat pel seu propi fill i, per fugir del seu destí, va lligar els peus del seu fill acabat de néixer i el va abandonar perquè morís en una muntanya solitària.

El seu fill va ser recollit per un pastor i lliurat al rei de Corint, que li va donar el nom d’Èdip (peu inflat) i el va adoptar com el seu propi fill. El nen no sabia que era adoptat i, quan un oracle va proclamar que mataria el seu pare, va abandonar Corint.

Durant la seva travessia, va trobar i va matar Laios, creient que el rei i els seus acompanyants eren una banda de lladres i així, inesperadament, es va complir la profecia. Sol i sense llar, Èdip va arribar a Tebes. Creient que el rei Laios havia mort en mans d’assaltants desconeguts, i agraïts al viatger per lliurar-los del monstre, els tebans el van recompensar coronant-lo rei i donant-li la reina Jocasta per esposa. Durant molts anys la parella va viure feliç, sense saber que ells eren en realitat mare i fill.

Aviat Èdip va descobrir que involuntàriament havia matat el seu pare. Atribolada per la seva vida incestuosa, Jocasta es va suïcidar i, quan Èdip es va adonar que ella s’havia matat, es va treure els ulls i va abandonar el tron.

Per això l’amor d’un nen amb la mare i l’odi al pare és conegut com a complex d’Èdip.

Èdip i l’esfinx de Gustave Moreau (1864).
Gustave Moreau – The Metropolitain Museum Of Art, base de dades

Per altra banda, el mite d’Electra:

Electra (filla d’Agamèmnon i Clitemnestra) va estar absent quan el seu pare va ser assassinat per Egist, l’amant de Clitemnestra i / o per la mateixa Clitemnestra depenent de la versió, juntament amb Cassandra, l’amant de Agamèmnon.

Els amants passaren a governar Micenes i Electra temia que Egist matés Orestes per evitar que aquest es vengés en un futur, així que amb ajuda de la seva mainadera van portar-lo a la cort del rei Estrofi, que el va criar amb el seu fill.

Amb vint anys d’edat, Orestes va ser enviat per l’oracle de Delfos perquè tornés a casa i vengés la mort del seu pare. D’acord amb Èsquil, es va trobar amb Electra davant la tomba d’Agamèmnon, on tots dos havien anat a rendir ritus als morts; es van reconèixer i Electra va aconseguir la seva revenja matant la seva mare i Egist.

Per això l’amor d’una nena amb el pare i l’odi a la mare és conegut com a complex d’Electra.

Electra a la tomba d’Agamèmnon (c. 1869) de Frederic Leighton.
Frederic Leighton – Art Renewal Center.

I vosaltres, heu sentit algun cop alguna cosa semblant a aquests complexos?
Havíeu escoltat aquests mites abans? Què li va passar a Èdip després de deixar el tron? I a Orestes, després del matricidi?
Què opineu de la decisió del rei Laios? I de la decisió d’Electra de venjar-se?

Paula Olid 4ESO

Les Càrites i la caritas

13 Replies

Les Càrites o les Tres Gràcies (en grec Χάριτες i en llatí Gratiae), filles de Zeus i d’Eurínome o d’Hera, eren unes divinitats que representaven la bellesa i l’alegria. Formen part del seguici dels déus olímpics, especialment d’Afrodita. Eren tres germanes: Aglaia, Eufròsine i Talia. Els seus atributs són les roses, la merla i el dau de joc.

Títol: Les Tres Gràcies

Artista: James Pradier.

Data: 1831.

Localització: Museu del Louvre, París.

Font: Wikimedia Commons.

A partir d’un comentari que vaig fer en l’article d’una companya, va sorgir el tema de si aquestes divinitats menors tenien res a veure amb l’associació Càritas.

Aquesta entitat pertany a l’Església catòlica, i té l’objectiu d’orientar i coordinar l’acció social i caritativa de la diòcesi, per ajudar a la promoció humana i al desenvolupament integral de les persones. Treballa en els sectors socials més desfavorits buscant generar processos que contribueixin al desenvolupament de la persona i la promoció de la justícia social.

Caritas (en llatí, “amor”, “caritat”) es vol mantenir fidel a l’origen de la seva paraula, vol manifestar el seu amor als altres ajudant les persones que ho necessiten, desvetllant i desplegant les possibilitats que tenen com a éssers humans.

Tot i que un nom prové d’uns personatges mitològics grecs i l’altre sigui un nom comú en llatí, José Isabel Mauricio Vargas veu una relació entre els dos conceptes. Les divinitats i l’entitat busquen la voluntat de les persones i l’atreviment per eliminar els errors. I així a través d’aquests elements poden aconseguir el desenvolupament de les nostres virtuts. Volien guiar-los a la transformació, en el treball de l’autoconeixement, en l’orientació i l’ensenyança per buscar la bellesa i l’harmonia en tot el que facin.

Font: Càritas Diocesana de Terrassa.

Busqueu més representacions d’aquest grup de divinitats menors, digueu-ne les dades i enllaceu la imatge.
Coneixíeu l’entitat Càritas? Hi heu tingut alguna relació?
Sabeu d’alguna altra entitat social que tingui un nom relacionat amb el món clàssic?

Clara Campos Rovira, 4B2

Mitologia futbolera? El futbol tira de clàssics?

39 Replies

Collita pròpia: foto de Maria Sorribes

Foto de Turespaña

Salvete pueri puellaeque!

Fa un mes vaig estar de viatge a Madrid i, aprofitant l’ocasió, vaig fer la ruta futbolera: vaig veure el Calderón, el Bernabeu i les fonts de Cíbeles i Neptú. I llavors em vaig preguntar com és que un espai relacionat amb Cíbeles se li atribuïa al Reial Madrid i el de Neptú a l’Atlético de Madrid.

Cíbeles (Κυβέλη) és la deessa de la terra, pertany a la mitologia oriental i la seva equivalent romana és Rea. Es representava amb una túnica i una corona en forma de muralla al cap. Porta amb ella uns lleons que tiren de la seva carrossa.

Wikimedia Commons 6 de desembre 2005 Fotografia de Quarter Latin

Neptú és el déu del mar i el seu equivalent en grec és Posidó (Ποσειδῶν). És el fill gran de Saturn i Ops, i germà de Júpiter i Plutó, i com atribut porta un trident a la mà. Se’l pot reconèixer també per portar un carro tirat per cavalls i uns dofins que l’acompanyen.

Després de fer recerca per la xarxa, he trobat que aquesta plaça de Cíbeles va ocupar-la en primer lloc l’Atlético, i la de Neptú el Reial Madrid, fins fa 28 anys, quan Espanya s’enfrontava a Dinamarca en els vuitens de final del mundial de Mèxic i Emilio Butragueño va marcar quatre gols, fet que va fer sortir al carrer al Madrid i anar a Cíbeles per primera vegada.

Tanmateix hem de saber que van ser els aficionats de l’Atlético de Madrid els que 20 anys abans havien començat a festejar a Cíbeles els títols del seu equip, però com que veien que els seguidors del Madrid començaven a imitar el lloc de les celebracions, els aficionats colchoneros van decidir baixar uns carrers més avall, cap al Paseo del Prado, per traslladar-se a la font de Neptú.

També he trobat a una pàgina que els colchoneros i els merengues van estar compartint plaça cinc anys fins a dividir-se com en l’actualitat. El 1991 va canviar tot, quan l’Atlètico ja tenia la setena Copa del Rey, en anar a celebrar-lo a Cíbeles un grup de 500 persones de l’Atlético, la gran part empipats perquè el Reial Madrid estigués durant cinc anys amb la deessa, aleshores van decidir separar-se.

La conclusió és que els dos equips s’han copiat mútuament els llocs on celebrar els seus triomfs i després s’han separat.

He posat aquests mapes per si voleu saber on estan situades a Madrid aquestes fonts i per si voleu anar-hi alguna vegada.

Després d’investigar per Internet m’he adonat que aquest assumpte no era mitològic, ja que, a diferència del d‘Hebe, aquest no està relacionat amb les característiques de cada divinitat.

Des del meu punt de vista, penso que el Reial Madrid es representa amb Cíbeles per la manera com està representada la deessa, perquè dóna la imatge d’equip senyorial i de classe. En canvi, Neptú per a l’Atlético representa la senzillesa i l’austeritat, un equip més proper al poble.

Alfredo Relaño diu que Cibeles, diosa de la Tierra y la fertilidad, le cuadra más al Madrid, de vocación estable y perpetua ambición i que Neptuno, dios del mar y de las tormentas, evoca más la personalidad del Atlético.

En definitiva, hem comprovat que aquestes adscripcions no estan directament marcades per la mitologia, però potser sí inspirades en els atributs i trets característics de cada divinitat.

Sabíeu aquest tema de les fonts abans de llegir l’article?
Busqueu informació sobre aquestes fonts, si voleu a partir dels enllaços que us deixo al principi de l’article. Veureu que les dues formen part d’un conjunt anomenat Salón del Prado, on hi ha una font dedicada a una altra divinitat, quina és? De quin estil artístic són i per què les referències mitològiques hi són fonamentals?
Coneixeu algun equip que celebri els seus triomfs d’aquesta manera, al voltant d’una font?
Coneixeu algun equip esportiu relacionat amb la mitologia o divinitat?

Maria Sorribes 4B2

Clàssics arreu!

Omnes viae ad Classicum Mundum ducunt.