Estimat:

Potser dir-te estimat no és la paraula correcta…en aquests moments estas tan lluny de mi…i et necessito tant…no t’ho pots ni imaginar. Necessito estar amb tu com fa dos mesos ho estavam…necessito abrassar-te i poder cridar amb veu alta que tu ets la persona que més estimo en aquest món. Perquè quan estic amb tu tot és diferent, quan et tinc al costat tots els problemas que puc tenir es fan insignificants. En aquest moment tú ets la única persona que li dona sentit a la meva vida. Tú i nomès tú ets la persona que aconsegueix fer-me feliç…perquè si tu no estas res té sentit. Sento que si no estas aquí, una part de mi no existeix…i és que si t’he de ser sincera, sense tu no sóc res.Dir-te un t’estimo es fa massa petit per descriure tot el que sento…quan em poso a pensar en tu em venen al cap tots els moments que hem viscut junts, tot aquell diari que poc a poc hem anat escrivint, amb la nostra història. Tots aquests moments són els que fan que ara t’estimi tan com t’estimo, són els que han aconseguit que m’enamori de tu.Cada paraula, cada gest, cada mirada, cada t’estimo que surt dels teus llabis…és tan especial per mi…em fa sentir tan bé. I saps una cosa? Que si tots aquests gestos no fossin teus, no em farien sentir res…que si el t’estimo no vinguès de tu, per mi no tindria sentit.Nomès et vull a tú. I és que m’he adonat que per viure nomès et necessitu a tú. Perquè tú ets aquella persona que m’anima quan estic trista, aquella persona que amb una simple mirada ja em fa la més feliç, aquella persona que ha estat amb mi en els moments més difícils de la meva vida, però tambè en els més feliços, aquella persona disposada a donar-ho absolutament tot per mi.Ets la meva vida, suposo que amb això t’ho deixo tot molt clar.

T’estimo amor. Vui passar la resta dels meus dies amb tu al meu costat, perquè sé que ets la millor persona que ha pogut passar per la meva vida.

Verònica Beltran Juaní