Matemàtiques,la meva passió

Avui us vull presentar un petit conte que han deixat els reis mags a casa meva aquestes festes. Es tracta de Fibonacci, el somiador de nombres, de l’editorial joventut.

És una petita repassada de la vida del matemàtic Leonardo de Pisa (Fibonacci). El seu sobrenom vol dir fill de Bonaccio, el seu pare, mercader del segle xii.  La narració explica la seva relació amb els nombres a través de l’estudi durant molts anys. Va introduir la numeració aràbiga al món occidental mitjançant la seva obra Liber abaci (el llibre de l’àbac) gràcies al contacte amb obres àrabs en els seus viatges al nord d’Àfrica.

També fa especial esment en la successió de nombres que porta el seu nom i que s’ha fet universalment famosa per la relació que té amb nombrosos fets naturals i per extensió, amb creacions humanes en moltíssims camps.

Ens explica com la tenacitat d’una persona que es dedica amb cos i ànima a allò que li fascina i li interessa, pot proporcionar una vida plena de satisfaccions més enllà de la incomprensió de molta gent de la seva època.

És un llibre molt ràpid de llegir -té 40 planes- i és força entretingut, amb unes boniques il·lustracions que ens transporten perfectament a l’època.  L’únic possible problema és l’edat objectiu de l’obra que és una mica indefinida al meu parer i que malgrat estar explicat amb un llenguatge planer adreçat clarament a un públic infantil, la seva comprensió i assimilació potser requereix una mica més de maduresa.  Jo situaria el conte per infants de 8 a 12 anys aproximadament. En qualsevol cas, jo l’he gaudit força.

Visca les matemàtiques!

Hola una altra vegada!
Us torno a demanar el vostre ajut per salvar la Terra dels malvats roboids que ho controlen tot.
Aquesta vegada es tracta de tenir clar el concepte de nombres negatius i saber ordenar-los de gran a petit i de petit a gran. Només amb això ja els hi podrem fer front!
De passada, com sempre, practicarem una mica el nostre anglès.
Va, animeu-vos!
Cliqueu sobre la imatge i endavant!

Un dia d’aquest agost vaig anar a passar el dia a Palamós, a la platja. Després d’un bon bany d’aigua i sol, vaig acabar dinant a l’hotel Trias. Ho vaig fer a la terrassa, al passeig de cara al mar.
Quina va ser la meva sorpresa quan després vaig entrar al seu interior i em vaig trobar amb tota una vidriera decorada amb motius matemàtics! Fórmules, dibuixos, cercles, trigonometria, tangents, etc. Un poti-poti meravellós amb correccions en les fórmules i tot!
Us les presento avui perquè per motius tècnics no m’ha estat possible fer-ho abans.
Desitjo que us agradin.
Visca les matemàtiques!

Ara fa un any que es va iniciar la secció “la pregunta del mes”. Després d’aquest temps i donada la disminució progressiva de la participació dels internautes, interpreto que ha deixat de tenir interès per a vosaltres. I com que el bloc està pensat per apropar-vos les matemàtiques per a que en gaudiu, he decidit suspendre aquesta categoria d’articles.

Espero continuar oferint-vos articles que us resultin interessants.

A reveure!

Matemàtic català:

Teniu fins a finals de mes per a donar la solució.

Aquest cop no és tant fàcil!

A pensar!

El resum de la pregunta de setembre és el següent:

D’un total de 7 respostes, n’hi ha un total de 4 de correctes, és a dir, 20 vegades.

També han respost 414, 21 i 69.

Tenint en compte que es tracta d’una pregunta de nivell fàcil adreçada a l’alumnat de 4t d’ESO, no puc estar gaire satisfet. Els visitants del bloc necessiten millorar.

Passem ara a la pregunta del mes d’octubre:

Aquest és el dotzè article mensual amb preguntes pels internautes. Això vol dir que tanquem un any d’aquesta secció. Donat el fet que el nombre de respostes ha anat minvant progressivament, aquest cop la que us faig és la següent:

LA PREGUNTA D’OCTUBRE

Com valoreu aquesta secció del bloc?

Creieu que ha de tenir continuïtat?

Deixeu els vostres comentaris.

Visca les matemàtiques!

Hola de nou! Ara que tot just acaba de començar el curs, necessito de la vostra ajuda per salvar la Terra dels malvats Roboids.

Aquest cop es tracta de manipular fraccions i buscar el seu equivalent decimal.

Animeu-vos!

Missió: Salvar la Terra

Aquestes són les respostes a la pregunta del mes anterior.

Nombre de respostes: 7

Anireu a veure l’exposició Imaginary al CosmoCaixa?

Ja hi he anat 0 0%
Segur que sí 0 0%
Si puc hi aniré 4 57%
Potser 0 0%
És difícil que hi vagi 2 29%
No crec que hi vagi 0 0%
No 1 14%

Bon inici de curs!

Quan només manca un dia per tancar la pregunta d’agost al voltant de l’exposició Imaginary, us porto un modest reportatge gràfic per aquells que no hi puguin anar . No és ben bé el mateix, però us podreu fer una idea del contingut.

Es tracta d’una sèrie d’imatges generades per ordinador a partir d’unes equacions algebraiques tot mostrant la seva representació geomètrica en tres dimensions, juntament amb unes explicacions aclaridores. Al seu costat, es mostren els objectes físics fets amb fusta per a la seva comparativa.

També vull afegir, que el fet que una companya de promoció de la universitat hagi format part d’aquest projecte – la Maria Alberich, cosa que desconeixia- fa que tingui encara més ganes d’explicar-lo.

Aquí us el deixo i desitjo que us agradi.

(Si hi cliqueu a sobre veureu les imatges més grans)

Que la successió de Fibonacci i el nombre auri són a gairebé tot arreu de la natura ja no resulta cap novetat. El que sí que és fascinant un cop més és com aquesta realitat matemàtica s’adapta i ens proporciona solucions a problemes actuals.

En aquest cas, un jove de 13 anys nortamericà, Aidan Dwyer, ha descobert que la disposició de les fulles en les branques dels arbres –que ho fan seguint alguns termes de la successió, això no és  nou- tenen la funció de recollir més quantitat i durant més hores la llum solar i així ser més eficients en la seva alimentació.

Aquesta propietat aplicada als nostres panells solars, poden millorar el seu rendiment en un 20% de mitjana segons els seus estudis.

Us deixo l’enllaç del seu assaig per a que el llegiu (està en anglès, però paga la pena).

El secret dels arbres

Visca les matemàtiques!

Avui us presento un jeroglífic per aquests darrers dies d’agost, per ajudar-vos a passar la calor.

Teniu fins a finals de mes per deixar les vostres respostes en forma de comentaris i seran publicades al setembre.

A banda de resoldre’l, cal donar una resposta raonada del perquè (m’he permès una petita llicència amb un accent).

Desitjo que us agradi i bona sort!

Nom de matemàtic:

pi

s

He passat uns dies a Sant Hilari Sacalm, el poble de les cent deus, com dieun per allà.

Efectivament, l’entorn natural és ple de fonts i l’ambient és humit. Per això, no´m’ha resultat gens estrany topar-me amb un nodrida representació de falgueres per tot arreu.

Aleshores, m’ha vingut al cap la modelització d’aquestes plantes a partir dels fractals.

Un objecte fractal destaca per la seva característica principal que és tenir una dimensió fraccionària (d’aquí el seu nom), és a dir, que les corbes fractals tenen dimensió entre 1 i 2 (en comptes d’1), les figures planes també entre 1 i 2 (en comptes de 2), i els volums fractals la tenen entre 2 i 3 ( en comptes de 3), podent posar com exemples les costes marítimes observades a qualsevol escala, les branques dels arbres, l’aparell circulatori humà, l’estructura de les falgures i un llarguíssim etcètera.

Es poden aconseguir models matemàtics a partir d’iteracions de formules simples amb números complexos.

En el cas que ens ocupa, les falgures , presenten un altre tret característic dels objectes fractals: la autosemblança. Si observem la falguera a diferents escales, veurem com cada part té una semblança gairebé idèntica amb el tot (de fet aquesta semblança és estadística, és a dir, la gran majoria de zooms que fem tindran aquesta característica, mentre que alguns pocs no).

Si visiteu l’enllaç de més amunt, veureu amb més detall la naturalesa d’aquests ens que ens envolten  i que són aparentment, difícils d’entendre.

M’acomiado deixant-vos aquestes dues fotografies, una d’una falguera real de Sant Hilari i l’altra d’una falguera virtual generada per ordinador.

Què en penseu?

Aquest mes que deixem ha estat el més fluix en respostes des que va començar aquesta secció del bloc.

Això per si sol, ja indica l’escàs interès que la botiga ha suscitat entre els assidus de  “Matemàtiques, la meva passió”.

Per tant,  això juntament amb les respostes  obtingudes, fa que el projecte ho tingui força malament, si més no, d’entrada.

Han contestat un total de tres persones, de les quals dues opinen que els dissenys no estan malament i una que pensa que els hi ha agradat molt.

Pel que fa a la pregunta referent al futur de la botiga, les tres persones creuen que ho té molt difícil, en la línia de la meva reflexió d’abans.

Amb tot, la meva il·lusió continua, i ho continuaré intentant.

Gràcies als participants.

I ara us deixo amb la pregunta d’aquest mes:

 

Ja torno a ser aquí per a proposar-vos nous jocs i aventures matemàtiques per salvar el món dels robots exterminadors!

Aquest cop la missió girarà entorn de la geometria dels cossos de tres dimensions, amb diferents proves que caldrà passar per a poder alliberar la Terra.

Com ja sabeu, la web és de la BBC i per tant tot el vocabulari és en anglès, però així practiqueu una mica, que us anirà bé.

Missió: Salvar la Terra

Bon estiu a tothom!

Gràcies a un bon amic sempre inquiet per conèixer coses noves i interessat pel món que l’envolta,  l’Alfons, he fet la troballa d’aquesta original obra.

Logicomix és una novel·la gràfica que fa una recreació del camí que van recórrer grans pensadors, filòsofs i matemàtics de finals del segle XIX i segle XX per tal de construir els fonaments de les matemàtiques mitjançant el raonament lògic.

A través de les experiències viscudes pel seu principal protagonista -Bertand Russell- els autors expliquen les grandeses i les misèries d’aquests grans homes i de tot el que va suposar aquesta recerca de la veritat absoluta, amb èxits i fracassos, frustracions i pors,  amanit amb les relacions humanes i les repercussions socials de les seves tesis.

Brillantment explicada, la història fa referència no només a la filosofia i les matemàtiques sinó també al teatre, la tragèdia grega, la informàtica i fins i tot el nazisme i les guerres mundials.

Als amants del còmic de qualitat,  als matemàtics, als filòsofs i a tot aquell amb afany d’aprendre us recomano vivament Logicomix. No us defraudarà.

Tot i que l’editorial la ven com una obra per tots els públics si que és cert que cal tenir un cert nivell cultural per abordar la complexitat de la novel·la, no tant per l’estil narratiu que és molt planer (el vehicle del còmic aquí és vital) com per la profunditat del que s’hi diu.

Un llibre certament per reflexionar, no només en matemàtiques, sinó en les relacions humanes i en la filosofia de viure.

Un bon producte per gaudir-ne ara a l’estiu.

Que vagi bé!