L’escriptor, hel·lenista, fotògraf i cineasta Pedro Olalla, de qui us he recomanat Historia menor de Grecia, acaba de publicar aquesta meravellosa conferència audiovisual que va pronunciar fa poc (17/11/2012) en la X Jornada Clàssica de Sagunt, mereixedora de ser compartida hic et nunc, com un autèntic regal, κτῆμα ἐς αἰεί. Unes belles imatges de Grècia, fotografiades pel mateix Pedro Olalla, que va fer Οι τόποι των μύθων, acompanyen una apassionada defensa del llegat grec. Encara no saps: per què Grècia? Encara no entens per què a Grècia un gran deute li devem? Encara no entens per què hem fet un clam políglota a favor del grec i de la cultura clàssica, una pipiatio classica i dimecres una lectura de textos clàssics…? Coneixes almenys la teva herència?
Em prenc la llicència de reproduir aquí, perquè hi penseu, unes reflexions que Paula Franco, alumna de primer de batxillerat de grec i de llatí, ha deixat en un esborrany pendent de publicar al bloc dels alumnes, Aracne fila i fila:
“La gent no se n’adona, però nosaltres que estudiem Grec i comencem a tenir uns certs coneixements, sabem que estem envoltats de cultura grega en molts àmbits de les nostres vides. Per començar, si podem escriure i llegir és gràcies a ells ja que de l’alfabet grec deriven gairebé tots els alfabets que ara s’utilitzen a Europa, ja sigui directament o indirectament. A partir d’aquest punt, la societat evoluciona en tots els àmbits: històrics, científics, tecnològics, literaris… I de fet, moltes de les assignatures que estudiem provenen de l’antiga Grècia.
En els aspectes de la vida quotidiana, els grecs també contreien matrimoni i podien adoptar fills. Els homes treballaven i fins tot anaven al gimnàs per mantenir un bon aspecte físic. Les dones es quedaven a casa fent feines domèstiques (actualment la dona també té dret a treballar, però fins fa uns anys no), es depilaven i es tenyien el cabell per fer més goig.
En l’àmbit gastronòmic, menjaven llegums, cereals, verdures, hortalisses, fruites, carns i peixos. Exactament igual que la nostra preuada dieta mediterrània, a més, cuinaven amb oli i sal.
En el sector tèxtil, les peces de roba eren de lli, llana o cotó com actualment. Els ciutadans d’aquella època calçaven amb sandàlies, les sabates que nosaltres utilitzem a l’estiu.
Mireu si ens arribem a semblar que ells van encunyar les primeres monedes, i de fet, les seguim utilitzant i fins i tot amb el nom que fa al·lusió a la seva princesa Europa, com el nostre continent.
El temple era l’indret sagrat per excel·lència, era la casa de la divinitat. Nosaltres tenim l’església que ve a ser el mateix. Feien festivitats religioses perquè eren molt religiosos. Actualment no tothom és religiós però el que sí que és veritat és que ells feien festivitats religioses igual que nosaltres.
En general, l’esport era molt important per a ells. Els jocs olímpics els celebraven a Olímpia cada quatre anys. La nostra societat també celebra els jocs olímpics cada quatre anys, enguany s’han fet a Londres.
Per a nosaltres el teatre té un pes important igual que per a ells. La tragèdia, el drama i la comèdia ja existien i encara ens continuen captivant!
Amb totes aquestes similituds que he redactat, no creieu que ens assemblem en molts aspectes?
Ara ve el moment de raonar:
Per què no estudiem Grec des de petits? Estudiem Català, Castellà i Anglès. El Grec el fem a Batxillerat i no tothom, només les persones que no volen fer res amb números. Moltes coses provenen del grec, és un tros molt gran d’arrel del nostre arbre. Per què no es potencia el Grec?
Al cap i a la fi, l’Anglès és molt important, però no en el mateix sentit que el Grec. L’Anglès el necessitem per al nostre futur, per treballar. El Grec és cultura, tradicions, costums, hàbits que tenim d’ells. Es mereix un reconeixement. Què en penseu?”
Xairete,
El documntal és prou interessant peró he vist de més interessant. Les fotografies són molt interessants i molt boniques.
Grècia ha sigut l’inici de la majoria de les nostres cultures. La majoria de coses que fem son heredades de Grècia. Els seus descobriments van ajudar molt a l’actualitat ja que ens ha beneficiat i són l’inici de casi tot el que ens envolta.
No sabia pas que la història grega era tant importan per a nosaltres.
Pedro olalla ha fet una conferència audiovisual molt interessant i unes fotografies molt boniques i significatives i que et fan pensar en moltes coses.
La nostre civilització no veu d’on surten les paraules que estudiem i moltes persones pensen que Grècia és molt aburrit sense sabe com es i com fa que la gent només amb imatges i videos tan bonics que et fan inspirarte i pensar.
Xairete,
Grècia és l’origen de la nostre cultura, dels grecs igual que dels romans, en tenim moltes coses, sobretot la mitologia. Entendre Grècia és entendre moltes coses de la nostra cultura actual. La nostre civilització és com és gracias a Grècia i a les seves costums. Estudiar Grècia és estudiar les nostres arrels, el fonament de la nostra literatura, filosofia. La conferència m’ha semblat molt interessant, molt emotiu, la veritat es que tinc molta curiositat per saber de Grècia, el video esta molt ben fet i molt treballat.
Pingback: La dieta mediterrània i la tradició grega | Menjar i beure a l'Antiga Grècia
Pingback: És possible recrear el menjar de l’antiga Grècia? | Menjar i beure a l'Antiga Grècia
Pingback: El pes de les dones en la Lisístrata | Literatura grega a escena
Pingback: Els alumnes de grec, quina imatge tenim de Grècia? | Aracne fila i fila
Xaipe!
Les imatges que acompanyen la conferència de Pedro Olalla, imatges de les costes gregues, les illes, les runes… Són molt bones. Crec que Grècia és un dels llocs que has de visitar al menys una vegada a la vida, només veien aquestes imatges personalment desitjaria estar allà contemplant tots aquells paisatges. Els colors verds, blaus i blancs com molt bé ha explicat abans Lida són els que hi predominen; el mar, la vegetació i les cases i monuments.
Possiblement el politeisme( l’existència d’altres Déus) dels grecs i aquesta humanització dels déus, fa possible la recerca d’explicar el per què de les coses, de trobar veritats i acceptarles.
Diu molt també dels grecs que siguin els primers en reconèixer la democràcia, ja que com diu l’autor de la conferència vol dir que respecten la llibertat i igualtat dels homes. La idea de democràcia no només es va propagar per Atenes, sinó també per totes les illes de Grècia. La democràcia té per tant el seu origen a Grècia i el seu ideal s’ha extret dels seus origens, ja que a cap lloc a prosperat més que a l’antiguitat.
La tragèdia va ser també una gran invenció grega. Es representava als teatres i normalment es basaven en mites, la tragèdia et plantejava un conflicte però no l’acabava de resoldre. No només han aportat aquest gènere, sinó que han aportat molts dels gèneres que actualment són la nostre base.
Una altre aportació molt important dels grecs és l’alfabet del qual n’han derivat gairebé la totes les llengües europees que existeixen ara mateix. Per tant la podem considerar la llengua mare, ja que va tenir i encara té una gran influència.
Pot ser que no tots els origens es trobin a Grècia, però si una gran majoria de les ciències van néixer o van ser evolucionades en aquell territori. Les grans obres literàries provenen de gran filòsofs grecs. És curiós també, que encara ara el blat, el vi i l’oli, elements molt importants en la cultura grega antiga, siguin elements fonamentals en la nostra dieta.
També a Grècia trobem l’origen de l’esport, concepte que a la societat d’avui dia és molt important i que va començar allà també. No oblidem tampoc, la gran importància de l’escultura, la pintura i l’arquitectura grega.
La humanitat grega és el concepte que més ressalta d’aquesta societat, ens han aportat una actitud tolerant, la ciutadania, la ètica, la recerca de la vellesa, la pauGrècia ens ha donat les bases de tot el que som ara, per això Grècia!!!
Donat que ara mateix estic fent lletres (grec i llatí) m’adono de que Grècia va tenir un paper decisiu en la manera que tenim de veure i entendre el món des de l’antiguitat fins als nostres dies.Tot i que Grècia sigui present en el nostre dia a dia, pot ser seria bo recordar-la molt més del que ho fem i menysprearla menys.
És molt interessant veure com gràcies a Grècia tenim tantes coses, això i aprendre’n més ho fa molt entretingut d’estudiar, però alhora podem veure com potser no totes les coses són bones, i que per sort, avui dia no es practiquen aquí com pot ser l’esclavisme, encara que si hem de lamentar que hi hagui en altres països. Estudiar grec o Grècia a l’escola és una forma de facilitar l’aprenentatge en altres matèries com pugui ser en llengües, en filosofia, ja que la majoria de filòsofs que van començar foren grecs, o fins i tot, i encara que sembla que no tenen res a veure, amb les matemàtiques. Grècia ens ha donat molt que podem aprofitar i encara no utilitzem, si busquem en trobem molts referents també, això hauria de fer que les escoles es preocupessin més del grec, és una forma de saber d’on venim i que podem utilitzar per al futur.
Xaire!
En la meva opinió, el documental de Pedro Olalla és molt acertat ja que ens defineix molt bé com és la cultura grega en sí, mitjançant imatges precioses de Grècia.
La cultura grega ens ha proporcionat l’alfabet, la història, la democràcia (on les dones no tenien cap dret, però, igualment, la societat era molt avançada), la ciutadania la ciència, la poesía lírica, la gran majoria de gèneres literaris i l’humanisme. La cultura grega ens ha aportat grans descobriments que si no els haguéssin descobert, el món no hagués evolucionat. La cultura grega també ens ha proporcionat la ciència i l’amor a pensar, és a dir, la filosofia, en que podem destacar grans filòsofs com: Cal·lístrates, Plató, Aristòtil, Sòcrates, Asclepi, etc. És a dir, sense la filosofia hel·lènica no ens podríem permetre el luxe de dubtar i dialogar obertament. A través dels mites, els grecs van crear un món bonic i alhora exhuberant, que el vincle entre els homes, la natura i els déus fos menys idealitzat, més real i teníen una ètica. És a dir, els grecs comprenen la vida i la naturalesa, sense arribar al fanatisme que hi ha ara.
Grècia també ens ha proporcionat un món bell, constructiu, passional, anomenada art. Els grecs ens han aportat la construcció de temples, de basíliques, etc, que han sigut models per a construir edificis actuals.
Sense Asclepi, sense Praxàgoras, Aristòtil, Tales de Milet, Pitàgores, ni Galileo (entre molts altres) la medicina ni les matemàtiques no haguéssin evolucionat, és a dir, no tindríem l’informació necesària que tenim actualment. També van inventar la novel·la, tot tipus de poesia i el teatre dramàtic i còmic.
Els grecs com Heròdot i altres filòsofs van inventar l’historiografia, és a dir, estudiàven les causes gregues del seu temps (com per exemple, els conflictes bàrbars, etc) i van definir-la.
En conclusió, gràcies a la cultura grega obtenim la gran majoria de coneixements, igualment que moltes vegades els posteriors humans no hem atribuït el mèrit als grecs. És a dir, sense la cultura grega no seríem res, només seríem un cos i ja està. Igualment que actualment la cultura grega estigui infravalorada ja que es considerin més les ciències, per a mi, el grec és un món molt bell i bonic, que ens fa entendre el món actual, ja que en aquella época s’havien posat ideals que ara els hem fet una altra vegada visibles. És a dir, el món grec ens segueix influenciant inconscientment en la gran majoria dels aspectes de la nostra societat i de la nostra vida.
Obviar el coneixement provinent de les llengües clàssiques és ignorar els nostres orígens. Moltes de les disciplines que avui dia caracteritzen la nostra societat provenen de Grècia i sense elles seria molt difícil entendre la nostra cultura. Com explica en aquest vídeo els grecs han deixat un gran llegat com el camp matemàtic i científic, molts dels gèneres literaris, l’amor cap a l’art, esdeveniments culturals i d’entreteniment com el teatre i l’esport, noves formes polítiques com la democràcia, el canvi del pensament mitològic al filosòfic, que dóna lloc a la filosofia actual, per tant, la importància i la riquesa de pensar i el que considero més important, la llengua. Sense ella hagués sigut molt complicat arribar a tots aquests avenços i coneixements i per conseqüència no seríem la societat que som avui dia. Per tant ens adonem que Grècia va ser un espai clau per proporcionar-nos i extendre els coneixements i el que som actualment.
Molts haurien de deslligar-se de les crítiques cap als estudis d’humanitats perquè com a primera raó, no s’ha de menysprear cap estudi i seguidament perquè és la base de tot i sense el llegat grecoromà no seria possible desenvolupar moltes de les disciplines. Agraïm-ho als grecs!
És evident que podem trobar moltes referències del món grec en el nostre dia a dia, ja que Grècia ha estat el bressol de la cultura occidental. La civilització grega ha aportat moltes de les costums que segueixen vigents en els nostres temps, com ho són el sistema de la democràcia, la creació de la moneda o els grans avenços en àmbits com les matemàtiques o la filosofia. A més a més, també trobem un gran llegat en la nostre llengua i moltes paraules que deriven de mots grecs. Amb tot això, trobo que es fa més que necessari estudiar grec a l’escola per entendre de manera més propera el món que ens envolta.
Grècia és, fins i tot avui dia, una de les ciutats més riques cultural i lingüísticament. Fou la ciutat on es van originar, gairebé, tots els coneixements que tenim sobre filosofia, medicina, arquitectura, escultura, etc. Obviar això seria desconèixer i ignorar les nostres arrels. Entendre la civilització grega és entendre la societat actual en què vivim, ja que tot prové d’allà. La pervivència que ens varen deixar els antics ciutadans de la ciutat mediterrània és una de les joies culturals més destacades del món.
No només trobem l’herència grega en temes tan tècnics sinó que també la podem trobar en la forma d’organització de la societat: la democràcia va aparèixer a Atenes, la capital de Grècia, esdevenint un sistema polític, social i econòmic característic dels nostres dies.
No estudiar la llengua grega, o bé la cultura i civilització gregues, és un error molt gran, ja que podríem arribar a conèixer d’una manera més clara, ample i divertida, aquells coneixements que ens són banals o simplement indiferents. La llengua grega s’està perdent i hem de fer un esforç per tal que romangui els nostres orígens i siguem capaços de poder nodrir-nos d’ells.
És una veritat absoluta, que el grec es una de les mares de la nostra llengua, el català. Hi ha moltes paraules del català que provenen del grec, exactament un 30% de les paraules provenen del país de l’Hel•lade, aquesta xifra ja ens diu que la cultura grega es molt important per nosaltres. Si també li sumem les histories mitològiques que han influenciat en milers de llibres i pel•licules actuals i que han narrat històries avançades al seu temps, també està la importància que ha obtingut la filosofía arreu del món i les milers de referències que s’han obtingut, com el metode socràtic. El grec i la cultura grega haurien de ser més importants per tots nosaltres, tenir un mínim de coneixement sobre aquesta cultura potenciaria més el nostre desenvolupament per altres àmbits, tot i que la cultura romana ha bloquejat la seva importància. El grec és la nostra essència.
Sens dubte Grècia és la cultura que va destacar per ser una de les quals més avanços va aconseguir, com va ser en les arts, ciències, i per exemple molts dels filòsofs més coneguts fins a l’actualitat com Sòcrates, Aristòtil, i Plató és van formar allà
Avui dia, encara tenim gran influència d’aquesta civilització en els nostres dies, ja que una gran part del nostre vocabulari prove del grec.
Amb tot això vull arribar a la conclusió que és imprescindible donar-li més importància al grec, i des d’un bon principi introduir-lo per entendre millor la nostra llengua i d’on venen els nostres costums i d’aquesta manera ampliar el nostre coneixement.
Aquest vídeo del Pedro Olalla penso que és molt acertat, ja que ens defineix d’una manera molt clara els nostres orígens, des de un punt de vista més acadèmic, com és el cas de l’alfabet, fina a la nostra vida cuotidiana, com l’organització de la societat.
El grec és una de les llengues que més s’utilitzen, en la nostre actualitat, ja que ha ajudat a desenvolupar molts dels diversos àmbits, que avui dia els tenim tan automatitzats, com és el cas de les llengues, les ciències, les filosofies, entre d’altres. Amb això vull dir, que sense els grecs no haguessin pogut crear la nostra pròpia essència. Per això el fet de no estudiar una llengua tan rica, com és el grec trobo que és un gran error, perquè mai arribaràs aquells coneixements d’una manera molt més clara i precisa. A més cal dir, que aquesta llengua, en l’actualitat m’ha ajudat a entendre moltes de les assignatures que estic cursant aquest any, com és el cas del català i el castellà, ja que a través de diverses paraules pots saber el seu significat, a través de la seva etimologia i em sembla fascinant que una llengua tan antiga tingui tant revol, en els nostres dies.
Finalment haig de dir, que aquesta llengua aviat passarà a ser una llengua morta, és a dir, no reconeguda, i des del meu punt de vista crec que l’hem de pervivir, per tot el que ens ha ensenyat i per tot el que ens quedarà per viure.
La Grècia clàssica ha sigut molt important per a construir el món tal i com el coneixem avui en dia. El seu idioma va anar evolucionant i a partir d’aquest es van crear de nous.
Era una civilització organitzada, on cadascú tenia un paper que suposadament contribuïa al benestar de la societat. I dic suposadament perquè en les llibertats individuals no estava gaire avançada. Els esclaus eren fonamentals per a que els ciutadans poguessin fer les seves activitats. A atenes els esclaus eren molts, representaven fins a un terç de la població. El paper de la dona era bastant diferent al de l’home, algunes polis es descriuen com a patriarcals a les Epopeies d’Homer. Tot i així, a llocs com a Esparta, la dona gaudia d’igualtat davant l’home, en tots els aspectes. Fins i tot podia arribar a manar mitjançant la diarquía.
L’esport a Grècia va ser una forma d’entreteniment popular entre els homes, i van anar evolucionant fins a arribar als Jocs Olímpics, vigents encara avui.
L’obra de la Lisístrata explica com les dones ateneses es neguen a tenir relacions sexuals amb els homes, per tal de que acabin amb la guerra del Peloponès i es tanquen a l’acròpolis, on es troben els diners que es destinen a la guerra. És bastant realista i molt satírica, i avui en dia ens podriem sentir identificats en alguns aspectes.
Tot allò prèviament mencionat contribueix a l’importància de Grècia, i de que s’estudiï la seva cultura i història en l’actualitat.
Per què Grècia?
És una realitat la gran influència de l’antiga Grècia en el nostre món actual. Parlant de la
política, la democràcia tal i com la coneixem ara, esta basada en la democràcia grega casi al
cent per cent, canviant algunes coses que han fet que aquest sistema de vot sigui més net i
just. Actualment la dona en el nostre país, té el dret d’escollir a algun dirigent polític i
qualsevol persona de l’estat, sigui el seu nivell econòmic el que sigui, també te dret a vot.
En la vida quotidiana si que hem canviat i evolucionant en alguns aspectes. Abans, en
l’antiga Grècia, el matrimoni era una cosa obligada i amb l’única finalitat de procrear.
Actualment això ja no és el que els ciutadans acostumen a fer, tot i que sempre hi ha
excepcions. En els nostres dies veiem una bogeria que un home d’uns trenta anys es casi
amb una nena d’uns quinze o fins i tot menys, abans era normal. Podríem dir que moltes
cultures que coneixem actualment s’han inspirat en el ritual grec de presentar la novia com
verge abans del matrimoni, com en la cultura Gitana.
En l’alimentació, moltes coses tenim semblants. En una dieta grega eren fonamentals els
cereals, la fruita i les hortalisses i avui en dia això és el que considerem una dieta ideal.
Com tots sabem, en l’antiga Grècia es celebraven els Jocs Olímpics, esdeveniment que
seguim celebrant amb el nom d'Olimpíades i d’una manera més avançada amb la
participació de dones o fins i tot gent amb alguna discapacitat, fet impensable en l’antiga
Grècia.
El sexe no era un tema tabú com ho és actualment, i potser hauríem d’haver conservat
aquest fet. Un clar exemple literari eròtic grec seria la Lisístrata.
En conclusió, en alguns aspectes hem evolucionat però l'influencia a l’Antiga Grècia és més
que clara.
Per què Grècia?
L’antiga Grècia ens hi ha influït moltes coses avui en dia i que abans en el passat molt proper es normalitzava.
Grècia sempre està en el principi dels llibres d’història, literatura, etc. Cap cultura ha sigut tan interpretada, renovada, rescatada i universalitzada.
Comencem amb la vida quotidiana dels grecs que el seu objectiu era casar a la seva filla per donar l’herència el nivi, perquè les dones no rebien res per ser del sexe femení. A les noies les casaven els quinze anys amb homes de trenta anys, però havien de tenir fills ràpid si no el nuvi es buscava una altra esposa. Aquí veiem que la dona no tenia cap mena de dret, que els amos eren els homes i avui en el present continua passant en països, les dones i els homes han de tenir el mateix valor.
Continuem amb l’economia, van passar d’aconseguir els objectes intercanviant aliments, animals, etc. Atenes es va crear les primeres monedes que eren de bronze, argent, llautó, etc. Però van aconseguir molt poder polític el comerç, que avui en dia és el principal que fem per transportar una mercaderia d’un país a un altre, Va aparèixer la democràcia de l’alma dels grecs i l’ús de la paraula per defendre la veritat.
Sobre la literatura, l’obra de teatre Lisístrata que parlava de sexe amb tota la normalitat del món i ara es considera un tema incomud de parlar. Crec que moltes tradicions gregues es continuen celebrant com els Jocs Olímpics i el grec i el llatí són llengües que ha tingut la funció de crear noves llengües noves com català, castellà, etc. També la literatura ens ha deixat la tragèdia, comèdia, poesia, novel·la, diàleg, història, etc. I es van crear les biblioteques per culturalitzar a la població.
Finalment quan nosaltres viatgem a Grècia i visitem escultures o monuments sempre darrere hi ha un mite o una història que es transmet de generació en generació.