El dia del meu casament!
Cultura clàssica, General, Grec 1 març 6th, 2012
Píxide 440-430 aC Museu Britànic, Londres
Una vegada hagis resolt la gimcana visual proposada per la Teresa a Aracne fila i fila, ja sabràs per a què servia aquesta peça de ceràmica grega i quina informació ens transmet (l’hauríem d’incloure en la nostra base de dades de vasos grecs). És el dia del teu casament, ets noucasada o marit novell, tu tries. Com et sents? Què penses pel camí envers la teva nova llar? Quin futur t’espera? Potser prefereixes recordar quan a casa del pare et regalen aquesta píxide? Les pors i temors que tens de la nit de noces? El plaer d’escoltar els bells himeneus? La joia de ser reina per un dia?… Busca informació i fes una recreació personal en primera persona, en prosa o en vers.
El El dia del meu casament! per El Fil de les Clàssiques, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.
març 6th, 2012 at 10:51
Aquesta peça de ceràmica grega es un píxide. En aquesta píxide es representa un casament.
EL MEU CASAMENT
És el dia del meu casament, 14 de Gener, la lluna és plena aquesta nit, hem sento feliç i sobretot molt emocionada. Hem caso amb Victor, un noi no molt guapo però amb molts diners. Els meus pares han decidit que sigui amb ell amb qui comparteixi els meus dies. Victor no parava de donar-li hednas al pare, per tal de que és pogués casar amb mi i de poguer mantenir una aliança entre les nostres familíes.
Estic nerviosa molt nerviosa, he passat tota la nit reçant a Hera per tal de poguer ser feliç la resta dels meus dies amb Victor. No el conec molt però pel que se és un bon home.
Les bodes gregues és celebren durant tres dies i ja anem pel tercer, praílía és el primer dia, gámoi és el segon y epaílía el dia d’avui..
El dia de la praílía vaig haber de donar un onfendra meva, juguets de quan era una nena petita, un tros de cabell i un cinturó i vaig haber de sacrificar a un porc! Quina pena hem va fer, no m’agrada gens la matança d’animals..
El segon dia, el dia gámoi, vam decorar la casa plena de fulles de laurel i vam fer un dinar amb amics i amigues de Victor i meves. Estavem en taules separades i vam disfrutar d’uns pastíssos increïbles.
Aquella nit Victor hem va portar a l’habitació nupcial, també decorada amb laurel i guirnaldes, allà ell i jo vam menjar codony, que simbolitza la consumació.
El tercer dia, avui m’han aixecat amb serenatas i regals. Ara Victor marxarà a casa del seu pare per que té un dinar, jo no aniré, les novies no poden anar.
No se el futur que m’espera amb Victor, però avui sóc una noia feliç i m’encanta tota aquesta situació en la que em trobo, aquest dia és especial i em sento especial, com si tothom posés els ulls sobre mi. Al principi tenía por, por per no saber com reaccionar davant algunes situacions, però he aprés que has de ser tu mateixa sempre.
març 6th, 2012 at 10:54
Es el dia del meu casament, d’aquí poc passaré a ser una noucasada.
Estic molt nerviosa, ja que ara mateix no se res del que m’espera,a sobre el meu marit la escollit el pare, espero que sigui una bona elecció.
Em vaig començar a arreglar com si fos una princesa,em vaig posar unes arracades molt brillants,un penjoll que m’havia regalat l’avia abans de morir,em vaig posar el vestit mes maco que vaig trobar i vaig començar a cantar feliç!
Quan ens vam casar jo estava molt contenta i molt nerviosa a la vegada, començava una vida en matrimoni, i jo esperava ser feliç durant molt de temps,però mentres anava passant el temps em vaig adonar de que jo no estimava a aquell home,principalment perquè tenia molts mes anys que jo ( en aquell moment jo en tenia 15 i el 27 ).
Cada vegada que parlava d’això amb la mare ella m’escridassava,em deia que aixi mai seria una dona com totes les demés,que no podia passar-me el dia queixant-me.
Aquell dia vaig intentar parlar amb la mare, i ella em va escoltar atentament perquè jo estava plorant.
Li vaig dir que no volia seguir amb la relació ja que ell satisfeia els seus desitjos amb qualsevol i jo em sentia molt menyspreada. La mare em va abraçar i em va dir que no hi podia fer res,teníem una família formada, i no la podíem trencar.
En aquell moment jo ja tenia 2 fills i estava embarassada d’un altre nadó.
Van anar passant els anys i ja m’havia fet a la idea de que tenia que continuar amb aquell home molt de temps mes, aixi que em vaig conformar amb allò però en el fons desitjava que aquell home, que m’havia menyspreat tants anys, canvies la seva conducta…
març 6th, 2012 at 10:55
Salve!!!.
Aquí et deixo el meu poema:
Sol que s’alça rera els turons
de la bella Grècia, amb el
neixement d’un nou dia, que em
porta la felicitat que he estat
esperant fins ara.
Per fi ha arribat. No hi existeix
por alguna, tan sols alegria i
felicitat.
Estimada emoció, lleva’m ja del llit.
Acompanya’m llavors al carrer a trobar
el meu preciós vestit, doncs està trist
i sol com el gos que troba a faltar
el seu amo.
Ja els alegres himeneus sonen.
Tot és celebració i somriures, perquè
es celebra el dia del meu casament.
Valeee.
març 6th, 2012 at 11:00
Aquesta imatge representa un proceaaó nupcial, que interpreta una novia davant del seu marit i possiblament un esclau.La novia esta en un caruatge al costat del seu marit.
Les dones gregues quan arriben a l\\\’edat de casar-se, 14 o 15 anys, el cap de família decideix amb qui es casen, normalment sense que els nuvis es coneguessin d\\\’abans. També el nuvi, que sol tenir vint anys o més, segueix les indicacions del seu pare i els interessos familiars i no pas les seves inclinacions. El futur sogre acorda amb ell donar-li amb la seva filla el dot, una elevada quantitat de diners. En cap moment del compromís o del casament la núvia es demana el consentiment de la núvia. De fet la dona és tractada per la llei d\\\’Atenes com un ésser dependent, igual que un esclau o un menor d\\\’edat, primer està sota la potestat del seu pare o algun altre familiar, després sota la del seu marit, i fins i tot, si enviuda, pot quedar sota la del seu fill.
Per tant una nuvia d\\\’aquell moment podria expressar els sentiments i escollir el qui volia, esta en propietat del seu paqre ignorant els sentiments de la seva filla. El amor no es tot diners , l\\\’amor es el fruit de sentiments que un indivudu té quan sent l\\\’amor.
Això serià una expressió de sentiments de la novia, en el seu dia de noces, amb un amor que no es estimat ni escollit:
Amb sentu malament segurament ara entrará per aquella prota i no sé, ni qui és!
Possiblament será un jove o un home vell de diners?
Deu ajuda\\\’m, no vull ser nomès un drap que l\\\’agafés i el deixar anar. Tinc sentiments i no vull casar-me amb aquell home que gosarà de mi, el meu honor, el meu cos…No vull ser estimada ni gosada per cap home, que no m\\\’estimi que no senti el que sentu…
Ja sé que sempre, s\\\’ha de fer el que diguin, però en aquest moment no puc, no puc.
Potser, ja está en la porta aquell que em treurá d\\\’aquestes parets i em porti el meu palau de flors o potser ja ha vingut aquell que em portarà a l\\\’infern .
No sé que fer morir, esitmar o fugir!
Dit això expresso el que faria, no podria casar-me amb una persona que no pogui expressar els meus sentiments,e stimar-lo .No podria casar-me sense sentiments , perquè un amor sense sentiments i un casament sense amor, no és res!
març 6th, 2012 at 11:00
LA NENA QUE VA VOLER VEURE EL SOL D’ATENES (II)
Fa temps que no escric, he estat ocupada. Des que vaig conèixer l’Artur, no he pogut deixar de pensar en ell: qui era, com era la seva família i si el podria veure de nou!
Ara les llàgrimes vessen dels meus fràgils ulls, tinc por. Ja sóc gran i com a persona adulta que sóc haig d’acceptar el meu destí que és casar-me. La mare diu que per la dona grega el casament és el millor que li pot passar a la seva vida i si és beneficiós pel patrimoni familiar, encara més. Jo crec que el matrimoni és un mal obligatori, forçat per la societat i cadascun de nosaltres com a individus que som, hem d’acceptar aquestes normes que ens imposa aquesta cruel i injusta societat.
La qüestió és que a l’endemà del gran banquet en que jo vaig conèixer l’Artur, el pare va rebre un home força gallard a casa, diria que també va sopar amb nosaltres al banquet. Aquest home té uns vint-i-vuit anys i és de pell bruna i cabells d’un marró fosc, amb una mica de barba incipient i uns ulls de color mel molt grans. Era alt i amb una bona constitució física, però pel meu gust una mica despòtic i malhumorat. Al principi vaig pensar que seria un pretendent per la meva germana Dafne, però m’equivocava, era per a mi, ho vaig sentir.
Un desagradable calfred em va recórrer de dalt a baix i les meves cames van començar a tremolar amb debilitat. La meva vida com a nena feliç havia acabat, la meva obligació com a dona era de casar-me i donar al meu espòs un nen, a ser possible un noi.
CONTINUARÀ…
març 6th, 2012 at 18:46
Crec que encara us podríeu esforçar més en recrear el dia del casament a l’antiga Grècia, amb més referents, contextualització i amb menys faltes d’ortografia i d’expressió a l’estil de la Laia. El poema de la Zícora ben encertat, però la Lourdes comença en present i acaba en passat i la Chaima potser no ha entès que casar-se per a una noia grega era el millor que li podia passar a la vida i que el matrimoni per amor era un invent desconegut en aquella època.
març 6th, 2012 at 20:39
Un 12 de Novembre a Grècia
9 de Novembre
Tinc 14 anys i segons el meu pare, ja tenia el pretendent per que d’aqui poc em cases.
Casar-se es una paraula que a les noies ens emociona moltisim, pero en canvi, per a mi les paraules: casament, dona, familia, marit… no es que em cridi molt la tenció com les altres noies, sino al contrari, per a mi aquelles paraules significaven que estaria cuidan als meus fills, cuidar la casa…. i no poder treballar com l’home, peró no i podia fer res contra aixó, peró encara que no m’agradi la idea del casament, ho faif per dos motius : 1. Per no defraudar a la meva mare, 2. perque vui tindre la millor boda.
10 de Novembre
Dintre de dos dies em casare, em casare amb un home de 23 anys, se que es major que jo, peró la societat d’avui es aixi.
En veritat estic molt contenta perqué casar-se es lo millor que et pot pasar. El 12 de Novembre es celebrara el casament.
12 de Novembre
Perfi arribat el gran dia, estic molt nerviosa, el casament es fara Atenes, eh demanat que sigui per la nit, ja que hi ha lluna plena.
Són les 18:00 aquesta hora el cel esta mig fosc , estic a la meva habitació preparan-me, posant-me tan guapa com per agradar-li a la gent. Atenas de nit es preciosa, la lluna plena, les llums al terra guian-me al meu futur marit…. tot es perfecte. Es perfecte fins arribar la nit de nosses, una nit molt especial on m’entregare per complert al meu marit, tinc por perque no se que pot passar, ni que fer… no se res, l’unic que em puc dir a mi mateixa es que em tranquilizti i a pasar-ho be !
12 de Desembre
Ja fa un més que estic casada, molt il.usionada llavors, dons no estic pas contenta, estic prenyada, aixó si es una bona noticia, la dolenta es que estic tancada a casa , fent les tasques de casa mentre el meu marit no torna fins las tantes, ara entenc quan la meva mare em deia que marxes a Tarraco o algun llos d’aquells per no pasar-me la vida com ella, tancada a casa sense poder fer una vida normal.
març 6th, 2012 at 20:46
El meu casament.
És un gran dia per mi, el meu casament ja a arribat, estic molt nerviosa per saber com anirà tot al llarg de la nostre vida després de la nostre aliança. Espero que el meu pare hagi fet una bona elecció, l’únic que se es que es un home ric. Estic preparada per fer aquet gran pas que canviarà la meva vida.
Ara que ja ens em casat, penso en que el temps a passat molt ràpid, els 15 anys més bonics de la meva vida, amb una gran família i molts grans moments que hem passat junts però ara a arribat el moment…m’he de separar d’ells, de la meva estimada família.
Tot i que a sigut una mica trist he de continuar fent la nova vida amb el meu marit i crear una gran família.
Ja a passat tres anys del nostre casament, n’ estic molt orgullosa. El meu pare va fer una gran elecció, cada dia sóc més feliç amb ell, estic molt enamorada i la veritat es que em tracta com una princesa, però la gran noticia es que estic embarassada del segon d’un nadó.
La primera és una nena molt bonica, s’assembla molt al seu pare te uns ulls molt bonics, grans i blaus i es rossa.
No hi ha cap dia que ho passi malament, crec que he tingut molta sort comparat amb la meva germana gran, ella sempre plorava perquè el seu marit la maltractava i no li feia cas, quan vaig complir l’edat tenia molta por perquè pensava que em podria passar el mateix, però ara veig que no.
Cada dia donc les gracies per la vida i la sort que he tingut amb el meu marit.
març 7th, 2012 at 10:19
El dia del meu casament jo tenia 14 anys i el meu marit 25.
Jo estava molt il·lusionada amb aquest dia, estava molt nerviosa. Per mi, va ser un dia maravellós, jo anava de blanc, amb un pentinat molt bonic. El meu marit era alt, amb els cabells negres i llargs i ulls verds, com jo.
El meu pare estava molt content per mi, ell va ser qui va escollir al meu marit, però, la meva mare no estava del tot feliç, no savia que li passava..
Avui, dia 28 de Febrer, ja portu 5 anys casada amb dos fills. Una nena i un nen, són molt macos.
Però, no soc del tot feliç. El meu marit no m’estima, no em fa cas, busca l’amor en altres dones, jo nomès estic per cuidar dels nens i de la casa.
Ara ja entenc perquè la mare estava d’aquella manera el dia del meu casament..
La meva filla s’esta fent gran i el meu marit li està buscant parella. Tinc por que li passi el mateix que jo, que no sigui feliç i que nomès la vulguin per formar una nova familia..
març 8th, 2012 at 15:06
Aquí està la continuació de La Nena que va voler veure el Sol d’Atenes (II).
http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2012/03/08/la-nena-que-va-voler-veure-el-sol-datenes-ii-2/
Gaudiu-la!