Qui dubta a hores d’ara de la vigència dels clàssics i de la necessitat de llegir-los en profunditat? L’editorial Teide acaba de publicar en català i en castellà una adaptació juvenil que no us decebrà: L’ase d’or d’Apuleu. Es tracta d’un dels exemples més clars de novel·la romana (en el fons, un compendi de narracions de ficció que tenia la finalitat de fer passar una bona estona al lector i de divertir-lo, sense objectius més profunds). En aquest sentit, aquest gènere que va sortir tard en la literatura llatina, al segle I dC, tractava alguns temes clàssics (amorosos, eròtics, les aventures i els viatges) que són ben presents al llibre d’Apuleu i a l’adaptació de Xavier Serrahima, finalista ex aequo del I premi d’Adaptació Literària de la Biblioteca Teide, atorgat  a Barcelona el 15 d’abril de 2010.

La major part de la història explica el que passa a Luci durant la seva vida d’ase, per no trencar aquest fil argumental, en què diverses històries s’entrellacen i es desenvolupen una dintre d’una altra, com solia passar en les faules milèsies, i Apuleu des del primer moment diu que la seva ho és, s’ha optat en aquesta adaptació per no interrompre cap de les històries amb les narracions que corresponen als relats suplementaris que expliquen alguns dels seus protagonistes: cada narració comença i acaba sense interrupcions. Així s’evita un greu risc que presenta en certs moments la novel.la original: dubtar sobre quina és la història que s’està llegint. També s’ha separat cadascuna de les narracions amb un títol; s’ha escrit en temps present la història principal o nexe conductor de l’obra (la metamorfosi i vida de Luci) i en temps pretèrit les narracions intercalades o secundàries. Així s’evita la possibilitat de confondre l’una amb les altres. També s’ha separat i destacat especialment la història de Psique i Cupido, amb diferència la més coneguda i difosa de tot l’Ase d’or.

S’ha prescindit, en combinar els tres criteris anteriors, dels límits estrictes de la tradicional distribució dels onze llibres de l’obra. S’ha cregut convenient mantenir la divisió en onze llibres, però sense forçar que es corresponguin, necessàriament, amb la distribució convencional. S’ha simplificat el rebuscat i artificiós llenguatge, dominat per la retòrica, del gust dels escriptors de l’època però pesat per als lectors del segle XXI.

He tingut el plaer de prologar aquesta edició, d’introduir-hi les notes a peu de pàgina i de fer-ne la guia de lectura, amb força activitats TIC. Així mateix, l’obra es completa amb un seguit d’il·lustracions fetes per Carles Abat i amb mapes il·lustratius de la Grècia d’Apuleu i de l’Imperi romà.

Tot plegat Teide us posa  a les mans una novel·la romana, l’única que ens ha arribat juntament amb el Satiricó de Petroni, en què hi trobareu una pila d’aventures i bones dòsis de fantasia. Gaudiu de la lectura!

N.B.: Esperem que aviat pugui venir al nostre centre Xavier Serrahima.

Què fem amb aquesta lectura a classe de llatí?