I amb aquesta ens plantem a l’últim dimecres de febrer. Ecce!
Deucalion ego sum crudeli sospes ab unda,
affinis terrae sed longe durior illa;
littera decedat: volucris quoque nomen habebo.
El Fil de les Clàssiques
per no perdre el fil a cultura clàssica, llatí i grec a l'Ins. de Premià de Mar
Deucalió jo soc cruel, sa i estalvi a partir de l’ona,
Deucalion ego sum crudeli sospes ab unda,
affinis terrae sed longe durior illa;
littera decedat: volucris quoque nomen habebo.
Jo soc Deucalió, sa i estalvi a partir de la cruel onada,
Deucalion ego sum crudeli sospes ab unda,
affinis terrae sed longe durior illa;
littera decedat: volucris quoque nomen habebo.
Jo soc Deucalió, sa i estalvi a partir de la cruel onada,
afí a la terra però de llarg més dur que aquella;
Deucalion ego sum crudeli sospes ab unda,
affinis terrae sed longe durior illa;
littera decedat: volucris quoque nomen habebo.
Jo soc Deucalió, sa i estalvi a partir de la cruel onada,
limítrof a la terra però de llarg més dur que aquella;
Deucalion ego sum crudeli sospes ab unda,
affinis terrae sed longe durior illa;
littera decedat: volucris quoque nomen habebo.
Jo soc Deucalió, sa i estalvi a partir de la cruel onada,
és limítrof a la terra però de llarg més dur que aquella;
la lletra s’allunya: tindré un nom també ràpid.
Deucalion ego sum crudeli sospes ab unda,
affinis terrae sed longe durior illa;
littera decedat: volucris quoque nomen habebo.
Jo soc Deucalió, sa i estalvi a partir de la cruel onada,
és limítrof a la terra però de llarg més dur que aquella;
renuncia a la lletra: tindré també nom d’ocell.
Solució: pedra
Deucalion ego sum crudeli sospes ab unda,
affinis terrae sed longe durior illa;
littera decedat: volucris quoque nomen habebo.
Sóc Deucalió lliure de perill a partir de la cruel onada,
limitant de la terra peró de llarg més dur que aquella;
renuncia a la lletra;també tindré no d’ocell.
Ego sum lapis
Deucalion ego sum crudeli sospes ab unda,
affinis terrae sed longe durior illa;
littera decedat: volucris quoque nomen habebo.
Sóc Deucalió lliure de perill a partir de la cruel onada,
limitant de la terra peró de llarg més dur que aquella;
renuncia a la lletra;també tindré nom d’ocell.
Ego sum lapis
Sóc Deucalió sa i estalbi des de la cruel onada,
afí de la terra però de llarg més dur que aquella,
renuncia de la lletra: tindré també nom d’ocell.
Aenigma est Lapis!
Que vol dir pedra amb catala.
solució: pedra pissarra.
Sóc Deucalió sa i estalbi des de la cruel onada,
afí de la terra però de llarg més dur que aquella,
renuncia a la lletra: tindré també nom d’ocell.
Aenigma est Lapis!
Que vol dir pedra amb catala.
Aue Margalida!!
Deucalion ego sum crudeli sospes ab unda,
affinis terrae sed longe durior illa;
littera decedat: volucris quoque nomen habebo.
Jo soc Deucalió, sa i estalvi de la cruel onada,
afi de la terra per aquella part llunyana i dura;
renuncia a la lletra: jo tindre tambe nom d’ocell.
Adeu!!
Lida!!!
La traducció de:
Deucalion ego sum crudeli sospes ab unda,
affinis terrae sed longe durior illa;
littera decedat: volucris quoque nomen habebo.
Sóc Deucalió sa i estalbi des de la cruel onada,
afí de la terra però de llarg més dur que aquella,
renuncia de la lletra: tindré també nom d’ocell.
🙂
Efectivament, la resposta correcta és lapis; però com podeu fer tantes faltes d’ortografia en català! Cal ara acabar de polir la traducció, tot vigilant l’ortografia i l’expressió, i buscar mots que derivin de lapis.
Sóc Deucalió, sà i estalvi de l’ona cruel.
Afí de la terra de bon troç més ferma que l’altre.
Renuncia a la lletra: tindré també nom d’ocell.
No m’havia enrecordat de penjar-la el passat Dimecres.
Bé, Marc, val més tard que mai.
Una pista, intenteu de traduir “volucris” per “insecte volador”. Segur que la traducció surt sola: “lapis” sense la primera lletra dóna “apis”, és a dir, “abella”.
Sóc Deucalió, sa i estalvi de l’ona cruel.
Afí de la terra de bon troç més ferma que l’altre.
Renuncia a la lletra: tindré també nom d’insecte volador.
I les faltes d’expressió i d’ortografia, Marc! Us heu oblidat de posar-la bé aquí?
CORRECIÓ.
Sóc Deucalió sa i estalvi des de la cruel onada,
afí a la terra però de llarg més dur que aquella,
renúncia a la lletra: tindré també nom d’ocell.
Aenigma est Lapis!
Vol dir pedra amb català.
Anna, podries fer cas als suggeriments anteriors, per exemple al que es dóna en el comentari 18.
Compte!: “Pedra” en català!