El tòpic del Carpe diem, encunyat pel poeta llatí Horaci en la seva
Oda, I, 11 que dedica a una tal Leucónoe (nom poètic que podem interpretar como ‘ment ingènua’) per tal que no es preocupi del que li reserva el destí ans visqui i gaudeixi dels moments que se li presentin, és molt antic i alhora ha gaudit d’una llarga tradició no només literària sinó que l’hem arribat a trobar arreu. Segurament és inherent a l’ésser humà perquè connecta amb una de les nostres preocupacions constants: la de la brevetat de la vida.
Tanmateix, abans que Horaci, -i una mica més i ens n’oblidem- el poeta llatí Catul de Verona (87-54 aC.) va escriure un poema pujat de to a la seva estimada Lèsbia. Catul pertanyia al grup dels poetae novi o neoteroi, que imitaven els metres i temes de la poesia grega.
- Quina imatge utilitza Catul per fer referència al pas dels anys? i a la mort?
- Horaci convida Leucònoe a servir vi, com a imatge d’aprofitament de la vida. A què convida Lèsbia, Catul?
Vivamus, mea Lesbia, atque amemus,
rumoresque senum severiorum
omnes unius aestimemus assis!
Soles occidere et redire possunt:
nobis cum semel occidit brevis lux,
nox est perpetua una dormienda.
Da mi basia mille, deinde centum,
dein mille altera, dein secunda centum,
deinde usque altera mille, deinde centum.
Dein, cum milia multa fecerimus,
conturbabimus illa, ne sciamus,
aut ne quis malus invidere possit,
cum tantum sciat esse basiorum.
Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos,
i el xiu-xiu dels vells massa seriosos
considerem-lo del valor d’un as.
El sol pot pondre’s i tornar a sortir:
a nosaltres, quan la breu llum s’apagui,
ens tocarà dormir una nit perpètua.
Fes-me mil petons i cent més després ,
després mil més, després els cent segons,
després fins a mil més i després cent.
Després, quan molts milers ens n’haurem fet,
els embolcallarem per no saber-los,
no fos que un malastruc pugui envejar-nos
en saber que hi ha hagut tants de petons.
(trad. J.I. Ciruelo i J. Juan Edhasa,1982)
Què significa literalment ‘brevis lux’? i ‘nox perpetua’?
Etiquetes:Catul, Tradició literària
Salve!
Aquest poema de Catul dedicat a la seva estimada Lesbia ja va parla del “carpe diem” quan Horaci encara no havia escrit la seva Oda I,11. Amb el títol ja veiem de que parlarà aquest poema: “Vivamus, mea Lesbia”.
Catul convida a Lesbia a aprofitar els seus moments d’amor perque la mort arribarà a ells algún dia. Per representar el pas del temps ens diu: “El sol pot pondre’s i tornar a sortir:” i amb el següent vers és com representa la mort: “a nosaltres, quan la breu llum s’apagui, ens tocarà dormir una nit perpètua.”
Com a imatge d’aprofitament de la vida Catul només començar ja diu: “Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos.” Els petons que es fan també són un símbol de viure el moment estimant-se.
“Nox perpetua” és com Catul representa la mort. I “brevis lux” es pot referir a la llum del sol que es posa per representar el pas dels dies.
Vid. Mea Lesbia https://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2019/03/02/mea-lesbia/