Viuamus mea Lesbia, atque amemus,
rumoresque senum seueriorum
omnes unius aestimemus assis!
Soles occidere et redire possunt;
nobis cum semel occidit breuis lux,
nox est perpetua una dormienda.
Da mi basia mille, deinde centum
Dein mille altera dein secunda centum
Deinde usque altera mille deinde centum!
Dein, cum milia multa fecerimus
Conturbabimus illa ne sciamus,
Aut ne quis malus invidere possit
Cum tantum sciat esse basiorum.
Catul V
Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos,
i el xiu-xiu dels vells massa seriosos
considerem-lo del valor d’un as.
El sol pot pondre’s i tornar a sortir:
a nosaltres, quan la breu llum s’apagui,
ens tocarà dormir una nit perpètua.
Fes-me mil petons i cent més després ,
després mil més, després els cent segons,
després fins a mil més i després cent.
Després, quan molts milers ens n’haurem fet,
els embolcallarem per no saber-los,
no fos que un malastruc pugui envejar-nos
en saber que hi ha hagut tants de petons.
(trad. J.I. Ciruelo i J. Juan Edhasa,1982)
Què us ha semblat aquest poema de Catul? Quin sentiment descriu? És un bon regal per Sant Jordi?
En quin temps i mode estan les formes verbals següents: uiuamus, amemus, aestimemus, sciamus, possit, sciat?
Us atreviu a recitar-lo o bé a cantar-lo?
Basia d’Eléonor:
Morgan Freeman llegeix en Catul V, “Vivamus mea Lesbia atque amemus”, in Latin
ho sento perquè no he vingut al teu taller, però esque hi havia tanta gent que no em donava temps, ho sento!!
ooooh no hem guanyat quina decepció!! ^_^” però no passa res, si no es avui serà un altre dia, espero que et regalin moltes roses i que tinguis sort, esta maco el poema però no l’entenc…dw
A mi sí que em sembla entendre’l. I he sentit vertigen.
en català si l’entenc però en llatí no i a mes no ho se si es un poema típic de catalunya ¿ho és?
Aziza, el poema de Catul té dos mil anys i no és típic de Catalunya; però és un poema d’amor i, més aviat, podria dir de passió amorosa. A Catalunya per Sant Jordi els enamorats s’intercanvien un llibre per una rosa com a símbol del seu amor. I al Marroc, se celebra al llarg de l’any, un dia com Sant Jordi o com Sant Valentí? No pateixis que demà ja t’explicaré el poema de Catul.
Ave Margalida!
Quin poema més macu. T’he de dir la veritat en llatí no entenc quasi res, quina llàstima!! jajajaja
Doncs dir que el poema té molts petons, però molts. Primer mil, després cent, després mil…. quants petons, jajaj.
Sincerament m’agradat moltissim.
Vale Margalida.
Hola Margalida!
Es un poema ple de petons.
salve Margalida!
he llegit el poema en llatí i després he vist que estava en català menys mal! perquè si no, no l’hagés entés molt bé!
m’agradat molt!
i la rosa també:)
petons Margalida!
Aquest poema esta molt bé pero una mica repetitiu, pero no pasa res ja que es molt bonic i pot servir per enviar-ho algu que estimes.
Que vagi bé, i comenteu mes sovint aquest bloc.
El poeama es amorós i es molt maco. Com diuen per aquí a dalt, es mol vell el poema :)(no en tenía ni dea xD)
I res, que molt maco noia.
;)(K)
Hola Margalida!
El poema esta molt bé.
Encara que no s’assebla res al catala lo que posa algunes paraules si.
Yo vaig guanyar el 2 premi premi de pseia de literatura castellana.
I en va agradar el premi i saber que havia guanyat.
Estic molt contenta.
ya ens veurem.
Salve Margalida!
Em sembla que he entés una miqueta aquest poema/cançó però crec que no ha sigut per la gran vocalització d’aquest home, sino que més aviat perqué primer m’havia llegit la versió en català.
Els verbs estan en imperatiu. Crec que és un bon regal per San Jordi o per qualsevol moment en el que li vulguis dir a algú tot el que li estimes.
Una abrçada!
M’ha agradat molt aquet poema, però és dificil d’entendre. Gracies a la traducció al català pu8c dir que és un poema d’amor.
La veritat és que el poema és bastant maco,
però l’entenc millor en català, en llati em costa una mica més.
quin dia mes bonic el de st.Jordi.
petons
Penso que arççquesta cançó està inspirada en l’amor. Com es pot aprecia demana molts petons…! bé, és una cançó interessant però massa antiga jeje.
una abraçada.
hola margalida!!
ara ja entenc el poema, gracias per explicar-me’l, m’agrada molt… Doncs en el Marroc s’ha celebra sant valentí.
jaja quina gràcia m’ha fet aquest videooo(:
el poema no l’he entès gens…sort que està en català!(:
Petonnss.
🙂
és molt adequat per la diada de sant jordi.
els verbs estan tots en present?
De quin mode? Indicatiu, imperatiu o subjuntiu?
molt romàntic el poema!
pot ser que estigui en present de subjuntiu?
un peto!
Ohh! Quin poema més macu!! Llastima que en llati no l’entenc gaire…menys mal que esta traduit sino…
ELs verbs estan en present de subjuntiu ja que tenen la -e( els de la primera) i la – a( la resta) entre l’arrel del verb i la desinència de persona.
Possit no porta aquesta desinència perquè és un compost de sum i fa servir el sum en subjuntiu.
Crec que els verbs estan en present de subjuntiu.
Qué bonic! Molt encertat amb el dia de st Jordi amb tant petons! He reconegut només els verbs que estàn en present
Doncs jo nos amb qin temps estan els verbs lida,
pero m’agradat molt ue posesis la traaducció perque depres de llegirla volika saber qe volia dir.
Molt maca lida.
I tan que esta ple de petons 🙂
pero sort que esta traduit en català que sino..
El video nava una miqueta lent pero ha estat bè!
Molt petons Lidaaaaaaa :):)
Pingback: El fil de les clàssiques » Blog Archive » El Canto del Loco i els petons!
Salve
El verbs es troven en present de subjuntiu.El poema es bo,m’agrada el seu missatge presenta una gran força en l’amor que sent per Lesbia,perque si be estar enamorat es un estat estimar es actuar i ell demostra una manera d’estimar-la per a mi acertada,perque sap que no donara per sempre i perque sap valorar el que te al seu costat.
No us perdeu la interpretació dels alumnes de llatí del Luigi Miraglia a les VI Jornadas de Cultura Clásica.com celebrades a Mèrida aquest passat cap de setmana:
http://www.youtube.com/watch?v=_U7uEQcL6zI
Avee!
és un poema una mica complexe de Càtul, però parla de l’amor i dels petons d’amor.
A mi Càtul m’agrada perquè m’enrecordo de l’any passat de “Odi et amo”, on Càtul tenia un conflicte ja què no entenia com podia estimar i odiar i em va impactar, per això m’enrecordo tant d’ell.
VALE!!!
Hola
a mi el poema no m’agradat, massa cursi, massa amor i masses petons. Ara mateix no estic a una època massa bona i la veritat es que veure poemes així em cabreja bastant, l’amor no serveix per a res simplement es l’inconscient d’una persona que se sent atret per l’inconscient d’una altre. res mes. Es crea una dependència que confonem per amor, i pensem que es lo més bonic que hi ha, però sincerament, l’amor es una pua com una casa…
Ave!
El poema es bonic, encara que a mi això dels poemes no es que em faci molta gracia pero es bonic sisi.
Expressa un sentiment amorós sembla molt passionant.
Els verbs creo, però no estic molt segura, que estan en present.
Ave!
Molt maco el poema! Espressa l’amor d’una manera molt especial. I quina manera més senzilla i expressiva a la vegada de demostrar l’amor que un petó?
El noi del video és molt simpàtic, però no sembla gaire llatí… També canta un tros en anglès no?
Ave!!
M’ha semblat un poema molt bonic i amorós, en el que es veu clarament, com l’autor vol reflexar el seu amor a una dòna que estima molt. Això es pot veure clarament en aquesta part del poema, que m’a semblat molt peculiar:
“Fes-me mil petons i cent més després ,
després mil més, després els cent segons,
després fins a mil més i després cent.”
M’ha semblat peculiar perquè l’autor l·lustra el seu amor amb molta passió, dient-li que li “farà petons fins l’eternitat”, és a dir, que l’estimarà per sempre sense ninguna por a pensar el que la gent pugui pensar.
A més, la canço del youtube, m’ha semblat molt divertida, encara que l’home no canta del tot bé…
Ja s’apropa Sant Jordi!!
Vale!!
Aveee!
A mi em canta l’home aquest, sense sentiments ni res, en un altre idioma i tot això i em quedo igual Jajajaaja Molt poc romàntic, es nota que no li dedicava a ningú, eh?
Valee!!!!
Ave!
És un peoma molt bonic tot i que massa empalagós pel meu gust, però crec que per un dia, el dia dels enamorats és una bona proposta.
Crec que el que ens vols transmetre el poema és el sentiment d’enveja dels altres, per això els protagonistes s’han d’amagar dels altres per consumar el seu amor.
VALE!
hOLA!
És un poema molt bonic, la lletra sembla desprendre molta tendresa i passió, però quan la canta el senyor no magrada tant, no m’acaba de cautivar per ser una lletra tan bonica podria ser més lenta, però si, suposu que seria un bon regal si t’ho cantés el teu xicot ( bueno, si ell canta bé, per què sinó seria un desastre jajaj).
El poema es molt bonic, pero el video es millor! encara que no se l’entengui..
Espero que la Teresa no ens faci cantar aquesta canço per Sant Jordi!
Ave!
Aquest poema de Catul,que va ser un poeta romà del segle I aC, és massa romàntic per al meu gust, però per el dia de S.Jordi esta bé.
La seva obra ha estat estudiada àmpliament i segueix influenciant la poesia i altres formes artístiques.
Els poemas de Catul mostren la seva vida, en aquest cas és un poema d’amor.Catul va escriure alguns poemas d’amors passatgers i també sobre els seus turmentosos amors amb “Lèsbia”.
Per la gent molt romàntica és un bon regal.
Vale!
Hola!
Encara que jo no siguir molt romantica, aquet poema és molt macu. M’agradad molt! 🙂
Aixo si, m’agrada més en catalá que en llatí.
Adeu!
ai, que maco que és… el que passa és que crec que perd “suc” al traduir-lo…
Bueno, cada dia s’apropa més el dia de Sant Jordi i es nota cada vegada més en l’ambient i en el fil de les classiques també!
El poema pel meu gust és una mica massa bastant empalagós ja que ho diu tot massa expressiu sense utilitzar hiperboles, metafores, antitesis, hiperbatons, en resum tot el que ens diu el Bernardo!
I com diria l’Eugenio, es gratis de posar!
Pero bueno, saber una cosa més en llatí mai esta de més aixì que tot sigui benvingut!
Vale!
OHHHHHH! que maco el poema!
Jo vull que em facin un poema així aquest 23 d’Abril!
Compara el Sol amb la vida de les persones, Catul ens vol dir que el Sol torna a sortir sempre, però en canvi a nostalres ens il·lumina una llum que és la nostra vida, i algun dia aquesta llum s’apaga que es quan morim.
Vol donar-li milions de petons a la seva estimada, i després d’això quedar-se amb ella com si fos un secret l’amor que senten els dos.
MOLT MOLT BONIC.
vale!
Al Cristòfol Ferrer sí que recitarem o cantarem aquest poema un altre cop per Sant Jordi. A veure si el podem compartir amb tots vosaltres a Aracne.
Alguns comentaris m’han arribat a l’ànima. Ai, Amor!
Que tingueu una bona diada de Sant Jordi!
A la vida de les persones hi ha moments per tot, per a l’amor i per al desamor, però creieu-nos a les profes, que portem al darrera la càrrega de l’experiència: us queden molts moments per viure i la clau està en aprofitar al màxim els bons i superar el dolor dels dolents amb l’esperança dels bons que vindran.
No sé si m’explico, però s’acosta Sant Jordi i la literatura ens fa reflexionar i tirar endavant!
Nosaltres llegirem una selecció de poemes, però després de la passió de Catul, que em satisfà veure que ja heu treballat abans, llegirem algun poema del “Remedia amoris” i l'”Ars amandi” d’Ovidi, i tot arreglat…
Si em doneu permís, publicaré aquest poema per a la nostra primera entrada de Sant Jordi. És tan intens i diu tant en tants pocs versos! És el primer poema que vaig llegir a classe en començar el curs i els va arribar a l´ànima. Gràcies, Catul.
I tant, Jordi, tot teu! Per cert per molts anys i que tingueu una molt bona diada. Tenim pendent el Google maps! Aquests dies vaig de bòlid!
Gràcies, Lida. Que la passeu també vosaltres amb tota l´alegria del món. No t´amoïnis que ja farem camí. Una abraçada.
Feliç Sant Jordi per partida doble: per la teva onomàstica i per la festa de la lectura!!!
Gràcies, Teresa! Ha estat un recital càlid i feliç. Els nois s´ho mereixen tot i més. Una abraçada
I tant, Jordi, que s’ho mereixen tot! Per molts anys, de nou!