Viuamus mea Lesbia, atque amemus,
rumoresque senum seueriorum
omnes unius aestimemus assis!
Soles occidere et redire possunt;
nobis cum semel occidit breuis lux,
nox est perpetua una dormienda.
Da mi basia mille, deinde centum
Dein mille altera dein secunda centum
Deinde usque altera mille deinde centum!
Dein, cum milia multa fecerimus
Conturbabimus illa ne sciamus,
Aut ne quis malus invidere possit
Cum tantum sciat esse basiorum.
Catul V
Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos,
i el xiu-xiu dels vells massa seriosos
considerem-lo del valor d’un as.
El sol pot pondre’s i tornar a sortir:
a nosaltres, quan la breu llum s’apagui,
ens tocarà dormir una nit perpètua.
Fes-me mil petons i cent més després ,
després mil més, després els cent segons,
després fins a mil més i després cent.
Després, quan molts milers ens n’haurem fet,
els embolcallarem per no saber-los,
no fos que un malastruc pugui envejar-nos
en saber que hi ha hagut tants de petons.
(trad. J.I. Ciruelo i J. Juan Edhasa,1982)
Què us ha semblat aquest poema de Catul? Quin sentiment descriu? És un bon regal per Sant Jordi?
En quin temps i mode estan les formes verbals següents: uiuamus, amemus, aestimemus, sciamus, possit, sciat?
Us atreviu a recitar-lo o bé a cantar-lo?
Basia d’Eléonor:
Morgan Freeman llegeix en Catul V, “Vivamus mea Lesbia atque amemus”, in Latin
ave!
Catul, un dels primers poetes romans que van tenir problemes amb la llei per escriure el que sentia, ara l’ estudiem i ens enamora amb les seves paraules.
UN PETÓ
Ave lida! No he pogut evitar emocionar-me al llegir aquest poema de Catul, ja que simplement es Preciós. Pel que he vist aquest poeta li diu a la seva estimada que l’amor es té que aprofitar al màxim, ja que quan arribi la mort, l’unic que els quedara serà el record.
m’encanta lida!
No us perdeu aquest muntatge audiovisual del poema: http://www.youtube.com/watch?v=dh-bAxrKcuM
LESBIA HOY
A vivir y a gozar, que son dos días
y uno sale nublado, mi Catulo.
Pasemos del acoso de chismólogos:
sus ladridos no valen medio euro.
Se enciende cada día el espectáculo.
Nuestros focos, en cambio, firman breves
contratos con la luz. Y luego llega
el apagón molesto de la muerte.
Dame mil besos, hazme mil caricias,
te haré luego otras mil, y luego ciento,
dame un millón de besos, luego otro,
diez mil abrazos, mil noches enteras.
Que sean tantos que a los paparazzi
les revienten las cámaras de fotos.
Carpe amorem d’Aurora Luque
Audite: http://www.munduslatinus.de/arena/musica/catullus/catull_5_seite.php
Pingback: Regala, regala petons | El Fil de les Clàssiques
Bellísimo ese montaje con la poesía leída, muy conmovedor. Catulo es mi poeta preferido. Saludos cordiales.
Muchísimas gracias, Isabel, y feliz año. Mi más sincera enhorabuena por tu trabajo y especialmente por La muhacha de Catulo.
Pingback: Del “Vivamus, mea Lesbia,” de Catul al “Carpe diem” d’Horaci | Tòpics horacians arreu
Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » Catul
Bonum diem,
Aquest poema és molt bonic , segons el que he llegit el poeta li diu a la seva estimada que l’amor es té que aprofitar al màxim, l’unic que els quedara serà el record.
Bonum Diem!
M’ha agradat molt aquest poema, el poeta li diu a la seva estimada que l’amor s’ha d’aprofitar i que només hi haura el record després de tot.