Sant Jordi 2018, 1r premi: És legítim desobeir una llei injusta? Autoria: Oumaima Seddik

Per saber si la desobediéncia és o no legítima, hem de conèixer què és el que hem d’obeir, si es que realment hem d’obeir alguna cosa.

Obeim alló que comporta una instància superior a nosaltres. En una societat com la nostra, “democràtica”, l’única cosa que crec que pot trobar-se per sobre d’un individu (en termes no religiosos) és la llei. La llei recull tots els drets, deures i llibertats dels qui conviuen en una mateixa regió. Podem dir que es troba per sobre de l’ésser humà perquè es la única que dicta de manera clara i, per què no dir-ho, lògica, tot i que no necessàriament justa, el que es pot o no fer. Amb això, em sorgeix una nova pregunta:

Perquè no podem fer segons quines coses, si se suposa que som uns ésser lliures, i sobretot en democràcia? Doncs perquè afortunadament no vivim sols en el món. Hi ha d’altres individus que, al igual que nosaltres, precisen del respecte pels seus drets, que es troben per sobre de les nostres llibertats. És a dir, si volem ser lliures hem d’acceptar que no som els únics que ho volen, i que si la resta no té llibertats, tenint en compte que tots els éssers humans som iguals, nosaltres tampoc tenim dret a tenir-ne.

Amb això estem afirmant que la limitació de les nostres llibertats és beneficiosa per tothom, fins i tot per a nosaltres mateixos. Llavors, es pot considerar correcte que hi hagi una moral dictada que les limiti, però no de manera indefinida.

El més important a l’hora de promulgar una llei o de votar-hi a favor és que garantitzi la protecció dels nostres drets, com ara ho són les llibertats d’expressió, ideológiques, de protesta, etc. Amb això vull dir que hi ha drets que es troben per sobre de la llei. En el moment que aquesta atempti contra ells, la desobediència serà legítima.

Si observem els fets més destacats de la historia, ens trobem amb les revolucions, que són moviment en massa de desobediéncia civil. La gent que hi participà es manifestà en contra d’una legislació que consideraven injusta (i avui dia pocs en dirien el contrari). Per tant, gràcies a aquest moviment d’oposició a les normes avui vivim en millors condicions.

I si ens centrem en l’actualitat, també trobem actes de desobediéncia civil (o com a mínim és el que se’ns fa entendre), justament al nostre territori. Les accions dutes a terme pels grups independentistes mesos enrere constitueixen per alguns un atemptat contra la justícia (o més ben dit, la constitució, que podria debatir-se si es tracta o no del mateix concepte), l’única instància que determina el que està bé o malament.

Però per d’altres (i m’hi incloc) és totalment legítim saltar-se aquesta justícia si es considera injusta, per dues raons; la primera, potser més insignificant, és que s’ha d’acceptar que la nostra constitució no és perfecta, per les condicions en la que s’ha redactat (el règim de procedència dels seus redactors, per exemple, avui dia no es considera precisament just). La segona i última, però més important és, com hem dit abans, que la societat té un conjunt de drets inalienables, entre els que es comprèn el dret a decidir sobre el seu propi futur.

Sant Jordi 2018: Els drets animals. Autoria: Liz Ramos

Nosotros, los seres vivos racionales nos diferenciamos de los otros seres vivos por nuestro carácter de analizar las cosas y sacar un provecho a ello para nuestro bien, y no solo con eso, no nos conformamos y vamos a más.
En un principio, nuestros antepasados solo se preocupaban en alimentarse para poder sobrevivir, pero debido a nuestra inconformidad hemos querido mucho más.

Ahora si analizamos todos estos actos, y los comparamos con los actos de otros animales, por ejemplo en junglas, ellos se matan con otros animales para poder alimentarse, o simplemente por jugar, pero ellos no son conscientes de lo que conllevan sus actos a diferencia de nosotros, que supuestamente somos seres vivos que analizamos mucho las cosas, y se sabe que nosotros no solo matamos para alimentarnos, si no, para poder comercializar.

Dicho todo esto, considero que el hecho de comer animales es el ciclo de la vida, pero en lo que no estoy de acuerdo es el hecho de matar a una gran masa de animales por el simple hecho de venderlos para poder comercializar y así ganar dinero; entonces no es solo para comer, y no conformes con eso, los seres racionales crearon ambientes basados en junglas; y digo basados porque en estos lugares los animales no tienen el derecho de estar libres; donde se encuentra animales encarcelados y donde los seres racionales van a disfrutar viendo como supuestamente viven, cuando sabemos perfectamente que no son su hábitat exacto, y que estos lugares no son más que otra manera de seguir obteniendo más dinero.

Yo considero que es necesario comer comida animal tanto como la vegetal, pero solo deberíamos comer lo necesario, es decir, lo que nuestro cuerpo necesita y no de más. Y también me gustaría añadir que si algún animal hace lo mismo, es decir, come a alguna persona, no se le debería de sacrificar porque es obvio que ellos no valoran sus actos, no son conscientes de ello.

En conclusión, sí podemos sobrevivir y respetar los derechos de los seres vivos que consumimos si tenemos en cuento todo lo dicho anteriormente.

 

Sant Jordi 2018. Els drets dels animals. Autoria: Laura Peral

Com podem observar avui dia la majoria de la població mundial menja carn, en canvi un percentatge molt més minoritari són vegetarians o bé vegans.

Però… som conscients del maltracte que reben els animals que consumim? Podem sobreviure i respectar els drets dels éssers vius?

Per poder respondre a aquestes preguntes hem de tenir en compte els drets dels animals, pensem que són éssers pel nostre consum i ens oblidem que no deixen de ser éssers vius, per això hauríem de tenir en compte el respecte cap a ells, el prohibiment del maltracte i actes cruels, la no explotació animal…etc

Entenc que hi hagi persones a favor de l’alimentació animal, a l’igual que jo, gràcies a les qualitats que ens proporcionen forces avantatges ja siguin vitamines, proteïnes…

Però són avui dia la majoria d’animals els que pateixen per condicions precàries un maltracte innecessari i que molts desconeixem.

Des del meu punt de vista, si es conegués el tracte pel qual han de passar els que acaben essent els aliments que mengem, aquest provocaria un impacte i canviaria radicalment. El transport dels animals, els seus tancaments massius en indústries que són veritables inferns per ells… I no només vull parlar del consum gastronòmic, sinó esmentar un més injust com és la utilització d’aquest per la creació de la matèria tèxtil, que és totalment innecessari.

Antigament, les persones només matàvem els animals per sobreviure i això d’alguna forma no alterava el cicle de la naturalesa, però en el que realment s’ha convertit és en un negoci que cada vegada proporciona més diners a tots aquells que el controlen. És una indústria que busca proporcionar un gran nombre de bestiar en el menor temps possible sense importar les formes per dur a terme el procediment.

En la meva opinió crec que tot té un límit, i el maltracte animal el supera. Els actes desmesurats cap a aquests haurien de ser penalitzats.

Hauríem de fer veure a tothom que els animals són éssers vius i que no existeix cap cicle de naturalesa que tinguem dret d’alterar, hem de tenir en compte la decadència d’aquesta qüestió i així seguirà essent mentre no s’apliquin mesures contra els que només veuen als animals com a únic producte per una gran empresa.

San Jordi 2018: Els drets dels Animals. Autoria: Alejandra Ayala

“Sóc una persona defensora dels animals i els seus Drets” Què hi ha al teu plat? ¿No és un animal? On són els seus Drets? Quin criteri utilitzes a l’hora de triar a qui defensar? Quina diferència hi ha entre un gos i un porc? I entre un toro i una vaca?
Sé que el procés de conscienciació és difícil, requereix temps, però el que em rebenta és la hipocresia moral. En quin moment la teva consciència ha normalitzat la cruel i innecessària matança de porcs, vaques, peixos…? És que ells senten menys? És que no mereixen ser lliures? PER QUÈ? Com és de gran l’ego de l’ésser humà que ha decidit quins animals sotmetre al seu paladar en contra d’una llibertat que diuen predicar? Per què? Alguna vegada t’has preguntat quina mena de vida estem donant només per haver-nos autoproclamat la raça superior? Superior de què? On és la teva ètica ara? ‘’Jo no puc veure aquests documentals de les granges que em dóna molta pena.” L’egoisme manté la teva consciència tranquil·la a costa de tapar-te els ulls davant d’una crueltat que estàs mantenint, fa pena, oi?
Està comprovat que es pot sobreviure sense menjar animals, hi ha molta gent que ho fa i viuen més sa que els que mengen carn. Sóc conscient de que hi ha gent que no pot seguir una dieta només a base de verdures, llegums i cereals per temes de salut, aquests son casos aïllats, però la immensa majoria de nosaltres no tenim res que ens ho impedeixi. Això em fa pensar en una amiga que va ser vegetariana durant un any però va deixar de ser-ho perquè el metge li va diagnosticar escassetat de ferro. Em va afectar molt quan era petita perquè sempre deia que de gran volia ser vegetariana però clar, tampoc no volia patir cap malaltia. Fa poc li vaig preguntar a aquesta amiga sobre la dieta que seguia i em va dir que no li agradava gens la verdura i que menjava poca… i ho vaig entendre. Molta gent, com la meva amiga, culpa a les dietes vegetarianes quan hauria de culpar-se a si mateix. Crec que el problema principal de les persones (que mengen carn) és l’egoisme. La gent menja carn per 4 raons: hàbit, tradició, convivència i sabor. Cada vegada que li dic a una persona que sóc vegetariana, em diuen que no ‘’podrien viure’’ sense menjar formatge. Formatge o fuet, o qualsevol tipus d’embotits. Es tan gran el nostre egoisme com per no deixar de matar animals simplement per un tros d’embotit?
De vegades, quan acompanyo a la meva mare al mercat per a comprar peix (peix que es menjarà ella, jo no menjo peixos perquè, si, també són essers vius i, si, també tenen sentiments) veig a mares tapant els ulls als seus nens perquè clar… els nens no poden saber que els peixos tenen ulls. Peixos que es menjaran en les pròximes tres hores. Tampoc poden veure que els conills penjats tenen potes i cara. Us fa ‘’fàstic’’, oi?
“Es que la carn està massa bona.” Menjar estant en pau amb tu i amb el món i amb la consciència tranquil·la, sap molt millor.