San Jordi 2018: Els drets dels Animals. Autoria: Alejandra Ayala

“Sóc una persona defensora dels animals i els seus Drets” Què hi ha al teu plat? ¿No és un animal? On són els seus Drets? Quin criteri utilitzes a l’hora de triar a qui defensar? Quina diferència hi ha entre un gos i un porc? I entre un toro i una vaca?
Sé que el procés de conscienciació és difícil, requereix temps, però el que em rebenta és la hipocresia moral. En quin moment la teva consciència ha normalitzat la cruel i innecessària matança de porcs, vaques, peixos…? És que ells senten menys? És que no mereixen ser lliures? PER QUÈ? Com és de gran l’ego de l’ésser humà que ha decidit quins animals sotmetre al seu paladar en contra d’una llibertat que diuen predicar? Per què? Alguna vegada t’has preguntat quina mena de vida estem donant només per haver-nos autoproclamat la raça superior? Superior de què? On és la teva ètica ara? ‘’Jo no puc veure aquests documentals de les granges que em dóna molta pena.” L’egoisme manté la teva consciència tranquil·la a costa de tapar-te els ulls davant d’una crueltat que estàs mantenint, fa pena, oi?
Està comprovat que es pot sobreviure sense menjar animals, hi ha molta gent que ho fa i viuen més sa que els que mengen carn. Sóc conscient de que hi ha gent que no pot seguir una dieta només a base de verdures, llegums i cereals per temes de salut, aquests son casos aïllats, però la immensa majoria de nosaltres no tenim res que ens ho impedeixi. Això em fa pensar en una amiga que va ser vegetariana durant un any però va deixar de ser-ho perquè el metge li va diagnosticar escassetat de ferro. Em va afectar molt quan era petita perquè sempre deia que de gran volia ser vegetariana però clar, tampoc no volia patir cap malaltia. Fa poc li vaig preguntar a aquesta amiga sobre la dieta que seguia i em va dir que no li agradava gens la verdura i que menjava poca… i ho vaig entendre. Molta gent, com la meva amiga, culpa a les dietes vegetarianes quan hauria de culpar-se a si mateix. Crec que el problema principal de les persones (que mengen carn) és l’egoisme. La gent menja carn per 4 raons: hàbit, tradició, convivència i sabor. Cada vegada que li dic a una persona que sóc vegetariana, em diuen que no ‘’podrien viure’’ sense menjar formatge. Formatge o fuet, o qualsevol tipus d’embotits. Es tan gran el nostre egoisme com per no deixar de matar animals simplement per un tros d’embotit?
De vegades, quan acompanyo a la meva mare al mercat per a comprar peix (peix que es menjarà ella, jo no menjo peixos perquè, si, també són essers vius i, si, també tenen sentiments) veig a mares tapant els ulls als seus nens perquè clar… els nens no poden saber que els peixos tenen ulls. Peixos que es menjaran en les pròximes tres hores. Tampoc poden veure que els conills penjats tenen potes i cara. Us fa ‘’fàstic’’, oi?
“Es que la carn està massa bona.” Menjar estant en pau amb tu i amb el món i amb la consciència tranquil·la, sap molt millor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *