Eixos d’investigació

Per  a poder donar resposta a totes les preguntes plantejades va ser necessari agrupar totes les preguntes que van plantejar els alumnes en set grans blocs. Vam fer el següent guió de treball:

  • Dades (habitants, himne…)
  • Situació geogràfica
  • Tipus de paisatges
  • La història
  • Les tradicions
  • La política
  • L’art

Per respondre les preguntes es van plantejar activitats diversificades per tal d’obtenir un aprenentatge més significatiu i funcional pels alumnes. Així vàrem utilitzar la cerca d’informació en llibres, contes i còmics d’aula i també que portaven els mateixos infants. Per altra banda, vam realitzar cerques a internet així com també visualitzant vídeos i imatges per tal de complementar la informació. Finalment, també vam comptar amb la implicació i ajuda de les famílies que van aportar els seus coneixements.

 

Ens fem bones preguntes

Durant les primeres sessions és necessari conèixer els interessos i dubtes que tenen els alumnes vers el tema del projecte. Aprendre a formular bones preguntes ens ajuda com a mestres a conèixer les necessitats dels infants i així iniciar el projecte amb un eix de treball. La tasca dels alumnes va ser escriure en un full individual aquelles qüestions que els agradaria conèixer amb l’ajuda de la família, i desprès posar-ho en comú amb la resta de companys.

                          

Quan els alumnes plantegen les seves preguntes és necessari ensenyar-los-hi a formular bones preguntes, és a dir, aquelles en les quals és necessari realitzar una cerca profunda i conjunta per trobar-hi la resposta.

Tot un èxit. Auem 12 porics!!!

Dejà a passat eth temps qu’es ueus pòden éster ena incubadora. De 16 ueus mos an neishut 12 porics. Des ueus de dehòra dera incubadora non a neishut arren. Auem vist qu’ei important era calor e era umitat tà que poguen formar-se e nèisher es porics.

Èm contenti, a estat ua aventura auer es ueus en classe. Ara, meteram as porics en ua caisha tamb lum e les cuedaram pendent uns dies.

Mos cau investigar que mingen. Sabem que son onmivors.

Es escolans a partir dera obersvacion directa an vist eth neishement d’un animau ovipar. Er esfòrç qu’an de hèr, les a deishat susprenudi.

Des 4 ueus que non an gessut porics les auem daurit entà veir que i auie laguens. Sabem qu’era mòrt forme part dera vida e auem trabalhat eth tèma.

 

Contunham endauant!!

 

Les portam en garièr.

Dempús d’auer as porics 15 dies ena escòla, les vam a portar en garièr tà qu’agen un espaci mès gran e comencen a auer contacte tamb autes garies grises e un poth.

Mos a costat despedir-mos, les auem agarrat estima e a bèth poric l’auem metut nòm.

Sabem qu’aquiu estaràn en milhors condicions. Les anaram a veir tà observar coma creishen.

Se convertiràn en garies e pothi, començaràn a méter ueus e eth cicle dera vida tornarà a començar.

Apréner de forma vivenciau tostemp serà mès ric qu’a compdar d’un libre.

Aguesti tostemp seràn es porics dera escòla Sant Ròc.

Es nòsti porics!!!

Ovipars/vivipars. Neishement d’un poric.

Observant era realitat aprenem eth significat d’animaus ovipars e vivipars.

Eth procés de neishement d’un poric ei long. Des de que vedem eth ueu picat enquia que ges, pòden passar ues 24 ores. Mos a meravelhat a toti grani e petiti. Nèishen cansadi e toti mògi, an de passar ues ores ena incubadora.

Èm toti ara espectattiva, vèir nèisher un aminau ei increible. Des 16 ueus guari porics neisheran? E que passarà tamb es ueus que i a dehòra dera incubadora? Que les daram de minjar as porics?

Contunham aprenent en tot observar era realitat e en tot éster particeps d’era.

 

IMPLEMENTACIÓ

ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Fer un power point de la història del cinema per a què els alumnes es puguin situar en les diferents dècades que hauran de treballar.
Confecció d’un mural explicatiu amb una línia del temps, introduint els elements més rellevants en el descobriment i desenvolupament d’aquest art.
Fer una cartellera amb els diferents tipus de gèneres.
La dinàmica de treball cooperatiu: 1-2-4 i El Llapis al mig.
A partir del llibres que portin i les tauletes, hauran de buscar els actors i actrius més destacades de la seva època. I conèixer la seva biografia.
Organitzar la sortida de cloenda del projecte al cinema JCA d’Alpicat
Realitzar un recull de les  millors pel·lícules de cada dècada.
Realitzar un recull de les bandes sonores més famoses de cada dècada.
Realitzar e interpretar amb diferents instruments la cançó :

“My Heart Will Go On

Recull de la informació i amb un DINA3 posar exemples de cada efecte.
1er activitat. És gravaran fent una presentació i l’editarem al pinacle Studio per fer un doblatge.

2n activitat. A partir d’una escena de la pel·lícula  “Titànic” que ja està editada, en el youtube, per ser doblada. Elaboraran un guió cada grup i amb un micròfon faran el doblatge.  Tota l’activitat l’ha realitzarem amb el programa d’edició de vídeo Pinacle Studio.

Explicació de què és una càmera estenopeica ( pàg web : www.clubdefotografia.net

Com fer-la: www.es.wikihow.com

Amb la càmera estenopeica realitzaríem una fotografia i la revelaríem amb un quartet fosc.

Material necessari:

–          Càmera,

–          Paper fotogràfic.

–          Líquid revelador

–          Líquid fixador

–          Aigua

Els nens ens col·loquen en un lloc amb molta llum per realitzar la fotografia. Dins de la càmera posarem el paper fotogràfic i no li ha de tocar la llum solar fins que vulguis fer la foto.. Quan vulguem fer la foto destapen el foradet pel que l’entri la llum al paper fotogràfic.

Depenent de la distància entre els alumnes i la càmera estaràs més temps realitzant la foto.

Exemple: 4m  de distància, 1 min de temps.

Després ho tanques tot per a què no entri la llum i te’n vas al quartet fosc per revelar.

Quan ho reveles la foto ha d’estar mirant cap a dalt.

Primer líquid : revelador. 1min i mig.

Segon líquid:  aigua. 30 segons.

Tercer líquid: fixador: 2min i mig.

I per acabar mullar-lo amb aigua i penjar-la per eixugar-se.

I ja es podrà veure la foto.

 

METODOLOGIA (EL CINEMA)

Generalment s’ha dut a terme l’organització de treball cooperatiu per la bona comunicació activa entre ells. Es van formar grups heterogenis dividint-los en grups de 4 persones (1 triangle- 2quadrats -1 rodona)

Per atendre a la diversitat i garantir la cooperació, la iniciativa i la participació de tots els alumnes, hem treballat, en molts casos, de forma grupal i fent posades en comú, interaccionant així mestres i alumnes. La major part de les activitats s’han fet generalment en grups de taula formats per 4 alumnes. (aquests grups de 4 han anat canviant al llarg del projecte) També hem fet algunes activitats per parelles. En tota activitat també hi ha un treball de forma individual per tal que els alumnes puguin autoregular el seu propi treball.