Arxiu de la categoria: Implementació

En aquest apartat trobareu articles que responen a preguntes com: Com i a on s’obté la informació? Com es relaciona la nova informació amb els coneixements previs? Com es relacionen i sistematitzen els resultats que van obtenint els alumnes per crear coneixement? Com s’autoregulen els alumnes? Com documenten els alumnes el propi procés de producció?…

IMPLEMENTACIÓ

Publicat el per
Respon
ACTIVITATS D’APRENENTATGE
Fer un power point de la història del cinema per a què els alumnes es puguin situar en les diferents dècades que hauran de treballar.
Confecció d’un mural explicatiu amb una línia del temps, introduint els elements més rellevants en el descobriment i desenvolupament d’aquest art.
Fer una cartellera amb els diferents tipus de gèneres.
La dinàmica de treball cooperatiu: 1-2-4 i El Llapis al mig.
A partir del llibres que portin i les tauletes, hauran de buscar els actors i actrius més destacades de la seva època. I conèixer la seva biografia.
Organitzar la sortida de cloenda del projecte al cinema JCA d’Alpicat
Realitzar un recull de les  millors pel·lícules de cada dècada.
Realitzar un recull de les bandes sonores més famoses de cada dècada.
Realitzar e interpretar amb diferents instruments la cançó :

“My Heart Will Go On
Recull de la informació i amb un DINA3 posar exemples de cada efecte.
1er activitat. És gravaran fent una presentació i l’editarem al pinacle Studio per fer un doblatge.

2n activitat. A partir d’una escena de la pel·lícula  “Titànic” que ja està editada, en el youtube, per ser doblada. Elaboraran un guió cada grup i amb un micròfon faran el doblatge.  Tota l’activitat l’ha realitzarem amb el programa d’edició de vídeo Pinacle Studio.
Explicació de què és una càmera estenopeica ( pàg web : www.clubdefotografia.net

Com fer-la: www.es.wikihow.com
Amb la càmera estenopeica realitzaríem una fotografia i la revelaríem amb un quartet fosc.

Material necessari:

–          Càmera,

–          Paper fotogràfic.

–          Líquid revelador

–          Líquid fixador

–          Aigua

Els nens ens col·loquen en un lloc amb molta llum per realitzar la fotografia. Dins de la càmera posarem el paper fotogràfic i no li ha de tocar la llum solar fins que vulguis fer la foto.. Quan vulguem fer la foto destapen el foradet pel que l’entri la llum al paper fotogràfic.

Depenent de la distància entre els alumnes i la càmera estaràs més temps realitzant la foto.

Exemple: 4m  de distància, 1 min de temps.

Després ho tanques tot per a què no entri la llum i te’n vas al quartet fosc per revelar.

Quan ho reveles la foto ha d’estar mirant cap a dalt.

Primer líquid : revelador. 1min i mig.

Segon líquid:  aigua. 30 segons.

Tercer líquid: fixador: 2min i mig.

I per acabar mullar-lo amb aigua i penjar-la per eixugar-se.

I ja es podrà veure la foto.

 

Ja les auem aciu!!!

Publicat el per
Respon

Pendent aguesta longa dimenjada, es nòsti porics decidiren que volien conéisher eth mon e comencèren a picotar es ueus tà auer ua naua vida dehòra.

Eth deluns peth maitin, mos trapèrem fòrça ueus picotadi e enteníem as porics piular laguens deth ueu… eth moment que s’apropaue. Quan tornèrem pera tarde mos trapèrem tres polidi porics neri. Neri? òc, aguesta siguec ua des nòstes suspreses. Es ueus èren de garies grises, atau donc, es nòsti porics son neri.

Quan tornèrem de cap ath ser, dus porics mès auien neishut. Èren fòrça banhadi laguens dera incubadora. Demorèrem a que se shuguèssen tà passar-les ara caisha qu’auíem premanida tamb ua lum que les da calor. Totes emocionades, mo n’anèrem a dromir, en tot pensar qué passarie pendent era net e qué diderien es escolans eth dimars quan arribèssen ena escòla.

Aué, dimars peth maitin, era mainadèra a vist tres poricons acabadi de nèisher laguens dera incubadora e tres ueus mès picadi. Demoram que pendent eth dia d’aué se decidisquen a gésser.

Es cares de felicitat e emocion des escolans mos an hèt gòi. Es sòns porics auien neishut e an començat a hèr ipotèsis de coma auien trincat era casquelh deth ueu, quin auie neishut prumèr, quin serie eth pròplèu ueu en trincar-se… Era discussion a arribat ena classa, relacionauen es causes que les auien explicat e qu’auien aprenut tamb era realitat deth neishement des porics…

A estat un moment d’aprenedissatge, de jòia, de realitat en veir nèisher uns èsters vius ena classa.

Demoram tamb impaciéncia qu’es auti ueus se trinquen e qu’auesquem lèu mès porics. De moment, ne portam ueit.

Seguiram en tot informar-vos…

Qu’era magia, era illusion e es talents d’apréner tostemp siguen present enes nòsti escolans, atau coma enes mèstres.

Tot aquerò qu’aprenem tamb illusion non se desbrembarà jamès!!

 

PROJECTE ELS CARTERS A LA CLASSE DE P5

Publicat el per
Respon

El claustre de l’escola  Àngel Guimerà de Balaguer va rebre una formació interna de treballs per projectes. Dins d’aquesta formació ens van demanar dur a terme ,per part de tot el professorat , l’aplicació d’un projecte a l’aula.

Ja fa temps que com a línia  d’escola es volia posar nom a totes les classes i vam pensar que podria ser un bon motiu per aplicar el projecte.

Les mestres d’educació infantil, seguint l’acord establert pel claustre, van decidir utilitzar com a centre d’interès el món dels oficis. Per altra banda, a l’etapa de primària es va optar per camins diferents depenent dels cicles. Cicle Inicial va optar perquè el centre d’interès fos els dibuixos animats, cicle mitjà ho va voler lligar amb el treball de medi i va agafar com a centre d’interès l’univers, i finalment cicle Superior es va decantar per formular una pregunta oberta que va portar a l’elecció del tema. A nivell de 5è el tema escollit va ser el cinema i a sisè què volien ser de grans.

En aquest article us explicarem l’ experiència que van dur a terme els alumnes de P5.

Tot va començar perquè la setmana en que van iniciar el projecte coincidia amb la festa major de Balaguer. La mestra els va explicar que  que els gegants de Balaguer volien convidar-los a la festa major, però al no tenir nom de classe no podien contactar amb ells.  Durant el dia, la classe va rebre una maleta amb imatges de diferents oficis del nostre entorn. Els infants van decidir en grup quin era l’ofici que més els agradava i aquest seria el nom de la classe. La seva elecció va ser les carteres i els carters.

A partir de la tria del nom de la classe els infants van voler descobrir en què consistia la feina de cartera o carter.

Primer es va fer una pluja d’idees on els nens i nenes expressaven tot allò que ja coneixen d’aquest ofici. Aquí, els nens i les nenes van sorprendre a la mestra ja que pensaven que era el carter o la cartera la persona que escriu les cartes.

Durant aquests dies els va venir a visitar el carter Jaume i ell els va explicar en què consistia realment la feina i també els va mostrar diferents materials que utilitza habitualment.

A partir d’aquesta visita van començar a crear una xarxa de conceptes que anaven construint en un fil estenedor que tenen a l’aula.

Al llarg del projecte van realitzar diverses activitats com:

  • Decoració de l’aula on la porta a la classe és una bústia de correus.
  • Els nens i nenes a cada taula estan identificats amb un element clau de l’ofici del carter. Exemple: taula de la bústia, taula del segell, taula de la carta…
  • Escriure’s cartes entre ells i que els arribés a les seves cases. Quan un/a nen/a rebia la carta ho senyalava posant un gomet en un mural que tenen a la classe.
  • Visita a l’oficina de correus on els van explicar el tipus de segell que hi ha i també com funciona la màquina de segellar, entre d’altres coses.
  • Van investigar el cicle de la carta i a partir d’aquí van descobrir que podia arribar a qualsevol part del món. A partir d’aquí ho van voler comprovar i van buscar una escola de parla castellana d’un altre país i van enviar una carta a una escola de Mèxic de la que encara no han rebut resposta. Tot i així també van enviar una altra carta a l’escola la Noguera i aquesta si, els va donar resposta.
  • Durant tot el treball seguien construint la xarxa de conceptes.
  • Cloenda de projecte: van llegir la carta de l’escola La Noguera, reflexió de tot el què havien après i valoració de l’ofici de carter/a.