COM ENS ORGANITZEM ELS MESTRES?

En el nostre cicle d’infantil estem implicades cada tutora, la mestra de reforç i psicomotricitat, la mestra especialista de música.

Jo com a tutora faig la major part de les activitats, coordinant-me amb la mestra de reforç i les altres tutores per tal d’unificar la metodologia a seguir, la planificació, …

A mesura que ens van sortint dubtes, aprofitem a l’hora de cicle per trobar solucions, per demanar ajuda i per contrastar opinions. De vegades, també cal fer sobre la marxa ja que és complicat esperar dies.

Hem anat consensuant propostes de millora com: evitar massa fitxes de treball individual, implementar les activitats i treball en petit grup, en gran grup, en parella i internivells.

L’alumnat de 3r d’ESO explica al professorat punts d’interès d’Alcanar

sdr

dav

L’alumnat de 2n d’ESO del curs 2017-2018 va fer el seu treball de síntesi sobre alguns  punts patrimonials d’Alcanar.

 

Enguany, a la Setmana Cultural, del 13 al 18 de maig. Essent alumnat de 3r d’ESO va explicar al porfessorat de la sortida elements patrimonials d’Alcanar.

La sortida es va fer concretament el dimarts 14 de maig.

Es va fer el recorregut per aquestos punts patrimonials:

Ajuntament-Casa O’Connor- Cisterna del Vall-Replaceta de la Carta de Poblament-Carrer Bon Matí-Torre del carrer Nou-Església-(En este punt ens vam dividir en dos subgrups: Un va visitar el Calvari i l’altre al Molí Fabregat i la Biblioteca).

Es va aprofitar l’experiència del treball de síntesi més unes sessions preparatòries de la classe de Socials.

L’experiència ha estat molt positiva.

Més imatges:

https://photos.app.goo.gl/HSFm3MDwBTVNRMwd6

 

Recerca d’informació

Per tal de fer la recerca i investigació del què volem saber, s’han portat a la classe llibres enciclopèdics, llibres de coneixements, informació extreta d’internet… on es pot consultar informació per elaborar els diferents articles de la revista.

Els alumnes, organitzats en grups de recerca, tenien la missió de seleccionar les pàgines on es pogués trobar informació rellevant per tal de proporcionar material adequat als companys, per posteriorment, elaborar l’article.

FAMÍLIA, ENS PODEU AJUDAR?

Utilitzant la modalitat de producció de “dictat a l’adult”.

Els hi comento que ara hem de fer una nota per a les famílies. Em diuen alguns que volen fer-ho a l’agenda, d’altres comenten que no sabran fer-ho sols. Aleshores els hi proposo de fer-ho a la pissarra. Surt un alumne voluntari. Entre  tots anem pensant.

Ho fa un alumne que voluntàriament ha sortit a la pissarra. Anem dient entre tot que posem; primer oral després escriu. Recordem quines són les parts d’una nota.

Cadascú prepara la seua agenda i busca la pàgina on ha d’escriure (copiar) la nota. També col·locarem correctament el “cartronet-semàfor” (verd: que significa que hi ha alguna nota per llegir

ENS PLANTEGEM PREGUNTES

Sobre els gats: sabem coses?quines?

 Quines coses no sabem però ens agradaria saber?

Aprofito que hi ha un grup d’alumnes molt interessat en fer llistes llargues de paraules. Han escrit en fulls afegits amb celo gran quantitat de paraules. Els hi proposo de fer el mateix, però llistat amb allò que sabem i llistat amb aquelles coses que volem saber.

Ho fem amb dos colors diferents i en rotllana, al terra. Faig de secretària per anar més ràpid. En blau allò que sabem, en roig allò que volem saber.

Què sabem?

Conversen i comparteixen  les seves  vivències sobre gats.

 Què volem saber?

  • ELS HI AGRADA BANYAR-SE . PER QUÈ?
  • QUÈ MENGEN ELS GATS?
  • PODEN CÓRRER?
  • PODEN ESCALAR?
  • PER QUÈ ELS GATS TENEN GARRES?
  • LOS GATS PODEN SALTAR?
  • COM NEIXEN ELS GATS?
  • BEUEN LLET SEMPRE?
  • PODEN SALTAR CADIRES?
  • PODEN ESCALAR CASES?
  • PODEN ESGARRAPAR?
  • COM SÓN ELS GATS PER DINS?

QUIN TEMA HA SORTIT?

En rotllana de nou anem llegint els diferents temes triats i hi ha un secretari que escriu per fer una llista de tots.

Anem agrupant si algun surt repetit.

Se n’adonen que han sortit molts animals (gats, gos, conill, tigre, pollet, rinoceront), policies, excavacions per descobrir coses, Spiderman. Fem el recompte.

Fem el diagrama de barres amb paper d’embalar i  ja sabem que han sortit els gats. La gran majoria del grup està d’acord.

 

QUÈ ÉS AIXÒ?

A l’arribada com cada matí, en rotllana i asseguts al terra per ordre d’arribada a la vida, els alumnes i la mestra estableixen un torn de paraula. Voluntàriament van intervenint lliurement, sempre aixecant la mà abans de parlar.

Després plantejo que ara hem de triar cadascú el que vol estudiar. Poden parlar-ho amb les famílies. Pensem en silenci i sense dir-nos res.

L’endemà dono paperets a cadascú i els hi demano que vinguin a escriure  al meu costat el nom d’allò que vulguin estudiar. Quan algú no se’n surt escrivint sol, l’ajudo.

El projecte es supera a si mateix

En la implementació del projecte ha estat molt important el treball en equip dels docents ja que el treball per projectes és flexible i es va adaptant durant la seva implementació. La programació es va començar amb uns objectius de l’àrea de medi natural relacionats amb l’aparell digestiu i, a mesura que es va anar desenvolupant el projecte, es va veure la necessitat d’ampliar-los  a les àrees de matemàtiques (temps de digestió, mesures per la maqueta), llengua (notes a casa per demanar informació, llistes de material, informació, programa de ràdio) i a totes les competències transversals (recerca d’informació, fotografia, tractament de textos, treball individual i en grup cooperatiu, consciència del que sabien i del que havien après a través de l’avaluació formativa).

Donat que el projecte va anar ampliant-se responent a les qüestions que sorgien del treball a l’aula, es va veure la necessitat de documentar el projecte amb fotos, documents escrits i posades en comú per tal de recuperar el fil i donar-li  coherència i cohesió al treball que s’estava fent; doncs, de l’estudi descriptiu dels òrgans es va arribar al disseny d’una dieta equilibrada.

Amb alumnes de CI, tot aquest procés s’ha de fer a poc a poc, d’una manera  força dirigida. El professor fa de guia  i mitjançant preguntes els va orientant per tal de fer-los avançar i fent que ells mateixos es plantegin bones preguntes,  relacionin conceptes i apliquin els coneixements que vagin adquirint.

La valoració que en fem l’equip de mestres d’aquest projecte es que s’han superat les expectatives inicial i que el treball amb els alumnes l’ha enriquit. No obstant, hem observat que l’aplicació del treball cooperatiu amb alumnes d’aquesta edat ha de ser molt pautada i amb uns objectius molt concrets. A més a més, l’avaluació s’ha de contemplar com una activitat més, dedicant-li un temps i amb una intencionalitat clara.

COM AVALUEM?

El resultat del projecte és un gruix important de propostes, experiències dels nens/es a l’aula i activitats realitzades, també la recopilació de tot el material que hem donat a conèixer als nens tot i voler ser essencial per nosaltres, tot és una primera aproximació als castells.

L’avaluació consta de:

  • Avaluació individual mitjançant un full d’observació per part del mestre tutor i dels altres mestres especialistes de cada matèria d’uns indicadors definits prèviament (participació, portar material, participació en el treball i treball realitzat en el grup cooperatiu.
  • Autoavaluació del grup, cada grup s’avalua les tasques realitzades (fitxes, mural, dibuixos, etc) i també s’avaluen la participació i el procés de treball dels membres del grup cooperatiu.
  • Avaluació del producte final (Powerpoint): L’avaluació es fa mitjançant la presentació i explicació del Power a les seves famílies.