Després d’haver escollit el tema del projecte Per on comencem?
I tant, pensant una mica el què sabem. Molts nens van posar moltíssimes coses ja que és una ciutat molt coneguda, sobretot per les pelis.
Després vam realitzar el què volem saber i el vam estructurar amb les següents temàtiques:
També van escollir i buscar el logo que ens acompanyaria a totes les nostres fitxes de treball.
Un dels aspectes que ens ha costat més, ha estat com evidenciar els aprenentatges i fer-ne un recull a nivell de grup.
Primerament es va pensar fer un mural on es reflectís el què sabíem i posteriorment, el que havíem après.
A mesura que anàvem avançant, ens adonàvem que era poc pràctic fer-ho d’aquesta manera i va sorgir la proposta de fer una revista digital on quedés constància en forma d’articles del treball de les diferents parelles.
La revista que ens va inspirar va ser aquesta:
Per a fer l’index de la revista, hem organitzat les diferents inquietuds que han sortit (què ens agradaria saber) en diferents apartats.
————————————————————
GUIÓ REVISTA AVENÇOS TECNOLÒGICS
Les premisses que dóna l’adult són d’intentar valorar aspectes positius tant d’ells com dels companys del grup i de reflexionar com estem ara i com estàvem abans de començar el projecte. La majoria són pou objectius, sincers i realistes.
La creativitat, l’autonomia i la iniciativa personal són aptituds que els alumnes es valoren en especial. Aleshores, quan demanen de fer alguna activitat lliure sobre gats, la gran majoria volen fer dibuixos o modelatges de gats. És per això que he aprofitat per deixar-los molt moments lliures per tal que puguin expressar-se creativament i de manera autònoma. Cal dir, que alguns més hàbils en aquestes destreses, han aprofitat per fer de mestres a companys que els hi ho han demanat.
Durant tot el procés, anem repassant allò que ja sabem i anem ampliant el mapa conceptual. L’avaluació formativa l’anem fent a mesura que avancem en continguts i a mesura i responem les preguntes. Com? Entre tots, en conversa a la rotllana i també amb el treball escrit individual (les fitxes que aniran a l’àlbum final de projecte).
Reflexionen i verbalitzen el que ells pensen i creuen que ja saben (a la rotllana). Sempre amb visió constructiva per part de l’adult i de reforçar al màxim el que saben i la part positiva dels seus progressos per petits que siguin. El modelatge ens serveix per facilitar la interiorització d’aprenentatges. Per escrit (a la llibreta d’avaluació de la mestra) vaig registrant totes les evidències dels aprenentatges.
Situacions d’autoavaluació mitjançant unes graelles amb emoticonos (gens, poques coses, bastants coses, moltes coses) i també malament, mig-mig, bé i molt bé. Segons l’ítem a valorar. Veure fotos amb exemples.
Les eines per comunicar el resultat final del projecte són el dossier en format àlbum amb el moments més significatius de tot el procés, amb els treball individual i de grup que hem anat fent, amb el què sabem, el què volem saber, amb text, dibuixos, imatges i fotos, amb la bibliografia, webgrafia utilitzades, amb una portada representativa del tema.
Amb les famílies la comunicació és constant i diària de per si. Aleshores, amb el projecte també aprofitem aquest “dia a dia”.
També hem fet un portallapis i un joc de cartes. Han col·laborat les famílies en les idees i en l’elaboració.
D’altres activitats han estat per taules (fent una iniciació al treball cooperatiu, aprofitant els valors de cadascú, les habilitats, allò que se li dóna millor a un que a l’altre. Per això ha calgut fer molt moments de conversa a la rotllana i convidant-los a la reflexió i a que mirin amb bons ulls la feina dels altres. Valorar-se a ells mateixos de manera real i també a la resta de companys/es.
També han pogut fer altres activitats escollint-se ells. Algunes activitats són: biblioteca, creativitat (modelar amb plastilina), dibuixar gats, …
Davant l’heterogeneïtat del grup, el plantejar algunes activitats per parelles, m’ha servit per cohesionar i també per a incentivar l’altruisme i la capacitat de fer de mestres entre iguals. No totes les parelles han funcionat igual. La manera d’agrupar ha estat per criteris de producció escrita, la qual cosa ha anat bé per ha cohesionar parelles de procedència cultural diferent. Ja ho havíem practicat en altres ocasions.
Cal dir que aquestes activitats han estat possibles quan a l’aula érem dues mestres (tutora i mestra de reforç).
