Per tal de fer la recerca i investigació del què volem saber, s’han portat a la classe llibres enciclopèdics, llibres de coneixements, informació extreta d’internet… on es pot consultar informació per elaborar els diferents articles de la revista.
Els alumnes, organitzats en grups de recerca, tenien la missió de seleccionar les pàgines on es pogués trobar informació rellevant per tal de proporcionar material adequat als companys, per posteriorment, elaborar l’article.
Utilitzant la modalitat de producció de “dictat a l’adult”.
Els hi comento que ara hem de fer una nota per a les famílies. Em diuen alguns que volen fer-ho a l’agenda, d’altres comenten que no sabran fer-ho sols. Aleshores els hi proposo de fer-ho a la pissarra. Surt un alumne voluntari. Entre tots anem pensant.
Ho fa un alumne que voluntàriament ha sortit a la pissarra. Anem dient entre tot que posem; primer oral després escriu. Recordem quines són les parts d’una nota.
Cadascú prepara la seua agenda i busca la pàgina on ha d’escriure (copiar) la nota. També col·locarem correctament el “cartronet-semàfor” (verd: que significa que hi ha alguna nota per llegir
Sobre els gats: sabem coses?quines?
Quines coses no sabem però ens agradaria saber?
Aprofito que hi ha un grup d’alumnes molt interessat en fer llistes llargues de paraules. Han escrit en fulls afegits amb celo gran quantitat de paraules. Els hi proposo de fer el mateix, però llistat amb allò que sabem i llistat amb aquelles coses que volem saber.
Ho fem amb dos colors diferents i en rotllana, al terra. Faig de secretària per anar més ràpid. En blau allò que sabem, en roig allò que volem saber.
Què sabem?
Conversen i comparteixen les seves vivències sobre gats.
Què volem saber?
En rotllana de nou anem llegint els diferents temes triats i hi ha un secretari que escriu per fer una llista de tots.
Anem agrupant si algun surt repetit.
Se n’adonen que han sortit molts animals (gats, gos, conill, tigre, pollet, rinoceront), policies, excavacions per descobrir coses, Spiderman. Fem el recompte.
Fem el diagrama de barres amb paper d’embalar i ja sabem que han sortit els gats. La gran majoria del grup està d’acord.
A l’arribada com cada matí, en rotllana i asseguts al terra per ordre d’arribada a la vida, els alumnes i la mestra estableixen un torn de paraula. Voluntàriament van intervenint lliurement, sempre aixecant la mà abans de parlar.
Després plantejo que ara hem de triar cadascú el que vol estudiar. Poden parlar-ho amb les famílies. Pensem en silenci i sense dir-nos res.
L’endemà dono paperets a cadascú i els hi demano que vinguin a escriure al meu costat el nom d’allò que vulguin estudiar. Quan algú no se’n surt escrivint sol, l’ajudo.
En la implementació del projecte ha estat molt important el treball en equip dels docents ja que el treball per projectes és flexible i es va adaptant durant la seva implementació. La programació es va començar amb uns objectius de l’àrea de medi natural relacionats amb l’aparell digestiu i, a mesura que es va anar desenvolupant el projecte, es va veure la necessitat d’ampliar-los a les àrees de matemàtiques (temps de digestió, mesures per la maqueta), llengua (notes a casa per demanar informació, llistes de material, informació, programa de ràdio) i a totes les competències transversals (recerca d’informació, fotografia, tractament de textos, treball individual i en grup cooperatiu, consciència del que sabien i del que havien après a través de l’avaluació formativa).
Donat que el projecte va anar ampliant-se responent a les qüestions que sorgien del treball a l’aula, es va veure la necessitat de documentar el projecte amb fotos, documents escrits i posades en comú per tal de recuperar el fil i donar-li coherència i cohesió al treball que s’estava fent; doncs, de l’estudi descriptiu dels òrgans es va arribar al disseny d’una dieta equilibrada.
Amb alumnes de CI, tot aquest procés s’ha de fer a poc a poc, d’una manera força dirigida. El professor fa de guia i mitjançant preguntes els va orientant per tal de fer-los avançar i fent que ells mateixos es plantegin bones preguntes, relacionin conceptes i apliquin els coneixements que vagin adquirint.
La valoració que en fem l’equip de mestres d’aquest projecte es que s’han superat les expectatives inicial i que el treball amb els alumnes l’ha enriquit. No obstant, hem observat que l’aplicació del treball cooperatiu amb alumnes d’aquesta edat ha de ser molt pautada i amb uns objectius molt concrets. A més a més, l’avaluació s’ha de contemplar com una activitat més, dedicant-li un temps i amb una intencionalitat clara.
Un cop acabat el projecte vam voler saber l’opinió dels nostres alumnes, si els havia agradat, quina cosa no havíem fet i els hi hagués agradat, quina havia estat l’opinió de les famílies, etc… tot això està reflectit en aquest vídeo.
El resultat del projecte és un gruix important de propostes, experiències dels nens/es a l’aula i activitats realitzades, també la recopilació de tot el material que hem donat a conèixer als nens tot i voler ser essencial per nosaltres, tot és una primera aproximació als castells.
L’avaluació consta de:
Un cop realitzat tot el projecte, és a dir donar resposta a les preguntes que ens havíem plantejat, els nens/es ens van proposar ensenyar a les seves famílies el castell, ens va semblar una molt bona idea. Llavors les mestres durant aquesta conversa, els hi vam dir que ells eren els protagonistes i per tant, també podien ensenyar-los totes les coses que havien aprés. Però… va sorgir “el problema” de quina manera ho podíem fer: en fotos, en un vídeo, etc….però Maria ens va donar la solució. La seva padrina que estudia a l’institut fa Powerpoint i en podríem fer un.
Així doncs ens vam posar en marxa!
Quan nosaltres com a mestres els hi vam preguntar de quina època eren els castells?, van sorgir molts dubtes, els nens/es tenien molt clar que els castells no eren de la prehistòria, ( va ser el tema del projecte que van fer a primer) per la qual cosa vam decidir fer un enfocament dels castells des de la vessant de l’època de l’edat mitjana. Per tant vam treballar la línea del temps.
Per situar-nos en quina etapa de la història de la humanitat es troba l’Època Medieval, vam treballar de dues maneres simultànies: el visionat de dos documentals i la creació d’una línia del temps.
Al llarg del projecte van realitzar diverses activitats com:
En l’ àrea de Plàstica, vam fer des de la decoració del passadís, fins la tapa del nostre dossier…
També l’àrea de Valors i Religió, vam explicar als nens/es que en l’Època Medieval hi havia dos creences religioses: el Cristianisme i l’ Islam.
En l’àrea d’Educació Física, vam fer molts jocs: jugar a la diana, jocs amb les cintes, el joc de la corretja, la lluita d’espases, carreres de cavalls i també les justes.
En l’àrea de Música, vam treballar els diversos instruments de percussió, corda i vent més important d’aquella època. També vam escoltar la música medieval.
Per concloure el nostre projecte vam realitzar una sortida didàctica al castell de Miravet. En aquesta, els alumnes es van convertir en autèntics exploradors tot utilitzant les matemàtiques com a fil conductor de la visita.
