TdS 3r “La mineria a Súria” : Sortida al Pou de Cabanasses

Durant el TdS els alumnes visiten dues instal·lacions de la mina: el pou de Cabanasses i el pou IV, actualment en desús.

L’ascensor del material o “skip” de Cabanasses.

En el pou de Cabanasses, seguint els protocols de seguretat, els alumnes van entrar a les oficines i van poder veure un vídeo de l’empresa ICL. Després, el cap d’explotació els va explicar el funcionament general del pou i els alumnes van poder fer preguntes.

Tot seguit van visitar els vestuaris dels miners i l’ascensor de baixada al pou dels miners.

Per acabar, van acostar-se a l’ascensor d’extracció de la potassa, l’anomenat “skip” i van adonar-se de les seves enormes dimensions i la moderna cabina de control.

 

 

 

Ens hi posem!

El punt de partida perquè la roda comenci a girar han estat aquelles nocions prèvies que tinguin els alumnes sobre el seu entorn immediat—la seva ciutat i el seu patrimoni, i el vincle que hi estableixin en pro de la curiositat per saber-ne més. La informació que els permeti tirar el projecte endavant surt, primordialment, de quatre fonts:

  • En primer lloc, la informació facilitada per experts en els diferents camps que engloben la gestió d’una ruta de descoberta (logística, cartografia, publicitat, etc.)
  • En segon lloc, pel treball de camp, a través de les visites programades sobre el propi terreny on es desenvoluparà la ruta.
  • En tercer lloc, per l’ús d’estratègies de recerca habituals (lectures, blogs informatius, vídeos, etc).
  • Finalment, per la comunicació entre els grups de treball que s’autoregulen per dues vies: primer en la reunió diària per comissions amb un pes específic per l’àrea concreta de treball; i segon en pes posades en comú amb el grup-classe que gestiona cadascuna de les rutes.[youtube]https://youtu.be/7ZjgUYmqsKk[/youtube]

El professorat ens hem coordinat intentant fer la tasca d’acompanyar, proposar, motivar i gestionar el dubte i l’error; intentant sortir del rol habitual de transmissors de la informació.

TdS 3r “La mineria a Súria” : Treball a l’aula

(escrit per la Fina Badia)

Els alumnes de 3r d’ESO estan fent el treball de síntesi i realitzen un reportatge audiovisual sobre la Mineria a Súria.

Es treballa en equips de quatre alumnes i utilitzen les noves tecnologies per a la recerca, creació i divulgació del coneixement.

Els primers dies d’aquest treball de síntesi, els alumnes han assistit a diferents xerrades i una sortida a la mina.

Després d’aquestes activitats, els alumnes hauran de posar en comú tot el què han après per tal de poder crear el seu reportatge.

 

TdS 3r “La mineria a Súria” : Què en pensen els alumnes? (3a part)

(escrit pel Jan)

La mina es una cosa que tenim habituada, ja que cada dia veiem els pous, les xemeneies o la gran muntanya de sal. Però durant aquest treball hem apreciat significatius però importants detalls del dia a dia de la mina. Mitjançant un vídeo, hem explicat la història de la mina (des de el descobriment de la potassa fins a l’actualitat), també hem comentat l’impacte que la mina té sobre el medi ambient, hem conversat amb persones que viuen o vivien de primera mà la mina i per finalitzar també hem parlat amb gent del poble que viu els efectes de la mina de manera indirecta.

TdS 3r “La mineria a Súria” : Què en pensen els alumnes? (2a part)

(escrit per la Marta, l’Anna, la Laura, la Berta i la Ylei)

Vam començar el 14 de Juny a fer el treball de síntesi i ho vam haver de tenir
acabat el 20 de Juny.
En el mateix dia, vam tenir tres xerrades, la primera va ser sobre el medi ambient, la segona, d’història i la tercera, de geografia. En totes elles vam haver d’escriure apunts per després poder realitzar el nostre treball. En el següent dia vam anar a visitar la mina per dintre. Vam marxar a les 8 de l’institut amb autobús cap a la mina de Cabanasses a visitar el pou 2 i 3 i llavors vam anar al pou 4 amb autobús. El dissabte vam quedar pel matí per acabar de fer la part escrita. Vam fer la Mineria de Súria i el Projecte Phoenix. Els altres apartats ens vam haver d’esperar fins el dilluns per poder gravar les entrevistes.
Dilluns va començar l’horari de mitja jornada, començàvem l’institut a les 8 i
acabàvem a les 12:30. Vam haver de dinar a l’institut i vam estar tota la tarda fent entrevistes i el treball. Des de les 12:30 fins les 3 vam estar gravant per fer el treball, llavors vam estar a les 3:30 a Callús per entrevistar a l’Esther Pérez i quan vam acabar vam tornar als horts de Súria per poder entrevistar al miner jubilat, l’avi de l’Anna.
A les 5 vam anar a la plaça de la Serradora per anar a buscar a la Yilei. Llavors vam anar a casa de la Anna un altre cop per passar les fotos de la càmera al ordenador per poder fer el nostre audiovisual. La Yilei va fer la seva part del treball i li vam haver d’ensenyar a pronunciar algunes paraules en català i en castellà perquè no li sortien i ens vam riure molt perquè deia paraules que ni existien. Com que ens va sobrar una mica de temps vam poder banyar-nos a la piscina de l’Anna que va ser molt divertit.
El dimarts vam haver d’entrevistar al Jesús Migueles ja que ens falta algun miner que actualment treballés en la mina. Després vam haver d’acabar de fer el muntatge i arreglar algun detall que no quedava del tot bé per així dimecres tenir-ho ja tot preparat.

TdS 3r “La mineria a Súria” : Què en pensen els alumnes?

(escrit pel Marc i l’Íker)

El treball de síntesi ens ha servit per aprendre més de la mina que és una cosa que tenim molt a prop però que no en sabíem gaire.
Ens hagués agradat anar a fabricació però lamentablement no ha pogut ser per temes de seguretat. Pensem que el tema és entretingut: hi han xerrades que es sobreposen i es contradiuen!
Per dur a terme aquest treball hem hagut de entrevistar a dos miners, un dels quals estigui jubilat i l’altre que encara treballi, i hem vist que les seves opinions eren molt semblants.

 

 

Passem a l’acció!

Durant el tercer trimestre comencem a gaudir dels nous espais que hem creat per establir una interacció entre els infants de diferents edats on l’espai i el material serà font d’aprenentatge.

Els alumnes aniran aplicant els seus coneixements on l’adult fa de guia, acompanyant i provocador de situacions d’aprenentatge.

Anella verda implementació

IMPLEMENTACIÓ

 

– Nombre d’alumnat participant: 120 alumnes

– Data d’inici i data final: És quadrimestral. Dos grups de 2n d’ESO el fan de setembre a febrer, i els altres dos grups el fan de febrer a juny.

– Coordinació amb l’entorn?

 

  • Es realitza una sortida caminant al llarg de tot un matí que transcorre a l’entorn de la riera de Rajadell al seu pas per Manresa.

 

– Seminaris que col·laboren:

  • Matemàtiques
  • Anglès
  • Biologia i geologia
  • Socials

 

Per què ens enfadem?

A l’escola de Sant Quirze Safaja hem decidit treballar, en forma de petit projecte, les nostres emocions i els motius pels quals ens enfadem, ja que per a nosaltres que els nens visquin en harmonia amb ells mateixos i amb l’entorn és quelcom molt important, així com també ho és que siguin capaços de solucionar els conflictes que apareixen en el dia a dia.

Hem aprofitat l’ecologia emocional per ajudar als nens a crear una consciència responsable cap a ells mateixos i cap a tot allò que els envolta per tal de que siguin capaços de gestionar les seves emocions i canalitzar-les emprant el diàleg i la conversa. Hem cregut rellevant treballar aspectes com el principi de llibertat, de responsabilitat, de respecte i de prevenció perquè agafin consciència de l’impacte que tenen, en ells mateixos i en els altres, les seves decisions i accions.

Vam aprofitar un conflicte sorgit a l’aula per començar a parlar de tot allò que ens feia enfadar i que feia que aparegués el nostre “monstre de la ràbia”. Vam fer pluja d’idees i van sortir temes molt interessants: “ens enfadem quan ens enganyen”, “ens enfadem quan volem parlar i no ens escolten”, “ens enfadem quan demanem ajuda i no ens la donen”, “ens enfadem quan ens fan el buit”, “ens enfadem quan ens insulten”, “ens enfadem quan ens fan coses que saben que ens fan enfadar”…. Un cop tots els alumnes havien expressat allò que més els feia enfadar, entre tots, vam pensar en possibles solucions per evitar aquestes situacions i, en cas de que ja hagués passat, com ho podíem solucionar. Tots els infants són conscients que la via del diàleg és la millor opció, tot i que reconeixien que, de tant en tant, la ràbia s’apodera d’ells i perden els papers i actuen de manera incorrecta (picant, insultant, plorant…). D’entre totes les possibles solucions va sorgir una molt interessant: “crear un espai on anar a tranquil·litzar-se i relaxar-se quan estem enrabiats per poder dialogar quan ja estem més tranquils”. I així ho vam fer. Hem aprofitat també per crear els nostres pots de la calma, que ens ajuden a relaxar el monstre de la ràbia i ens fa sentir més tranquils.

També vam decidir crear el nostre escàner emocional perquè era una manera molt visual de veure com ens sentíem i així poder-ho parlar i expressar amb la resta del grup. Vam buscar emoticones amb totes les nostres emocions (content, molt content, trist, enfadat, vergonyós, decebut, etc.) i vam crear unes cartolines amb les nostres fotos i els nostres noms. També vam fer tot un seguit de cartellets amb el nom de les emocions, així els infants aprenen a posar nom a allò que senten i experimenten.

Cada dia quan passem llistes ens col·loquem l’emoticona de com ens sentim, i si hi ha alguna situació que ens fa canviar d’estat d’ànim al llarg del dia, ens aixequem i la canviem. Llavors aprofitem per parlar d’allò que ha passat i busquem una solució.

Aquesta proposta ens està ajudant a visualitzar, expressar, treballar i posar nom a moltes de les emocions que els infants senten i experimenten dia a dia.

.Des de educació infantil també estem duent a terme el projecte de les emocions. Els nens i nenes de la classe de les Bicicletes van rebre a l’aula la visita del COR, que els va regalar el llibre “pessigolles al cor”. Ambdós els acompanyen cada dia en el racó que ells mateixos van preparar i els proposen diferents reptes per mitjà dels contes on parlen d’emocions i sentiments com l’alegria, la tristesa, la ràbia, la por, la calma… I, mica en mica, van guarnint aquest espai tan íntim de manera que els ajudi a poder expressar allò que senten i experimenten dia a dia a l’aula.

Implementació

Els coneixements previs dels alumnes es gestionen a l’aula abans de començar a treballar els projectes en grups. Es recull per escrit i al final hi ha un exercici de comparació amb el què ja sabiem i el què hem après nou.

Les informacions que necessiten per aconseguir els reptes les treuen de dues fonts: de materials tangibles a l’aula com llibres, revistes i/o altres documents; I digitalment a través del classroom que el professorat prepara penjant materials que els poden ser útils per treballar el projecte. Per altra banda ells també poden fer recerca digital.

Els coneixements s’autoregulen a mesura que els professors van acompanyant les seves reflexions sobre el què van fent I creant nous inputs I noves idees perquè ells vagin construint.

L’autoregulació dels alumnes es fa a travès de fulls físics que han d’anar omplint cada cop que treballen un repte, I anant a trobar els coneixements previs per anar comparant processos d’aprenentatges gràcies a les informacions noves que van adquirint.