El dia D havia arribat. Ja no hi havia temps per a res més. Sí, només per a una última lectura d’assaig… Les llegendes i els lectors estaven a punt… I els nervis, també… A la plaça ens esperaven els avis de la residència, el sol que feia aquell dia no els havia espantat (anaven preparats amb els barrets) i estaven disposats a sentir el que havíem preparat. Els xiquets i xiquetes de la llar d’infants també eren per la vora, però a ells els calia una mica de moviment…

Els cartells de difusió havien fet la seua feina i els caps dels dracs i algunes roses ens esperaven penjats als fanals per escoltar com el final de la llegenda canviaria gràcies a la imaginació de l’alumnat de l’institut.

Finalment, tota la feina que havíem fet havia tingut la seua recompensa i utilitat. Havíem aconseguit fer poble i que la Diada de Sant Jordi fos més lluïda.