COM FAREM AQUEST PROJECTE: ORGANITZEM-NOS

Començar un nou projecte sempre fa una mica de respecte, sobretot si no n’has fet mai cap. Els tre tutors de primer som novells en això de la tutoria però som força emprenedors així que ens vam posar a la feina. Primer vam fer una graella per organitzar les activitats a partir de les preguntes dels alumnes, sempre flexibles i atenent a la motivació dels alumnes. Podíem plantejar una activitat que després podia esdevenir totalment diferent i enriquida per l’espontaneïtat dels alumnes.

https://drive.google.com/open?id=19-uUBIrQF63o1HLlAgd9yuZEHtnaDl5X

Vam demanar informació als alumnes així que també vam fer un registre per saber qui portava alguna informació i  en quin format.

https://drive.google.com/file/d/1Z0rSis9Qp38Q7qauNOYY42szZE1n4Sj4/view?usp=sharing

Descobrim la nostra comarca: Treball cooperatiu.

Una vegada finalitzat el projecte d’Alcanar els nostres alumnes havien de treballar cooperativament per descobrir la nostra comarca.

Cada equip, un total de 5 per aula format per 4 i 5 alumnes, havia escollit dos pobles. S’havien repartit la feina i ara tocava espavilar-se. Amb el guió de com havíem treballat Alcanar, havien de buscar informació, resumir-la i estructurar-la per fer un mural que finalment presentarien davant els companys. Podien emprar diferents recursos: ordinadors, atles, visites a la biblioteca,… Dos dels grups de 4t de l’escola també van preparar un power point. Aquí podem veure com s’han organitzat, i el resultat obtingut.

MESTRA, QUÈ HI DIU AQUÍ?

Un altre dels problemes típics als projectes d’infantil és la interpretació de la informació. La majoria de llibres, fotocòpies d’internet i altres fonts estàn escrites en lletra d’imprempta i amb llenguatge elevat per l’alumnat d’infantil.

 

Els alumnes solen fullejar els llibres, trobar alguna imatge relacionada amb la temàtica treballada però sempre acaba sent el docent el qui ha de destriar, adaptar el llenguatge i llegir les informacions vàlides per resoldre els nostres dubtes i inquietuds.

 

En conclusió, la metodologia del treball per projecte pels infants d’infantil suposa més aviat una iniciació a la investigació que no pas a una cerca d’informació pròpiament dita i més o menys autònoma.

“RàdioZER”, una Webquest.

En el projecte hi participen diferents cicles de les cinc escoles de la ZER, per això (inspirats en treballs semblants d’altres centres)  ens va semblar que una webquest (WQ) era el millor instrument per vehicular el projecte. Perquè és una recerca guiada però que a la vegada permet un producte final obert.

 

Primer vam intentar aprofitar alguna WQ existent al repositori de l’Associació Catalana de Webquest, o alguna cacera del tresor ja feta sobre la ràdio. Les característiques que buscàvem (internivells, ús del podcast) va fer que finalment ens decantèssim per elaborar nosaltres mateixes la WQ, mitjançant l’eina SITES de Google. D’aquesta manera hem pogut adaptar-la totalment al nostre alumnat.

 

“RàdioZER”, per què ràdio a la ZER Montsià?

A la ZER Montsià intentem fomentar la coordinació i cooperació, no només de l’alumnat sinó també dels mestres.
Per tal que el professorat dels diferents centres col·labori fomentem el treball de cicles i comissions.
Una d’aquestes comissions és la de Tecnologies per a l’aprenentatge i comunicació (TAC), que entre altres tasques, programa cada any una activitat intercentre que impliqui l’ús de les noves tecnologies.

Les activitats que la comissió ha organitzat fins ara han agradat molt i es repeteixen cada any (felicitació de Nadal per videoconferència, conte col·laboratiu de Sant Jordi al Drive),…
Aquest curs ens proposa fer un tastet de ràdio, mitjançant la planificació, gravació, edició i publicació d’un programa de ràdio.
Hem escollit aquesta  proposta de la comissió TAC per  elaborar el nostre projecte i  esperem que mestres i alumnat gaudeixin del projecte i que programa de ràdio esdevingui un complement a la revista escolar de la ZER (L’estel del Montsià).

ELS DINOSAURES

Els nens i nenes de 2n A hem fet a la classe un projecte sobre “Els dinosaures”.

En primer lloc vam fer una pluja d’idees i els nens i nenes van anar dient temes de Medi que voldrien treballar.

Els temes més votats van ser defensats pels nens i nenes. Van argumentar quins eren els motius pels quals volien estudiar aquell tema i es van tornar a fer votacions.

A partir del què volíem saber, vam elaborar un índex. Després vam fer grups  per tal de buscar informació dels diferents apartats i cada grup va exposar allò que havia trobat.

L’avaluació va ser individual. Cada nen/a va explicar en un text lliure el què havia après.

D’altr banda, es va valorar el material que havien portat, la informació que van recollir i el treball realitzat.

 

Xeic! mo n’anem?

Comencem a fer camí. Arriba la setmana de crèdit del síntesi. Posem en pràctica tot allò que tenim planificat.

L’eix vertebrador del TDS és la sortida al Pi de Montbrió -pi centenari del terme de Flix- ja que totes les activitats del crèdit estan vinculades amb aquesta sortida.

TEMPORITZACIÓ:

 

Dilluns 19 de març

 

Presentació amb el PowerPoint.

Cliqueu aquí.

(Per visualitzar-ho haureu d’entrar amb el vostre correu de l’xtec).

Activitat 1: Rutina de pensament

Activitat 2: Activitats sobre la pedra en sec i Pi de Montbrió.

Activitat 3: Completar rutina de pensament.

Activitat 4: Logo, nom l’equip i responsables.

Explicació del programa EDULOC.

Activitat 5: Càlcul de distàncies.

 

Dimarts 20 de març

 

Sortida al Pi de Montbrió.

Activitat 6: EDULOC

Activitat 7: Activitat patrimonial

Activitat 8: Coneixement de la flora autóctona

Activitat 9: Història de la Balma del Pi de Montbrió

Activitat 10: Coneixem el Pi.

Dimecres 21 de març

 

Activitat 11: Geolocalització i descripció EDULOC.

Activitat 12: Realització maqueta en paper.

Activitat 13: Realització maqueta amb pedra en sec.

Dijous 22 de març

 

Activitat 14: Diari personal

Sortida al pou

Activitat 15: Dibuixem el pou

Divendres 23 de març Preparació d’exposicions

Exposicions orals.

El poblat Tikitawuaka

En acabar el nostre projecte volem tenir els elements més representatius d’un poblat indi. Per la qual cosa demanem al alumnes que pensin com eren els poblats indis que hem vist i què hi trobavem a tots ells. En petit grup pensem quines coses hi havien a tots els poblats i ho dibuixem en un full. En acabar tots els grups, elaborem la llista del que no pot faltar en un poblat indi.Decidit, al poblat indi hi ha d’haver tipis, tòtem, foguera, indis, atrapasomnis, arcs i fletxes.

I a més entre tots teniem que triar quin nom posavem al nostre poblat, el nom elegit per votació va estar Tikitawuaka.

LLUMS, CÀMERES, ACCIÓ!

A la fi va arribar el moment més esperat pels alumnes: LLUMS, CÀMERES, ACCIÓ.

Una vegada finalitzada la feina de cadascun dels departaments, després de repassar varies vegades tot el necessari per iniciar les gravacions i d’organitzar horaris i espais va arribar el moment de començar a enregistrar les escenes.

EL TEMA I L’EQUIP DE RODATGE

A partir de tot el material que ens van donar el Josep i el Dani vam començar a treballar el tema i la sinopsi del curtmetratge. El tema era lliure i cada alumnes podia escollir. Després en petit grup, de quatre alumnes, cadascú va llegir i va explicar la seva sinopsi. En petit grup es van polir alguns detalls i posteriorment cadascú va explicar el seu tema a tota la classe.

L’activitat final partia de la pregunta: Quin curtmetratge és el més factible? No teniem pressupost, ni podíem fer efectes especials, no podia ser d’animació, (com a molt sabíem fer un stopmotion), els actors havíem de ser nosaltres,…

Vam fer un DAFO de tots els projectes, valorant punts forts i puntes febles de cadascún. Van ser unes assamblees d’aula molt intenses i llargues però al final vam coincidir i vam veure quina de totes les propostes era la millor.

A partir d’aquí vam confeccionar l’equip de rodatge, cada alumne va decidir a quin grup podia aportar més coses en funció de les seves habilitats.

L’equip de rodatge estava organitzat en:

Directors i guionistes.

Directors artístics.

Tècnics de so i imatge.

Script.