Arxiu de l'autor: JORDI LLEIXA MOLINE

FEINA A CASA

Publicat el per
Respon

Aquest curs, com a novetat a P5, s’ha buscat fomentar l’autonomia de cerca dels infants. Per això hem creat “experts”.

El projecte escollit per aquesta classe va ser Els dinosaures. Donat que gran part de les preguntes inicials giraven entorn a característiques específiques de diferents espècies de dinosaures, vam decidir que cada alumne, a casa, investigaria sobre una d’elles; convertint-se així amb l’expert d’aquella espècie en concret. Després, la seva funció era explicar-ho a la resta de la classe. D’aquesta manera, els infants podien aprendre sobre moltes espècies diferents però repartint-se la feina entre ells/es.

La valoració de l’activitat ha estat molt positiva, doncs la majoria d’infants s’han mostrat molt motivats en la seva part de la recerca. A nivell de gestio temporal, treballar d’aquesta manera ha estat molt més productiu, ja que investigar sobre cadascun dels tipus de dinosaure a l’aula hauria estat inviable temporalment parlant.

MESTRA, QUÈ HI DIU AQUÍ?

Publicat el per
Respon

Un altre dels problemes típics als projectes d’infantil és la interpretació de la informació. La majoria de llibres, fotocòpies d’internet i altres fonts estàn escrites en lletra d’imprempta i amb llenguatge elevat per l’alumnat d’infantil.

 

Els alumnes solen fullejar els llibres, trobar alguna imatge relacionada amb la temàtica treballada però sempre acaba sent el docent el qui ha de destriar, adaptar el llenguatge i llegir les informacions vàlides per resoldre els nostres dubtes i inquietuds.

 

En conclusió, la metodologia del treball per projecte pels infants d’infantil suposa més aviat una iniciació a la investigació que no pas a una cerca d’informació pròpiament dita i més o menys autònoma.

MANIPULEM, EXPERIMENTEM, PERÒ..

Publicat el per
Respon

A tall d’exemple, vam dur a terme una activitat que consistia en mesurar el salt del cangur –alçada i longitud- de diferents maneres (cinta mètrica, salts d’un alumne, infants estirats i asseguts…) així com sortir al parking de l’escola per comprovar quant cotxes podien saltar.

 

En definitiva, un cop acabada l’experimentació vam plasmar el resultat de l’activitat en una fitxa. Per tant, com a proposta de millora al problema plantejat a l’”HAURIEM DE FER FITXA A CADA DUBTE PLANTEJAT?”, creiem convenient plasmar-ho sobre paper ja que l’objectiu ja havia estat assolit.

Podeu veure la fitxa relacionada clicant AQUÍ.

HAURIEM DE FER FITXA A CADA DUBTE PLANTEJAT?

Publicat el per
Respon

Evidenment  no. És propi d’infantil, i en un grup nombrós com és el cas, massa sovint utilitzem fitxes d’activitat per sintetizar un concepte après/idea investigada, tot i que hi hagi una experimentació prèvia.

 

Cal tenir en compte, però,  que la temàtica del projecte (Com salten els cangurs?)  i al no ser un tema del seu entorn proper les informacions són menys tangibles i /o accessibles físicament dificultant altres tipus d’actvitats que no siguin sobre paper.

Podeu veure la imatge clicant AQUÍ.