Per poder treballar tots a la vegada i tenir un recull de tot el que hem treballat, hem utilitzat el Drive. Així hem pogut crear un dossier virtual entre tots, compartint tot allò que anàvem trobant.
Ha estat una manera àgil d’anar treballant tots a la vegada i compartir amb els nostres companys de manera instantània els nostres progressos.
El producte final d’un projecte així com la manera de difondre la informació, pot ser molt variada, des d’una exposició, un àlbum, creació d’un llibre digital, realització de murals…
En aquest projecte en concret, el producte final ha estat un àlbum on queden enregistrades les diferents fases del projecte, mitjançant informacions i fotografies del procés que s’ha seguit. També queden reflexades totes les activitats i descobertes que s’han anat realitzant al llarg de tot aquest periple.
Paral·lelament, s’ha realitzat un Power Point, eina que emprarem posteriorment per fer la difusió del projecte, no només a l’alumnat del cicle sinó també a les families.
Cada grup és expert en una etapa i s’encarrega de buscar els trets principals que la caracteritzen, centrant-nos sobretot en com vivien i a què es dedicaven.
La Valerin planteja una pregunta molt interessant: Per què canvien de nom?
Els companys pensem possibles raons: Deu ser cada 50 o 100 anys, Qui manava decidia el nom,…
Decidim que cada grup d’experts busca quan comença i quan acaba l’etapa treballada.
Què curiós! Sempre que hi ha un gran descobriment que canvia la manera de viure, comença una etapa diferent!
Ja sabem que la línia del temps acabarà al 2018, però no tenim clar quan comença.
Mirant llibres ens adonem que parlen de diferents etapes i decidim buscar-les per posar un punt d’inici al nostre viatge. Hem fet un descobriment! Sabieu que abans de l’any zero hi havien molts més anys? Nosaltres que pensàvem que la línia tindria 2018 anys…
Havent trobat les diferents etapes, ens organitzem en petits grups formats segons les nostres preferències i cadascun s’encarrega d’una d’aquestes etapes.
Per comprovar el que han après, l’objectiu no és que l’alumnat reprodueixi els conceptes que han après de manera literal, sinó que siguin capaços de poder explicar, en les seves paraules allò que més els ha cridat l’atenció. També que siguin conscients tot el que han après a fer, per exemple a millorar el treball en equip, a contrastar les informacions, redactar un correu electrònic…
Una altra cosa que han fet per comprovar si havien assimilat continguts plantejats, ha estat respondre unes preguntes tipus test que ha preparat la tutora a través d’una aplicació que es diu KAHOOT. L’activitat es fa projectant les preguntes a la pantalla de la classe i l’alumnat respon a través de les tauletes digitals.
Una de les coses que ens permet aquesta metodologia és treballar els continguts de diferents àrees de manera integrada i diversificar la tipologia d’activitats.
Un exemple clar ha estat a partir de la pregunta ” quant pesem i mesurem al néixer?”. La resposta no ha tardat en arribar, als llibres i a la xarxa ho hem trobat de seguida, però no ens hem limitat a escriure-ho, hem comprovat la validesa de la informació trobada calculant la mitjana del pes i mesura en el moment de néixer dels alumnes de la nostra classe.
I no només les activitats es fan sobre paper, aquest ha estat el cas d’aprendre quines són les atencions que necessita un nadó. Mitjançant el joc simbòlic amb nines, hem après a canviar bolquers, a donar biberons, cures del melic…
Un dels punts de partida per començar el nostre viatge ha estat una sortida a les Cases d’Alcanar. Visitar aquest entorn proper ens ha aportat curiositat per saber més coses sobre els pirates: què feien, com viatjaven o què menjaven han estat algunes de les preguntes que han sortit a partir de l’excursió.
Durant la sortida hem visitat el port, les embarcacions i els mariners ens han explicat moltes coses (com es pesca, tipus de peixos, com són les barques,…). La sortida, a més a més, ens ha servit per conviure i compartir experiències amb la resta de companys, per aprendre vocabulari nou (caduf, llotja…) i ens ha picat el cuquet per poder seguir investigant mar endins, com vivien els pirates.
Ens ho hem passat molt bé i segur que serà una experiència que recordarem durant molt de temps!
Què us semblen les sortides com a motivació per engrescar el desenvolupament dels projectes de treball?
Comencem a treballar i la investigació va sobre rodes fins que… apareix aquell concepte que ens sobrepassa, que no arribem a entendre. Ara doncs què fem? la nostra experiència ens diu que el millor és aturar-nos, reflexionar i recopilar tot el que tenim per fer els aclariments necessaris i poder continuar la nostra tasca.
De fet, en el nostre cas, quan van descobrir que per tenir fills es necessita una cèl·lula masculina i femenina, va sorgir les següents qüestions: com pot tenir una dona sola un fill? o, per què hi ha nens que tenen dos pares o dos mares? arran d’aquest fet, vam haver d’introduir el tema de l’homosexualitat i la reproducció assistida.
Com a centre i sent fidels a la nostra filosofia, donem molta importància a les fonts orals i a les col·laboracions externes tant de familiars com de persones expertes interessades en participar en aquestes tasques. Hem de traslladar als nostres alumnes la importància de contrastar les informacions mitjançant diverses fonts i que d’aquesta manera, s’habituïn a no donar per vàlid i únic allò que troben a la xarxa.
Quan els hem demanat a l’alumnat què volien fer en aquest projecte una de les propostes ha estat convidar a un/a ginecòleg/a o llevadora. Això ens ha permès escriure un correu electrònic per demanar la seva col·laboració, preparar una entrevista… en un context totalment funcional i real.
L’alumnat ha quedat satisfet de totes les aportacions que aquesta persona experta ha realitzat ja que ha combinat diferents suports per acompanyar les seves explicacions i poder resoldre tots els dubtes plantejats.
Clicant aquí podreu veure les imatges d’aquest dia
Els primers anys que treballàvem projectes, quan demanàvem l’aportació d’informació des de casa molta era d’un nivell molt complex per l’edat de l’alumnat. Des de fa uns cursos, arran de diversos debats de pràctica reflexiva, vam decidir informar a les famílies que l’important no era la quantitat sinó la qualitat i per tal de facilitar-los aquesta tasca quan els informem del tema escollit, adjuntem les preguntes del què volen saber.
Què hem aconseguit? Doncs que no ens aportin llargs dossiers extrets de la xarxa que sovint ni la informació era adequada a l’edat ni resolien els dubtes plantejats. Al mateix temps, les fonts i el materials aportats són més diversos i apropiats.
En el tema d’aquest projecte, la reproducció humana, aquesta selecció prèvia d’informació ha estat decisiva per tal que la investigació tingui més èxit.
Us ha passat el mateix?