FEINA A CASA

Aquest curs, com a novetat a P5, s’ha buscat fomentar l’autonomia de cerca dels infants. Per això hem creat “experts”.

El projecte escollit per aquesta classe va ser Els dinosaures. Donat que gran part de les preguntes inicials giraven entorn a característiques específiques de diferents espècies de dinosaures, vam decidir que cada alumne, a casa, investigaria sobre una d’elles; convertint-se així amb l’expert d’aquella espècie en concret. Després, la seva funció era explicar-ho a la resta de la classe. D’aquesta manera, els infants podien aprendre sobre moltes espècies diferents però repartint-se la feina entre ells/es.

La valoració de l’activitat ha estat molt positiva, doncs la majoria d’infants s’han mostrat molt motivats en la seva part de la recerca. A nivell de gestio temporal, treballar d’aquesta manera ha estat molt més productiu, ja que investigar sobre cadascun dels tipus de dinosaure a l’aula hauria estat inviable temporalment parlant.

MESTRA, QUÈ HI DIU AQUÍ?

Un altre dels problemes típics als projectes d’infantil és la interpretació de la informació. La majoria de llibres, fotocòpies d’internet i altres fonts estàn escrites en lletra d’imprempta i amb llenguatge elevat per l’alumnat d’infantil.

 

Els alumnes solen fullejar els llibres, trobar alguna imatge relacionada amb la temàtica treballada però sempre acaba sent el docent el qui ha de destriar, adaptar el llenguatge i llegir les informacions vàlides per resoldre els nostres dubtes i inquietuds.

 

En conclusió, la metodologia del treball per projecte pels infants d’infantil suposa més aviat una iniciació a la investigació que no pas a una cerca d’informació pròpiament dita i més o menys autònoma.

MANIPULEM, EXPERIMENTEM, PERÒ..

A tall d’exemple, vam dur a terme una activitat que consistia en mesurar el salt del cangur –alçada i longitud- de diferents maneres (cinta mètrica, salts d’un alumne, infants estirats i asseguts…) així com sortir al parking de l’escola per comprovar quant cotxes podien saltar.

 

En definitiva, un cop acabada l’experimentació vam plasmar el resultat de l’activitat en una fitxa. Per tant, com a proposta de millora al problema plantejat a l’”HAURIEM DE FER FITXA A CADA DUBTE PLANTEJAT?”, creiem convenient plasmar-ho sobre paper ja que l’objectiu ja havia estat assolit.

Podeu veure la fitxa relacionada clicant AQUÍ.

HAURIEM DE FER FITXA A CADA DUBTE PLANTEJAT?

Evidenment  no. És propi d’infantil, i en un grup nombrós com és el cas, massa sovint utilitzem fitxes d’activitat per sintetizar un concepte après/idea investigada, tot i que hi hagi una experimentació prèvia.

 

Cal tenir en compte, però,  que la temàtica del projecte (Com salten els cangurs?)  i al no ser un tema del seu entorn proper les informacions són menys tangibles i /o accessibles físicament dificultant altres tipus d’actvitats que no siguin sobre paper.

Podeu veure la imatge clicant AQUÍ.

Dos dies vivint com a pirates: marxem de colònies!

Com a activitat final del projecte hem anat de colònies durant dos dies. La temàtica de les colònies ha estat els pirates i totes les activitats han girat al voltant d’aquest eix, fins i tot la casa estava decorada amb motius pirates: nusos, murals, banderes, xarxes, animals marins, tresors…

Entre les activitats realitzades hem de destacar la sortida en vaixell, on vam poder veure les seues parts, el timó, l’àncora i, fins i tot, vam conèixer el capità. Vam fer d’autèntics pirates, amb una mar molt moguda, caminant per coberta sense perdre l’equilibri. Va ser molt emocionant i una experiència inoblidable.

També vam fer la recerca del tresor a la platja. Vam enlairar la bandera pirata, que marcava l’inici de l’activitat. Vam realitzar una gimcana i finalment vam trobar el tresor, un tresor molt dolç que ens va encantar.

Què us sembla acabar un projecte d’aquesta manera tan lúdica i divertida?

Avaluem el projecte

Tenint en compte que aprendre és un procés, hem fet (alumnes i mestres) una avaluació continuada i sistemàtica, considerant importants tots els moments en els quals s’ha portat a terme el projecte.

Hem partit d’una avaluació inicial mitjançant la conversa en grup, on els alumnes són conscients dels coneixements previs que tenen sobre el tema.

L’avaluació formativa, la realitzem fent una conversa a l’inici de cada punt de l’índex on fem conscients els alumnes del que han aprés i del que encara han d’investigar. L’observació atenta de les mestres, l’elaboració de pautes d’observació i la realització de diferents activitats i fitxes de treball individual ens orienten sobre l’evolució de cada xiquet/a.

L’avaluació final la realitzem mitjançant la conversa final del projecte, on recordem tot el què s’ha treballat, el que ja sabien i el què volien saber i les conclusions on s’ha arribat.

Fem una valoració amb els alumnes per a que se n’adonen de tot el que han aprés i com ho han fet, d’on han obtés la informació, si els agradat….

Us agrada com hem avaluat? Ha estat un projecte increible!!!

“RàdioZER”, una Webquest.

En el projecte hi participen diferents cicles de les cinc escoles de la ZER, per això (inspirats en treballs semblants d’altres centres)  ens va semblar que una webquest (WQ) era el millor instrument per vehicular el projecte. Perquè és una recerca guiada però que a la vegada permet un producte final obert.

 

Primer vam intentar aprofitar alguna WQ existent al repositori de l’Associació Catalana de Webquest, o alguna cacera del tresor ja feta sobre la ràdio. Les característiques que buscàvem (internivells, ús del podcast) va fer que finalment ens decantèssim per elaborar nosaltres mateixes la WQ, mitjançant l’eina SITES de Google. D’aquesta manera hem pogut adaptar-la totalment al nostre alumnat.

 

“RàdioZER”, per què ràdio a la ZER Montsià?

A la ZER Montsià intentem fomentar la coordinació i cooperació, no només de l’alumnat sinó també dels mestres.
Per tal que el professorat dels diferents centres col·labori fomentem el treball de cicles i comissions.
Una d’aquestes comissions és la de Tecnologies per a l’aprenentatge i comunicació (TAC), que entre altres tasques, programa cada any una activitat intercentre que impliqui l’ús de les noves tecnologies.

Les activitats que la comissió ha organitzat fins ara han agradat molt i es repeteixen cada any (felicitació de Nadal per videoconferència, conte col·laboratiu de Sant Jordi al Drive),…
Aquest curs ens proposa fer un tastet de ràdio, mitjançant la planificació, gravació, edició i publicació d’un programa de ràdio.
Hem escollit aquesta  proposta de la comissió TAC per  elaborar el nostre projecte i  esperem que mestres i alumnat gaudeixin del projecte i que programa de ràdio esdevingui un complement a la revista escolar de la ZER (L’estel del Montsià).

El dia a dia del procés.

Al llarg del procés l’infant n’és part activa, n’és el gran protagonista .

Les propostes es plantegen a nivell general, després cadascú se les fa seves.

La classe esdevé un gran laboratori on cada xiquet/a es va fent el seu propi itinerari, així cada  recorregut és únic, a l’igual que cada xiquet/a.

La nostra feina és anar-ho recollint amb fotos i acompanyar els diferents processos que es van generant.

S’estableix molt diàleg entre els alumnes i aquest és el principal procés que ells fan servir per autoregular els seus aprenentatges.Aprendre de l’altre i amb l’altre.

Gràcies a les lectures, visites d’experts i sortides hem anat completant el procés

d’investigacio i d’aprenetatge.

 

 

Reflexions de l’equip impulsor, canvi de mirada.

Al llarg de les trobades que hem anat tenint els membres de l’equip impulsor,la nostra manera de veure l’infant i la manera d’acompanyar-lo ens han fet replantejar moltes rutines i maneres de fer que trobàvem normals dins l’escola i l’aula.

Lectures, conferències, xerrades, debats…ens han acompanyat al llarg del camí encetat al setembre quan vam poder entrar a formar part de la xarxa 6 de Competències bàsiques .

 

L’ alumnat és el protagonista del procés d’aprenentatge i, com a tal, té un paper actiu plantejant hipòtesis, cercant informació, compartint i contrastant idees, arribant a conclusions i nous aprenentatges,…

El nostre paper ha de ser d’orientar i guiar, acompanyar als infants en el seu procés i aprendre a saber quan cal intervenir.

Uns reptes a curt i  llarg termini però que ja portem dins nostre i que ens han ajudat a iniciar un canvi al nostre centre, una nova mirada, un espai de reflexió, un temps de compartir.