Metodologia – El nostre poble

Agrupament

Els alumnes estaven distribuïts en grups cooperatius i heterogenis (4-5 persones). Els grups van estar dissenyats per les tutores dels grups-classe que participaven en el projecte.

Organització

A l’inici de cada sessió es distribuïen els rols que havia de fer cada alumne:

  • Secretari: apunta la informació del grup i elabora l’informe de seguiment del treball.
  • Material: distribueix, organitza i recull el material necessari per la realització de les tasques.
  • Mediador: procura mantenir un bon ambient de treball i intervé en la resolució de conflictes del grup.
  • Portaveu: al final de cada sessió comunica al grup-classe els avenços realitzats, les tasques pendents i el funcionament del grup.

    rols

    rols

Aquests rols es canvien periòdicament de manera que tots els alumnes, en acabar el projecte, hagin desenvolupat tots els rols.

Seguiment del treball

Cada sessió els alumnes completaven un full de seguiment del treball. En aquest document hi constava:

  • El rol assignat a cada membre del grup.
  • Tasques a realitzar. A l’inici de la sessió cada grup s’organitzava i establia els objectius i  quines tasques s’han de completar durant la sessió.
  • Tasques realitzades. Al final de la sessió els alumnes revisaven els objectius inicials i la feina feta durant la sessió.
  • Tasques pendents. Els alumnes analitzaven quines tasques quedaven per resoldre i, si s’esqueia, es posaven deures per poder-les completar durant les sessions següents.

    Seguiment del projecte

    Full de seguiment del projecte

PLANIFICACIÓ

ESCOLA LA LIÓ

TÍTOL PROJECTE:  PER QUÈ NO PORTEM SUCS PER ESMORZAR A L’ESCOLA?

NIVELL: 5è EP

El projecte l’hem començat arrel del plantejament d’una situació problema en l’àrea de matemàtiques.

Per grups de 4 o 5 alumnes havíem de comprovar la mesura d’1 litre d’un bric de suc fent servir gots de plàstic i un mesurador, sense poder utilitzar ni el litre ni el mig litre com a referència. Quan acabaven i havien comprovat que era correcta i després de l’explicació de l’estratègia seguida, feien un brindis i se’l prenien.

IMG_20170515_110736 IMG_20170515_110747

Just després ens adonàvem que a l’escola no es poden prendre sucs i, sabedors que ens havíem saltat una norma, sortia la pregunta de “per què penseu que no es poden portar sucs a l’escola”?

Van sortir diferents respostes: perquè ens poden caure, no són sans, tirem el bric a terra i el conserge està fart de recollir-los, tenen molt de sucre, … A partir d’alguns comentaris dels alumnes, com per exemple: al meu avi li fan veure aquets sucs per a que pugi el sucre, el mestre planteja que portin informació sobre aquest tema:

  • Per què penseu que li fan veure, si dieu que no són sans?
  • Portar envasos de diferents sucs i marques comercials.

Degut a la informació que han aportat quatre alumnes, ha sortit nou vocabulari: diabetis, glucosa, insulina, pàncrees, hiperglucèmia, hipoglucèmia. Hem buscat informació al respecte i l’hem explicat i aclarit.

Sabem que la nostra energia és la glucosa (el sucre), però no pot haver-hi ni un excés ni un dèficit.

ACTIVITATS  QUE  S’HAN  DERIVAT

Matemàtiques

  • Unitat de mesura líquida
  • Mirar etiqueta de diferents envasos de sucs que han porat a l’aula i fer una llista de tots els sucs (i begudes ensucrades) ordenats de més a menys, per la quantitat de sucre per cada 100 ml.
  • Fer una taula de dades, de doble entrada amb els gustos més habituals que hi podem trobar, pinya, taronja, préssec, … i les diferents marques comercials. Comparar el valors dels sucres afegits per cada 100 ml.

TAULA DE DADES copia

IMG_20170515_110822 IMG_20170515_110839

Coneixement del Medi

  • Metabolisme cel·lular: glucosa i insulina.
  • El pàncrees
  • Nutrició i piràmide alimentària
  • Treballar el sentit crític en la publicitat: visionar espots publicitaris sobre diferents marques de sucs, analitzar les imatges i comentar-les: Juver, Don Simón, Granini..
  • Comprovar a casa, quantes taronges fem servir per omplir un got de suc, de la mateixa capacitat que hem fet servir com a mesura.
  • Diluir en 100 ml. d’aigua la quantitat de sucre en gr. que marca l’etiqueta dels sucs comercials. Hem agafat el valor més baix de 5’4 g / 100 ml. L’han begut i han comprovat el gust que té, a la majoria no els hi ha agradat gens.
  • Visionar com es fa el suc industrial de taronja https://www.youtube.com/watch?v=teGPnRT3Q_U

Llengües

  • Crear el diàleg d’un espot publicitari per: afavorir el consum de fruita o rebutjar el consum regular dels sucs amb sucres afegits.
  • Expressió oral de cada alumne sobre el grau de consum: alt, mig o baix.

Artística

  • Música: crear una cançó per a l’espot publicitari
  • Plàstica: crear l’eslògan de l’espot publicitari i construcció de fruites de gran tamany amb paper maché.

Docents implicats: mestres de matemàtiques, llengües, educació artística plàstica i música, TAC.

Temporització: 2 hores al matí durant 4 setmanes.

Organització: investigació individual o en parella, treball cooperatiu en grups de 4 o 5 i  posada en comú en gran grup.

OBJECTIU PRODUCTE FINAL
Conscienciar-se de reduir el consum d’aquets tipus de sucs. Espots publicitari en grups de 5 alumnes per transmetre aquesta conscienciació.
Adonar-se de la importància d’una bona alimentació i consum de peces de fruita. Proposar un dia fix (dimecres) a la setmana de portar a l’escola fruita per esmorzar: “El dia de la fruita”.
Transmetre els coneixements apresos a la resta de l’alumnat de l’escola. Exposicions als altres grups de l’escola i al moodle del centre.
Confeccionar i passar una enquesta sobre el grau de consum. Confecció de gràfics de resultats per cursos.

 

 

IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE VAIXELL BURRIAC

 

DEFINICIÓ DEL PRODUCTE FINAL

  • dibuix i mural d’un volcà
  • maqueta d’un volcà i erupció
  • dossier: mapa conceptual, glossari de vocabulari, treball de camp a través de la sortida … etc.
  • exposicions orals

 ORGANITZACIÓ DEL PROFESSORAT

La coordinació amb altres àrees no ha existit donat que el tutor és el responsable de les àrees instrumentals. La mestra d’anglès també ha intervingut en el desenvolupament del projecte.

Es va presentar el tema del projecte en una reunió de cicle i cada especialista s’ha preparat la seva feina. Som conscients que caldria haver-nos coordinat més entre tots els mestres que intervenen.

Les tutores han identificat els continguts i objectius desenvolupats al projecte mirant les graelles de les competències de l’àmbit de medi natural, lingüístic, matemàtic, artístic i tecnològic (àrees implicades en el projecte).  El treball cooperatiu ha permès posar en pràctica totes les competències de la dimensió interpersonal i social corresponent a l’àmbit d’ed. en valors.

PRESENTACIÓ DEL PRODUCTE FINAL. PROCÉS D’IMPLEMENTACIÓ

Els productes finals han estat:

  • les exposicions orals dels diferents grups per la resta de classe i  les erupcions de les diferents maquetes tan davant de l’alumnat com davant de les famílies. Es penjarà a la web  de l’escola el més significatiu.
  • el dossier  on queden reflectides totes les activitats fetes al llarg del projecte tant dins com fora de l’aula  i  realitzades combinant el treball grupal  com  individual.
  • Exposició dels dibuixos,  murals i maquetes.

 

 ASPECTES TRASNVERSALS

  • Noves tecnologies: visualització de notícies a la PDI, búsqueda d’informació a internet, elaboració de textos utilitzant un processadors de textos i inserció d’imatges.
  • Actituds i valors: s’ha fet sistemàticament autoavaluacions de grups de treball. Les mestres també han fet observacions i registre de dades de l’actitud i els valors de cada alumne/a.
  • Autorregulació: l’assignació de càrrecs i l’autoavaluació ha generat que els alumnes i els grups es regulin durant el procés.
  • Documentació del projecte: les mestres han fet fotos de les diferents activitats. Les feines dels alumnes (murals, volcans, esquemes…) s’han exposat al passadís de l’escola. Es publicarà també imatges al web de l’escola.

 

Planificació (Escola Lluís Millet)

PROJECTE: ELS MONSTRES BONS (3r d’Ed. Primària)

El punt de partida del nostre projecte, tal com es porta a terme a totes les aules de la nostra escola, és donar nom a la nostra classe. A partir dels interessos dels alumnes, decidim de forma democràtica quin serà el nom de la nostra aula per aquest any. Per tal d’incorporar i treballar tots els interessos individuals dels membres del grup, fem una llista amb totes les preguntes, dubtes i comentaris que fan els nostres alumnes per tal de treballar-les més a fons.

Una vegada ja tenim el llistat de preguntes dels alumnes, fem servir un qüestionari KPSI per saber què volem saber, d’on partim i quins són els coneixements previs vers aquestes qüestions. quadre

Mitjançant l’elaboració conjunta d’aquest qüestionari, els alumnes són conscients de quines són les nostres motivacions, què sabem cadascú d’aquest tema, què aprendrem i de què ens avaluaran.

Escola Montserrat

IMG_20170314_181304_208

L’escola Montserrat està situada als afores de Premià de Mar, lluny del centre del poble. Des de fa uns quatre anys ens van ampliar i reformar l’escola, amb la qual cosa disposem d’unes instal·lacions de qualitat, àmplies i modernes.
Som una escola de quasi doble línia i tenim una plantilla estable amb la que els últims temps estem consensuant la línia pedagògica, aprofundint en aspectes d’innovació i recollint per escrit els acords als quals arribem com a claustre fruit d’un procés de reflexió conjunta de millora.
Som una escola que promou que els nostres alumnes en sortir de l’escola siguin competents amb les TAC, que assoleixin un bon nivell de resultats segons les seves capacitats cognitives, que siguin uns alumnes motivats per aprendre i que gaudeixin del procés d’ensenyament aprenentatge. També li donem molt de valor a que siguin gestors de les emocions, amb bona autoestima i bones habilitats socials, que sàpiguen treballar en equip i que siguin adaptables als canvis. Alumnes protagonistes del seu propi aprenentatge i  compromesos amb la societat i l’entorn.
Vam acordar apuntar-nos a la Xarxa de Competències Bàsiques tot el claustre, així que tots formem part del grup impulsor, per tal de millorar la nostra pràctica educativa i que els nostres alumnes aprenguin d’una manera més activa, motivadora i de manera més significativa.
Fins ara a la nostra escola es realitzen 3 projectes: un relacionat amb el  nom de la classe, un altre relacionat amb un artista (pintor, escultor o arquitecte) integrant expressió oral i la plàstica i, finalment, un altre projecte  relacionat amb el poble de Premià de Mar anomenat “Arrela’t”.
La formació per projectes de la Xarxa de Competències bàsiques considerem que és una oportunitat per aprofundir  i millorar la nostra manera de fer projectes en la nostra tasca docent  i poder intercanviar experiències d’èxit amb d’altres escoles.
Poc a poc us anirem informant dels nostres progressos sobre els projectes.

Planificació

Justificació

El Grup Impulsor INS Premià de Mar aprova dissenyar un Treball per Projectes a 3r d’ESO després de debatre sobre l’estat de cada nivell. Precisament es detecta la necessitat de redissenyar el Treball de Síntesi de 3r d’ESO per un motiu principal: es considera desfassat i caldria refer-lo. Per aquest motiu, s’aprofita l’avinentesa per crear un nou Treball de Síntesi a partir de la metodologia Treball per Projectes.

Posteriorment, es proposen diferents Projectes i la més votada és la seguënt: elaborar un vídeo a partir d’un impacte que hagin experimentat els alumnes durant aquest curs acadèmic 2016-2017. Aquest impacte pot ser de caire acadèmic, personal, social o internacional, per exemple. És per això que es recullen possibles temes del Treball de Projectes, i s’aprova el leit motiv Vídeo Top com a proposta més votada.

Desenvolupament

Els alumnes treballen a Tutoria i a diverses sessions de totes les Matèries coneixements relacionats amb l’elaboració d’un vídeo (guió, tècnica, gèneres, anàlisi de llenguatge cinematogràfic, etc.). Es realitza sense que sàpiguen que el Top que escullen individualment serà reagrupat, posteriorment, amb els Tops escollits per altres companys que coincideixen temàticament. D’aquesta manera podran treballar junts per eleborar aquest Treball per Projecte ja que comparteixen aquest interès comú en tots ells. Un cop coneguin què se’ls demana durant la setmana d’elaboració de projectes (Treball de Síntesi a través de Treball per Projectes), ells decidiran quin vídeo crearan en relació a aquest tema. Aquest coneixement previ el necessitaran per tal d’elaborar el Treball de Projectes perquè el Grup Impulsor vol sorprendre’ls amb aquest canvi metodològic. No obstant, el continuem anomenant Treball de Síntesi perquè es durà a terme, com a prova pilot durant la setmana de Treballs de Síntesi de tota l’ESO, precisament.

Transversalitat

Per integrar les diferents àrees i matèries en el desenvolupament del Projecte, els membres del Grup Impulsor fraccionem tota la feina en 13 tasques que queden repartides en diferents grups. Alhora, a cada grup hi ha professors de diferents Seminaris que traballen en diverses tasques integrant i relacionant les competències i matèries de les seves especialitats a cada activitat programada a cada Tasca. Com a il·lustració, a les Tasques de Guió i Storyboard, professors de Llengües i de Visual i Plàstica treballen junts per dissenyar l’activitat. A banda d’aquest procés metodològic, i tal i com hem explicat anteriorment, els alumnes treballaran unes matèries i competències determinades a partir del Top escollit. Això significa que els grups desenvoluparan competències i coneixements en diferents graus d’intensitat arrel del tema del seu producte final (vídeo). Per exemple, si volen elaborar un vídeo sobre la situació del front litoral de Premià de Mar, desenvoluparan competències comunicatives lingüístiques i científiques a través de diferents àmbits com la Biologia, la Tecnologia, l’expressió Visual o LLengües Catalana, Castellana i Anglesa, per exemple.

 

Implementació

Resultat d'imatges de kandinsky

És a partir de donar resposta a Kandinsky, qui és?  que el nostre projecte començarà a tenir vida pròpia. Els infants conduiran el projecte tot mostrant interès per qüestions com per exemple: Qui era? On vivia? De què treballava? Es va casar? Fills? Com era físicament? Aficions?…. i un llarg etcètera de preguntes que ells mateixos proposaran i intentaran donar resposta amb les seves descobertes, amb ajuda de l’adult (família – escola).

 

PLANIFICACIÓ

LA VOLTA AL MÓN

Punt de partida

El punt de partida del projecte és dissenyar una volta al món des de la classe i aprendre sobre els diferents països per on passem. La relació del projecte amb el títol és directa.

Els interessos dels alumnes s’incorporen a partir preguntes obertes i estimuladores que els facin pensar i crear respostes alternatives. ( ex: es pot fer Resultat d'imatges de gif bola mundola volta al món en 80 dies? En quant temps es pot fer la volta al món? Per on passaries? Quins mitjans de transport utilitzaries? Com ho financiaries?) Els alumnes van incorporant els seus interessos a mida que el projecte va avançant.

Es treballa a partir del món real: ( transports, fusos horaris, vacunes, viatges personals, climes, conversió de moneda, idioma de comunicació, cultura general sobre els diferents llocs per on passen, gastronomia….).

El projecte està pensat per dur-lo a terme amb el grup-classe de sisè. S’organitzarà en petits equips de 4 persones.

Sessió inicial

A la sessió inicial es llença la pregunta inicial: Es pot fer la volta al món en 80 dies? I a partir d’aquí analitzarem les diferents idees aportades pels alumnes (ells es basaran en les seves experiències personals). Se’ls anima a dissenyar una proposta possible i justificada de la volta al món presentant alguns dels llocs pels que passaran.
Per dur a terme el projecte s’utilitzaran atles, mapes, diaris, internet, guies de viatge….

A la primera/es sessions s’informa als alumnes que hauran de fer una presentació/exposició del seu itinerari fent servir cada grup la seva pròpia tècnica. El repte no és real però ha de ser possible.

El model tant del procés com del treball final no és únic, depenent de les capacitats/habilitats i interessos dels alumnes cada grup o alumne farà la seva proposta. El treball final es pot fer de forma individual o col•lectiva, els alumnes trien com volen fer-ho tot i que sempre es comparteix amb el grup classe.

Àrees implicades

Les àrees que estan implicades en el projecte són català, castellà, anglès, socials, matemàtiques, música i plàstica.

El pes gros del projecte recau sobre el tutor (ja que imparteix la majoria d’àrees implicades) i els especialistes fan aportacions puntuals al projecte.

INS Premià de Mar

L’INS Premià de Mar va néixer de la fusió dels instituts Serra de Marina i Cristòfol Ferrer el curs 2011-2012. És un centre d’ensenyaments secundaris de gran projecció, l’únic públic de secundària a Premià de Mar, i participa en diversos programes d’innovació pedagògica.

L’oferta formativa és molt àmplia i permet als nostres alumnes seguir el seu propi itinerari formatiu des dels 12anys en endavant.

Disposem de dos edificis principals: l’edifici Cristòfol Ferrer i l’edifici Serra de Marina. A l’edifici Cristòfol Ferrer contem amb laboratoris i tallers especialitats per a desenvolupar les activitats i pràctiques dels diferents Cicles Formatius i el Batxillerat. A l’edifici Serra de Marina contem amb aules, laboratoris i tallers per a fer les classes i activitats corresponents a l’ESO.

Tots dos edificis disposen d’aules d’informàtica, i hi ha aules d’informàtica especialitzades i adequades als cicles formatius.

També gaudim de dos espais tancats per a fer l’educació física i diferents  instal·lacions esportives a l’aire lliure.

[vimeo]https://vimeo.com/91703349[/vimeo]

La nostra raó de ser com a Institut públic es basa en:

  • La formació integral dels nostres alumnes.
  • L’orientació acadèmica i personal dels alumnes juntament amb les famílies.
  • La contribució a la cohesió social de la població de Premià de Mar.

Alguns dels nostres serveis de Valor afegit són:

  • Certificacions CISCo, MS IT Academy,
  • Participació en Projectes d’Innovació educativa (Projec Plurilingües)
  • Projecte Erasmus+
  • Certificació ISO 9001
 Gaudim de recursos com:
  • Aula d’Acollida i alumnes guia.
  • Atenció a la diversitat i acadèmica.
  • Biblioteca
  • Laboratoris, aula de música, aula de visual i plàstica i amplis tallers de tecnologia.
  • Àmplia dotació de recursos TIC: aules d’informàtica, projectors i connexió a Internet a les Aules.

Per a més informació, podeu consultar la nostra pàgina web: INS Premià de Mar

ESCOLA EL CIM

El Cim és l’únic centre d’educació infantil i primària del municipi de Teià. És de titularitat pública, de dues línies i amb alguns grups triplicats.

En el nostre Projecte Educatiu, actualitzat el juny del 2016, recullim el perfil de sortida del nostre alumnat:

– Un alumne responsable, autònom, motivat, amb ganes d’aprendre, constant i capaç de treballar en equip.

– Un alumne competent en els diferents àmbits, capaç de resoldre tant situacions quotidianes com els seus propis problemes.

– Un alumne competent en les tres llengües: català, castellà i anglès.

– Un alumne amb domini de les tecnologies i eines informàtiques tant en l’àmbit acadèmic com en el personal, fent-ne un bon ús i sabent buscar i utilitzar la informació i capaç d’adaptar-se als canvis i a les novetats.

– Un alumne arrelat al municipi i a la comunitat escolar, compromès, tolerant i respectuós, coneixedor de les seves arrels i cultura però també obert al món i noves experiències i realitats.

– Un alumne creatiu, amb iniciativa i esperit crític.

– Un alumne respectuós amb les persones, amb la diversitat, el material, l’entorn proper i el medi ambient.

– Un alumne conscient dels seus propis límits, capaç d’acceptar-se, acceptar als demés i adaptar-se als canvis. Capaç d’expressar idees, de gestionar les seves emocions i d’expressar els seus sentiments.

Els Projectes que estem treballant en el centre i que ens caracteritzen són:

  • Projecte de comunitats d’Aprenentatge
  • Projecte TAC
  • Projecte Escoles Verdes
  • Projecte Lingüístic: català, castellà, anglès.

Aquest curs 2016-2107 el claustre hem decidit formar part de la Xarxa de Competències Bàsiques per millorar i aprofundir en els Projectes que treballem a l’escola. Som un gran equip impulsor amb un 78% dels mestres, amb la pretensió de contextualitzar els aprenentatges i fer-los més competencials.

Si voleu saber més de nosaltres, podeu consultar el nostre web.