LES EMOCIONS. AVALUACIÓ

IMG_8617L’avaluació del projecte es porta a terme mitjançant les produccions fetes pels alumnes, l’observació diària a l’aula i en les aportacions dels nens referent a com es senten davant de situacions diverses en què es troben.
En tot moment, els nens intervenen en la seva pròpia avaluació ja que s’enfronten en exterioritzar el què els passa i aprenen a resoldre els conflictes de forma assertiva.
A més a més, com a cloenda del projecte, el grup-classe elabora un mural on es mostren diferents emocions. Aquesta activitat fomenta que els alumnes enriqueixin el seu propi coneixement.

El finalitzar el projecte, els alumnes han de ser capaços de:

– Identificar en si mateix les emocions, sobretot de l’alegria i la ràbia.
– Identificar en els altres les emocions, sobretot l’alegria i la ràbia.
– Començar a autoregular les pròpies emocions.
– Expressar i saber comunicar els sentiments, emocions o necessitats.
– Gaudir de l’expressió plàstica i de la música com a mitjans per expressar estats d’ànim.
– Iniciar-se en el treball en grup.
– Resoldre els conflictes de forma assertiva i col·laborar a crear un ambient favorable.
– Converses i diàlegs diaris sobre els continguts de la unitat. – Valorar les produccions pròpies i dels altres.

IMG_8611

QUIN RECURS D’AVALUACIÓ UTILITZEM?
L’equip docent utilitza diversos instruments d’avaluació, com:
– Les aportacions orals dels alumnes, fomentant la comunicació i el llenguatge.
– L’observació directa dels alumnes i les seves pròpies actuacions.
– El dossier de feines individuals de cada alumne.
– El racó de gestió d’emocions.

Avaluació Video Top

La nota final del Treball per Projectes Video Top és sumativa. Això implica que avaluem els alumnes a partir de diferents rúbriques que han de ser omplertes tant pels alumnes com pels docents. Per exemple, els docents avaluen diàriament no només el procés de treball i aprenentatge, sinó també les competències transversals. També hem elaborat una graella per avaluar el Treball d’Aprenentatge o Quadern de Bitàcola de cada alumne/a i la presentació del Projecte.

Per altra banda, els estudiants han d’omplir rúbriques de co-avaluació i autoavaluació per valorar la feina de grup i individual.

Els docents tenen en compte les avaluacions dels alumnes per concloure les notes finals.

 

 

Projecte Congrés de Zoologia. Avaluació

Els diferents productes finals s’avaluaran amb una rúbrica (maqueta, congrés, blog, etc).

Els alumnes portaran a terme la seva autoavaluació i coavaluació a partir de graelles amb diversos items indicatius de les tasques fetes a cada sessió. Amb la utilització d’aquestes graelles també hauran d’avaluar la implicació de cada membre del grup en el treball comú.

El dia a dia tenim un quadern de seguiment de cada grup en el qual queda reflectit eltreball diari de cada alumne/a i l’actitud envers el projecte. En aquest quadern deseguiment avaluem de manera individual i en grup.

Una de les evidències que ens demostra que han après és la discussió que es genera entre els iguals en el mateix congrés sobre els descobriments fets. És el moment en què ells i elles fan un procés d’interiorització i exposen els conceptes apresos i procediments utilitzats als seus companys/companyes, familiars i alumnat d’educació primària. Unaaltra evidència del seu aprenentatge és la materialització dels coneixements i competències assolides que queda patent en la maqueta, el pòster i el bloc.

Avaluem el treball en equip i individual mitjançant l’observació i el registre de dades en la carpeta d’aprenentatge.

AVALUACIÓ LA VOLTA AL MÓN

L’avaluació del projecte és un procés sumatiu que valora les diferents dimensions que hi poden intervenir.

Obtindrem informació valorativa a partir de diferents rúbriques i de l’elaboració d’una graella que els alumnes hauran d’omplir amb una pauta d’observació que permetrà valorar el treball en equip.

Pel que fa als aspectes transversals, sobretot valors i actituds, ho treballarem i avaluarem a partir de la reflexió de les situacions que es van produint.Imatge relacionada

Per constatar que els aprenentatges són significatius, caldrà veure el grau d’autonomia que mostra l’alumne a l’hora de resoldre situacions.

De la mateixa manera, valoraríem la creativitat a partir de les propostes que els alumnes són capaços de generar.

 

Avaluació

L’avaluació d’aquest projecte, ha estat continuada i els propis alumnes s’han pogut anar auto avaluant.

En un inici, vam voler determinar quins eren els coneixements previs que tenien els infants sobre el tema escollit i quines eren les seves hipòtesis. Aquest va ser el punt de partida entorn el qual vam iniciar el projecte.

Durant el transcurs d’aquest projecte, els mestres han anat observant la forma en què els nens i nenes van aprenent i interactuant i els descobriments que van fent al llarg del camí,  per tal de poder fer una avaluació del procés d’aprenentatge. Les eines que vam fer servir per anar avaluant aquest procés d’aprenentatge, van ser:

  • Exposició oral.
  • Realització d’un mural.
  • Control.
  • Elaboració d’un lapbook de manera individual.Creació d’un Power Point per parelles.

 

Vam avaluar dels alumnes, l’esforç, l’adquisició de coneixements i el treball realitzat. Vam tenir en compte la participació de cadascú en les situacions de treball en grup. S’ha de tenir en compte que no vam tenir els mateixos criteris d’ avaluació per tots els infants, ja que cada nen i nena és diferent a l’altre i no parteix d’una mateixa base de coneixements.

L’Auto-avaluació del projecte, ens va permetre conèixer què havien après els alumnes sobre el tema treballat, així com també què havien après a fer durant el projecte.

Els alumnes van poder intervenir de manera activa en l’avaluació de la seva feina –individual- i de la feina dels companys- col·lectiu-. En aquest sentit, vam establir taules de valoració individuals i col·lectives, amb criteris qualitatius i quantitatius.

Repensem l’Edat Mitjana (Avaluació)

Pel que fa a l’avaluació, establiríem tres aspectes fonamentals:

  • Avaluació del procés d’aprenentatge, especificat en l’assoliment d’un seguit d’objectius proposats pels professors implicats. Aquests objectius es classificaran en tres categories : estratègies, conceptes i actitud. Dins de cadascuna d’aquestes categories es definirien un seguit d’ítems valorats en una escala del 0 al 5 cadascun d’ells. Tot això podria quedar recollit en l’anomenada “Carpeta d’aprenentatge”.
  • Avaluació del producte final. Per tal d’avaluar el resultat final del projecte és necessari l’elaboració d’uns criteris d’avaluació, consensuats i redactats per l’equip de professors del Projecte. Els alumnes haurien de conèixer per avançat aquests criteris.
  • Auto-avaluació del projecte. Els alumnes intervenen de manera activa en l’avaluació de la seva feina –individual- i de la feina dels companys- col·lectiu-. En aquest sentit, podem establir taules de valoració individuals i col·lectives, amb criteris qualitatius i quantitatius.
  • Avaluació del disseny i la implementació del projecte per part de l’alumnat i del professorat implicat. ( enquesta)

Aspectes transversals

  • Es faran servir eines d’edició de documents de text, elaboraran presentacions multimèdia i si s’escau processament de dades numèriques. També treballaran el llenguatge audiovisual: imatge fixa, so i vídeo.

S’utilitzarà el moodle o blog per compartir documents i elaboració dels mateixos. Aquesta plataforma digital també s’utilitzarà com a eina de comunicació entre el professorat i el alumnes o entre els propis alumnes. Els alumnes també empraran les eines enumerades en el primer punt de la plataforma digital esmentada.

S’empraran diferents tipus de cercadors per la gestió d’informació de la xarxa, tant generals (Google), com específics (Alexandria).

  • Els aprenentatges transversals es realitzaran combinant tant el treball individual com el col·lectiu en funció de les tasques encomanades.

És molt important que les explicacions en aquests treballs siguin clares i concises i amb un suport ja sigui escrit o visual per tal de poder-ho avaluar i compartir.

La col·laboració entre els membres d’un mateix grup, els valors i les actituds s’avaluarà mitjançant la realització d’un producte final i un registre diari de les tasques de grup que s’han anat fent a nivell individual i col·lectiu.

Com està anant?

AVALUACIÓ

El procés d’avaluació es fa durant tot el projecte de treball.

Inicialment veiem el que els infants saben sobre el tema escollit i quines són les seves hipòtesis. Es tracta de fer una “ avaluació inicial” que servirà per conèixer els coneixements previs dels infants.

Durant el transcurs d’aquest projecte, els mestres ha anat observant la forma en que els nens i nenes van aprenent i interactuant i els descobriments que van fent al llarg del camí,  per tant podrà fer una “avaluació del procés”.

L’avaluació és la comprovació i el coneixement del progrés que han anat fent els alumnes durant el treball per projectes. Avaluem dels alumnes l’esforç que han fet, l’adquisició de coneixements i el treball realitzat. Cal tenir en compte la participació de cada un, amb les situacions de treball en grup. S’ha de tenir en compte que no podem tenir els mateixos criteris d’ avaluació per tots els infants, ja que cada nen i nena és diferent a l’altre i no parteix d’una mateixa base de coneixements.

Durant aquest procés hem anat aprenent nous conceptes, nou vocabulari, nous coneixements: ( corresponent al QUÈ HEM APRÈS?)

  • La xocolata prové del cacau, d’un arbre qu es diu cacauer  que viu a països  on fa molta calor, a Amèrica i a Àfrica.
  • Les llavors de cacau surten d’una panotxa que els conté, justament amb la mantega de cacau.
  • Les llavors del cacau tenen un gust amarg i que la xocolata pura, en pols, és molt amarga.
  • Les xocolates que habitualment mengem tenen llet i sucre i que per això són més dolces. Quanta més llet i més sucre, més blanques i més dolces són.
  • La xocolata blanca, no té cacau, només la mantega de cacau, sucre i llet.
  • Podem trobar xocolates de diferents colors, amb fruites, amb fruits secs…
  • Podem trobar xocolates de moltes formes: esfèriques, cilíndriques…
  • Podem trobar xocolates en diferents estats: líquida (desfeta), sòlida (presa), en pols…
  • La xocolata ens permet fer també obres plàstiques i artístiques molt divertides
  • La xocolata es desfà a la temperatura de la nostra boca

Generalment, durant l’experimentació, als infaants els ha anat agradant  més la xocolata amb llet i sucre, més dolça, llavors van pensar que ens agrada la xocolata perquè és dolça, però… hi ha hagut nens als que també els agradava la xocolata amarga, amb un alt percentatge de cacau, així que ens vam fer altres preguntes: Com és que ens agrada la xocolata amarga?

Així que hem continuat investigant, i hem vist a través de l’ordinador que la xocolata, en sí, té una substància que ens fa ser una mica més feliços, com quan juguem o abracem als pares… Sembla que ja podem respondre a la pregunta inicial!

Un cop finalitzat el projecte portem  a terme una conversa col·lectiva en la que el mestre i els alumnes comentem conjuntament el procés seguit en el projecte, les interrelacions creades en l’aprenentatge i els resultats aconseguits. Es tracta de fer una recapitulació de tot el procés realitzat.

 Finalment vam comprovar si érem capaços de respondre a la pregunta inicial del projecte “Per què ens agrada  tant la xocolata?”

i vam convenir que la xocolata ens agrada tant per diverses raons: 

  • És bona.
  • És dolça.
  • N’hi han d’amargues que tambés ens agraden perquè totes tenen una substància que ens fa ser una mica més feliços, quan la mengen.
  • És divertida de tocar, és fàcil pintar i després ens podem llepar els dits.
  • És molt divertit fer lletres i muntanyes a la xocolata en pols.

En aquest punt podem donar per finalitzat el projecte, donat que som capaços de donar resposta a la pregunta inicial.

Un cop conclosa la tasca, els mateixos alumnes van poder manifestar si els havia agradat el treball realitzat i en un dibuix van poder expressar els aprenentatges adquirits.

Dins de l’avaluació es mira si els objectius marcats  s’han complert. També s’analitza el projecte finalitzat i el procés d’elaboració.

Dins l’avaluació, és important comunicar el coneixement adquirit personalment i també el del grup ja que cadascun dels alumnes viu el projecte de forma diferent. Una bona eina per conèixer i saber el que han aprés, és mitjançant una exposició on es veu amb profunditat, el procés evolutiu de cada alumne. Exposar implica un coneixement personal, on el nen és capaç de transmetre tots els aprenentatges i coneixements que ha anat interioritzant. És així com el docent se n’adona de que el projecte de treball estudiat, ha assolit tots els propòsits plantejats.

ASPECTES A MILLORAR

Durant el desenvolupament del projecte havíem de comptar amb la presència d’un mestre xocolater, que finalment no es va produir.

L’ aportació d’un expert en la matèria és molt interessant. En d’altres projectes ho haurem de tenir en compte per mirar d’aconseguir, pels mitjans que siguin oportuns, aquesta aportació. 

La visita a algun centre, museu, exposició, relacionada amb el tema hagués estat molt interessant però no es va poder realitzar, donat que les sortides anuals ja estaven pactades i ens trobem en una zona residencial on no trobem ni comerços ni indústria  ni equipaments que ens hagin pogut donar resposta a aquesta necessitat. S’ha de tenir en compte, també, per altres projectes.

ASPECTES TRANSVERSALS

L’ús de les noves tecnologies ens ha estat útil com a instrument de cerca d’informació i d’imatges i de processos que són poc viables de ser observats directament.

Les actituds són treballades de manera transversal. El respecte i l’escolta amb atenció quan els companys exposen és primordial. Per col·laborar a aconseguir-ho es planifiquen els espais i els temps amb molta cura. Es tracta d’infants de 3-4 anys i el temps d’atenció és limitat. S’ha de tenir en compte.

L’autonomia i la iniciativa personal les potenciem durant les presentacions oral que han de fer davant els seus companys, on han d’estructura i expressar oralment allò que ha preparat a casa. Cada presentació és un acte molt important que requereix tot un ritual de respecte i d’admiració que recompensa  l’esforç realitzat.

L’autoregulació la potenciem a les converses col·lectives en funció dels coneixements o experiències que ens han trasmès o hem viscut.

Incentivem la creativitat en el sentit que hem d’anar buscant solucions als problemes, nosaltres mateixos, amb els coneixements adquirits hem d’adaptar-nos contínuament a noves realitats.

El projecte s’ha concretat en una programació flexible i oberta a modificacions, que queda registrada en els documents d’escola a disposició del Claustre i que pot servir com a guia en d’altres projectes que es puguin desenvolupar a l’escola.

AVALUACIÓ

 AVALUACIÓ

  • Quinzenalment s’ha fet una autoavalució de grup dels rols que desenvolupa cadascú.
  • Avaluació individual sobre els continguts treballats:
    • 1. Activitat d’avaluació  tipus test i preguntes tancades
    • 2. Activitat d’avaluació a partir de la imatge d’un volcà i donant unes paraules clau, fer una redacció del que saben sobre el tema
  • Autoavaluació final. Cada alumne/a fa una valoració tant del funcionament del grup com de cadascun dels seus membres.

Avaluació Multidireccional

L’avaluació (del professorat, autoavaluació i coavaluació) la dividim en tres parts:

La feina que aniran realitzant de manera autònoma per tal de dissenyar i realitzar els productes finals s’avaluarà periòdicament a través de rúbriques d’avaluació moodle.
La sessió Posa’t al meu lloc serà avaluada pels alumnes participants.
L’exposició de la campanya Sensibilitza’t serà avaluada tant pel professorat com per l’alumnat oient.

Escola Castell de Dosrius

L’avaluació del projecte s’ha fet des de diverses vessants:

Avaluació de l’alumnat: durant algunes de les fases del projecte s’ha avaluat a l’alumnat i aquest s’ha co-avaluat i autoavaluat. (Av. formadora)

Les altres activitats han partit dels interessos de l’alumnat però eren de disseny tancat. (Av. formativa)

Els instruments emprats han estat bases d’orientació simples, graelles d’observació i qüestionaris d’autoavaluació.

Aquests instruments han permès readaptar les activitats al moment d’aprenentatge dels alumnes.

Qualificació de l’alumnat: al ser un projecte interdisciplinari on hi intervenien molts mestres, s’han creat unes gralles on es qualificaven les competències generals que es treballaven a cada activitat.

D’aquestes s’ha extret la qualificació global de cada competència i del projecte interdisciplinari. Aquestes qualificacions s’han consensuat, finalment, mitjançant junta d’avaluació.

Avaluació del projecte: Emprant el document “Treball per projectes. Aprenentatge autèntic”, s’ha revistat, per cicles i, posteriorment, per equip de coordinació, els quart i cinquè pas del document.

Les conclusions marcaran el disseny dels projectes interdisciplinaris del curs 2017-18.

Valoració del projecte: S’ha valorat, per cicles, equip de coordinació, equip directiu i alumnat el desenvolupament del projecte com a activitat general del centre a nivell organitzatiu i pedagògic.

Les conclusions quedaran recollides a la memòria del curs 2016-17.

Autoreflexió de l’equip docent: l’equip docent ha analitzat individualment les activitats proposades i el procés d’avaluació d’aquestes mitjançant els documents de la XCB: “És competencial aquesta proposta didàctica”, “És competencial aquesta prova?” i “Els fulls d’autoavaluació i co-avaluació”.

Tots, com a mínim, han redissenyat una activitat o avaluació per fer-la més competencial.

Després de tancar l’avaluació s’han detectat moltes mancances i possibilitats de millora.

Amb tota aquesta informació es podran prendre decisions de diferent tipus:

-Estratègiques de centre. (Recollides a la PGA)

-Organitzatives. (Planificació horària, distribució de grups, espais…)

-Pedagògiques. (Planificació, implementació i avaluació del projecte)

-Docents. (Metodologia, instruments i activitats)