AVALUACIÓ

El procés d’avaluació es fa durant tot el projecte de treball.

Inicialment veiem el que els infants saben sobre el tema escollit i quines són les seves hipòtesis. Es tracta de fer una “ avaluació inicial” que servirà per conèixer els coneixements previs dels infants.

Durant el transcurs d’aquest projecte, els mestres ha anat observant la forma en que els nens i nenes van aprenent i interactuant i els descobriments que van fent al llarg del camí,  per tant podrà fer una “avaluació del procés”.

L’avaluació és la comprovació i el coneixement del progrés que han anat fent els alumnes durant el treball per projectes. Avaluem dels alumnes l’esforç que han fet, l’adquisició de coneixements i el treball realitzat. Cal tenir en compte la participació de cada un, amb les situacions de treball en grup. S’ha de tenir en compte que no podem tenir els mateixos criteris d’ avaluació per tots els infants, ja que cada nen i nena és diferent a l’altre i no parteix d’una mateixa base de coneixements.

Durant aquest procés hem anat aprenent nous conceptes, nou vocabulari, nous coneixements: ( corresponent al QUÈ HEM APRÈS?)

• La xocolata prové del cacau, d’un arbre qu es diu cacauer  que viu a països  on fa molta calor, a Amèrica i a Àfrica.
• Les llavors de cacau surten d’una panotxa que els conté, justament amb la mantega de cacau.
• Les llavors del cacau tenen un gust amarg i que la xocolata pura, en pols, és molt amarga.
• Les xocolates que habitualment mengem tenen llet i sucre i que per això són més dolces. Quanta més llet i més sucre, més blanques i més dolces són.
• La xocolata blanca, no té cacau, només la mantega de cacau, sucre i llet.
• Podem trobar xocolates de diferents colors, amb fruites, amb fruits secs…
• Podem trobar xocolates de moltes formes: esfèriques, cilíndriques…
• Podem trobar xocolates en diferents estats: líquida (desfeta), sòlida (presa), en pols…
• La xocolata ens permet fer també obres plàstiques i artístiques molt divertides
• La xocolata es desfà a la temperatura de la nostra boca

Generalment, durant l’experimentació, als infaants els ha anat agradant  més la xocolata amb llet i sucre, més dolça, llavors van pensar que ens agrada la xocolata perquè és dolça, però… hi ha hagut nens als que també els agradava la xocolata amarga, amb un alt percentatge de cacau, així que ens vam fer altres preguntes: Com és que ens agrada la xocolata amarga?

Així que hem continuat investigant, i hem vist a través de l’ordinador que la xocolata, en sí, té una substància que ens fa ser una mica més feliços, com quan juguem o abracem als pares… Sembla que ja podem respondre a la pregunta inicial!

Un cop finalitzat el projecte portem  a terme una conversa col·lectiva en la que el mestre i els alumnes comentem conjuntament el procés seguit en el projecte, les interrelacions creades en l’aprenentatge i els resultats aconseguits. Es tracta de fer una recapitulació de tot el procés realitzat.

 Finalment vam comprovar si érem capaços de respondre a la pregunta inicial del projecte “Per què ens agrada  tant la xocolata?”

i vam convenir que la xocolata ens agrada tant per diverses raons: 

• És bona.
• És dolça.
• N’hi han d’amargues que tambés ens agraden perquè totes tenen una substància que ens fa ser una mica més feliços, quan la mengen.
• És divertida de tocar, és fàcil pintar i després ens podem llepar els dits.
• És molt divertit fer lletres i muntanyes a la xocolata en pols.

En aquest punt podem donar per finalitzat el projecte, donat que som capaços de donar resposta a la pregunta inicial.

Un cop conclosa la tasca, els mateixos alumnes van poder manifestar si els havia agradat el treball realitzat i en un dibuix van poder expressar els aprenentatges adquirits.

Dins de l’avaluació es mira si els objectius marcats  s’han complert. També s’analitza el projecte finalitzat i el procés d’elaboració.

Dins l’avaluació, és important comunicar el coneixement adquirit personalment i també el del grup ja que cadascun dels alumnes viu el projecte de forma diferent. Una bona eina per conèixer i saber el que han aprés, és mitjançant una exposició on es veu amb profunditat, el procés evolutiu de cada alumne. Exposar implica un coneixement personal, on el nen és capaç de transmetre tots els aprenentatges i coneixements que ha anat interioritzant. És així com el docent se n’adona de que el projecte de treball estudiat, ha assolit tots els propòsits plantejats.

ASPECTES A MILLORAR

Durant el desenvolupament del projecte havíem de comptar amb la presència d’un mestre xocolater, que finalment no es va produir.

L’ aportació d’un expert en la matèria és molt interessant. En d’altres projectes ho haurem de tenir en compte per mirar d’aconseguir, pels mitjans que siguin oportuns, aquesta aportació. 

La visita a algun centre, museu, exposició, relacionada amb el tema hagués estat molt interessant però no es va poder realitzar, donat que les sortides anuals ja estaven pactades i ens trobem en una zona residencial on no trobem ni comerços ni indústria  ni equipaments que ens hagin pogut donar resposta a aquesta necessitat. S’ha de tenir en compte, també, per altres projectes.

ASPECTES TRANSVERSALS

L’ús de les noves tecnologies ens ha estat útil com a instrument de cerca d’informació i d’imatges i de processos que són poc viables de ser observats directament.

Les actituds són treballades de manera transversal. El respecte i l’escolta amb atenció quan els companys exposen és primordial. Per col·laborar a aconseguir-ho es planifiquen els espais i els temps amb molta cura. Es tracta d’infants de 3-4 anys i el temps d’atenció és limitat. S’ha de tenir en compte.

L’autonomia i la iniciativa personal les potenciem durant les presentacions oral que han de fer davant els seus companys, on han d’estructura i expressar oralment allò que ha preparat a casa. Cada presentació és un acte molt important que requereix tot un ritual de respecte i d’admiració que recompensa  l’esforç realitzat.

L’autoregulació la potenciem a les converses col·lectives en funció dels coneixements o experiències que ens han trasmès o hem viscut.

Incentivem la creativitat en el sentit que hem d’anar buscant solucions als problemes, nosaltres mateixos, amb els coneixements adquirits hem d’adaptar-nos contínuament a noves realitats.

El projecte s’ha concretat en una programació flexible i oberta a modificacions, que queda registrada en els documents d’escola a disposició del Claustre i que pot servir com a guia en d’altres projectes que es puguin desenvolupar a l’escola.