Arxiu de la categoria: Centres docents

ESPOT PUBLICITARI

Publicat el per
Respon

METODOLOGIA

Per fer el projecte es creen grups heterogenis d’alumnes de 4t d’ESO. Els components des diversos equips treballen amb ordinador, de forma simultània, cercant informació, creant un espot publicitari i deixant constància del seu treball en un bloc comú a tots els grups implicats en el projecte.

El professorat recorda els objectius del projecte, explica el producte final que cal obtenir en acabar el projecte, les pautes principals de treball, i dóna a conèixer els criteris d’avaluació.

Al llarg del procés es vetlla per tal que els alumnes s’impliquin en el projecte, i desenvolupin al màxim la creativitat i l’autonomia.

En finalitzar el projecte es valora l’espot publicitari, el bloc, i l’exposició oral del projecte amb determinades rúbriques d’avaluació. Els alumnes també valoren i opinen sobre el treball realitzat.

AVALUACIÓ

Publicat el per
Respon

Al llarg del projectes es recullen diferents evidències d’avaluació per tal d’anar situant als alumnes en una graella en funció del grau d’assoliment de cada criteri d’avaluació prèviament fixat en el moment de la programació del projecte.

Els instruments d’avaluació utilitzats són:

–rúbrica treball en equip (tant pel què fa al llarg del procés de construcció de la maqueta com al llarg de l’organització i la realització de l’exposició)

–autoavaluació de les sessions per part dels alumnes (equip)

–qüestionari d’autoavaluació del procés seguit en l’elaboració de les maquetes (individual)

–rúbrica avaluació maquetes (on es valora la fitxa de planificació, el procés seguit, i el resultat final)

–rúbrica exposició oral

–Kahout

–avaluació de les carteles (tant pel què fa al contingut com a l’expressió escrita)

No en interessa tant avaluar el producte final com el procés d’aprenentatge que han fet per arribar-hi. Pensem que el producte final és l’excusa per treballar i avaluar competències de l’àmbit cientifico-tècnic, social, lingüístic, d’autonomia personal i social i digital al llarg del projecte.

Els alumnes s’impliquen en el procés d’avaluació de la competència d’autonomia personal i social ja que fan autoavaluació diària de la planificació, la gestió del temps, la resolució de conflictes i el compromís de tots els membre de l’equip.

També participen en l’elaboració de la bateria de preguntes del Kahout.

Els alumnes treballen en equip però es dissenyen activitats que permetin recollir valoracions individuals com: el qüestionari d’autavaluació, els resultats del kahout, part de la rúbrica de l’exposició oral així com l’observació sistemàtica i valoració diària del professor.

El fet d’acabar el projecte amb una exposició ens permet comprovar si els alumnes han fet un aprenentatge significatiu ja que han de fer de guies de l’exposició i explicar, davant d’alumnes de primària i pares el què han après.

Els alumnes un cop acabat el projecte fan un recull i valoració final del què s’ha treballat en una carpeta d’aprenentatge de projectes que van elaborant al llarg del curs (alguns ho han fet en format document i d’altres han utilitzar el “sides”)

 

LA VEU DELS ALUMNES SEGIMON COMAS

Publicat el per
Respon

Amb el treball per projectes el nivell de motivació, implicació i interès per part dels alumnes augmenta perquè el treball que han de realitzar parteix dels seus interessos i curiositats. Adonar-se que poden treballar de manera autònoma els resulta gratificant.

Compartir, posar en comú, consensuar els aprenentatges els fa estar actius.

La seva participació en l’elaboració de les rúbriques d’avaluació els ha fet sentir que la seva opinió compta i se senten valorats.

 

PRODUCTE FINAL SEGIMON COMAS

Publicat el per
Respon

A P3 l’alumnat ha experimentat amb l’aigua:

PROJECTE DE L’AIGUA A P3

A P4 i P5 han elaborat un dossier informatiu:

PROJECTE DEL RIU A P4 I P5

A CICLE INICIAL HAN FET DE CIENTÍFICS.

PROJECTE DEL RIU A CICLE INICIAL

A CICLE MITJÀ HEM CONEGUT A FONS EL TRAM DEL RIU TER AL SEU PAS PER SANT QUIRZE DE BESORA

PROJECTE DEL RIU A CICLE MITJÀ

A CICLE SUPERIOR COL·LABOREM AMB ENTITATS I ELABOREM UN INFORME DEL TRAM DE LES PLANES DEL SOLÀ DEL RIU TER

PROJECTE DEL RIU A CICLE SUPERIOR

AVALUACIÓ SEGIMON COMAS

Publicat el per
Respon

Valorem el progrés que s’ha fet en l’avaluació perquè els alumnes hi han intervingut de manera directa en alguns cicles participant en l’elaboració de les rúbriques i valorant els aspectes principals del treball que ells han fet.

Les rúbriques elaborades i consensuades amb els alumnes:

 

AVALUACIÓ A EDUCACIÓ INFANTIL

AVALUACIÓ A CICLE INICIAL

AVALUACIÓ CICLE MITJÀ

AVALUACIÓ A CICLE MITJÀ

AVALUACIÓ CICLE SUPERIOR

IMPLEMENTACIÓ SEGIMON COMAS

Publicat el per
Respon

 

A EDUCACIÓ INFANTIL hem partit de l’observació directa del riu i a partir d’activar els coneixements previs dels alumnes sobre aquelles coses que ja saben ens hem plantejat allò que volem saber.

Preguntes que han sortit:

  • ON COMENÇA EL NOSTRE RIU TER?
  • PER QUINS POBLES PASSA?
  • QUI POSA L’AIGUA AL RIU?
  • QUINS ANIMALS HI VIUEN?
  • COM ES POT TRAVESSAR EL RIU?
  • COM ES NETEJA L’AIGUA DEL RIU?
  • PER QUÈ L’AIGUA FA DIFERENTS SOROLLS?

A partir d’aquests interessos dels alumnes el treball ha anat prenent forma per descobrir les respostes.

El plantejament de l’activitat es fa fora de l’aula, anant al riu i amb activitats més lliures i de descoberta pròpia i amb d’altres activitats més dirigides per tal d’anar concretant els resultats obtinguts d’allò que investiguem.

Hem organitzat uns tallers amb 4 grups d’alumnes i hem anat realitzant les  activitats en grups reduïts  de manera vivencial, directa i manipulativa.

A CICLE INICIAL hem partit de la pregunta següent:

“ Com afecta el riu al poble de Sant Quirze?”

Hem fet observació directa del nostre tram del   riu i també hem fet diferents activitats relacionades amb el riu.

En equips de treball hem observat i pres dades per donar resposta a diferents preguntes:

-Quins arbres hi ha a les ribes del riu?

-Quins insectes i animals veiem a la zona del riu?

-De quin color és l’aigua?

-Si tanquem els ulls, què sentim?

Ens hem adonat que els mapes ens ajuden a situar el nostre tram de riu. Hi ha mapes sobre paper i n’hi ha de digitals.

Amb la utilització del GOOGLE MAPS I STREET VIEW visualitzem el nostre tram de treball.

A CICLE MITJÀ activem els coneixements previs a partir del coneixement de la xarxa hidrogràfica al territori del Bisaura. Per facilitar el treball es projecta un audiovisual i es fa posada en comú de conceptes clau sobre el riu i sobre la història del riu TER.

Els objectius són:

  • Aprofundir en el coneixement del riu Ter a partir d’un treball de camp en un tram d’aquest riu.
  • Fer una investigació que ens permeti respondre la pregunta inicial del projecte:

“Com és el riu Ter al Bisaura i a Osona?”

Els alumnes de CM” també treballen la xarxa hidrogràfica de la comarca d’Osona.

CM1: coneixement del riu Ter al Bisaura

CM2: coneixement del riu Ter al Osona

 

  • En cada bloc de treball del projecte els alumnes han de completar una tasca i en la posada en comú a l’aula s’extreuran les conclusions per publicar en un Google Sites de cicle.
  • Es  parteix d’activitats guiades i concretes per evolucionar cap a un treball més ampli on cadascú pot assolir diferents nivells d’execució.
  • El projecte s’ha desenvolupat per grup classe d’acord amb els blocs de treball següents: Presentació del projecte, Llegim, Noticiario, Ens situem, Observem, The river, Som artistes, Treball autònom.
  • En cada bloc de treball es presenta la tasca a realitzar, la metodologia i l’objectiu. Es pacta amb els alumnes l’avaluació de l’activitat (rúbrica).
  • En cada bloc de treball hi ha unes activitats bàsiques que ha de realitzar tot l’alumnat, activitats obertes per potenciar la creativitat i la investigació que es poden realitzar en diferents nivells d’execució.
  • L’avaluació és continuada i formativa a partir de les pautes consensuades de cada bloc de treball
  • Autoavaluació i coavaluació (rúbrica)

A CICLE SUPERIOR hem partit de la pregunta següent:

“LO RIU ÉS VIDA?”

A partir d’una analítica d’aigua a un tram del riu Ter hem buscat evidències de la vida al riu i hem elaborat un informe que hem enviat al Projecte Rius.

A partir d’aquesta sortida hem avançant en el treball descrivint el recorregut, reconeixent plantes i animals al llarg del camí, detectant diferències entre el bosc de ribera i el de muntanya mitjana.

Les colònies d’aquest curs s’han realitzat al Delta de l’Ebre per tant hem pogut establir semblances i diferències entre els dos entorns.

Per ampliar el treball s’han volgut conèixer i tenir referències d’altres rius del món.

També ens hem volgut endinsar en la història d’un nen que recorre el Riu Ter a la recerca d’un tresor.

“El tresor del riu Ter” de Xavier Margenat

IMPLEMENTACIÓ

Publicat el per
Respon

En la fase d’implementació del projecte els alumnes van treballant en equip, guiats i supervisats pel professorat per portar a terme primer la maqueta i després l’exposició.

En la fase de creació de la maqueta els alumnes dissenyen, planifiquen i creen el seu habitatge. En la fase de creació de l’exposició primer consensuem (pluja d’idees i presa d’acords) com volem la nostra exposició i després treballem en equips per aconseguir-ho.

A mesura que van avançant hi ha una avaluació diària del treball en equip a través d’una rúbrica que avalua la planificació, la gestió del temps, la resolució de conflictes i el compromís dels membres de l’equip. A més, els alumnes avaluen la sessió pel què fa a aquests ítems i fan una coavaluació dels membres del grup. Aquesta valoració suma en la valoració final en l’apartat de competència d’autonomia personal i social.

D’altra banda han de dissenyar unes carteles per a l’exposició on han de sintetitzar la informació més important (prèviament consensuada) referent al període històric del seu habitatge en llengua catalana i anglesa. Això ho fan seguint una fitxa de treball dissenyada per tal de que els alumnes elaborin amb autonomia però de manera unificada les carteles de la seva maqueta per posar a l’exposició.

També han de fer una exposició oral davant dels seus companys amb una presentació digital que deixaran penjada al classroom per tal de que els companys puguin revisar i repassar per jugar a un kahout. El professorat avalua l’exposició oral dels alumnes amb una rúbrica. També recull les puntuacions obtingudes al Kahout.

Els mateixos alumnes elaboren també, amb la supervisió del professorat les preguntes del kahout del seu període històric.

I per últim tots els alumnes autoavaluen tot jugant al kahout el seu grau de coneixement en relació a cada període històric, les característiques dels habitatges, els materials, etc…

Una segona fase de la implementació del projecte es la creació de l’exposició. Per fer-ho demanem la col·laboració d’una persona experta en museística que dona idees als alumnes en una xerrada general. A partir d’aquí, primer en petits grups i després en assemblea decidim com serà la nostre exposició, què necessitem per fer-la i com ens organitzem per aconseguir-ho. Un cop decidit això tots els equips es posen a treballar per enllestir l’exposició i per fer una inauguració on es convidarà als pares.

 

 

 

AVALUACIÓ Escola Lluçanès

Publicat el per
Respon

La primera avaluació va ser la inicial. Amb la pregunta que dona el nom al nostre projecte “Es pot aprendre a l’espai pati?” vam conèixer les nocions que els alumnes tenien del significat del mot aprendre i  la concepció que tenien de l’espai pati. Va ser un bon punt de partida per a totes les reflexions posteriors que feien els alumnes.

Durant el projecte s’ha anat observant el treball dels equips i sobretot s’ha escoltat molt el debat de tot el grup.

Les opinions i reflexions de cada grup i dels alumnes que participaven als debats organitzats com un fòrum han servit a les mestres com a guia per modificar si calia l’eix del projecte. En aquests debats hi havia una part important de coavaluació per part dels altres grups que feien crítiques (positives o negatives) sobre les idees pensades per l’equip que exposava. També d’aquests debats sorgia de forma espontània les propostes de millora.

Finalment s’ha fet una autoavaluació de cada alumne amb una rúbrica.  

En finalitzar aquest part del projecte valorem com a punt forts:

  • La dinàmica de debat i reflexió que s’ha creat i el grau d’autonomia dels grups.
  • Els alumnes han estat receptius i han estat pacients malgrat l’excessiva durada de les exposicions dels grups i els debats posterior generats.
  • El canvi de visió progressiu dels alumnes del seu espai pati com a espai de treball i no només de joc. Malgrat que s’hi fan moltes activitats a l’espai exterior no n’eren conscients. Han estat capaços d’imaginar i transformar un espai pensant en el què hi volien fer.

 

 

Com a punts febles del projecte hem trobat:

  • No s’han tingut les sessions previstes per a treballar el projecte a causa de tenir activitats programades al municipi i d’altres projectes d’escola.
  • Ha estat difícil trobar horari per encabir les sessions ja que hi intervenien tres grups-classe i era difícil coincidir.
  • No s’ha pogut realitzar cap tasca en grup cooperatiu, tot i que en altres àrees s’hi treballa.
  • Valorem que amb menys alumnes hagués estat més fàcil dur a terme el projecte. Ha costat portar la dinàmica amb tants equips.

 

 

LA VEU DELS ALUMNES Escola Lluçanès

Publicat el per
Respon

La veu dels alumnes ha estat l’eix del nostre projecte.

Els alumnes han debatut i consensuat constantment les propostes i les han defensades.

El treball de projecte s’ha estès de les sessions de treball a altres estones de la jornada escolar quan els alumnes  tot passant per l’espai del pati l’han observat i els ha vingut noves idees per proposar.

Els ha emocionat el repte de portar a la pràctica les seves propostes, fent-les realitat el curs vinent i tenir ll’encàrrec de comunicar als altres companys les decisions presses. Ells mateixos han vist la necessitat d’ampliar el seu projecte a altres espais exteriors de l’escola. També se n’han adonat que sols no podien fer-ho i que haurien de demanar ajut a altres cursos, pares, a l’ajuntament….

L’equip de mestres ha conegut les propostes i ha respectat la idea, no sempre fàcil ja que es tenien idees pensades  per adequar l’espai , que els alumnes són els que decidirien i iniciarien la transformació.