La roba Disney i els tòxics

Autor: Albert Carbonell i Bernat Gili (alumnes de 1r BATX. CMC)

L’ús de productes químics en la roba de Disney

L’any 2004, Greenpeace va publicar un estudi sobre l’ús de productes químics en la roba de la marca Disney, destinada principalment a nens i nenes.

Greenpeace va obtenir diverses peces de roba de 19 països d’arreu del món i les va enviar a un laboratori independent perquè investigués les substàncies químiques que poguessin contenir. La investigació del laboratori va concloure que la majoria dels estampats de la roba contenien substàncies perilloses, però que algunes no en tenien.

El resultat de l’estudi va portar a Greenpeace a enviar una carta a Disney demanant que es responsabilitzés d’eliminar o bé substituir els productes químics perillosos de la seva roba. Com a resposta, Disney va assegurar a Greenpeace que els seus productes complien la llei, i que, per tant, no veien que calgués fer-hi cap modificació.

Les substàncies que Greenpeace va fer analitzar als laboratoris (Eurofins) són:

  • Ftalats: Són substàncies utilitzades per a donar flexibilitzat al PVC. La Unió Europea va classificar dos tipus de ftalats (anomenats DEHP i DBP) com a “tòxics per a la reproducció”. En les peces de roba analitzades en l’experiment de Greenpeace, les concentracions de ftalats variaven segons la peça. En algunes peces la concentració de ftalats era més baixa del 0,1 %, i en d’altres la concentració d’aquests arribava al 20 %. Això va convèncer a Greenpeace de que la presència d’aquestes substàncies era totalment innecessària. L’any 2002 la companya H&M va substituir els estampats de PVC en totes les seves peces, demostrant així l’existència d’alternatives als ftalats.
  • Alquilfenols etoxilats: Les substàncies d’aquest tipus (alquilfenols), entre d’altres, són conegudes per la seva capacitat d’alterar el funcionament hormonal del cos. Es va trobar en totes les peces analitzades. El fet que algunes marques hagin retirat aquesta substància de tots els seus productes demostra que no és imprescindible per a elaborar aquest tipus de productes.
  • Compostos organoestànnics: És utilitzat com a estabilitzador del PVC (n’evita la descomposició i degradació davant d’agents externs). L’any 1995 es van utilitzar 15.000 tonelades de productes d’aquest tipus només a Europa. L’any 1998 es va demostrar que tenien efectes negatius en el sistema immunològic i que afectaven al desenvolupament dels mamífers. Tal i com passa en altres substàncies amb efectes nocius en el nostre cos, s’ha comprovat que són substituibles i no són del tot necessaris en la manufactura de roba. Només en una de les peces de roba anlitzades es va detectar una quantitat important d’aquest tipus de substàncies.
  • Plom: S’utilitza en pintures i com a estabilitzant de PVC. L’any 2002 es van utilitzar 120.000 tonelades de plom com a estabilitzant. El plom pot afectar al sistema nerviós dels infants reduint-ne la capacitat intel·lectual permanentment. Aquesta substància s’ha trobat en tots els teixits analitzats. A Suècia s’han eliminat els estabilitzant de plom per complet. A Dinamarca està prohibida la importació, comercialització i ús del plom i dels productes que en contenen.
  • Cadmi: És usat en pigments i en estabilitzants. Actualment és utilitzat en moltes peces de roba. L’Agència Internacional d’Investigació del Càncer (1994)  i el Departament Nortamericà de Salut i Serveis Socials (2000) han classificat el cadmi i els seus compostos com a cancerigens humans. Com que els estampats de PVC són substituibles i en algunes mostres no s’ha trobat cadmi. Per tant, és evident que el se ús és evitable.
  • Formaldehid: És un tòxic utilitzat en la roba per a evitar que s’encongeixi i per a fixar-hi pigments i colorants. L’any 1995 l’Agència Internacional d’Investigació del Càncer va declarar el formaldehid com a possible cancerigen humà. Tot i que només s’ha trobat en la meitat de les peces de roba analitzades, s’ha demostrat que aquesta substància es pot eliminar de la roba per mitjà de rentats. Per tant, és possible que s’hagin utilitzat per a fabricar més de la meitat de les peces, però que s’hagi eliminat, evitant així l’exposició del consumidor (però no dels treballadors de la fàbrica on s’han produït).

Una de les mostres analitzades era un impermeable de de Winnie the Pooh fabricat de PVC. En tot l’impermeable es va detectar una concentració de ftalats de 320.000 mg/Kg, que equival a un 32% de l’impermeable!

Segons altres estudis més recents, Greenpeace ha descobert que altres marques com Calvin Klein, Adidas, Nike i Converse (entre moltes altres) han introduït en la seva roba productes tòxics.  Els mes tòxics son els nonifenols (NPE), comuntment utilitzats com a detergents, que causen trastorns hormonals persistents, alterant el desenvolupament sexual i afectant el sistema reproductiu.

La nostra pell és el òrgan més gran, i el que li posem és absorbit pel nostre organisme. D’aquesta manera exposem la nostra pell a aquests productes tòxics a través de la roba, fet que pot generar malalties.

Per culpa dels productes d’aquestes marques, centrades només en vendre el seu producte sense pensar en la salut del comprador, estem contaminant els nostres cossos d’una forma mai vista.

Segons un estudi de Greenpeace, dos de les principals fàbriques tèxtils de China fan servir metalls pesats i productes químics perillosos que provoquen trastorns hormonals. Sabent això, la majoria de marques les quals la seva roba esta contaminada am aquestes toxines, han negat l’ús dels serveis de cada una de les dues fàbriques, dient que només fan servir els seus serveis per tallar i confeccionar la roba.

Conclusions

Tenint en compte les característiques de les substàncies esmentades en aquest article, i la clara possibilitat de substitur-les, és completament raonable demanar a les fàbriques productores d’aquests productes que deixin d’utilitzar-les. Greenpeace ho va intentar sense èxit, però com es sol dir la unitat fa la força. Si vols saber que pots fer per a lluitar contra l’ús d’aquestes substàncies només cal que entris a la web del projecte Detox de Greenpeace i fer click al botó “Take Action”. Tot i que la investigació en aquest tema és força lenta, és segur que moltes de les malalties més comunes en els humans són provocades per tòxics que rebem de la roba, del menjar, i d’una infinitat de procedències diverses. Si vols més informació visita l’apartat de la web de Greenpeace que parla sobre la contaminació tòxica.

Fonts: www.real-agenda.com
www.greenpeace.org

Autors: Albert Carbonell i Bernat Gili

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *