Autora: Laura Isbert Pradas (alumna de 1r de BATX)
Els rius del Congo ja són vermells
El passat 14-17 de febrer es va celebrar a Barcelona el “Mobile World Congress” i el tema estrella que va destacar per la seva absència va ser el coltan.
La guerra pel control del territori i l’accés a les mines d’aquest a la República Democràtica del Congo entre diverses milícies ha ocasionat ja més de 5 milions de morts a més de desplaçats, refugiats, mà d’obra esclavitzada i violacions massives.
Estàs segur que no vols saber què és el coltan? Com s’utilitza?
Científicament:
El coltan no és cap mineral establert, és una aliatge de dos metalls.
El terme “coltan” és un terme que no s’utilitza en llenguatge científic i que deriva de la contracció de dos minerals: la columbita: òxid de niobi amb ferro i manganès (Fe, Mn), Nb2O6 i la tantalita, òxid de tàntal amb ferro i manganès (Fe, Mn), Ta2O6.
Aquests òxids constitueixen una solució sòlida entre ambdós minerals i són escassos a la naturalesa.
El coltan és fonamental per a la fabricació i desenvolupament de noves tecnologies.
Això és degut a les seves propietats: superconductivitat, caràcter ultrarrefractant (minerals capaços de suportar temperatures molt elevades), té la propietat d’emmagatzemar càrrega elèctrica temporal i alliberar-la quan es necessita, alta resistència a la corrosió i a l’alteració en general.
Per això el trobem als microprocessadors, a les bateries, als microcircuits i als condensadors de telèfons mòbils, videoconsoles, míssils balístics, als airbags, i en armes “intel·ligents”, també en medicina (implants), indústria aeroespacial, levitació magnètica, etcètera.
D’on s’extreu el coltan?
El problema del coltan és que és un material molt difícil de trobar degut a que es troba en poques quantitats al planeta. Aquest mineral es troba distribuït a Sierra Leona amb el 5% de les reserves, Brasil amb un 10% i la República Democràtica del Congo amb quasi el 80% de les reserves mundials quedant el 5% restant distribuït per la resta del món.
Aquests països tenen consciència de la importància del preuat mineral al món occidental. El congom, per exemple, ha utilitzat les massives i beneficioses exportacions de coltan per finançar a diversos bàndols de la Segona Guerra del Congo. En l’actualitat Ruanda i Uganda exporten coltan que ha estat robat del Congo a occident creant conflictes entre els països. La qual cosa beneficia a l’hora als països d’occident, perquè són els qui els subministren les armes. Fi al que destinen els beneficis de la explotació dels seus recursos.
Com a conseqüència de la febre consumista dels últims anys les demandes del mineral han augmentat provocant que al Congo es produeixin guerres internes i moltes morts. Els països occidentals són els destinataris d’aquest material que ocasiona guerres, a més de ser els països que s’aprofiten del baix cost de la mà d’obra del Congo, fins a tal punt que “s’accepta” o més que res es fan (ens fem) els sords al fet que siguin nens els qui es dediquin a treballar la mines de coltan. Els nens són més petits i poden accedir millor al mineral, però molts moren al inhalar la pols que produeix l’extracció del material i per les condicions de treball.
Que suposa la comercialització del coltan?
A nivell social
L’explotació del coltan a Àfrica ha estat i està lligada a conflictes bèl·lics per aconseguir el control d’aquest. Això ha portat a condicions d’explotació en règim de semi-esclavitut, desastres mediambientals, i problemes de salut i violacions dels drets humans.
Segons les Nacions Unides, el tràfic il·legal de coltan des de 1997 ha matat ha més de 5 milions de persones.
Mentre que a Sierra Leona i Angola, el contraban de diamants és l’origen de la guerra en aquesta cas ho és el de coltan i aquest tràfic manté en perill de mort a un altre milió si no canvien la situació actual.
La violència sexual és un altre gran crim que va associat al comerç de coltan. Com sempre, la població infantil i jove és la que més pateix les explotacions. Milers de joves queden exposats a totes les formes de violació, des de violacions en massa a la prostitució. La vergonya, les malalties de transmissió sexual i les repercussions psicològiques i en l’autoestima que pateixen ja des de petits fa que en molts casos només siguin capaços de sobreviure adoptant els hàbits adquirits de violència i falta de respecte que ells han patit.
I a aquesta situació se li suma el fet que el sistema que organitza el país no funciona i tampoc les escoles d’aquest sistema públic. Menys de la meitat dels professors cobren el seu salari i els centre es veuen obligats a cobrar als alumnes per pagar la resta i per mantenir les instal·lacions. Moltes famílies no poden pagar aquestes contribucions, per petites que siguin, i porten els seus fills a treballar.
Tot junt fa que Congo s’encamini cap a una altra generació perduda, la sèptima o octava consecutiva des de l’arribada del poder colonial. Els números d’Unicef parlen d’un sistema sanitari públic gairebé inexistent, de quasi la meitat dels nens sense escolaritzar, d’un 31% de menors de cinc anys amb malnutrició i d’una mortalitat infantil abans del primer any que arriba a un de cada dotze menors bebès. I aquestes xifres no milloren des de fa dos dècades. Mentrestant, els nens segueixen treballant a les mines.
A nivell econòmic
Rwanda, Uganda, Burundi i les seves milícies són els principals explotadors de coltan al Congo. En un període de 18 mesos Rwanda va prendre $ 250 milions com a resultat de l’explotació del coltan al Congo. Tot i Rwanda i Uganda tenen poc o gens de coltan, durant el període de la guerra al Congo, les exportacions va augmentar de manera exponencial. Per exemple, el coltan de Rwanda, les exportacions van passar de menys de 50 tones el 1995 a gairebé 250 tones el 1998.
Encara que els països esmentats anteriorment exploten directament el coltan, estrangers corporacions multinacionals han estat profundament involucrades en l’explotació del coltan al Congo. El coltan provinent dels rebels i les forces estrangeres es venen a les empreses estrangeres. Tot i que les Nacions Unides en els seus informes sobre el Congo no culpen directament a les corporacions multinacionals per al conflicte al Congo, les Nacions Unides diu que aquestes empreses serveixen com “el motor del conflicte a la República Democràtica del Congo.”
Aquestes són les principal multinacionals que exporten coltan:
Cabot Corporation, Boston, MA
OM Group, de Cleveland, Ohio
AVX, Myrtle Beach, SC
Eagle Wings Resources International, Ohio
Trinitech Internacional, Ohio
Kemet Electronics Corporation, Greenville, SC
Vishay Sprague. Malvern, PA
Les empreses d’altres països han estat una part de la cadena d’explotació de coltan. Aquestes empreses inclouen, però no es limiten, a HC Alemanya Starc i Epcos, Nigncxia de la Xina, i George Forrest Internacional de Bèlgica.
Una vegada que el coltan es processa, es converteix en condensador i es ven a empreses com Nokia, Motorola, Compaq, Alcatel, Dell, Hewlett-Packard, IBM, Lucent, Ericsson i Sony per al seu ús en una àmplia varietat de productes d’ús diari que van des telèfons mòbils per als xips d’ordinador a consoles de jocs.
A nivell ecològic
La pobresa i la necessitat de sobreviure a portat a milers de miners i esclaus a l’interior dels parcs nacionals de Kahuzi-Biega (a Kivu-Sur) i Okapi, a l’est del Congo. Ambdós parcs són reserves protegides por la Unesco. Les excavacions indiscriminades han ocasionat danys irreparables a l’ecosistema. Amb només un any de diferència, la població d’elefants en aquests parcs ha passat de 3.600 a tan sols un parell de famílies.
Els soldats maten els animals per a comerciar amb el marfil (l’envien a Uganda i Ruanda) i vendre la seva carn als mercats locals o per alimentar als treballadors. El mateix passa amb els goril·les de la muntanya.
Avui es calcula que existeixen entre 110 i 130 exemplars, la meitat que l’any 1996, segons la Fundació de Diana Fossey (qui va morir assassinada a Ruanda el 1985), pionera en protecció d’aquests primats en perill d’extinció.
Com funciona el comerç/tràfic del coltan?
Els habitants dels pobles que hi ha al voltant de les mines de coltan transporten sobre el cap sacs de minerals del coltan que els nens i joves han extret de les mines. Els portadors han d’evitar que els milicians rebels els cobrin uns quants bitllets com a tassa. Aquests van armats i els vigilen. Si els aldeans no paguen els militars de l’exèrcit no els deixen continuar la seva ruta, que acostuma a ser de fins a quatre o més dies. Es dirigeixen a uns determinats punts on es reuneix tot el coltan i aquest és transportat, ara si, amb camions als aeroports.
Els sacs que carreguen damunt del cap pesen una mitja de40 kg. I per aquesta feina rebran uns 15€. A més, les zones on es troba aquesta matèria prima estan sovint encara ocupades pels qui havien colonitzat abans que s’establís la república democràtica del Congo, amb la qual cosa se’n beneficien més els països estrangers que els qui treballen la terra. I els diners que guanyen serveixen de finançament de les guerrilles i les milícies. Pot dir-se que el problema te dos aspectes: el polític i l’econòmic.
Les mines són a la pràctica una cantera. I a les seves galeries hi ha adolescents que treballen com a esclaus. Molts no saben ni per a que serveix el coltan que agafen, tan sols que és un mineral. Tots el joves vàlids de l’aldea es dediquen a excavar la muntanya. No tenen elecció, la mina és el seu sustent.
Molts cops els militars, les milícies i grups armats, han robat i matat els aldeans un cop que han extret el coltan a més de robar les vaques o cabres que tenen pels prats dels voltants. Si finalment un miner aconsegueix vendre els seu producte obtindrà uns 10 dòlars (7€). 7 euros per dies de treball en condicions infrahumanes. Mentre que el preu del coltan per a l’exportació és de 70€/kg.
El medi més utilitzat per transportar el coltan a les ciutats és l’avió. La majoria són avions soviètics antics, i els viatges que han de fer per transportar són particularment perillosos, però paguen bé, per cada viatge els pilot cobra 2000€. Es produeixen molts accidents d’avió, a causa dels turons i els núvols. I que els avions van massa carregats com per enlairar-se lo suficient i evitar xocar quan són turons alts.
L’altre perill dels vols amb avioneta són els homes armats que hi ha per la regió. Si controlen l’aeroport on han d’aterrar, els pilots es veuen obligats a enlairar-se de nou. Les pistes d’aterratge estan en mol males condicions i un no es pot equivocar, sinó l’avió acabara entre els arbres.
Aquests avions carreguen sacs de farina, sucre, cervesa…queviures fins les aldees que vendran als miners. Després se’n tornen carregats del coltan (800 kg de coltan +o- 60.000€ de mineral) fruit de feina d’una setmana.
Els moviments del coltan són registrats en un document d’expedició molt precís, on indica la quantitat i el destinatari, però no l’origen del producte. Sembla que això no ho vol saber ningú. En moltes de les aldees on arriben els avions aquests són els únics mitjans de comunicació amb la resta del món. A la majoria d’elles, des de 1960 no hi ha ni carreteres, ni hi arriben camions o cotxes. I la distància entre els pobles veïns acostuma a ser d’una setmana a peu portant les coses damunt les espatlles.
Actualment, el Congo és una regió on la violència s’alimenta de l’abundància de matèries primeres.
webgrafia i fonts d’informació
http://www.xtec.cat/~cgarci38/ceta/sociedad/coltan.htm
http://decryptedmatrix.com/live/operation-coltan-raising-awareness-of-the-slave-laborexploitation-super-mineral/
http://elpais.com/diario/2008/12/14/eps/1229239615_850215.html
http://elpais.com/diario/2007/09/26/futuro/1190757604_850215.html
Un documental de Patrick Forestier, Sangre en nuestros móbiles
Autora: Laura Isbert Pradas (alumna de 1r de BATX)
