Humans bombolla

Autora de l’article: Elena López Manso (alumna de 1r de Batx)

La velocitat a la que va el món actualment, la rapidesa amb la que suposadament evolucionem i l’estil de vida globalitzat que hem adoptat (explotació i malbaratament dels recursos amb una activitat frenètica, generació de la necessitat de consum innecessari, la priorització dels béns materials, contaminació, desforestació, etc.), tot això està originant efectes secundaris, conseqüències, de les quals si no prenem consciència i comencem a actuar, tot i que amb petites accions, a la llarga serà irreparable.

Un d’aquests efectes és la Sensibilitat Química Múltiple, una malaltia en la qual els seus afectats es converteixen en intolerants a tots els productes químics sintètics o artificial. És una malaltia amb una gran controvèrsia per què tot i que hi ha evidències, hi ha institucions i governs que es neguen a reconèixer la seva existència.  A què es deu això?

A Catalunya no es coneixen dades exactes del nombre d’afectats, però si mirem estadístiques d’Estats Units trobem unes dades d’un 5 – 15%  d’afectats en els pròxims deu anys, sense tenir en compte els diferents graus d’afectació, com són els més lleus. D’aquests, vuit vegades més són dones degut a les hormones femenines, els estrògens, que potencien la sensibilització.

Hi ha un gran desconeixement entorn  tota la malaltia, en el seu diagnòstic, tractament, condicionament dels entorns, reconeixement com a discapacitat, gestions judicials i governamentals… Principalment no es tenen detectades les causes exactes, és a dir, es coneixen els causants dels símptomes, però no per què els produeixen. Aquests causants  són tots els productes químics artificials que actualment es troben envoltant-nos en el nostre dia a dia: en detergents, suavitzants, productes de neteja, teixits, productes d’higiene personal (desodorants, cremes, perfums…), aliments, medicaments…, indispensables actualment en la nostra vida quotidiana, relacionant el nostre estil de vida amb aquesta afectació.  La exposició químics tòxics pot comportar diversos símptomes, encara no establerts: esgotament, fatiga, problemes respiratoris, digestius, mareig, mal de cap, insomni… dels quals encara no hi ha un tractament específic.

Això suposa un aïllament total de l’entorn per part de la persona afectada, impedint-li dur a terme una activitat diària amb normalitat, podent-se arribar a convertir en persones completament dependents, i esdevenint “humans bombolla”.

Tot i les evidències, com sentencies judicial en les quals els afectats se’ls hi ha reconegut no només la malaltia, sinó també les seves limitacions per desenvolupar qualsevol tipus d’activitat professional, encara ens trobem que no ha sigut reconeguda, per exemple per la Organització Mundial de la Salut (OMS).  El reconeixement de la SQM suposa el coneixement del perill dels productes químics sintetitzats per l’home (no naturals), i el saber tots els productes que han sigut produïts artificialment, i  en els que s’utilitzen, i els efectes que aquests poden tenir sobre els éssers vius. Això comportaria un canvi d’estil de vida, sense el consum de certs productes, canviant l’elaboració d’aquests i prenen consciència dels afectes sobre la nostra salud  i de la repercussió mediambiental. Per això ens trobem encara amb la negació de grans institucions, en les quals intervenen certs tipus d’interessos, als quals un canvi d’estil de vida de la societat no els hi convindria, per què faria perillar el sistema econòmic i de consum actual, posant en risc aquestes certes institucions.

Tot aquest desconeixement, tant cap a la malaltia com en el reconeixement per part de l’entorn, genera en els malalts un sentiment d’impotència en tots els sentits, i de frustració. En molts casos queden completament aïllats del seu entorn, han de renunciar a la seva vida social, a la seva activitat quotidiana, als seus projectes… i adaptar-se a tots els nous hàbits (alimentació ecològica, portar mascareta, no utilitzar productes de neteja ni d’higiene personal elaborats artificialment…) i al seu nou estat de salut i a les limitacions que això els hi comporta, acceptant la nova situació i suportant totes les crítiques i acusacions que han rebut, des de: “grup d’histèriques, trastorn obsessiu compulsiu, cuentistes”, és a dir, conviure amb la poca acceptació i rebuig social que han patit.

Tot això ens porta a plantejar-nos l’estil de vida d’excessos que portem i la gran exposició a tot tipus de tòxics, contaminants i químics artificials a la que estem sotmesos, a on ens portarà.

– Font d’informació principal: http://www.btv.cat/alacarta/respira/21486/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *