Autor de l’article: Adriano Ortega (alumne de 1r de Batx)
El món en el que avui en dia vivim està sumit en un consum excessiu de tot tipus de productes la majoria dels quals no són necessaris per a les nostres vides.
És el cas dels productes electrònics.
Un dels grans problemes que provoca aquest comerç d’aparells són els residus que es generen.
Hem de tenir en compte que els aparells electrònics que comprem estan programats per deixar de funcionar al cap de poc temps, la qual cosa significa que hi haurà un increment elevadíssim de deixalles (obsolescència programada).
Aquests residus que generen els productes electrònics s’estan incrementant de manera dramàtica. Un informe indica que a la India els residus informàtics augmentaran un 500% d’aquí fins al any 2020. Fins a on arribarà tot això?
“Ells estaven plens de tubs de raigs catòdics, pantalles d’ordinador … Són trastos vells que la gent volia desfer-se de perquè tots volen pantalles planes ara”, Ministre del medi ambient d’Indonèsia
L‘obsolescència programada és un mètode pels quals es tracta els aparells electrònics d’una manera amb la finalitat de determinar una durada concreta. Es planifica un cert temps de “vida” per a cada aparell electrònic i això comporta un consum excessiu d’un mateix producte durant anys, com per exemple la bombeta de llum. Als anys 30 Bernard London va donar a conèixer un seguit d’instruccions per a tractar segons quins objectes electrònics. Gràcies a aquesta nova llei s’estimularia la economia i la demanda, però sempre a costa del consumidor.
N’hi ha diferents tipus de obsolescència però la més comuna i la que s’utilitza en aquest cas és l’obsolescència tècnica: consisteix en decidir la durada del bon funcionament del producte. A causa d’això, les reparacions són molt més cares i sovint es diu que el producte es ja vell.
Els residus dels aparells electrònics que llancem a les escombraries augmenten 40 milions de tones a l’any. Dels aparells electrònics se’n recuperen algunes peces útils però la resta és cremada, això significa que es generen una gran quantitat de toxines que són alliberades a l’aire. Zones com Sud-àfrica i China es veuran en un futur afectades per tot aquest gran increment de residus, segons el programa de Nacions Unides per al medi ambient.
“La Xina no és l’únic que s’enfronta a un problema tan greu. L’Índia, el Brasil, Mèxic i altres països també es veuran afectats per seriosos danys al medi ambient i la salut pública si no es regula l’assumpte dels residus. El tractament i reciclatge d’aquestes matèries no es pot deixar al sector privat”, així ho afirmen en el informe.
El informe escrit per la Universitat de Nacions Unides la Umicore i la EMPA va dir que Estats Units es el major productor de residus al món generant d’aquesta manera uns 3 milions de residus l’ any. El segon productor mundial de residus és la China, que genera uns 2,3 milions de residus l’ any.
Hem de tenir en compte que a la hora de desfer-nos d’un producte el podem portar a un deixalleria o bé a un comerç. A la deixalleria se’n fa un procés per a descontaminar els productes electrònics del cadmi, el plom, mercuri, etc. Però malgrat aquesta feina, les deixalles acaben destinades als països que es troben en via de desenvolupament, com a Ghana, on s’aboca la majoria d’ordinadors produïts per Europa. En aquests països és on es duu a terme la crema de productes i això suposa grans quantitats de toxines que passen a l’aire, el aire que respiren el ciutadans.
El Tractat de Basilea es va crear amb la finalitat de controlar els productes tòxics abocats al Tercer Món però avui en dia molts aparells electrònics arriben als països en desenvolupament de forma il·legal. Països com Indonèsia son realment vulnerables al tracte il·lícit de residus, ja que els hi arriben residus des de els EE.UU.
Guiyu, el major abocador del món
Guiyu es província de Guangdong, Xina. Segons el diari del poble, Guiyu es el abocador on s’hi destina el 70% dels residus de tot el món. Aquestes escombraries contenen uns 700 elements com el plom, cadmi, liti, etc. de les quals són perjudicials per a la salut.
A Guiyu es tracten les deixalles com en el segle XIX. Es un total descontrol d’escombraries, un fet que fa mesos que Greenpeace està denunciant. Fins i tot els habitants no troben aigua potable a 50 metres de la rodona.
Les persones que hi viuen presenten problemes de salut a causa que la majoria treballa en les industries de la zona. Segons estudis, la majoria de les deixalles provenen de la Xina per culpa del continu augment d’habitants. Fins i tot, el productes que s’envien a la Xina, molts d’ells són venuts un altre cop sense el previ control de toxicitat.
La humanitat no s’està donant compte del greu error que estem cometent. Cada dia s’estan abocant més productes a països del tercer món i sembla que això sigui un cercle viciós. La culpa de tot això la te el consumisme en massa, el fet de comprar objectes i aparells sense cap necessitat. Fins i tot el que comprem, que per a nosaltres es necessari, al cap de poc temps deixa de funcionar tot per culpa d’un previ control de qualitat.
Fonts bibliogràfiques
http://www.bitscatalans.com/2010/11/13/cap-on-van-tots-els-nostres-residus-informatics/
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/02/23/navegante/1266924772.html
http://notanaprop.wordpress.com/2007/01/15/guiyu-a-la-xina-el-major-abocador-del-mon/
http://www.gerencie.com/obsolescencia-programada.html
http://www.slideshare.net/pqpisacolomina/tractament-de-residus-informtics-vctor-marchante
