Arxiu d'etiquetes: Lex talionis

La llei de Talió

Lex talionis, és un principi jurídic el qual imposa un càstig que s’identifica amb el crim comès. Parlem d’una norma jurídica que no només cerca una pena equivalent, sinó idèntica al crim o falta comesa. La llei de Talió possiblement tots la coneixem amb la famosa frase “ull per ull, dent per dent” oculum pro oculo, dentem pro dente que trobem a l’Èxode de l’Antic Testament. Aquest pensament sempre ha estat lligat al judaisme.

Ull per ull, dent per dent

Es tracta de la primera llei que buscava una proporcionalitat entre el dany o crim que havia estat comès i posava punt final a la lliure venjança. Aquesta llei forma part  de la justícia retributiva, que és una justícia que busca la proporcionalitat del càstig independentment que proporcioni beneficis o no, es centra en el càstig. A primera vista pot semblar una llei massa violenta però no podem oblidar que aquesta és una llei que va ser creada per evitar la desproporcionalitat de la venjança. És un concepte que potser pot semblar antic, però encara pot ser totalment vàlida la seva finalitat actualment. Ja que d’alguna manera fa justícia entre el perjudicat i el que el perjudica. Aquesta llei ha pogut servir d’influència a moltes èpoques, a molts sistemes i a molts textos judicials, com ara n’és l’exemple la Llei de Les Dotze Taules. A una de les taules d’aquest codi de lleis, podem apreciar com en algunes de les lleis s’hi aprecia la influència d’aquesta llei. L’essència de la Llei de Talió també era present al Dret dels pobles germànics. La seva aplicació al càstig es va anar pervertint fins al punt de cometre verdaderes barbaritats, com n’és un exemple l’Edat Mitjana, l’Edat Antiga… que al cap d’un temps s’ha considerat que la perversió dels càstigs han estat culpa de la gent que aplica la llei i no de la llei en si. Aquesta ha sigut una llei que va néixer amb el propòsit de buscar proporcionalitat en els càstigs i amb el pas dels anys hem pogut veure que la llei pot tenir unes finalitats que segons qui les apliqui poden canviar totalment. A l’Època Antiga trobem el famós Codi d’Hammurabi,que és un codi de lleis escrit en una pedra basàltica, anomenada l’Estela d’Hammurabi. Aquest codi de lleis també és una representació del concepte de la llei de Talió. L’exemple més clar en una d’aquestes lleis és la llei nº 229: Si un arquitecte que feia una casa per un altre home, moria perquè la casa s’esfondrava amb ell a l’interior, l’arquitecte havia de pagar-ho amb la vida. llei nº 230: Si el que mor per l’esfondrament de la casa és el seu fill, hauria de pagar-ho amb la vida el fill de l’arquitecte.

Detall de l’Estela d’Hammurabi