Un cop realitzat el treball i ja coneixent els diferents continguts d’aquest, vaig trobar aquests acudits que tan bé reflecteixen la societat jurídica romana i li donen un bon punt d’humor. Gaudiu-los!
–És dilluns i no vull anar al fòrum, però soc el pretor.
–A veure qui porta la toga a casa
–Caràcter llatí en matrimonis difuminats.
Durant aquest apartat del treball, he pogut investigar sobre alguns dels aspectes judicials que integraven la família romana. Per tant, m’ha estat possible establir una sèrie de diferències i similituds fins a formar una comparació d’aquest mateix bloc.
Comencem per la primera valoració, el concepte de família. Com a similitud, els romans van establir la família romana de forma jerarquitzada, en què els membres de la família estaven sotmesos a la patria potestat dels homes de la casa. Aquest fet ha estat efectiu en la societat fins fa poques dècades. El pare, tant en època romana com en els anys 50-60, ha estat el responsable de tots els membres de la família, de tal manera que, tant la dona com els fills estaven supeditats a la potestat i la decisió de l’home sense tenir determinació en cap aspecte. A més a més, la dona residia a casa cuidant els fills i el pare s’encarregava dels negocis i la gestió econòmica. Com a diferència, actualment a major part d’Occident, una família no es forma per convenciència, sinó per relacions d’estimació i d’afecte. Tant l’home com la dona tenen la mateixa autoritat envers la seva família. Tampoc, és possible decidir el futur dels fills ja que cada persona és única i singular.
Una disconformitat en el concepte de ciutadà que ens diferencia dels romans és que no existeix una jerarquització que diferencii les persones en grups socials. No existeix la terminologia de ciutadà o no ciutadà, que aquests últims en època clàssica romana mancaven de tot tipus de llibertat (no tenien assegurances, no podien participar en la vida pública, tampoc podien casar-se d’acord amb la llei ni adoptar de manera correcta…). Avui en dia, qualsevol persona pot assolir la nomenclatura de ciutadà sempre i quan tingui la nacionalitat del país que resideix i així pugui complir uns deures i ser recompensat amb uns drets. Altra desigualtat és que, a diferència dels romans, encara i no estar considerat ciutadà per la llei, s’ha de respectar dignament els drets de les persones i no vetar-los la independència.
Pel que fa el concepte de matrimoni, és cert que els romans, a continuació dels grecs, van aportar a la societat el concepte de matrimoni, en el qual dues persones s’unien per conveniència, de bon principi per a formar una família. Com a diferència aporto que, ara no existeixen els matrimonis justos i injustos ni tampoc la llei hi pren part. El terme matrimoni ha anat evolucionant fins a formar una relació d’afecte i ja no tant una relació de conveniència entre dues persones, encara que, com a similitud, a Orient encara es segueix portant a terme aquesta tradició seguint el model clàssic romà. Altre concepte molt lligat al matrimoni i recorrent en la societat és el concepte manus de la dona sobre l’home, és a dir, la submissió de la dona envers l’home. Als anys 60, la tradició grecoromana encara era visible en aquest aspecte, la dona era a casa amb els fills i s’ocupava de les tasques de llar, mentre que l’home gestionava la part econòmica. Posteriorment, el terme va anar evolucionant fins que a major part d’Occident va acabar desaparaixent, però malauradament, a altres països no tan desenvolupats, la dona segueix sent a dia d’avui un instrument de reproducció que no es té en compte en les decisions familiars.
La paternitat i l’adopció són dos termes que han variat considerablement en el transcurs d’ambdues èpoques. La paternitat i la maternitat són dos conceptes que estan a la mateixa línia de poder. Només poden limitar el fill fins que assoleix la majoria d’edat però sense dissoldre les seves capacitats i els seus drets com a ésser humà digne que és. No està acceptat per la llei rebutjar el fill o filla, com tampoc ordenar la seva mort. Altre tema, l’adopció actualment és similar a l’antiga Roma. Únicament poden adoptar un menor aquelles persones que tinguin alguna nacionalitat i per tant siguin ciutadans reconeguts per la llei i exclusivament es podrà adoptar si aquella persona està en totals facultats mentals per gestionar i cuidar l’adoptat. Com a diferència, l’adrogació, va quedar totalment suprimida en finalitzar l’època clàssica.
Per acabar amb les comparacions, avui en dia és més comú la tutela que la curatela. La primera se sol efectuar quan els pares del jove moren o no estan en les condicions de fer-se càrrec del menor. Aquest es fa càrrec d’ell fins que assoleix la majoria d’edat. Així doncs, controla i gestiona el seu patrimoni, exactament similar en època romana. Com a diferència, però, la curatela no se segueix portant a terme de la mateixa manera, si no que hi ha assosiacions per a persones discapacitades o bé la seguretat social controla i gestiona els diferents casos de malalties per tractar-los d’una manera més personalitzada insertant-los en centres.
Pel que fa aquest bloc, he volgut establir unes similituds i unes diferències que uneixin ambdues èpoques. Afirmo que, aquest apartat presenta moltes més similituds que no pas diferències amb l’època romana.
El propi concepte de propietat, de bon principi reflectia l’apropiament de persones (esclaus, dona, fills…), encara que amb el pas de les diferents èpoques romanes (monarquia, república, imperi…) va anar adaptant-se a l’adquisició d’objectes materials, i d’aquesta manera similar en l’actualitat. Així doncs, el terme propietat va anar ajustant-se per arribar a formar completa similitud entre ambdues èpoques.
Una de les maneres més conegudes d’adquirir la propietat i que realment presenten una estructura molt similar en l’actualitat és l’usucapio. Podríem dir que és un dels aspectes dels que he analitzat al treball que més semblança presenta amb l’època actual. Basat en el codi de les XII Taules i actualment en el Codi Civil Espanyol.
Per últim, la pèrdua de la propietat, presenta també una estructura molt similar. La forma més habitual de perdre la propietat era i és de manera involuntària, de manera que descuides o deixes de gestionar la teva propietat o per propi oblit, aquesta propietat passa a ser administrada per l’estat a no recórrer a cap propietari. De la mateixa manera que, de manera voluntària, repudies la propietat i per tant, la perds. Totalment similar a l’època romana però establint algunes diferències en quant a la modernització de realitzar els processos.
Un cop finalitzada la recerca, és hora de posar sobre la taula una avaluació personal de la realització del treball i el resultat d’aquest.
En primer lloc, puc afirmar que ha estat un treball que m’ha aportat una base molt àmplia de coneixement i de cultura ja que, tractant sobre un tema que m’agrada m’he endinsat a llegir molts llibres, pàgines web i articles que han ampliat el meu coneixement sobre el tema. Penso que, a part de aportar-me nous continguts, també m’ha aportat una trajectòria personal molt àmplia en haver de redactar, escriure i presentar un treball d’aquestes característiques sense gairebé preparació prèvia i que per tant, no ha estat gens fàcil realitzar-lo, m’he equivocat molts cops i he hagut de refer la feina per millorar-ho. Tot junt ha estat una maduració personal i professional enorme, aprendre a redactar en condicions, a extreure aquella informació més necessària, a sintetitzar, a treure conclusions… tot en general ha estat un complet estudi durant aquests mesos que he realitzat el treball de recerca.
Doncs, un cop finalitzat el treball, n’estic molt orgullosa del treball que he realitzat i del seu resultat, penso que realment ha estat una experiència positiva per trobar-te a tu mateix davant un paper i buscar la teva pròpia inspiració, els teus propis interessos i plasmar-los en el treball de manera que amb només una lectura s’entengui perfectament el que vols reflectir. Tots aquests punts que ara semblen tan fàcils, han passat per moltes correccions, per estones de desesperació i pessimisme, fins a no saber per on agafar el treball, però amb esforç i dedicació tot s’aconsegueix i sobretot intentant millorar cada dia.
Ara em complau molt haver-lo realitzat i m’anima saber que quedarà a la xarxa i podrà ser útil a qui el busqui o bé el trobi per atzar i el pugui consultar. En català sobre el dret no hi ha encara massa material a Internet.