L’epidèmia d’Atenes del segle V aC, per Antoni Tortajada

En temps de la Covid-19, Toni Tortajada ens il.lustra al final del TN vespre sobre les pandèmies i, a més de ser el germà del nostre professor de música, ens anirà molt bé per connectar l’actualitat amb l’època clàssica grega, la pesta d’Atenes (Λοιμὸς τῶν Ἀθηνῶν), l’historiador Tucídides i La Guerra del Peloponnès i així anar fent matèria, durant el confinament, de les PAU de Grec.

TN vespre Dimarts 14 d’abril de 2020:

Carregant vídeo…

Tucídides, Història de la guerra del Peloponès II, 47-55 (traducció de Jaume Berenguer i Manuel Balasch).

També llegiu i comenteu aquest article “Epidemias y política: la peste que acabó con el poder de Atenas”, publicat a La Vanguardia.

Visiomeu La peste de Atenas, la primera epidemia documentada de la historia (1/5)

Publicat dins de Actualitat, General, Historiografia, PAU Grec | Etiquetat com a , , , | 24 comentaris

El primer estàsim de l’Antígona de Sòfocles

Alumnes i professors de la Universitat de Colúmbia Britànica van rodar a Grècia, a Galaxidi, un poblet pesquer vora a tocar de Delfos, aquesta pel·lícula (produïda per Mairin O’Hagan i Hallie Marshall, dirigida per Helen Eastman) amb la posada en escena del primer estàsim del cor πολλά τά δεινά de l’Antígona de Sòfocles versos 332-375.

ΧΟ. πολλά τά δεινά  κοὐδέν ἀν- [στρ. α
θρώπου δεινότερον πέλει·
τοῦτο καί πολιοῦ πέραν
πόντου χειμερίῳ νότῳ 335
χωρεῖ, περιβρυχίοισιν
περῶν ὑπ ̓ οἴδμασιν, θεῶν
τε τάν ὑπερτάταν, Γᾶν
ἄφθιτον, ἀκαμάταν ἀποτρύεται,
ἰλλομένων ἀρότρων ἔτος εἰς ἔτος, 340
ἱππείῳ γένει πολεύων.
κουφονόων τε φῦλον ὀρ- [ἀντ. α
νίθων ἀμφιβαλών ἄγει
καί θηρῶν ἀγρίων ἔθνη
πόντου τ ̓ εἰναλίαν φύσιν 345
σπείραισι δικτυοκλώστοις,
περιφραδής ἀνήρ· κρατεῖ
δέ μηχαναῖς ἀγραύλου
θηρός ὀρεσσιβάτα, λασιαύχενά θ ̓ 350
ἵππον ὑπάξεται ἀμφί λοφον ζυγόν
οὔρειόν τ ̓ ἀκμῆτα ταῦρον.
καί φθέγμα καί ἀνεμόεν [στρ. β
φρόνημα καί ἀστυνόμους
ὀργάς ἐδιδάξατο καί δυσαύλων 355
πάγων ὑπαίθρεια καί
δύσομβρα φεύγειν βέλη
παντοπόρος· ἄπορος ἐπ ̓ οὐδέν ἔρχεται 360
τό μέλλον· Ἅιδα μόνον
φεῦξιν οὐκ ἐπάξεται·
νόσων δ ̓ ἀμηχάνων φυγάς
ξυμπέφρασται.
σοφόν τι τό μηχανόεν [ἀντ. β
τέχνας ὑπέρ ἐλπίδ ̓ ἔχων 365
τοτέ μέν κακόν, ἄλλοτ ̓ ἐπ ̓ ἐσθλόν ἕρπει,
νόμους περαίρων χθονός
θεῶν τ ̓ ἔνορκον δίκαν
ὑψίπολις· ἄπολις ὅτῳ τό μή καλόν 370
ξύνεστι τόλμας χάριν.
μήτ ̓ ἐμοί παρέστιος
γένοιτο μήτ ̓ ἴσον φρονῶν
ὃς τάδ ̓ ἔρδει. 375

El Cor.— Hi ha moltes meravelles, i no n’hi ha de més gran que l’home. Ell, fins enllà de la canuda mar alta, amb el llebeig tempestuós fa via, en el buit de les aigües inflades que entorn s’apregonen; i de les divinitats, la suprema, la terra inconsumible, infatigable, és ell que la turmenta, amb l’anar i venir de les relles d’any en any, quan la gira amb la força de l’eguina nissaga.

I la tribu dels ocells de cor lleuger, i les hordes de les bèsties salvatges, i la marina gernació del pèlag, tot, insidiant, ho captura, dins els torterols de la xarxa teixida, l’home inventiu. Domina també amb els seus ginys el feréstec animal muntanyà; i el cavall de pelut bescoll, el menarà sota un jou que la tossa li volta, i així mateix l’infatigable brau de la serra.

I la paraula, i el pensament que és com un vent, i l’impuls d’habitar ciutats, tot això, s’ho ha ensenyat ell mateix; com a defugir els trets dels glaços, incòmodes per al qui dorm al ras, i els de les males pluges, amb recursos per a tot: sense recursos, no s’aventura a res del futur; només de la mort no es procurarà una fugida; però de les malalties intractables, ha imaginat com evadir-se’n.

Tenint, en la inventiva d’art, un saber que supera tota esperança, adés cap al mal, adés cap al bé camina. Fent una part a les lleis del país i a la justícia fundada en els juraments dels déus, ocuparà el cim de la pàtria; s’exclou de la pàtria el qui s’acompanya del crim per bravata. Que no s’assegui a la meva llar ni amb mi tingui un pensament igual, el qui obra d’aquesta manera!

(Traducció en prosa de Carles Riba, Antígona, pàgs. 136-137 Bernat Metge Essencial)

Alumnes de grec i de literatura universal, que heu llegit l’Antígona de Sòfocles en la traducció en prosa de Carles Riba, què n’opineu?

Per què creieu que els alumnes i professors de la Universitat de Colúmbia Britànica han triat aquest fragment de l’Antígona?

Creieu que aquest himne que entona el cor és una visió pessimista de la cultura?…

Publicat dins de General, Gènere dramàtic, Teatre, Tragèdia | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Text: Llucià, Diàleg dels morts sobre la bellesa efímera

Llegiu el text següent (vid. text original a Perseus i traducció de Carles Miralles a L’Helenismo) de Llucià i responeu les qüestions plantejades:

MENIP: Jo només veig ossos i calaveres pelats, si fa no fa tots iguals.

HERMES: Doncs aquests ossos que tu sembles menysprear són intensament admirats pels poetes.

MENIP: Mostra’m almenys qui és Hèlena, perquè jo sol no sóc capaç de reconèixer-la.

HERMES: És aquella calavera d’allà.

MENIP: M’estàs dient que per allò es van aparellar mil naus a tot Grècia, i van caure tants grecs i tants bàrbars, i van ser devastades tantes ciutats?

HERMES: És que tu no la vas veure viva, aquesta dona, Menip. Si l’haguessis vista, també tu diries que era excusable «per tal dona tolerar sofrences de tanta durada».

LLUCIÀ, Diàlegs dels morts 5

  • Els dos personatges, Menip i Hermes, dialoguen a l’Hades, el regne dels morts. De qui parlen? Per què els poetes admiren aquest personatge? Quin poema o poemes de la literatura grega en fan, indirectament, el seu tema? Què expliquen?
  • Quin paper té el déu Hermes al regne dels morts? Quina tasca li té encomanada el seu pare, Zeus? Quines altres característiques té el déu Hermes?
Publicat dins de Foment lectura, General, PAU Grec, Selecció de textos | Deixa un comentari

III Trobada de teatre grecollatí

Després de l’èxit de la II Trobada de teatre grecollatí, l’associació

proposa la III TROBADA DE TEATRE GRECOLLATÍ DE SECUNDÀRIA

Dilluns 27 i dimarts 28 d’abril, i dimarts 5 de maig de 2020.

1- CARACTERÍSTIQUES de la TROBADA

– Destinada a muntatges teatrals de Teatre grecollatí, obert a qualsevol tipus d’enfoc, ja sigui obra completa, adaptacions, escenificacions de qualsevol aspecte de la vida a l’Antiguitat, dins o fora de l’aula, amb
alumnes.
– Oberta a versions modernes de les obres clàssiques.
– No competitiva.
– No subjecta a cap programa del currículum.
– Lliure participació de tots els grups que s’hi presentin sense restriccions. Tota experiència és vàlida .El límit de durada és 1 hora .
– A representar davant d’un públic format pels nois i noies dels altres grups participants.

2- OBJECTIUS

– Afavorir la trobada de professors i professores amb la mateixa inquietud.
– Promoure el contacte entre alumnes de diferents centres que hagin passat o estiguin passant per l’experiència teatral amb l’objectiu ja indicat, didàctic i pedagògic alhora.
– Donar recorregut a la tasca dels diferents instituts, de manera que neixi la possibilitat de representar el muntatge propi en un altre centre.

3- CONDICIONS

– Inscripció gratuïta. Cada grup s’hauria de fer càrrec únicament del desplaçament fins al lloc de la Trobada, l’Auditori Barradas de l’Hospitalet de Llobregat. (Rambla Just Oliveras, 56. Prop de l’estació de Renfe i metro L1).
– Termini de la inscripció completa: 31 de gener de 2020.
– Dies 27 i 28 d’abril (dilluns i dimarts) i 5 de maig (dimarts) .
– L’ Auditori Barradas, a l’Hospitalet de Llobregat, és un equipament teatral cedit per l’Ajuntament de la ciutat, amb la col·laboració del personal del teatre.

PER MÉS INFORMACIÓ: Associació ELA-ελα Teatre.
a/e: elaelateatreassociacio@gmail.com
Persona de contacte: Carme Llitjós.
a/e: cllitjos@xtec.cat 607809409

Si teniu intenció de participar-hi, us preguem que ens envieu un mail tan sols per fer-nos-ho saber el més aviat possible. Més endavant ja ens fareu arribar la butlleta d’inscripció en ferm.

BUTLLETA D’INSCRIPCIÓ
(Reenvieu aquesta butlleta abans del 31 de gener a elaelateatreassociacio@gmail.com).

Nom del centre:……………………………………………………..

Localitat:……………………………………………………………….

Adreça:………………………………………………………………….

Localitat:……………………………………………………………….

Professor/-a responsable de l’activitat:……………………..

Tf. de contacte:………………………………………………………..

Curs /cursos:……………………………………………………………

Nombre d’alumnes participants al muntatge teatral: ……………………………………………………………………………….

Alumnes de públic :………………………………………………….

Durada prevista……………………………………………………….

Títol de l’obra i síntesi del contingut:

Altres observacions…………………………………………………..

Publicat dins de General | 1 comentari

Qui parla a qui a la Ilíada?

Llegiu atentament els textos següents, extrets de la Ilíada (Grec PAU juny 2019). A continuació, esbrineu el nom del personatge que pronuncia les paraules reproduïdes (emissor) i el del personatge a qui van adreçades (destinatari):

a) “Recorda’t del teu propi pare, vell i afligit com jo mateix. Qui sap si l’oprimeixen els veïns d’arreu i no té qui el protegeixi d’Ares i de la sort adversa. Però ell almenys pot estar content sabent que tu etsviu i esperant veure tornar el seu fill.En canvi jo, mil vegades dissortat, després d’engendrar fills excel·lents, ni un no me n’ha quedat…” (Il. XXIV 486-494).

b) “Fill meu, per què t’he infantat i criat per a la dissort? Hauries d’estar sempre prop dels vaixells, sense plors i sense pena, ja que el teu destí és breu, gens llarg certament! Ara mateix estàs prop de la mort i ets l’home més digne de pietat! Per a aquesta mala sort et vaig infantar al palau! Aniré jo mateixa a l’Olimp nevat a parlar amb Zeus per si es deixa convèncer. Tu queda’t aquí, a la vora de les veloces naus, irat amb els aqueus, i abstén-te completament de combatre.” (Il. 413-422).

c) “Tu ets ara el meu pare, la meva mare i el meu germà; tu, magníficespòs. Au vinga, tingues compassió i queda’t aquí a la torre –no facis orfe un infant ni vídua una dona…” (Il. VI 429-432).

d) “Però deixem estar el passat; no és possible guardar sempre la ira dins del cor, tot i que havia decidit no aturar la meva còlera fins que la cridòria i el combat arribessin a les meves naus. Au, posa’t damunt les espatlles les meves cèlebres armes i condueix els mirmídons bel·licosos al combat…” (Il. XVI 60-72).

e) “T’ho prego per la teva ànima, pels teus genolls i pels teus pares: no permetis que els gossos m’esbocinin i em devorin vora les naus aquees! Accepta el bronze i l’or abundants que et donaran el meu pare i la meva mare, i entrega’ls el meu cadàver per tal que el portin a casa, i els troians i les seves esposes el lliurin al foc.” (Il. XXII 338-343).

Publicat dins de Èpica, Foment lectura, General, PAU Grec, Selecció de textos | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

El proper curs tindrem la Bernat Metge Essencial a l’aula

A les PAU de Grec hi poden sortir obres de la literatura grega que a partir del curs vinent podrem llegir per menys de deu euros i completament actualitzades a la Bernat Metge Essencial. A més, si les comprem des dels centres educatius a Abacus també tindrem guies de lectura per facilitar la tasca al professorat. Jo ja he inclós algunes obres en la llista de llibres per al proper curs (Antígona, Èdip Rei, Medea, Odissea, El convit…). Si cliqueu damunt la imatge, tindreu a mà els ISBN de BME per fer-ne la comanda via AMPA.

Ara només es poden adquirir a través del quiosc virtual de LV, però a partir de setembre els trobareu a Abacus i a les llibreries.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | 5 comentaris