Ἡ γῆ μέλαινα πίνει,
πίνει δένδρεα δ’ αὖ γῆν
πίνει θάλασσ’ ἀναύρους,
ὁ δ’ ἥλιος θάλασσαν,
τὸν δ’ ἥλιον σελήνη·
τί μοι μάχεσθ’, ἑταῖροι,
καὐτῶι θέλοντι πίνειν;
En traducció de Carles Riba, gràcies a Ramon Torné:
Que cal beure. La terra negra bèu, els arbres la beuen a ella, la mar
se bèu els torrents i el sol la mar i la lluna el sol. Perquè doncs me
contendiu, amics, quan jo vull beure?
Gràcies als alumnes de l’Araceli de La Miranda, fidels col·laboradors d’Aracne fila i fila:
Recreació de l’Anacreòntica 69 D gràcies als alumnes de Grec de l’IES Río Júcar de Madrigueras d’Albacete:
- Què ens ha arribat del poeta líric grec Anacreont? I de la seva obra? Què és una anacreòntica i quina pervivència ha tingut?
- T’animes a llegir una anacreòntica?
