Altre cop dimecres i altre cop endevinalla en llatí. Amb aquesta ja són cinc! M’heu dit que us agraden i que les espereu amb candeletes. A veure qui l’encerta?
Parva mihi domus est sed ianua aperta;
exiguo sumptu furtiva vivo sagina;
quod mihi nomen inest, Romae quoque consul habebat.
En Marc ens ha mostrat la seva perícia amb els embarbussaments. També eren del gust dels grecs i dels romans i els utilitzaven com nosaltres amb finalitats educatives.
O Tite tute Tati, tibi tanta, tyranne, tulisti!
Qui és capaç de dir-lo i amb bona pronúncia? Què vol dir? Qui recorda qui va ser Titus Taci? Qui l’identifica en aquesta pintura de Jacques-Louis David?
Cada setmana una endevinalla en llatí! Tot seguit la que ja fa quatre:
Quattuor insignis pedibus manibus duabus,
dissimilis mihi sum, quia non sum unus et unus;
et vehor et gradior, quia me mea corpora portant.
Després de resoldre la primera endevinalla en llatí, us en proposo una altra. Qui l’encertarà? Recordeu que primer cal traduir-la!
Mira tibi referam nostrae promordia vitae:
nondum natus eram, nec eram iam matris in alvo;
iam posito partu natum me nemo videbat.
Aquest és l’enigma d’avui, és anònim:
Mitto tibi nauem prora puppique carentem.
Si en feu la traducció i feu cas del que diu, segur que en sabreu la solució. A veure qui l’encerta?
Ho traduïu? En acabar, en podeu buscar més a internet i em passeu l’enllaç i la traducció. Ben aviat, ja sereu vosaltres a la Universitat, per tant, cal entendre els seus lemes escrits en llatí. Per què en llatí? Són encara actuals? bla, bla, bla
Els nens romans aprenien llatí amb exercicis com aquest:
Aue, aue, aueo esse aues.
En saps dir la traducció? Saps quin mot d’aquest embarbussament ha esdevingut un llatinisme? En quin llatinisme, prescrit per les PAU, el trobem?
