Com podeu veure, vaig acomiadar el bloc fins al setembre. Quin sentit té escriure en un bloc d’aula en temps d’estiu? Jo encara no estic de vacances sinó de formació. Aquesta primera quinzena de juliol faig un curs de Ràdio educativa amb Aula Media, per cert molt interessant. Com a projecte de curs havíem de fer un programa de ràdio, hem tingut molts problemes tècnics, però finalment us penjo aquí la meva part (fet prescrit). Tot i que el tema no el vaig triar jo, sinó el meu grup, Calaix de sastre, i, en un principi, no m’agradava gens perquè és l’odi. Crec que al final he après no només a fer ràdio, a manipular millor el programa Audacity, a penjar podcast en un servidor i a aferrar-ho al bloc (com podreu escoltar) sinó també a fer una recerca musical sobre el tema i a parlar d’etimologia (ja coneixeu la meva dèria amb l’origen dels mots), a adaptar ad hoc el mite de Medea ì el seu amor odi envers Jàson, a partir d’Eurípides, d’ Apol·loni de Rodes i sobretot d’Ovidi (m’hagués estalviat feina si hagués inclòs aquest mite en el seu moment a Narracions de mites clàssics; però no ho vaig fer perquè no s’experimenta cap metamorfosi ni en animal, ni en planta, ni en pedra), a traduir el poema de Catul Odi et amo, acompanyant a Jóhann Jóhannsson, i a buscar frases de pervivència del tema amor/odi, encetat per Catul, tot i que que ja trobem el tema en Anacreont, en canvi l’odi personal apareix per primer cop en la literatura grega en Arquíloc.
No en tenia ni idea de l’odi en general, o potser no en volia tenir, ja n’hi ha massa, no és beneficiós, però com a alumna de Ràdio educativa he hagut de fer-ne una recerca i ho he volgut adaptar al meu camp: les clàssiques i he anat a parar a l’odi que més entenc: un odi/amor. Sí, el proper curs vull fer ràdio educativa a l’institut per internet i crec que també es pot fer per a llatí, grec i cultura clàssica. A veure si entre tots ens en sortim i ens podem escoltar també pel mòbil! Per ensenyar, com veieu primer se n’ha d’aprendre i ser alumna no sempre és fàcil, ja ho sabeu.
Espero que El magazín dels sentiments, centrat en l’odi, us agradi. No sigueu massa durs amb mi, perquè n’estic aprenent i el que escoltareu és el projecte per aprovar el curs. Ara sí, molt bon estiu!
