Avui fem l’endevinalla que fa tretze i per ajudar-vos a encertar-la m’han vingut al cap el mots en què el poeta de l’Escola Mallorquina, Llorenç Riber, fill predilecte del meu poble natal (Campanet) i gran llatinista (va traduir l’Eneida, Les Geòrgiques i Les Bucòliques de Virgili), el descriu en el seu llibre La minyonia d’un infant orat:

“I a mà esquerra, per un freu que fan les muntanyes, el somrís nacrat de la mar llunyana. No vull dir el nom de mon poble nadiu. Si opac, prou que l’aclarirà la tafanera posteritat. Només vos diré que el seu nom és alegre i festós com el so argentí d’una…”

Aere rigens curvo patulum conponor in orbem;
mobilis est intus linguae crepitantis imago;
non resono positus, motus quoque saepe resulto.