Rostres de Roma al MAC

Des del 9 de juliol fins al 13 de setembre de 2009 (de 9’30-19h, diumenges i festius 10-14’30 i dilluns tancat) podreu visitar al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona (c/ Sta Madrona, 39) l’exposició Rostres de Roma, retrats romans del Museo Arqueológico Nacional. Jo abans d’anar-me’n de vacances ja m’hi vaig passar i ara he trobat aquest vídeo del MAC que vull compartir amb tots vosaltres per animar-vos a visitar-la, paga la pena i és una oportunitat única. Aprofiteu-la! 

La mostra consta, en tres parts, de trenta peces, quinze retrats de les dinasties Júlia-Clàudia, Flàvia, Antonina i Severa, i quinze de privats, entre els quals hi ha sarcòfags i esteles funeràries:

1a L’origen del retrat fisionòmic, tot i que subjecte a l’idealisme del món clàssic: efígies d’Alexandre Magne, Èsquines, …

2ª Història Augusta amb els primers exemples de propaganda política: retrats d’emperadors i membres de diferents dinasties imperials.

Cives Romani amb diferents exemples de retrats privats.

No us perdeu les fotografies de la companya Ana Ovando del pas de l’exposició per València, com ja ens havia anunciat Sebastià Giralt.

La nissaga dels déus II

 Reprenem com cada dimecres el relat de Neus Jordi LA NISSAGA DELS DÉUS:

 

ELS FILLS DELS TITANS

 CRONOS i REA

 El Tità Cronos  era el déu del temps, el temps que passa: els anys, els mesos, els dies, les hores… Es va casar amb la titànida Rea, la seva germana.  Això  era un costum molt antic entre els déus  i els reis. 

Van tenir cinc fills, tres deesses  i dos déus.  Les noies es deien  Hèstia,  Demèter i   Hera i els nois  Hades i  Posidó.

Un oracle havia dit que un fill seu, anomenat Zeus,  el destronaria tal com ell havia fet  amb el seu pare.

Aleshores  tant  bon punt naixien els seus fills, se’ls empassava gola avall  per por  que el destronessin.  

P.P. Rubens

P.P. Rubens

Però, quan va néixer Zeus, se’n va  anar lluny,  a l’illa de Creta, a Grècia,  per allunyar-lo del seu pare  i que no se’l mengés com als altres fills.

Després de néixer  el va amagar  en una cova  situada a les muntanyes de l’illa.

Mentrestant va enganyar Cronos. Li va donar  una pedra embolicada amb uns bolquers  i li va fer creure que era el nadó Zeus. I encara que sembli mentida,  Cronos es va empassar la pedra sense adonar-se de res!

 

                                             EL PETIT ZEUS

 La infantesa de Zeus a Creta  va ser molt feliç.

Vivia a la muntanya de l’Ida, plena de boscos.  Les nimfes  el cuidaven i  els Curetes, uns guardians, vigilaven que no li passés res. 

Nicolas Poussin

Nicolas Poussin

Quan Zeus plorava   feien  soroll  picant molt fort  amb els seus escuts i llances perquè el seu pare no el sentís plorar i descobrís que l’havien enganyat! S’alimentava de llet i mel. La mel la feien les abelles i la llet era d’una cabra anomenada  AMALTEA que li feia de dida.

Zeus  s’estimava la cabra AMALTEA. Però un dia, jugant jugant, li va trencar una banya.  Aleshores  Zeus,  va fer que en sortissin flors,  fruits i tota mena de regals.

Aquesta banya s’anomena  “EL CORN DE L’ABUNDÀNCIA” perquè d’ella surten moltes coses bones.

Passat un temps, quan Zeus es va fer  gran, va transformar la cabra Amaltea  en una  constel·lació anomenada CAPRICORNI,  que ara podem veure en les nits estelades.

D’aquesta manera la  va fer immortal.

 

                                       ZEUS I ELS SEUS GERMANS

Zeus  es va transformar en un jove fort i valent.  Aleshores va voler alliberar els seus germans, aquells  que de petits, Cronos, el seu pare,  s’havia empassat gola avall.

 Va pensar que sol no podria fer-ho  i aleshores   va demanar ajuda a Metis,  una deessa molt prudent.

_Com puc alliberar els meus germans?-  li va preguntar.

I la prudent Metis li va respondre

Res de baralles. Jo prepararé una beguda màgica a Cronos. Tant bon punt se la begui vomitarà tot el que es va empassar.

I així va succeir,  van donar a Cronos aquella beguda i va vomitar tot el que s’havia menjat.   Primer de tot la pedra, que era l’última cosa que s’havia empassat, i  després van sortir els cinc germans, en el mateix ordre que se’ls havia empassat però al revés.

Posidó va ser el primer en sortir perquè havia sigut l’últim,  després  Hades, Hera, Demèter i finalment Hèstia, la primera que havia nascut.

                                                                                                       (CONTINUARÀ…)

Jornada de portes obertes a Pol·lèntia

Avui en plena alarma roja (amb un sol de justícia i a més de quaranta graus) he visitat la zona arqueològica  de Pol·lèntia (al nord de Mallorca), tot acceptant la invitació de la Jornada de portes obertes que em va fer arribar la revista Auriga amb motiu de la Campanya 2009 que ha demostrat que Pol·lèntia és una ciutat romana molt ben traçada urbanísticament i un punt estratègic cabdal a la Mediterrània per controlar la pirateria. Ha estat un plaer visitar el  jaciment amb les explicacions dels arqueòlegs Margalida Orfila i Miguel Àngel Cau, de les universitats de Granada i Barcelona respectivament, que  treballen en aquesta campanya d’estiu juntament amb alumnes d’història de diferents indrets. Per acabar el refresc mallorquí ens ha tret la soleiada.

Quan pugui ja compartiré les belles  imatges que he enregistrat, segur que us agradaran. Ara per ara en deixo constància en aquest diari d’estiu amb aquestes fotografies de les principals novetats d’aquesta campanya  i l’any vinent, si puc, hi tornaré per conèixer de primera mà les novetats arqueològiques del jaciment:

. Margalida Orfila de la Universitat de Granada dins la trinxera que es va fer als  anys 30 per fer un tren explicant els dos sòls romans i la ceràmica talaiòtica:

Foto Margalida Capellà

Foto Margalida Capellà

. S’han excavat més de 350 tombes i carrers a la zona del fòrum:

Foto Margalida Capellà

Foto Margalida Capellà

 

Foto Margalida Capellà

Foto Margalida Capellà

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=lR_1ET9j8ds[/youtube]

La nissaga dels déus I

Neus Jordi, professora de clàssiques jubilada, m’ha fet arribar uns relats de mitologia per a un públic infantil, però crec que poden ser unes lectures estiuenques molt interessants per a tothom per motivar-nos a llegir les obres literàries gregues fonts i a seguir-ne la pervivència …

Comencem, doncs, amb el primer lliurament de LA NISSAGA DELS DÉUS:

Com va començar tot segons la mitologia grega

 

ELS PRIMERS , GEA I ÚRANOS

Abans que existís l’univers amb els planetes, les galàxies i tots els éssers vivents hi havia el Caos.
El Caos era desordre, confusió i barreja. No existia la terra, ni el cel, ni déus, ni animals, ni homes, ni plantes. Res de res.
No sabem com, segurament per una causa extraordinària, es va ordenar l’univers, el Cosmos. Els primers éssers que el van habitar van ser els déus.

La deessa Gea va ser la primera, la gran mare Terra. Era immensa perquè havia de tenir molts fills i alimentar-los, per això tenia un gran pit. Primer d’ella van sortir les altes muntanyes i també el mar, els rius, les valls…, però estava sola. Faltava algú que la pogués acompanyar.
Per això la terra va engendrar Úranos, el cel ple d’estels, que es va posar a sobre d’ella i la va cobrir per complet.
Eros, el déu de l’amor, va fer que la terra i el cel s’ajuntessin. Sense aquest déu res del que va succeir després hauria passat.

 

ELS MONSTRES

 

Gea i Úranos  van tenir molts fills perquè calia poblar la terra.

Els  primers fills que van tenir eren uns éssers monstruosos, els primers gegants.

En aquest temps tan llunyà, la terra estava habitada pels fills de Gea i Úranos, tots  gegants o monstres.  De vegades tenien forma humana i  altres  vegades eren una barreja d’home i fera.

Els HECATONQUIRS eren gegants de cent braços i cinquanta caps.Tenien una gran força, només n’hi havia tres.

Uns altres gegants, germans d’aquests, eren els CICLOPS, que tenien un sol ull al mig del front.  Eren molt violents i també només n’eren  tres.

Quan  Úranos va veure que els seus fills eren monstres,  horroritzat,  els tancà al centre de la terra, un lloc llunyà i terrible  on no hi havia llum.

Gea es va enfadar moltíssim amb Úranos perquè no volia que els seus fills  estiguessin tancats i castigats, encara que fossin monstres.

Gea  va pensar que algun dia es venjaria d’Úranos. De moment no sabia com fer-ho; havia d’esperar una bona ocasió.

Passat un temps i malgrat  tot  Gea i Úranos encara van tenir uns altres fills, els TITANS.

 ELS TITANS

ELS TITANS tenien forma  humana, però eren molt més grans que els homes. 

Eren  una dotzena. Sis  nois i sis noies, les titànides. No eren tan  lletjos i monstruosos com els gegants, però eren enormes i poderosos.

El més jove de tots,  va ser CRONOS.

La mare Gea va creure aleshores que havia arribat l’ocasió de venjar-se d’Úranos i per això va reunir tots els titans  i els va dir:

 _“Fills meus, m’heu d’ajudar a alliberar els vostres germans.  Són  monstres però també són fills meus i germans vostres. El vostre pare ha fet una cosa indigna i no pot seguir en el tron.

 CRONOS, que era el més valent, va ser l’únic que va parlar:  _No t’amoïnis, mare, jo t’ajudaré – li va dir.

castracio_01

I així doncs,  Cronos,  fent cas als consells de la seva mare,  va aconseguir  destronar el seu pare i  es va posar  en el seu lloc.

A partir d’aquell moment,  Cronos va regnar tot sol en el món dels déus.

El primer que va fer va ser  alliberar els seus germans, els Ciclops d’un sol ull  i els hecatonquirs.  Així  va complir el desig de Gea, la seva mare.

Cronos va ser  un déu molt poderós.  Era  el déu del temps,  el temps que passa:  els anys ,els mesos, els dies, les hores… Per això el seu símbol era  un rellotge de sorra.

  

                                            (Continuarà…)

De viatge a la lluna

[youtube]http://youtu.be/NMGL_3jmBH0[/youtube]

 Un dia com avui de fa quaranta anys, l’home va posar per primer cop els peus a la lluna quan Neil Armstrong va sortir de l’Apol·lo XI. Un dia així, tot i estar de vacances, no el podia deixar passar per alt, sobretot per les referències clàssiques que se’n desprenen.

En el segle II, Llucià de Samòsata ja havia enviat l’home a la lluna en la seva Història Verdadera, molt abans de Cyrano de Bergerac o Jules Verne. Val a recordar “El viatge a la lluna” (1902) en el cinema de Georges Méliès:

[youtube]http://youtu.be/dxB2x9QzXb0[/youtube]

Sabeu per què la nau es va dir Apol·lo? Doncs perquè era una missió en què Apol·lo anava a trobar-se amb la seva germana Àrtemis, és a dir la Lluna. En la mitologia també rep el nom de Selene, d’aquí l’element químic dit seleni i els selenites o suposats habitants de la lluna.

Per saber-ne més, aquí.